Parlant de caminades és com va néixer aquest bloc. Tot va començar quan, amb el meu cunyat Enric, vam iniciar les primeres sortides a peu per l’entorn de la serra de Bellmunt. Eren, majoritàriament, recorreguts circulars amb Sant Vicenç de Torelló com a punt de sortida, població on aleshores residíem.

Encara que molts camins, pistes forestals i corriols ja ens eren familiars, aquelles sortides van representar una gran descoberta. Nous traçats, nous paisatges, ubicar enllaços, fixar referències… En definitiva, anar coneixent cada vegada millor el territori. Tot plegat ens va engrescar enormement i, des d’aleshores, aquesta ha estat —i continua sent— la sortida que compartim cada cap de setmana.

Hi havia, però, una cosa que em cridava especialment l’atenció: trobar, en punts determinats, persones que s’havien despistat o que simplement demanaven ajuda per trobar o seguir el camí que les havia de portar fins a un indret concret. Això em va fer pensar que hi havia poca, o fins i tot insuficient, informació orientativa sobre el mateix terreny.

També és cert que la informació documentada sobre excursions i caminades en aquesta part del nostre territori és força escassa. En paper, a banda de les antigues publicacions d’en Ramon Vinyeta, només hi trobem algunes edicions puntuals impulsades per ajuntaments o pel Consorci de la Vall del Ges, Orís i el Bisaura. Al meu entendre, encara falta una obra de referència que reculli i aglutini les moltes caminades que es poden fer en aquest entorn tan meravellós.

I així és com va començar la història d’aquest bloc: mostrar caminades i explicar-ne els recorreguts de la manera més acurada i detallada possible, amb la voluntat que, quan s’arribi a una cruïlla, no hi hagi dubtes sobre quin camí cal seguir.

Aquí hi trobareu una bona colla d’itineraris, agrupats per proximitat geogràfica, cadascun amb la seva descripció detallada.

Només un aclariment: tot i que hi ha algunes caminades llargues, tant pel que fa al temps com al recorregut, també n’he incorporat d’altres de més curtes i assequibles, pensades perquè estiguin a l’abast de tothom.

Espero que les gaudiu

1. BELLMUNT, PEL CAMÍ VELL
2. BELLMUNT, DES DE SANT PERE DE TORELLÓ
3. BELLMUNT, PEL CAMÍ DE LA VALL
4. BELLMUNT, LA VOLTA CIRCULAR PER BAIX
5. BELLMUNT, LA VOLTA TRANSVERSAL
6. BELLMUNT, PER GARGANTES I COLL D’ERADEMASSA
7. BELLMUNT, PEL SALT D’AIGUA DEL MIR
8. BELLMUNT, PEL CASTELL DE TORELLÓ, COLL DE DUEC I LA CARENA
9. BELLMUNT, FINS ELS MEANDRES DEL RIU TER
10. BELLMUNT, PER LA CRESTA
11. BELLMUNT, LA VOLTA A FORT MICÓ PER LES CASES EL SERRAT, ESPAULELLA I RABASSOLA 
12. FORAT MICÓ FINS EL SALT DEL MOLÍ I TORNADA PEL SENDER VORA GES
13. BELLMUNT, EN TREN

1. PUIGSACALM, LA CLÀSSICA
2. PUIGSACALM, PEL PAS DELS BURROS
3. PUIGSACALM, PER LA FERRADURA DE BRACONS
4. DE LA COLLADA DE BRACONS AL PIC DE L’ÀLIGA
5. DE LA COLLADA DE BRACONS A L’ERMITA DE SANT MIQUEL DE CASTELLÓ, PER LA SERRA DE LLANCERS
6. LA FAGEDA DE LA GREVOLOSA
7. DE LA COLLADA DE BRACONS A LA FAGEDA DE LA GREVOLOSA PER LA SERRA DE LLANCERS
8. CURULL I LLANCERS, LA CAMINADA DEL GAT FER DE BRACONS
9. CURULL, LA VOLTA DEL BOIX GRÈVOL FLORIT
10. PUIGSACALM, PER SANT PRIVAT D’EN BAS, SALT DE SALLENT, PUIGSACALM, STA. MAGDALENA DEL MONT I LES OLLETES

1. LA BAUMA DEL TEIXIDOR

1. ELS BUFADORS DE BEVÍ

1. BELLMUNT, DES DE VIDRÀ PER LA CASA DE PAGÉS EL COLL, EL BOSC DE LES FAGES I LA CARENA
2. BELLMUNT, DES DE VIDRÀ PEL SALT D’AIGUA DEL SALT DEL MOLÍ I LA CASA PAGÈS LA VALL
3. BELLMUNT, DES DE VIDRÀ PEL SALT D’AIGUA DEL SALT DEL MOLÍ I LA TOSCA DE DEGOLLATS
4. SANTA MAGDALENA DE CAMBRILS, DES DE COLLFRED
5. LES ESCLETXES DE FREIXENEDA
6. DE VIDRÀ AL COLL DE CRISTÒFOL, PER PALOU XIC
7. DE VIDRÀ AL PIC DE L’ÀLIGA

Caminada circular. Amb sortida de Vidrà, arribar per la pista de Sant Bartomeu fins a can Puig. Enfilar-nos per la baga d’en Santa fins al coll de la coma del Coll per fer els pics de l’Àliga i de Curull. Tornada pel la casa de Salgueda i el salt del Molí.

Iniciarem la marxa sortint de l’aparcament de la plaça de Vidrà, tot caminant per la carretera que marxa cap a Ciuret. A l’alçada del càmping, davallarem per anar a buscar la pista de Sant Bartomeu. Arribats a can Puig, ens enfilarem fins a dalt el coll de la Coma del Coll per pujar els cims del Pic de l’Àliga i el Pic de Curull.

Baixarem cap a la casa de pagès de Salgueda fins anar a buscar el camí que, pel coll de la creu d’Espaulella, ens portarà al salt del Molí.

La tornada fins a Vidrà la farem pel pont romà, tot arribant pel camí de la depuradora.

4 hores

13,5 kms.

Mitja. Sense cap dificultat especial pel traçat. Cal estar preparat per la durada i el desnivell de la caminada.

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Arribarem a Vidrà, el punt de sortida, fent l’aproximació en cotxe. Venint de Vic (Osona), cal agafar la C-17 -l’autovia en direcció Ripoll-, d’on en sortirem per anar a Sant Quirze de Besora. Una vegada arribats a Sant Quirze i passat el pont sobre el riu Ter, ens desviarem a la nostra esquerra per agafar la BV 5227 que després de passar el pas a nivell sobre la via del tren, i de recórrer 12 km., ens portarà fins a Vidrà.

Arribats a Vidrà, aparcarem el cotxe a la gran esplanada de la plaça que trobem en arribar.

Marxarem a peu, en sentit est, per la carretera en direcció a Ciuret. A mitja recta trobarem, a la dreta, la magnífica casa del Cavaller, i al fons, el veïnat de la creu de l’Arç. Després de passar pel costat de les instal·lacions d’una serradora, trobarem un magnífic exemplar de roure, el roure de la creu de l’Arç, declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya.

Continuarem avançant fins a trobar, a la dreta, una casa cantonera amb una colla d’indicadors al seu davant. I al moment, un nou indicador de color groc per anar al càmping de Vidrà. Aqui deixarem la carretera principal per agafar, a la dreta, aquest ramal per fer uns pocs metres doncs just entre on s’acaba l’alta valla metàl·lica i on comencen els arbres, es troba degudament indicat el desviament amb el corriol que hem d’agafar.

