1. BELLMUNT, PEL CAMÍ VELL
2. BELLMUNT, DES DE SANT PERE DE TORELLÓ
3. BELLMUNT, PEL CAMÍ DE LA VALL
4. BELLMUNT, LA VOLTA CIRCULAR PER BAIX
5. BELLMUNT, LA VOLTA TRANSVERSAL
6. BELLMUNT, PER GARGANTES I COLL D’ERADEMASSA
7. BELLMUNT, PEL SALT D’AIGUA DEL MIR
8. BELLMUNT, PEL CASTELL DE TORELLÓ, COLL DE DUEC I LA CARENA
9. BELLMUNT, FINS ELS MEANDRES DEL RIU TER
10. BELLMUNT, PER LA CRESTA
11. BELLMUNT, LA VOLTA A FORT MICÓ PER LES CASES EL SERRAT, ESPAULELLA I RABASSOLA 
12. FORAT MICÓ FINS EL SALT DEL MOLÍ I TORNADA PEL SENDER VORA GES
13. BELLMUNT, EN TREN

1. PUIGSACALM, LA CLÀSSICA
2. PUIGSACALM, PEL PAS DELS BURROS
3. PUIGSACALM, PER LA FERRADURA DE BRACONS
4. DE LA COLLADA DE BRACONS AL PIC DE L’ÀLIGA
5. DE LA COLLADA DE BRACONS A L’ERMITA DE SANT MIQUEL DE CASTELLÓ, PER LA SERRA DE LLANCERS
6. LA FAGEDA DE LA GREVOLOSA
7. DE LA COLLADA DE BRACONS A LA FAGEDA DE LA GREVOLOSA PER LA SERRA DE LLANCERS
8. CURULL I LLANCERS, LA CAMINADA DEL GAT FER DE BRACONS
9. CURULL, LA VOLTA DEL BOIX GRÈVOL FLORIT
10. PUIGSACALM, PER SANT PRIVAT D’EN BAS, SALT DE SALLENT, PUIGSACALM, STA. MAGDALENA DEL MONT I LES OLLETES

1. LA BAUMA DEL TEIXIDOR

1. ELS BUFADORS DE BEVÍ

1. BELLMUNT, DES DE VIDRÀ PER LA CASA DE PAGÉS EL COLL, EL BOSC DE LES FAGES I LA CARENA
2. BELLMUNT, DES DE VIDRÀ PEL SALT D’AIGUA DEL SALT DEL MOLÍ I LA CASA PAGÈS LA VALL
3. BELLMUNT, DES DE VIDRÀ PEL SALT D’AIGUA DEL SALT DEL MOLÍ I LA TOSCA DE DEGOLLATS
4. SANTA MAGDALENA DE CAMBRILS, DES DE COLLFRED
5. LES ESCLETXES DE FREIXENEDA
6. DE VIDRÀ AL COLL DE CRISTÒFOL, PER PALOU XIC
7. DE VIDRÀ AL PIC DE L’ÀLIGA

Pujada al Santuari de Bellmunt (1.246 mts.) des de Sant Pere de Torelló pel camí vell, la ruta tradicional abans de fer-se la carretera, i sens dubte l’opció més clàssica per arribar caminant fins a dalt. El tram inicial del camí no ressegueix fidelment el camí vell tradicional ja que una bona part ha desaparegut.

Ascensió a Bellmunt resseguint l’antic recorregut a peu pel mig de la muntanya, amb tornada pel mateix camí.

2 hores i 30 minuts

6,66 kms.

Baixa, només cal estar mínimament preparat i tenir ganes de fer una llarga i costeruda pujada. Ideal per fer en família i també com a ruta d’entrenament per a qui vulgui agafar fons i resistència.

L’avantatge per a qui es cansi pujant és que pot agafar la carretera asfaltada que trobem diverses vegades al llarg del recorregut, i que també ens porta sense pèrdua fins a dalt el Santuari.

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Sortida en cotxe de Sant Pere de Torelló en direcció al Santuari de Bellmunt. Encarem la carretera asfaltada que voreja el cementiri i després d’haver passat la primera i forta pujada que trobem, aparquem el cotxe a l’esplanada que hi ha just abans d’arribar a la masia de la Redortra. Reculem una mica a peu, i a la banda dreta de la carretera per on hem de començar la caminada, hem de trobar l’indicador.