Aquest llarg corriol, tot ell de baixada, ens abocarà a l’ampla pista de camí a Sant Bartomeu. Pista que no deixarem en una bona estona. Primer de baixada, fins creuar un petit pont sobre el riu Ges i després en sostinguda pujada tot vorejant per baix la obaga de Curull i el torrent de Sant Bartomeu, fins trobar el desviament amb l’indicador de Can Puig, poc abans de trobar -no hi arribarem- la casa de can Barraca. Aquest indicador el veurem al final d’una recta que fa una pronunciada pujada. No tenim pèrdua si estem al cas d’aquest indicador ben visible.

Arribats a can Puig -se’n diu així perquè en aquest punt hi havia hagut una casa de pagès amb el mateix nom, que va desaparèixer al fer la pista on ens trobem-, ens hem d’enfilar pel corriol que marxa en sentit sud per endinsar-nos a la extraordinària baga d’en Santa. Un dels grans i bonics racons que tenim: aigua i fageda en el seu estat més pur i ferèstec.

I amunt que vé una llarga i dreta pujada. En el tram central, trobarem algun punt on el camí queda desdibuixat i ens fa passar per dins del torrent. També passarem pel costat de les poques i amagades restes de la casa de pagès Joan o Llomaners. Arribarem al coll de la Coma del Coll. Just abans d’arribar a dalt -cal estar al cas per veure’l- el camí passa pel costat d’un antic pou de glaç.

Arribats a dalt el coll enfilarem la pujada cap al pic de l’Àliga que trobarem indicada en sentit est. És dreta però no massa llarga. Des de dalt, les vistes són espectaculars. Un mirador de primer ordre.

De baixada, refarem el camí per tornar-nos a situar al coll i continuar ara en sentit oest, cap a ponent. Planejarem poca estona, fins arribar a trobar, a l’esquerra, clavat en un faig baix l’indicador del pic de Curull. Per la dreta, ens podrem enfilar fins a dalt, cim on suposadament hi havia hagut el castell de Curull.

Baixarem del pic i davallarem en el mateix sentit oest que portàvem per fer una llarga baixada -sempre de baixada- que ens portarà fins a la casa de Salgueda. En el seu començament haurem vist, en una raconada, les espectaculars arrels d’un faig, i a mig camí, la bonica font dels Gossos.

Situats a la casa de pagès Salgueda, l’ample pista de baixada continua per la seva part inferior, amb sortida per davant de la cabana. Molt bonica aquesta part de la caminada que ara farem, enmig d’una gran fageda.

I cap avall que fa baixada.

A mitja baixada passarem una tanca metàl·lica. Més avall i després d’un pronunciat baixant creuarem el torrent on trobarem, a l’esquerra, el desviament cap a la casa d’Espaulella. A partir d’aquí, el traçat es torna més planer, i hem d’estar al cas doncs trobarem a la nostra dreta una pista de desemboscar, oberta recentment, per on ens haurem d’enfilar. Ull! no passar de llarg.

Arribarem al coll de la creu d’Espaulella i raconarem, ara de baixada, durant encara una estona per aquesta nova pista oberta. I després pel corriol que ens portarà fins a trobar la cruïlla amb aquests indicador, i el baixant cap el salt del Molí.

Baixarem cap a baix per gaudir d’aquesta meravella que ens ha donat la natura: el salt del Molí, al riu Ges. Baixant trobarem les restes del molí del Salt.

Tornarem a pujar per on hem baixat per continuar pel corriol que hem deixat. Seguirem el mateix sentit que portàvem i creuarem el bonic pont romà de Vidrà.

A continuació ens enfilarem amunt per un rocam llis que trobarem i que ens portarà a guanyar alçada. Passarem pel costat d’una gran torra d’electricitat. A partir d’aquí el camí ja planeja millor.

Trobarem la depuradora de Vidrà. Més endavant una granja de vedells i la pista on estem que la voreja per sobre i que ens portarà a aribar a Vidrà.

Situats a la carretera principal, caldrà girar a l’esquerra per arribar-nos fins a la plaça on hem deixat el vehicle aparcat.

[print-me target=”.post-%ID%” do_not_print=”#sidebar, .single-related-posts, .post-navigation, .post-meta, .single-share-box, img” /] per imprimir el recorregut en paper, clicar sobre la icona

Caminada fins a l’ermita de Santa Magdalena de Cambrils, amb sortida des de la collada de Collfred. El camí d’anada i tornada és el mateix.

Per situar-nos a la collada de Collfred, hi arribarem per la pista -tota ella ben condicionada i apte per a qualsevol tipus de vehicle- que va de Vidrà a Sant Privat de Bas. S’hi pot anar, doncs, tant pel Vidranès com per la Garrotxa.

La caminada no té cap mena de complicació, és una passejada que de manera còmoda va raconant i pujant fins a la bonica ermita.

Donada l’alçada en què es troba -1.544 metres- les vistes són sorprenentment magnífiques, tant pel que fa al Pirineu Oriental -des del Pedraforca fins al Canigó-, com per la banda del Puigsacalm.

L’ermita ha estat recentment restaurada. Encara se’n conserva la campana.

anar i tornar, unes 2,30 hores

6,56 kms.

Sense cap dificultat especial.

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Arribarem a la collada de Collfred fent l’aproximació en cotxe des de Vidrà i Ciuret. Venint de Vic (Osona), cal agafar la C-17 -l’autovia en direcció Ripoll-, d’on en sortirem per anar a Sant Quirze de Besora. Una vegada arribats a Sant Quirze i passat el pont sobre el riu Ter, ens desviarem a la nostra esquerra per agafar la BV 5227 que després de passar el pas a nivell sobre la via del tren, i de recórrer 12 km., ens portarà fins a Vidrà.

A Vidrà seguirem per la carretera en direcció a Ciuret. Es tracta d’una carretera ben arreglada, apte per a tot tipus de turisme, però on cal anar en compte dons el traçat és estret i amb molts revolts. Passat Ciuret la carretera s’enfila per entrar en una obaga on trobarem Font Martingala. Tot seguit, quan sortim a la soleia, haurem arribat al coll de Collfred, on deixarem el cotxe.

Iniciarem la caminada continuant a peu per la mateixa carretera per on hem vingut, en el mateix sentit, però ara de baixada. En pocs metres trobarem a la nostra esquerra, amb un indicador, l’ampla pista que hem d’agafar.

Es tracta d’una llarga raconada, tota ella per una pista de bon traç i agradable recorregut. En algun punt trobarem algun ramal que obviarem. Nosaltres hem de seguir per la pista principal.

Arribarem al collet del Bosc, un bonic i allargat pla que identificarem al fons, i a la dreta, per l’arribada de la pista que puja de la banda de Vallfogona de Ripollès i, a l’esquerra, per una gran torre d’electricitat. També hi trobarem un indicador de color groc.

Seguint l’indicador, ens desviarem fins a la gran torre d’electricitat, que passarem per sota, i  ens enfilarem pel corriol que trobarem allà mateix. Tocarà fer, sense cap problema, alguna petita grimpada.

En poca estona, arribarem a dalt el pla on trobarem la bonica ermita de Santa Magdalena de Cambrils.  Les vistes són magnífiques. Recordem que estem al punt més alt de tot el Vidranès.

La tornada la farem pel mateix camí per on hem vingut.

[print-me target=”.post-%ID%” do_not_print=”#sidebar, .single-related-posts, .post-navigation, .post-meta, .single-share-box, img” /] per imprimir el recorregut en paper, clicar sobre la icona

Caminada per conèixer un racó esplèndid, d’una gran bellesa i amb un encant màgic: la serra dels Bufadors. Es diu així per uns forats i escletxes que hi al terra i per on surt corrent d’aire. Degut a la seva situació a la part obaga de la serra, el lloc té un microclima especial. Trobareu grans blocs de roca coberts de molsa i una vegetació ben diferent de la resta de l’entorn.

Caminada circular que dóna la volta a la serra dels Bufadors. L’aproximació en cotxe la farem per la pista forestal que surt de Santa Maria de Besora en direcció a Llaés i a Ripoll. El traçat no presenta dificultats: inicialment és planer per la part assolellada i de tornada, per la part obaga, s’enfila una mica.

2 hores i 30 minuts

5,24 kms.

Sense cap dificultat especial. De tornada cal estar atent amb les alçades dels miradors que anirem trobat.

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Per arribar al punt de sortida farem l’aproximació en cotxe: agafarem la carretera C17 en direcció a Puigcerdà i entrarem al poble de Sant Quirze de Besora per la cruïlla dels semàfors. Hem de passar per sobre el pont del riu Ter i al final del pont, enfilar a l’esquerra per la carretera BV5227. Travessarem la via del tren i seguirem durant uns 7 kms., fins arribar a Santa Maria de Besora. Quasi al final de la recta que travessa el poble, trobarem a mà esquerra la senyalització que indica “a Ripoll per Llaés“. Hem d’agafar aquesta estreta pista cimentada que recorre un paisatge molt bonic i que està en prou bon estat per poder-la fer amb un vehicle tipus turisme. Cal que aneu alerta ja que els revolts són molt tancats i constantment trobem pujades i baixades pronunciades. Després de recórrer 3,5 kms. trobarem una pista que marxa a la nostra esquerra amb un indicador de color verd on hi ha anotat Mas Veí i Sant Moí.

Aparcarem el cotxe, i aquest serà el nostre punt de sortida…, i també d’arribada.

Iniciarem el recorregut seguint l’indicador verd de Mas Veí i Sant Moí, per la pista de terra que, de baixada, marxa en sentit oest. Farem un llarg i planer recorregut per la cara soleia de la llarga serra dels Bufadors que tindrem tota l’estona a la nostra dreta. Trobarem una barrera de ferro que serveix de tanca pel bestiar.

Més endavant, veurem una bassa a la nostra esquerra i a tocar d’una cruïlla de camins. Hem de continuar per la pista de la nostra dreta, vorejant per sota l’ara més propera cinglera de la serra dels Bufadors. Al cap d’una estona, la pista comença una lleugera pujada, just en el punt on a la nostra esquerra, i en un bonic indret, veiem la cabana restaurada de la casa de pagès Beví Xic. Si ens hi apropem, veurem les runes de la casa al seu costat.

Al capdamunt de la pujada, arribem a un gran replà on hi trobem una pineda, seguida d’una nova cruïlla. Hem fet tota la serra dels Bufadors per baix. Ara hem de deixar la pista principal, i seguir de baixada per l’empedrat de la dreta que deriva en un planer corriol. Ens endinsem a la part obaga de la serra.

En poca estona trobem una estaca clavada al terra amb l’indicador “Els Bufadors de Beví”. Tombem pel corriol de la dreta i comencem a pujar lleugerament.

Compte en el punt que bé a continuació perquè trobarem un nou desviament a la dreta, però tot i que és evident, no hi ha cap mena d’indicació i és fàcil passar de llarg. De tant passar-hi gent, ha quedat un lliscós marge força alt que fa de mal pujar-hi. La senyal és un curiós i bonic boix grèvol que ha quedat al mig i que ens ajudarà a enfilar-nos.

A partir d’aquí el camí ja s’enfila una mica més, i en poca estona començarem a trobar, escampats per terra, els primers forats. N’hi ha una bona colla.

D’aquí vé el nom de l’indret. Un dia a l’obaga de la serra dels Bufadors, el terra va decidir obrir-se i esfondrar-se. Ha quedat una raconada espectacularment bonica, humida i amb grans parets cobertes de molsa. El terrabastall de roques és evident.

L’indret no és gaire gran, de forma allargassada i un pèl estret. Hi ha dos grans espais oberts, un més enfilat que l’altre. Ens hem de fixar en els forats que es van trobant de forma dispersa al terra. Si hi acostem l’orella, notarem que hi surt aire fresc i, a vegades, es pot arribar a escoltar com aquest aire xiula en el seu interior, d’aquí el nom de bufadors. El terreny és inestable i es recomana no entrar dins dels bufadors. Val la pena entretenir-se una estona per tota la raconada.

L’entorn és màgic i el silenci, especial.

Després de gaudir de tot aquest magnífic entorn, continuarem la caminada pel corriol que marxa en direcció est. El camí es comença a enfilar per anar a buscar la carena, i tot el traçat final del recorregut el farem per la part alta i soleia de la serra.

A mida que ens anem enfilant, anirem trobant una bona colla de miradors, cada vegada a més alçada. Les vistes són espectaculars. Això si, cal estar molt atents doncs l’estimball de la cinglera és important. Podrem veure diverses perspectives tant del recorregut que hem fet com del poble de Santa Maria de Besora i el seu castell. Al fons, la serra de Bellmunt.

Continuarem carenejant i resseguint el corriol. Durant el recorregut veurem a la nostra esquerra el castell de Llaés, la cara sud del Pirineu, amb el Puigmal destacant. També passarem per un racó amb una bona colla d’exemplars de boix grèvol, un arbre escàs i molt bonic, tant per la seva fulla com per les boles vermelles que regala quan floreix.

El tram final del recorregut el farem en sostinguda baixada fins arribar al coll de Beví, on de baixada i en sentit sud, resseguirem la carretera fins anar a trobar el cotxe.

La tornada amb el vehicle la farem pel mateix camí per on hem vingut.

[print-me target=”.post-%ID%” do_not_print=”#sidebar, .single-related-posts, .post-navigation, .post-meta, .single-share-box, img” /] per imprimir el recorregut en paper, clicar sobre la icona

Caminada circular. Amb sortida del gran aparcament que hi ha al costat de l’hostal Serrasolsas, a la Creu de l’Arç de Vidrà, arribarem fins el coll de Cristòfol. Tornarem per la pista del clot de les Fonts. Un dels clàssis i bonics recorreguts pels voltants de Vidrà.

Iniciarem la caminada sortint del gran aparcament que trobarem al costat de l’hostal Serrasoles, en sentit nord, per la pista que marxa al costat de les cases del poble. Arribarem al collet de Palou Xic. A continuació, per un corriol, ens enfilarem fins a la casa de Palou Xic, i seguirem enfilant-nos, ara un mica més de valent, fins arribar al collet de la Fradera.

D’aquí fins el coll de Cristòfol el traçat és més planer i molt bonic, pel mig d’una frondosa i obaga fageda. Ara ja per la pista, continuarem de baixada fins a la casa enrunada del Clot de les Fonts, per seguir baixant fins a trobar el desviament que, en lleugera pujada, ens retornarà a la casa de Palou Xic. A partir d’aquí el recorregut fins a Vidrà és el mateix que hem fet de pujada, amb una petita variació just al final per tal d’arribar al mirador que queda a sobre l’aparcament on hem deixat el cotxe.

3 hores

10,04 kms.

Sense cap dificultat especial. La primera part del recorregut, fins al coll de Cristòfol, és tot ell de pujada, no massa llarg i amb un traçat senzill, però que ens farà bufar una mica. A partir d’aquí, el retorn el fem pràcticament tot ell de baixada, amb una petita pujadeta al mig.