Resseguim el camí fresat que trobem i que ens aboca a un prat que hem de travessar. Al final, quan trobem un pal d’electricitat, hem de tombar cap a la nostra dreta per encarar la primera pujada pel camí de pedra que hi ha. Després d’un tros planer, trobarem una segona pujada que és un camí de pedra molt dret, que haurem de travessar longitudinalment decantant-nos totalment cap a la nostra banda esquerra, fins trobar el camí fresat que segueix pujant, ja més planer i durant una estona pel mig d’alzines, fins arribar a trobar una ampla pista i a sobre la carretera asfaltada. Les hem de creuar per seguir pujant pel corriol que trobem a peu de carretera amb un senyal pintat al terra.

I cap amunt. Aquesta nova pujada, força senyalitzada amb diferents colors de marques ens tornarà a abocar, un tros més amunt  a la carretera que resseguirem fins arribar al Pedronet de la Verge de Montserrat i que és parada obligatòria ja que des de mirador, en un dia clar, podreu contemplar Montserrat.

Continuem per la carretera fins tornar a agafar el camí que retrobem a la nostra esquerra després de dos revolts passat el Pedronet, just després d’un senyal de trànsit.

Al final d’aquest nou tram arribarem la Font Vidranesa. El camí continua pel seu darrera. Tornarem a creuar la carretera i, seguint el camí que trobem tot recte, arribarem a la monumental Alzina Grossa. Entreteniu-vos admirant la seva majestuositat i reprengueu la marxa pujant pel corriol que es dibuixa pel seu darrera.

A partir d’aquí iniciem la part del recorregut més agradable, sobretot perquè el seu traçat és més suau. Tornarem a creuar, i per última vegada, la carretera fins arribar al capdamunt on trobarem l’aparcament de cotxes emplaçat a sota el Santuari i encararem la darrera i dreta pujada pel camí cimentat que, tot i que també arriba a dalt donant la volta pel darrera, el deixarem de banda, per agafar el camí solell del davant, pujant l’esglaonat que hi ha després del roure gran que trobarem (aquí podeu veure el lloc des d’on salten els aficionats al vol lliure) i que ens situarà a la placeta de davant el Santuari de Bellmunt.

Per tornar, tenim dues opcions:

Reconeixement:

Cal fer esment al grup de gent Amics de Bellmunt que, des de fa molts anys i d’una manera totalment voluntària, dediquen els caps de setmana a cuidar i arranjar l’entorn del Santuari i els seus accessos. La carretera, el mirador, la Font de Sant Marc, i moltes altres millores integrades en l’entorn. Un merescut reconeixement per a tots els que d’una manera o altra, tant en el present com en el passat, hi han col·laborat.

Pujada al Santuari de Bellmunt (1.246 mts.) des de Sant Pere de Torelló, i tornada per la carena i Coll de Duec.

Caminada circular que comencem sortint de Sant Pere de Torelló, just després del revolt del cementiri on deixarem la carretera asfaltada, i que segueix en gran part el camí vell que és el traçat tradicional de pujada al Santuari.

La tornada la farem per la carena, amb baixada fins a Coll de Duec, i resseguint ja en el tram final, el mateix camí per on hem pujat.

3 hores i 20 minuts

11,57 kms.

Mitja-baixa. Sense dificultats per caminar segons el temps estimat. Aquesta caminada té dues parts totalment diferenciades: la primera que és tota de pujada, i la segona, tota de baixada.

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Per a la tornada, sortirem de l’esplanada del davant el Santuari per l’ample camí de ciment, en sentit ponent. Just abans d’arribar al primer revolt, tombem cap a la dreta per seguir el camí que marxa en direcció a les antenes de telecomunicacions que veureu. Després de passar per davant d’aquestes instal·lacions, continuarem resseguint tota la llarga carena per dalt -està senyalitzat amb la marca d’un punt rodó vermell- i això ens permetrà gaudir de les vistes magnífiques que se’ns ofereixen i anar combinant la part solella amb l’obaga -alzines i roures amb faigs-.