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Arribarem a Vidrà, el punt de sortida, fent l’aproximació en cotxe. Venint de Vic (Osona), cal agafar la C-17, l’autovia fins a Ripoll, d’on en sortirem per anar a Sant Quirze de Besora. Una vegada arribats a Sant Quirze i passat el pont sobre el riu Ter, ens desviarem a la nostra esquerra per agafar la BV 5227 que després de 12 km. ens portarà fins a Vidrà.

A Vidrà cal travessar tot el poble fins a l’hostal Serrasolses on aparcarem el cotxe en l’ampli pàrquing que trobem enfilat a sobre l’hostal.

Sens dubte, abans de començar a caminar, val la pena contemplar el magnífic exemplar de roure que trobem al costat de l’hostal Serrasolses.

I després de deixar el cotxe en l’ampli aparcament que trobarem a sobre l’hostal, iniciarem la caminada marxant en sentit nord per l’ample pista apte per a tot tipus de vehicle, que passa pel davant d’una colla de xalets. L’agafarem just a sobre d’una petita placeta amb tanques, i sorra a dins. Obviarem les escaletes que s’enfilen cap a un mirador pròxim.

Just quan deixem el grup de cases, trobem una bifurcació de camins i un primer plafó indicador, de color verd. Hem de continuar per la nostra dreta, tal com l’indicador senyala, entre d’altres, cap a la casa de Palou Xic.

Al final de la llarga recta trobarem, i obviarem, un desviament que marxa a la nostra dreta. Nosaltres hem de continuar pujant per la mateixa pista on ens trobem, seguint les indicacions d’un pal indicador que diu: Camí de Palou Xic. Ara ja de pujada, passarem una barrera de color verd amb un trenca aigües de ferro al seu terra. Després de la pujada arribarem al collet de Palou Xic. El trobarem indicat en un petit cartell fet de fusta penjat en un roure. Aquí les vistes a banda i banda ja comencen a ser destacables.

Tot seguit trobem un nou indicador que direcciona al Castell de Milany. Aquest indicador ens servirà de referència per saber que després del següent revolt hem de deixar l’ample pista on ens trobem, per enfilar a la dreta un petit corriol que de recta pujada i seguint les marques blanques i vermelles que anirem trobant, ens situarà al pla on trobarem la bonica i remodelada casa de pagès de Palou Xic. Un indret amb un entorn realment bonic, on també hi destaca un gran cirerer corbat.

Just pel costat del cirerer és per on hem de continuar. També ens serviran de referència cinc grans pedres que han quedat al terra, doncs aquí el camí queda una mica mal dibuixat. Després de passar la casa i el cirerer, hem de buscar a la nostra esquerra un indicador de ferro clavat al terra que diu Castell de Milany.

Arribats a aquest pal de ferro, hem de seguir el camí tot recte en el mateix sentit que portem, fins a trobar el filat de filferro que en lleugera pujada veiem al fons. Ara, el camí tomba a la dreta i enfilem, mantenint la tanca a la nostra esquerra, un petit i ben marcat corriol.

A partir d’aquí el corriol, en sentit nord est, s’enfila de valent. No és molt llarg, però sense deixar els indicadors blancs i vermells, ara toca una mica de pujada, que també va bé.

Ull, hem d’estar atents de portar tota l’estona el mateix sentit i orientació. En un punt determinat, trobarem un desviament a la nostra esquerra amb una gran fletxa vermella pintada al terra. L’hem d’obviar i continuar pel mateix corriol i orientació que portem.

Arribarem al bonic collet de la Fradera, amb un majestuós faig a la nostra dreta i un altre una mica més petit a l’esquerra. Farem uns pocs metres de baixada, fins a trobar un creuament de camins. Nosaltres hem de seguir cap a la nostra esquerra, en sentit oest. Entrem a la part obaga de la fageda, on la frondositat i l’entorn són fantàstics.

Continuarem ara ja de manera més planera fins arribar al coll de Cristòfol, que reconeixerem per les restes d’un exuberant exemplar de faig que hi havia hagut no fa masses anys.

Una vegada situats dalt el coll, agafarem la pista que pel costat de l’indicador marxa, de baixada, a la nostra dreta, cap a la Coma i Sta. Margarida de Cabagès. A partir d’ara ja no ens caldrà l’ajuda de les marques  blanques i vermelles.

Iniciem una agradable baixada que ens portarà de nou fins a la casa de pagès de Palou Xic, per on hem passat fa una estona. Abans, però, encara ens queda una bonica passejada.

En poca estona trobem al mig de la pista una gran pedra que es va desprendre de la muntanya no fa masses anys. Encara es veuen les restes del rastre de baixada deixat sobre el terreny.  Al seu costat, dessota el marge, també hi ha una segona roca de les mateixes dimensions, caiguda el mateix dia. Tenia que ser esfereïdor veure-ho caure tot plegat de tan amunt.

Bé, continuarem per aquests bonics paratges fins arribar a trobar les restes rònegues de la casa del Clot de les Fonts. Tot seguit veurem una gran construcció, gens bonica per l’entorn, que sembla ser serveix per guardar-hi bestiar.

Trobarem un nou indicador. Arribats aquí, aprofitarem per apropar-nos a veure el gran faig del clot de les Fonts. Hem d’enfilar-nos per la pista que trobem davant de la nau pel bestiar, per sobre l’indicador. Molt proper a peu de pista, i després de passar una bassa petita, trobarem l’arbre.

Recularem per tornar de nou a l’indicador, i continuar de baixada, seguint les indicacions cap a La Coma i Sta. Margarida de Cabagès. En poca estona arribarem a una cruïlla de camins enmig d’una gran plana, i on hi trobarem les restes d’un antic remolc de ferro abandonat.

Aquí hem de continuar per la pista que marxa, de baixada, a la nostra dreta. Seguint l’indicador de Les Escanes i Vidrà. Ens toca continuar fent una llarga baixada amb el torrent que més endavant trobarem i que quedarà a la nostra esquerra. Ull que després d’un primer revolt trobarem una pista de desemboscar que de pujada marxa a la nostra dreta. L’hem d’obviar per seguir baixant i baixant durant una bona estona.

No deixarem aquesta pista fins a trobar un punt del recorregut en que deixem de baixar per enfilar-nos lleugerament. També fa una petita raconada i com a referència, a la dreta, mig amagat entre de les bardisses hi ha un indicador de ferro que marca la direcció -contrària a la nostra- de Les Nou Fonts, el Toll i Font Martingala.

En aquest punt, hem de deixar la pista per on hem baixat fins ara i agafar la que trobem que s’enfila a la nostra dreta. Hem de seguir-la sempre en sentit sud oest. A mig fer, pot ser que trobem algun ramal -que obviarem- que marxi a la nostra dreta.

Aquesta pista on ens trobem ens portarà, sense pèrdua i en lleugera pujada, de nou a la casa de pagès de Palou Xic.

A partir d’aquí, desfarem el mateix camí que ja hem fet de pujada.

En el darrer tram, just abans d’arribar on hem deixat el cotxe, en contes de baixar per la pista al costat de les cases, seguirem recta per arribar al mirador que hi ha sobre l’aparcament.

Acabarem la caminada baixant del mirador per les escaletes que trobem al costat.

[print-me target=”.post-%ID%” do_not_print=”#sidebar, .single-related-posts, .post-navigation, .post-meta, .single-share-box, img” /] per imprimir el recorregut en paper, clicar sobre la icona

Caminada circular. En aquest cas l’anada i tornada es fa seguint el mateix recorregut. Amb sortida de l’aparcament de dalt la collada de Bracons per arribar al cim del Pic de l’Àliga, un dels millors miradors d’aquestes contrades. La pràctica totalitat del camí el fem enmig de grans fagedes.

Iniciarem la caminada sortint de dalt la collada de Bracons. Ens enfilarem pel morro de pedra que hi trobem en direcció nord vers el Puigsacalm. Arribarem a la collada de Sant Bartomeu on ens desviarem cap a la nostra esquerra per la cara sud de la Serra de Curull, mig carenejant per fer els colls de Gallina, Foradada i Joan. Finalment arribarem al coll de la Coma del Coll, on trobarem els indicadors per pujar al cim del Pic de l’Aliga. Per la tornada desferem el mateix recorregut d’anada.

3 hores i 30 minuts

8,35 kms.

Sense cap dificultat especial. Només cal estar atents a la petita grimpada -sense cap perill- que trobarem just abans d’arribar al cim del Pic de l’Àliga. La resta del recorregut és molt bonic, amb llargues planejades.

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Arribarem a la collada de Bracons, el punt de sortida, fent l’aproximació en cotxe: Venint de Vic (Osona), cal agafar l’eix Vic-Olot (C37) que deixarem just abans d’entrar al llarg túnel de Bracons. Sortirem després del km.163, a Sant Andreu de la Vola, i ens dirigirem cap al Veïnat de Dalt. Passarem pel davant del restaurant Can Piguillem i arribarem a la cruïlla amb la BV-5224 on girarem cap a la nostra dreta, en sentit pujada i en direcció a La Vall d’en Bas-Olot. Després de 4,5 kms. arribarem a dalt la collada de Bracons on aparcarem el cotxe.

Trobarem un morro de pedra que haurem de grimpar per anar a trobar el camí que surt en sentit nord. Just al capdamunt hi ha un indicador. El corriol que agafarem segueix una llarga raconada dins d’una frondosa i preciosa fageda, i en la seva part inicial hi podrem contemplar algun bonic exemplar de faig amb unes arrels impressionants. El recorregut és molt agradable ja que s’alternen petites pujades amb llargues planejades.

Després de caminar 1,2 km., i en lleugera pujada, arribarem a la collada de Sant Bartomeu. En aquest punt conflueixen els camins que van, en sentit oest, cap al Pic de l’Àliga; en sentit nord i de baixada, cap a Sant Bartomeu de Covildases; i en sentit est cap al Puigsacalm.

Nosaltres hem de continuar pel corriol que segueix planejant a la nostra esquerra, en sentit oest, i cap a Coll de Joan tal com mostra l’indicador que hi trobem. Tot i que en els seus inicis hi trobem un parell de lleugeres pujades, la resta del recorregut és planer i molt agradable. La frondositat de les fagedes ens acompanyarà tota l’estona.

Per aquest ordre, passarem pel coll de Gallina, el collet de la Foradada i el coll de Joan.

Després de passar pel coll de Joan arribarem a un nou coll on trobarem, clarament marcats, una confluència de camins. Cal estar atents i agafar el corriol que marxa en lleugera pujada a la nostra dreta. Deixem el sentit sud-oest que portem i continuem pel camí esmentat que trobem a la nostra dreta, en sentit sud.

Caminem planers uns pocs metres -just per canviar el vessant de muntanya-, i tot seguit,  passat el filat de filferro, trobarem un nou corriol que es torna a enfilar a la nostra dreta. Ull aquí, no seguir rectes que ens desviaríem del nostre traçat.

Tornarem a planejar. Durant el recorregut tindrem a la nostra esquerra unes magnífiques vistes de la Plana de Vic, amb el Montseny al fons. Ens trobem carenejant sobre la vall de la Coma del Coll. Durant el recorregut, a sota nostre podrem veure la teulada de la casa de pagès de la Coma del Coll.

Arribarem al coll de la Coma del Coll. Trobarem un indicador amb el nom Pic de l’Àliga que ens marca el corriol que hem d’agafar: a la dreta i amunt, en sentit llevant.

En poca estona trobem com el corriol es comença a enfilar de valent. Toca bufar una mica! Finalment arribarem al darrer tram de roca on tocarà grimpar una mica. Tot i que no presenti cap perill especial, s’ha d’anar amb compte.

Arribem al petit cim. Si el temps acompanya, toca disfrutar d’unes vistes espectaculars. Val la pena.

La tornada la farem resseguint el mateix camí per on hem vingut.

[print-me id = “my_custom_id”/] per imprimir el recorregut en paper, clicar sobre la icona

Ascensió al Puigsacalm (1514 mts.) pel Pas dels Burros. Possiblement un dels millors i més agradables recorreguts que es puguin fer pels voltants del Puigsacalm. Tot i que no és molt llarg, és prou exigent sobretot en el seu tram inicial.

El camí del Pas dels Burros, vorejant tota la cara sud del Puigsacalm a mitja alçada, és d’una gran bellesa paisatgística.

Iniciarem la caminada sortint de la collada de Bracons. Ens enfilarem en dreta pujada cap els dos Puig Tossell, primer el Puig Tossell Xic i després el Puig Tossell Gros. Carenejarem en direcció al Puigsacalm fins a trobar l’indicador del Pas del Burros, camí que queda a mitja alçada i voreja tota la cara sud del Puigsacalm. Arribarem al coll de Joanetes o dels Ganxos, per on ens enfilarem cap a dalt el Puigsacalm. La baixada la farem per Font Tornadissa i tot passant pel coll de Sant Bartomeu, arribarem a la Collada de Bracons.

3 hores i 40 minuts.

11,3 kms.

Mitja. Sense cap dificultat especial, però exigent en la seva part inicial on trobarem un parell de grimpades, força dretes, però sense cap perill, ni gens aèries. Cap al final del Pas dels Burros, i sense tampoc cap problema per passar, trobarem un punt amb unes cordes que ens ajudaran a agafar-nos.

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Arribarem a la collada de Bracons, el punt de sortida, fent l’aproximació en cotxe: Venint de Vic (Osona), cal agafar l’eix Vic-Olot (C37) que deixarem just abans d’entrar al llarg túnel de Bracons. Sortirem després del km.163, a Sant Andreu de la Vola, i ens dirigirem cap al Veïnat de Dalt. Passarem pel davant del restaurant Can Piguillem i arribarem a la cruïlla amb la BV-5224 on girarem cap a la nostra dreta, en sentit pujada i en direcció a La Vall d’en Bas-Olot. Després de 4,5 kms. arribarem a dalt la collada de Bracons on aparcarem el cotxe.

Hem de marxar en sentit nord, enfilant-nos pel morro de pedra que hi trobem i  que haurem de grimpar per anar a trobar el camí que hi ha just al seu damunt, on hi trobarem un indicador. Seguirem els primers metres en sostinguda i continuada pujada. Hem d’estar atents doncs després de 350 metres, en una ampla raconada i just quan el camí comença a marxar més planer cap a la nostra esquerra en sentit nord-oest, hem de continuar pujant per anar a trobar els dos Puig Tossell -només està indicat amb un senyal vermell en un faig que diu Puig de Tossell-. El camí marxa de pujada per la carena i es va enfilant amunt, i força dret -per no dir molt dret-.