Just al capdavall de la carena, el propi camí ens fa girar cap a la nostra esquerra, tombant definitivament a la part assolellada on trobarem la bauma d’en MIcó, i fins arribar al Mirador, parada obligatòria per les seves excel·lents vistes de la Plana: en primer terme la vall de Saderra, el Castell de Torelló i el castell d’Orís. És en aquest punt, si prenem de referència el santuari de Bellmunt, on ens trobem en la part més allunyada de la serralada. Ara seguirem el camí, tot de baixada, que de forma longitudinal ens farà anar recuperant la perpendicularitat del Santuari i fins arribar, sense pèrdua, al Coll de Duec.

Arribats aquí, girant cap a la nostra esquerra per seguir baixant en direcció a Sant Pere de Torelló, trobarem una tanca de fusta que passarem. Sempre de baixada, el camí ens farà passar per sobre un rocam planer fins anar a petar a una plana on trobarem, a la nostra dreta, un tancat per bestiar. Ara girarem cap a l’esquerra fins arribar a trobar, molt a prop, la carretera asfaltada que puja al Santuari.

Enfilarem aquesta carretera en sentit pujada per seguir tot recte i planer fins trobar, a poca distància, l’indicador de la casa de pagès de Padroses. Aquí cal que agafeu, a la nostra dreta, el mateix camí que ja hem fet de pujada a la part inicial de la caminada. Passarem pel dipòsit d’aigua, farem la baixada pel costat dret del cementiri, i arribarem a l’aparcament on hem deixat el cotxe.

Caminada circular amb sortida de Sant Vicenç de Torelló i que arriba al Santuari de Bellmunt passant pel Castell de Torelló, coll de Duec, cresteja la carena de Bellmunt i torna per Forat Micó i Sant Pere de Torelló.

Sortim de Sant Vicenç de Torelló. Pugem al Castell de Torelló i seguim fins al coll de Duec per iniciar l’ascens al Santuari, tot anant a buscar la carena de Bellmunt per la seva banda esquerra més allunyada i crestejant-la fins arribar al Santuari.

La baixada la farem cap al coll d’Hi era de Massa, tombant cap a la Tosca de Degollats i per Forat Micó fins a la casa de pagès de la Vall. A continuació, ens enfilarem cap al turó de la Portella, baixarem cap a la masia d’El Serrat fins arribar a Sant Pere de Torelló, per seguir fins a Sant Vicenç de Torelló, on acabarem la caminada.

6 hores

21,79 kms.

Mitja: cal resistència. En el seu tram inicial, aquesta caminada és una mica trencacames.

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Sortim de Sant Vicenç de Torelló en direcció a la casa de pagès El Camps que vorejarem per la seva part esquerra per anar a buscar el camí fins a la casa de pagès El Vilar. Resseguirem el tancat de la casa per la seva banda esquerra, en sentit oest, i continuarem recte fins trobar una casa abandonada. A la dreta, comença l’ample camí de pujada cap al Castell de Torelló: des de dalt podrem contemplar una bonica panoràmica de 360º.

Continuarem el recorregut baixant del castell per l’escaleta de ferro per on hem pujat i ens encararem en direcció Bellmunt pel camí que continua baixant per darrera del castell (haurem de sortejar un parell de pronunciats tobogans) en direcció nord-est cap al serrat dels Tres Batlles. Passarem el turó del serrat per sota, per la seva banda dreta, i continuarem resseguint el camí fressat de baixada que ens aboca a una raconada obaga que trobarem després d’un dret i curt baixant de pedra. Quan sortim a la part solella, encararem una curta i dreta pujada fins arribar al replà – hi trobareu un tronc de pi caigut i entravessat al camí -. Cal que estigueu al cas, doncs just a la baixada següent, trobarem un segon replà amb el desviament a la dreta – un pèl amagat – que hem d’agafar. En aquest moment, deixarem els senyals grocs i blancs i agafarem de referència uns punts vermells marcats.