Grimparem per dues canals petites, primer la de la Roca del Corb, després la del Puig Tossell Xic. A continuació enfilarem el Puig Tossell Gros, el cim més alt d’Osona amb 1461 mts. amb unes magnífiques vistes (on a banda d’un curiós pessebre, i si el vent no l’ha fet malvé, hi trobarem una senyera). Baixarem del Tossell Gros i seguirem resseguint tota la carena per dalt, en sentit nord-est i per camí ben fressat. Passarem pel costat del Puig de les Cibaderes.

Continuarem fins que trobarem (al km. 2,25) el camí que puja dels Rasos de Manter. Cal buscar a la dreta i al nostre damunt l’indicador del ras de les Civaderes, la referència per deixar el sentit nord i planer que portem, per tombar cap a l’est i de pujada. Traspassarem la petita porta de fusta que hi trobarem.

Farem tota l’ampla raconada que vé a continuació, amb un petit rocam al final (hi ha una creu al terra). El baixarem i just al mig del camí, ens trobarem l’indicador del camí del Pas dels Burros. Tal com ens dirigeix, hem de començar a baixar. Recordem que aquest camí voreja just a mitja alçada tota la cara sud del Puigsacalm. Per tant, toca iniciar un lleuger descens fins a situar-nos-hi. La referència per començar a planejar la tindrem en un indicador que trobarem plantat al terra.

Farem tota aquesta llarga raconada, on hi trobarem des de frondoses fagedes fins a diversos miradors. Just cap al final, hi ha un pas equipat amb unes cordes clavades a la paret que ens ajudaran. També podem veure-hi gent practicant l’escalada.

Arribarem al coll de Joanetes o dels Ganxos, on hi trobarem l’indicador que ens guiarà per agafar el camí que en sentit nord ens portarà a pujar cap el Puigsacalm. La raconada, molt obaga, puja força dreta.

Arribarem al primer pla, i sortirem just davant del Puig dels Llops (1486 mts.). Val la pena arribar-s’hi doncs la vista s’ho val.

Continuarem planejant en direcció oest fins arribar a fer la darrera i curta pujada que ens portarà fins al cim de Puigsacalm.

De dalt estant, la visió de 360º és molt agraïda: al nord, el Pirineu Oriental amb el Puigmal, Bastiments, Costabona, Canigó, Comanegra; a l’est, la Vall d’en Bas; al sud, el Montseny; més cap a la dreta Montserrat; a l’oest, la serra de Catllaràs, Cadí i Pedraforca. En un dia clar i net, fins i tot la vista ens regala la badia de Roses.

La tornada la farem pel camí que marxa de baixada en sentit oest, la banda contrària per on hem pujat i que ens portarà fins a la Font Tornadissa. El traçat és molt marcat i sense pèrdua. Després d’una llarga baixada, ens trobarem amb l’indicador que pujant hem trobat al mig del camí i que ens ha fet baixar per anar a buscar el camí dels Burros.

Seguirem la raconada que ja coneixem, fins arribar a traspassar la porta de fusta que també hem trobat de pujada. Seguirem baixant en sentit nord pels rasos de Manter, tot resseguint la tanca de filferro, fins que trobarem l’indicador del coll de Manter. Ull en aquest punt doncs continuarem baixant però tot canviant de sentit, ara en direcció oest, per l’ample ras que segueix. Després d’uns 200 metres, derivarem cap a la nostra esquerra per una molt ample i dreta baixada que ens portarà fins a la Font Tornadissa.

D’aquí agafarem el camí que marxa en sentit sud, i que en agradable recorregut ens farà anar raconant fins arribar, primer a la collada de Sant Bartomeu -hem de seguir de baixada en el mateix sentit sud que portem-, i després d’un parell de pronunciades baixades, arribar sense pèrdua al nostre punt de partida, la collada de Bracons.

[print-me target=”.post-%ID%” do_not_print=”#sidebar, .single-related-posts, .post-navigation, .post-meta, .single-share-box, img” /] per imprimir el recorregut en paper, clicar sobre la icona

Amb aproximació des de Sant Pere de Torelló, caminada circular que consisteix en arribar fins al Santuari de Bellmunt passant per Coll de Duec, les Valls de Saderra, el coll de les Gargantes i el coll d’Erademassa. La tornada es fa per la carena, arribant de nou a Coll de Duec i a la casa de pagès de la Redortra.

Sortida des de la casa de pagès de la Redortra tot pujant per la carretera asfaltada en la seva part inicial. La deixarem per anar a buscar el coll de Duec. Baixada cap a les Valls de Saderra per pujar fins al coll de les Gargantes. Continuarem per la part obaga de la Serra de Bellmunt fins al coll d’Erademassa. Pujarem fins arribar a dalt el santuari de Bellmunt.

La baixada la iniciarem per la carena que ens portarà fins a coll de Duec, per on seguirem baixant fins a la casa de pagès de la Redortra.

4 hores

14,51 kms.

Mitja baixa

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Sortirem de Sant Pere de Torelló per anar a buscar la carretera asfaltada que puja cap al Santuari de Bellmunt i aparcarem el cotxe pels voltants de la casa pagès la Redortra. Iniciarem la caminada de pujada per la carretera i després dels primers revolts i d’haver recorregut uns 500 metres, trobarem a la nostra esquerra i en sentit oest, al mig d’un ample revolt, un desviament cap a una pista de terra que agafarem fins trobar, a pocs metres, un tancat per al bestiar. En aquest punt, ens desviarem cap a la nostra dreta per anar pujant, primer pel mig d’alzines i roures, i després per una ampla plana fins que trobarem una tanca de ferro, just abans d’arribar a coll de Duec.

Seguirem baixant fins arribar a trobar un gran camp de conreu que passarem per la seva banda esquerra.

Just quan la pista voreja el capdavall del camp, dibuixant una llarga corba de dreta, trobarem l’indicador identificatiu de les Valls de Saderra. Agafarem el ramal que marxa en sentit nord, deixant la pista on ens trobem i seguint els indicadors per enfilar el camí cap al coll de les Gargantes, un dels recorreguts més bonics que podem fer aquests verals.

En aquest punt del recorregut haurem entrat al PRC45 pel que anirem trobant els corresponents senyals grocs i blancs. Al final de la curta recta de pujada que hem agafat, trobarem el poc que queda de la casa de pagès Les Valls. La vorejarem per la seva part esquerra, pel costat d’una gran figuera. Les feixes i els grans roures que hi trobarem ens fan pensar en què la casa es trobava en un entorn que havia de ser molt bonic i ben cuidat. Passada la casa, iniciarem l’agradable i exigent camí de pujada fins el coll de les Gargantes.

Arribats al petit pla del coll, seguirem pel corriol que continua en sentit est i que transcorre per la zona obaga de sota la muntanya de Bellmunt. Trobarem encara un parell més de curtes pujades de pedra abans de seguir planejant.

Hem d’estar atents en aquest tram del recorregut, doncs després d’una estona de planejar, arribarem a un punt on trobarem un senyal de desviament del PRC45 per un camí que de sobte canvia de sentit i s’enfila a la nostra dreta. Seguint sense sortir del PR, hem de deixar el corriol on estém (hi han senyals que també ens avisaran) i enfilar-nos fins a la l’ample pista de desemboscar que trobarem a sobre nostre.

Iniciem un llarg recorregut pel mig d’una gran i frondosa fageda: el bosc de les Fages. Com que continuem dins el PR els senyals que anirem trobant ens ajudaran -sense deixar en cap moment l’ample pista on ens trobem- a arribar al coll d’Erademassa (aqui si deixem el PR).

Comencarem la pujada cap al Santuari de Bellmunt: poc tros, però s’enfila de valent. Arribarem a dalt l’esplanada, moment que aprofitarem per gaudir de les vistes des dels diferents miradors que hi trobarem.