La baixada ens portarà fins al Coll de Maronta, per seguir carenejant fins arribar a coll de Duec (tingueu present anar seguint els punts vermells). En aquest punt, començarem la pujada (que comença força dreta però que es fa més suau després) pel costat esquerre de l’indicador verd que hi trobareu, i que ens portarà fins a la carena de dalt la serralada de Bellmunt.

Passarem per un atapeït bosc d’alzines: entreteniu-vos a contemplar les petjades que hi van deixar els antics carboners que hi treballaven (de cada soca d’arbre, en surten tres, quatre, cinc, o fins i tot més troncs, preparats per a un millor aprofitament del carbonet vegetal que n’extreien).

Arribarem fins al Mirador, un dels punts més bonics de la zona per les seves vistes i parada obligatòria en aquest recorregut. A partir d’aquí, el camí canvia d’orientació i ens fa caminar per la part obaga enfilant-se per la cresta de la llarga carena que ens portarà, sense pèrdua i després de passar pel costat de les antenes de comunicacions, fins a l’esplanada del Santuari. Aquest és un dels trams més agraïts, ja que en fer-se a una bona alçada, es pot apreciar el contrast entre la part solella i l’obaga, la plana de Vic i el Vidranès, alzines i roures amb faigs. Preciós.

La baixada del Santuari la farem pel camí en direcció Vidrà fins arribar al coll d’Erademassa, on seguirem la pista de bosc que marxa cap a la nostra dreta, en direcció est, cap a la baga de Canemars. Continuarem baixant fins arribar a una placeta on s’acaba l’ampla pista. En aquest punt, i continuant recte en el mateix sentit nord-est que portem de baixada, trobarem un petit corriol de pujada molt suau i que, després d’un llarg i agradable descens, ens portarà just davant la magnífica roca de la Tosca de Degollats.

Agafarem el vial (que és el camí ral que va de Vidrà a Sant Pere de Torelló) on hem abocat, en sentit sud de baixada i en direcció a Sant Pere de Torelló. Passarem pel costat de la casa de pagès La Vall i seguirem per l’ampla pista fins arribar al trencall que, de pujada, ens enfilarà cap al collet de la Portella. Trobareu aquest trencall just després de passar un revolt de dreta, quan perdeu de vista al darrere vostre la casa de La Vall i des d’on veureu, al vostre davant i ben enfilada, l’ermita de Bellmunt. El camí de pujada fins arribar a l’enfilat pas de La Portella – hi veureu un pal d’electricitat – està molt ben fressat i l’hem de fer sempre en l’orientació sud de pujada i per la nostra banda esquerra.

Quan haurem arribat a dalt, iniciarem la baixada fins a la casa de pagès El Serrat. A mig camí trobarem el PRC-45, senyalitzat amb dues ratlles: una groga i l’altre blanca, que ja no deixarem fins a l’arribada. Continuarem el camí en direcció a l’ermita de Sant Roc, i seguirem baixant fins arribar a la casa de Fontdevila. En aquest punt, agafarem la carretera asfaltada que deixarem als pocs metres per prendre un trencall a la dreta que ens enfilarà cap a l’església de Sant Pere de Torelló. Hi passarem per davant i ens desviarem pel primer carrer a la dreta que trobarem.

Anirem seguint els senyals del PRC-45 que ens ajudaran a travessar el poble i sortir pel camí que segueix planer i recte, entre el marge de dos camps. Farem un petit tobogan per creuar la riereta del Pujol fins trobar el camí de pedra que, de baixada, ens farà passar a prop de la casa de pagès El Roger que quedarà a la nostra dreta. Seguirem pel camí cimentat fins trobar el trencall cap a la dreta, just al costat d’una petita granja. Seguirem recte per travessar, pel mig, un camp de conreu amb el camí fressat per les motos, creuarem el rierol de l’Anijol, i enfilarem finalment cap a Sant Vicenç de Torelló, el nostre punt de sortida.

Caminada circular amb sortida a Sant Vicenç de Torelló fins al salt d’aigua del Salt del Molí per Forat Micó, amb tornada per la casa de pagès Espaulella i el sender Vora Ges.

Aquesta caminada circular surt de Sant Vicenç de Torelló en direcció a Sant Pere de Torelló, la masia del Serrat i, pel camí de Forat Micó, arribar al salt d’aigua del Salt del Molí. Per tornar canviarem de banda de riu i passarem per la casa de pagès Espaulella, baixarem cap a la casa de Rabassola i seguirem el riu Ges per la seva esquerra fins arribar a l’entrada de Sant Pere de Torelló. Allà agafarem el sender Vora Ges fins a Sant Vicenç de Torelló.

5 hores, 30 minuts

24 kms.

Mitja baixa, només cal estar preparat per aguantar el ritme durant el temps estimat.

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Iniciarem la tornada canviant de banda de riu. Creuarem per les passeres que hi ha i ens enfilarem pel camí que puja precisament pel mig de les runes del molí i que ens situarà just a sobre del salt. Seguirem pujant fins trobar transversalment un camí que agafarem en direcció sud, cap a la nostra dreta (Un moment! Quan sigueu aquí, és aconsellable continuar pocs metres cap a la nostra esquerra per anar a veure el bonic pont del Molí, que val molt la pena).

Trobarem un indicador que ens direccionarà cap a la casa de pagès Salgueda i el Puig de les Àligues, passarem pel costat d’una torre d’alta tensió, trobarem un parell d’obagues i unes frondoses raconades de faigs. El camí, en la seva part inicial transcorre per una llarga i sostinguda pujada fins arribar a un collet, per iniciar després una llarga baixada per la part solella que acaba en un ample camí transversal que passa pel fons de la vall a on abocarem. Veurem al turó del davant, i enfilada, la casa de pagès Espaulella. Just al final de la baixada creuarem tant la pista que trobarem com el petit torrent de Salgueda que hi ha al seu costat, i començarem de sobte una curta i dreta pujada fins a la casa de pagès Espaulella, des d’on podrem gaudir d’unes vistes i un entorn molt agradables.

Una vegada a dalt del pla, el camí continua per davant del pou d’aigua que hi ha després de la pallissa. Anirem raconant fins arribar planerament a un collet, situat just després d’una corba d’esquerra. Aquí iniciarem una llarga i pronunciada baixada, en direcció sud, tot trobant alguns ramals de camí que podrien despistar-nos però no és així, ja que tots conflueixen al mateix punt. Trobarem una tanca feta amb barres de fusta que haurem de traspassar, deixant el camí que marxa a la dreta. Ens trobarem també amb una altra torre d’alta tensió i arribarem al camí dels Ferrers, des d’on tindrem unes espectaculars vistes de l’entrada al congost del Forat Micó. Farem a continuació una altra llarga baixada que ens portarà fins a una plana on trobarem la casa de pagès Rabassola.

Situats a la plana, i quedant Rabassola a la nostra dreta, per trobar el camí continuarem tot recte en el mateix sentit de baixada en direcció sud fins al fons de la plana. Just per l’esquerra d’un pi solitari que hi ha, deixarem la pista més ampla (que marxa cap a la nostra dreta i que segueix per creuar el riu Ges) i agafarem l’altre camí (per no haver de creuar en cap moment el riu). El traçat es va decantant cap a la nostra banda esquerra, amb dues amples raconades que voregen dos camps de conreu separades per una torre d’alta tensió. En arribar a l’alçada de la casa de La Teularia (ens queda a la nostra dreta i a l’altra banda del riu), continuarem sense deixar el corriol per on caminem, creuarem un petit torrent -també hi trobarem una tanca de ferro- i enfilarem una curta pujada que ens portarà fins a la casa de pagès Pigrau, també coneguda per Can Cabanes.

Agafarem la pista de ciment en sentit baixada fins trobar i creuar la carretera asfaltada que va de Sant Pere de Torelló a La Vola -en aquest punt ens retrobarem amb el PRC47- i seguirem recte fins arribar a baix el riu que travessarem per les passeres. Ja situats a l’altra banda (la dreta del Ges) arribarem al pont de La Riera que passarem per dalt. Havent-lo passat, girarem a la nostra dreta per seguir un petit i agradable corriol fins arribar a la casa de colònies el Molí de la Riera (punt d’aigua). Travessarem de nou el riu per la palanca que trobarem davant de la casa i farem un tros de costeruda pujada de ciment fins a la petita casa de fusta que hi ha a mitja pujada. La passarem i de seguida, a l’esquerra, i seguint l’indicador que hi ha, tombarem per agafar el corriol que segueix el camí Vora Ges, el PRC47. Hem d’estar al cas de seguir les marques grogues i blanques per no despistar-nos, sempre tenint present que hem d’anar pel costat baix del riu i per la seva banda dreta.