Per a la tornada, sortirem de l’esplanada del davant el Santuari per l’ample camí de ciment, en sentit ponent. Just abans d’arribar al primer revolt, tombem cap a la dreta per seguir el camí que marxa en direcció a les antenes de telecomunicacions que veureu. Després de passar per davant d’aquestes instal·lacions, continuarem resseguint tota la llarga carena per dalt -està senyalitzat amb la marca d’un punt rodó vermell- i això ens permetrà gaudir de les vistes magnífiques que se’ns ofereixen i anar combinant la part solella amb l’obaga -alzines i roures amb faigs-.

Just al capdavall de la carena, el propi camí ens fa girar cap a la nostra esquerra, tombant definitivament a la part assolellada on trobarem la bauma d’en Micó, i fins arribar al Mirador, parada obligatòria per les seves excel·lents vistes de la Plana: en primer terme la vall de Saderra, el Castell de Torelló i el castell d’Orís. És en aquest punt, si prenem de referència el santuari de Bellmunt, on ens trobem en la part més allunyada de la serralada. Ara seguirem el camí, tot de baixada, que de forma longitudinal ens farà anar recuperant la perpendicularitat del Santuari i fins arribar, sense pèrdua, al Coll de Duec.

Arribats aquí, girant cap a la nostra esquerra per seguir baixant en direcció a Sant Pere de Torelló, trobarem una tanca de fusta que passarem. Sempre de baixada, el camí ens farà passar per sobre un rocam planer fins anar a petar a una plana on trobarem, a la nostra dreta, un tancat per bestiar. Ara girarem cap a l’esquerra fins arribar a trobar, molt a prop, la carretera asfaltada que puja al Santuari i l’agafarem de baixada fins arribar a la casa de pagès la Redortra, el nostre punt de sortida.

[print-me target=”.post-%ID%” do_not_print=”#sidebar, .single-related-posts, .post-navigation, .post-meta, .single-share-box, img” /] per imprimir el recorregut en paper, clicar sobre la icona

Amb aproximació des de Sant Pere de Torelló, caminada circular que consisteix en arribar fins al bonic paratge del salt d’aigua del Mir, amb tornada pel Santuari de Bellmunt.

Sortida des de la casa de pagès de la Redortra tot pujant per la carretera asfaltada en la seva part inicial. En sortirem per anar a buscar el coll de Duec i baixarem cap a les Valls de Saderra, per pujar a continuació fins al coll de les Gargantes i tornar a baixar fins travessar el torrent de font Viva.

Després ens enfilarem cap a la casa de pagès de Boscatell, i en direcció cap al collet de Boscatell, iniciarem la llarga baixada fins arribar al bonic paratge del salt d’aigua del Mir. Retornarem pel mateix camí fins tornar a trobar el collet de Boscatell, i seguirem després, i en direcció a la carena de Boscatell, fins al coll d’Hi era de Massa.

Pujarem cap al Santuari de Bellmunt, i baixarem pel camí vell que va creuant la carretera asfaltada fins arribar a la casa de pagès de la Redortra.

4 hores i 15 minuts.

16,76 kms.

Mitja, exigent.

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Sortirem de Sant Pere de Torelló per anar a buscar la carretera asfaltada que puja cap al Santuari de Bellmunt i aparcarem el cotxe pels voltants de la casa pagès la Redortra. Iniciarem la caminada de pujada per la carretera i després dels primers revolts i d’haver recorregut uns 500 metres, trobarem a la nostra esquerra i en sentit oest, al mig d’un ample revolt, un desviament cap a una pista de terra que agafarem fins trobar, a pocs metres, un tancat per al bestiar. En aquest punt, ens desviarem cap a la nostra dreta per anar pujant, primer pel mig d’alzines i roures, i després per una ampla plana fins que trobarem una tanca de ferro, just abans d’arribar a coll de Duec.

Quan siguem al coll, iniciarem una llarga baixada en direcció oest, per un corriol molt malmès per l’aigua en el seu tram inicial però que en pocs metres esdevé més ample i còmode passant pel mig de roures i alzines, i que ens portarà fins a les planes de Saderra. Hem d’anar baixant sense deixar l’ample camí on ens trobem. En un punt determinat, al sortir de l’arbreda, trobarem una corva d’esquerra que ens farà canviar el sentit de baixada. Hem de seguir baixant per la pista dibuixada. Passarem per la casa de pagès de la Coma.

Seguirem baixant fins arribar a trobar un gran camp de conreu que passarem per la seva banda esquerra.Just quan la pista voreja el capdavall del camp, dibuixant una llarga corba de dreta, trobarem l’indicador identificatiu de les Valls de Saderra. Agafarem el ramal que marxa en sentit nord, deixant la pista on ens trobem i seguint els indicadors per enfilar el camí cap al coll de les Gargantes, un dels recorreguts més bonics que podem fer aquests verals.

Quan siguem a la plaçoleta i orientats en el mateix sentit nord-est que portàvem, trobarem dos corriols que marxen: un en lleugera pujada més cap a l’est, i l’altre de baixada més en sentit nord, cap a la nostra esquerra. Hem d’agafar aquest últim que ens portarà de sostinguda baixada fins creuar el torrent de Font Viva (hi trobarem una fita al terra).

Si el cabal d’aigua ho permet i anant en compte de no caure, val la pena ficar-se dins el torrent i baixar-lo uns 50 metres (el llit és planer i ample) just fins que arribarem a una raconada. El lloc és molt bonic: la vegetació, l’entorn i el silenci que s’hi respira el fan encisador.

Recularem i tornarem al camí que hem deixat, creuarem el torrent i iniciarem la pujada que ens situarà a la pista que porta a la casa de pagès de Boscatell. Uns 150 metres abans d’arribar a la casa, trobarem els indicadors de la pujada que ens enfilarà fins al collet de Boscatell, des d’on podrem gaudir d’unes boniques vistes del sot del Mir en primer terme i de Santa Maria de Besora i del Pirineu al fons.

Iniciarem la llarga baixada que ens portarà sense pèrdua fins al bonic paratge del Salt d’aigua del Mir. A l’arribar al plà, hi trobarem un indicador amb un cartell clavat que diu: als molins. En aquest punt, en comptes de marxar en sentit sud cap al salt, agafarem la pista que de cara i que baixa en sentit nord (per on vénen els visitants que arriben de Santa Maria de Besora) per anar a veure el que havia estat la petita resclosa per on es desviava l’aigua que feia funcionar el molí. Només cal caminar pocs metres per badar davant d’aquesta obra rudimentària, tan antiga i tan ferma, en què la paret està feta de taulons de fusta.

Retornarem per on hem vingut, i ara sí, baixarem fins arribar a l’espectacular Salt del Mir, de forma de cua de cavall. Arribarem a un bonic mirador a peu de riu que ens permetrà contemplar la seva majestuositat.

Enfilarem la pujada cap al Santuari de Bellmunt: poc tros, però puja de valent. Arribarem a dalt l’esplanada del Santuari, moment que aprofitarem per gaudir de les vistes des dels diferents miradors que hi trobarem.

La baixada, la iniciarem per la part del davant, per les escales, i fins arribar a l’aparcament de cotxes. A partir d’aquí farem tot el descens pel camí vell que trobarem just a la part alta de l’aparcament i que va creuant la carretera de forma contínua, passant per l’Alzina Grossa, per la Font Vidranesa i el Pedronet de la Verge de Montserrat (en aquest darrer punt el camí no enllaça directament amb el camí vell, sinó que el trobarem, a la dreta, després d’uns 15-20 metres avall).