Seguirem planejant fins passar pel costat de la casa de pagès de la Fàbrica de Targarona i, poc després de passar-la, ens trobarem un camí transversal que talla bruscament el corriol on estem, i que aboca directament al riu. Girarem doncs cap a la nostra esquerra i travessarem el riu per les passeres que trobarem -en aquest punt del riu és fàcil veure-hi crancs-. Seguirem baixant (som a la banda esquerra del riu Ges) per un camí força ample que passa pel costat de la casa i les granges del Molí de Targarona i ens porta a trobar i passar el pont de Targarona.

Després de passar-lo, trencarem a l’esquerra per seguir els senyals que ens menen a les planes de la Font Santa, on hi trobarem el que queda de la casa de pagès la Font Santa i les poques restes de l‘antic balneari.

Seguirem pel camí ample fins trobar la carretera asfaltada que baixa de Sant Pere de Torelló, la creuarem amb molta cura (acostuma a estar molt transitada) i travessarem el pont de l’Anijol, per trencar després cap a la dreta i encarar la pujada fins a Sant Vicenç de Torelló, el punt d’arribada.

Durant le celebració d’una Fira de l’Avet de Sant Vicenç de Torelló, vaig trobar-hi l’amic Jaume Llach -un bon seguidor d’aquest bloc- i em va animar a fer el Puigsacalm per la canal dels ganxos nous, des de Joanetes i amb sortida de dalt la collada de Bracons. Un recorregut totalment desconegut per a mi, i que em va cridar l’atenció.

De pujar pels ganxos sí que n’havia sentit parlar moltes vegades, però pel meu respecte a les alçades mai m’havia atrevit a fer-ho. Em va dir que res de passos molt difícils, ni aeris.

I em va engrescar…, i aquí està el resultat.

Gràcies, Jaume. Va ser una matinal magnífica. Un recorregut exigent, amb unes vistes esplèndides. Realment, caminar per aquestes nostres muntanyes dóna moments i satisfaccions difícils d’explicar: les vistes d’aquest recorregut són uns d’aquests moments.

Caminada circular amb sortida i arribada a la Collada de Bracons. Es baixa per la Serra de Llancers fins al poble de Joanetes, i es puja cap el Puigsacalm per la canal dels ganxos nous, amb tornada per Font Tornadissa.

Iniciarem la caminada aparcant el cotxe a la Collada de Bracons. Marxem direcció sud per anar a buscar la Serra de Llancers, que carenejarem fins arribar a l’ermita de Sant Miquel de Castelló. D’aqui baixarem fins arribar al pintoresc poble de Joanetes on iniciarem l’ascenció al Puigsacalm. Són pràcticament 1.000 metres de desnivell positius seguits. Passarem primer per la canal dels ganxos nous. Arribarem al santuari de Santa Magdalena del Mont (segurament un dels racons més bonics d’aquestes contrades). Tornarem a enfilar per dreta pujada primer cap el Puig dels Llops, i després el Puigsacalm.

Baixarem en sentit oest pel camí clàssic de pujada al Puigsacalm: passarem primer pel pla de Clivillers, i a continuació pels rasos de Manter cap a trobar la Font Tornadissa. Seguirem baixant en sentit sud, tot passant per la collada de Sant Bartomeu, que ens portarà fins a la collada de Bracons.

entre 5,30 i 6 hores

19,8 kms.

Alta. Exigent sería el millor qualificatiu. Si bé la primera part, fins a St. Miquel de Castelló és força planer, la pujada des de Joanetes pels ganxos nous fins al Puigsacalm és força dreta i exigent.

Són pràcticament 1.000 metres seguits de desnivell.