Al final d’aquest darrer tram i en trobar de nou la carretera, l’agafarem fins arribar a la casa de pagès de la Redortra, lloc on hem deixat el cotxe.

[print-me target=”.post-%ID%” do_not_print=”#sidebar, .single-related-posts, .post-navigation, .post-meta, .single-share-box, img” /] per imprimir el recorregut en paper, clicar sobre la icona

Amb aproximació des de Sant Pere de Torelló, caminada circular que consisteix en fer tota la serralada de Bellmunt de forma transversal, tant d’anada com de tornada.

Sortida des de la casa de pagès de la Redortra pujant per la carretera asfaltada que deixarem per anar a buscar el coll de Duec. A mitja pujada i en direcció cap a la carena, girarem a la dreta i continuarem transversalment per tornar a trobar la carretera asfaltada pràcticament a sota el Santuari. Sense arribar a dalt, baixarem pel camí de la Vall fins a la casa de pagès que li dóna nom.

Arribarem fins a la Tosca de Degollats, enfilarem cap al coll d’Erademassa, pujarem cap a dalt el Santuari, i baixarem per la carena fins al Coll de Duec, des d’on emprendrem la tornada, per la carretera, fins a la casa de pagès de la Redortra.

4 hores i 30 minuts.

18,35 kms.

Moderada.

enllaç track per a GPS des de Wililoc

Sortirem de Sant Pere de Torelló per anar a buscar la carretera asfaltada que puja cap al Santuari de Bellmunt i aparcarem el cotxe pels voltants de la casa pagès la Redortra. Iniciarem la caminada de pujada per la carretera i després dels primers revolts i d’haver recorregut uns 500 metres, trobarem a la nostra esquerra i en sentit oest, al mig d’un ample revolt, un desviament cap a una pista de terra que agafarem fins trobar, a pocs metres, un tancat per al bestiar. En aquest punt, ens desviarem cap a la nostra dreta per anar pujant, primer pel mig d’alzines i roures, i després per una ampla plana fins que trobarem una tanca de ferro, just abans d’arribar a coll de Duec.

Situats al pla, buscarem el camí que marxa de pujada en sentit nord-oest i que trobareu on hi ha una petita tanca de filferro per al bestiar. Iniciarem la pujada que aviat s’enfila força dreta fins arribar a un collet. A continuació, planejarem durant uns 300 metres i, just quan el camí torna a enfilar-se (trobareu una pedrassa a terra amb un senyal vermell) hem d’agafar el corriol que s’enfila cap a la nostra dreta en sentit llevant (si continuéssim pujant en sentit oest arribaríem a dalt el cap de carena). Seguint els senyals vermells, començarem la pujada que no és massa llarga però sí força dreta. Passarem per una bassa seca i una plaça carbonera.

A partir d’aquest moment, malgrat el camí segueix pujant ja ho fa de manera més planera. Estigueu al cas, perquè en cap moment hem d’agafar un parell de corriols de baixada que trobarem. També comprovareu que en algun moment, el camí és força brut de vegetació. Passarem per una petita i inesperada porta metàl·lica i el mateix corriol que fem, ens abocarà a una ampla i planera pista de desemboscar que, entre unes boniques vistes de la plana de Vic primer i del Santuari després, ens portarà a trobar la carretera asfaltada.

Hem de continuar l’itinerari pujant ara per la carretera asfaltada. En sentit llevant, resseguirem per sota tota la raconada de la muntanya i, en arribar al darrer revolt de la carretera, molt tancat i just en el punt on es canvia totalment el sentit de la marxa, trobarem a la nostra dreta l’indicador i el camí que, en sentit sud (dreta), hem d’agafar. Aquest camí ens menarà cap al  Serrat dels Cristians Vells (si no agaféssim aquest trencall, arribaríem directament a l’aparcament de cotxes que hi ha a sota el Santuari) i després de carenejar durant uns 200 metres, trobarem a mà esquerra i enganxada a la llarga valla de filferro, una porta metàl·lica que haurem de traspassar.

Som ara al Camí de les Fulles. Baixarem pel dret i com poguem (és poc tros!) perquè el camí està força mal dibuixat, fins trobar transversalment la pista que ens portarà, després d’una llarga i molt més agradable baixada, fins al camí ral que va en direcció Vidrà i que coincideix amb el PRC47.

El seguirem en direcció a la casa de pagès la Vall que veurem a la nostra esquerra i, just abans d’arribar-hi, el deixarem per agafar la pista de desemboscar que trobarem a mà esquerra, en direcció nord. Hem d’estar al cas perquè a uns 100 metres a la dreta i de baixada, hi ha el camí que hem de seguir. Les marques blanques i grogues del PRC ens ajudaran.

Més endavant, i després de creuar la pista de desemboscar que retrobem, arribarem a la monumental roca de la Tosca de Degollats, on hi ha l’indicador que ens fa enfilar pel corriol que surt cap a la nostra esquerra en sentit oest. Aquesta llarga pujada, primer molt exigent però que se suavitza després en una ampla pista, ens portarà per la baga de Canemars fins al coll d’Erademassa, des d’on iniciarem en sentit sud i seguint les indicacions que hi trobarem, la dreta pujada cap a dalt el Santuari de Bellmunt, caminant pel mig de la bonica fageda que hi ha a tota la cara nord de la serralada.

Arribarem a dalt l’esplanada del Santuari: aprofiteu per visitar-lo i contemplar les magnífiques vistes que ens ofereixen els diferents miradors.

Després del repòs, continuarem la caminada sortint de l’esplanada del davant del Santuari per anar a buscar la cresta de la carena. Agafarem, de baixada i en sentit oest, l’ample camí cimentat que trobarem (pel que no haurien de pujar els cotxes…). Just abans del primer revolt d’esquerra, hem de deixar el camí cimentat i seguir pel camí de la dreta que marxa en direcció a les grans antenes de telecomunicacions que hi ha.

Després de passar per davant d’aquestes instal·lacions, continuarem resseguint tota la llarga carena per dalt -el camí està senyalitzat amb la marca d’un punt rodó vermell-. Les vistes ara son magnífiques (penseu que anem resseguint la cresta de la carena) i anirem combinant la part solella amb l’obaga -alzines i roures amb faigs-. Quan arribem al cap de la carena el mateix camí ens fa derivar a la nostra esquerra, tombant doncs cap a la part assolellada i fins arribar, després de trobar la bauma d’en MIcó, al Mirador: parada obligatòria per contemplar les excel·lents vistes que ofereix de la vall de Saderra, del castell de Torelló, del castell d’Orís…

Seguirem el camí tot de baixada que, de forma longitudinal, ens farà recuperar la perpendicularitat del Santuari i que ens portarà, sense pèrdua, al Coll de Duec (veureu que, a mitja baixada, retrobareu el desviament que hem agafat en començar la caminada, i que ara obviarem, perquè hem d’arribar fins al coll).

Situats al Coll de Duec, cal continuar el mateix traçat que hem fet de pujada: passar la tanca de fusta, continuar de baixada fins arribar a la plana on trobarem el tancat per al bestiar, i tombar cap a l’esquerra per trobar la carretera asfaltada que seguirem, de baixada, fins arribar a la casa de pagès de la Redortra, el nostre punt de sortida i on havíem deixat el cotxe.

[print-me target=”.post-%ID%” do_not_print=”#sidebar, .single-related-posts, .post-navigation, .post-meta, .single-share-box, img” /] per imprimir el recorregut en paper, clicar sobre la icona