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Arribarem a la collada de Bracons, el punt de sortida, fent l’aproximació en cotxe: Venint de Vic (Osona), cal agafar l’eix Vic-Olot (C37) que deixarem just abans d’entrar al llarg túnel de Bracons. Sortirem després del km.163, a Sant Andreu de la Vola, i ens dirigirem cap al Veïnat de Dalt. Passarem pel davant del restaurant Can Piguillem i arribarem a la cruïlla amb la BV-5224 on girarem cap a la nostra dreta, en sentit pujada i en direcció a La Vall d’en Bas-Olot. Després de 4,5 kms. arribarem a dalt la collada de Bracons on aparcarem el cotxe.

Iniciem la caminada en sentit sud, traspassant la ferma tanca de ferro que barra el pas, i seguint per l’ample pista de desemboscar que hi trobem. Just després de la primera corba, trobem ben dibuixat i a la nostra esquerra el corriol que s’enfila cap amunt (a la dreta hi ha un faig amb un senyal groc). Deixarem la pista on ens trobem i agafarem el corriol. És un recorregut de pujada, no massa llarg, però que segueix prou dret, o potser es nota més perquè tot just comencem. Aquestes senyals grogues les anirem trobant i ens serviràn d’ajuda durant una part inicial del recorregut.

Arribarem a dalt la carena, a una petita esplanada. Continuarem ara més suaument pel camí que marxa a la nostra esquerra, en direcció a llevant. Si ens fixem en l’entorn, anirem trobant una bona colla de boix grèvols. És curiós perquè és un arbre que costa veure i en canvi l’anirem trobant en diversos punts al llarg d’aquest recorregut.

Cal estar al cas, doncs a la poca estona, el camí ens fa desviar i baixar cap a la nostra dreta. Ens ajudarà el senyal groc i un de vermell que trobem en un faig. El corriol de baixada està ben definit.

L’ampla raconada ens portarà fins al collet dels Rabadans. L’entorn de la fageda on ens trobem és fantàstic. Iniciem una agradable planejada per la cara sud de la Serra de Llancers. Tot i que nosaltres seguim planers, aqui la muntanya dibuixa una llarga pendent, destacant el terra net de la fageda, gens embardissat.

També hi podrem veure unes panoràmiques de la cara est de Cabrera. La planejada és llarga i molt bonica.

En un moment determinat, i després d’una petita baixada en ziga zaga, sortim a una clariana amb un rocam pla al terra. A continuació entrem en una petita i curta, però espectacular raconada on hi trobem uns boixos que criden l’atenció per la seva alçada.

Tot seguit hem d’estar atents. Arribem a una cruïlla de camins. Un que marxa cap a la nostra esquerra, en lleugera pujada, i un altre a la dreta, pràcticament recta i en el mateix sentit que portem. Hem d’agafar el que marxa a l’esquerra, i canviar de vesant. De les vistes de Cabrera, pasem a les del Puigsacalm.

Haurem de recular per on hem vingut fins a retrobar l’esberlat de pedra que abans hem deixat. Tombem a la nostra dreta i iniciem la baixada cap a Joanetes. A l’acte trobem un indicador i una cruïlla. Ens direccionarem cap  a la nostra esquerra en sentit Joanetes. Seguint atents als senyals grocs trobem una porta de ferro que ens farà entrar en una finca amb bestiar molt ben arreglada. En sortirem per una porta molt similar a la de l’entrada. Ja cap al final de la llarga baixada també trobem i creuem una pista més ample que el corriol pel que continuarem baixant. Arribem a creuar un petit torrent i a trobar continuacio -sortint de l’atapeït bosc- les primeres cases.

Hem d’arribar fins a l’entrada del poble. No la tenim lluny però hem d’estar atents per seguir el camí marcat.

A l’arribar a la primera casa, el camí segueix a la nostra esquerra, en paral·lel tant de la primera casa i de la seva bonica cabana (crida l’atenció els dos safareigs que hi han), com també del petit garatge que hi trobem a continuació. Aqui els indicadors són uns pals baixos rodons clavats al terra. El camí es desvia de nou a l’esquerra vorejant el gran camp de pastura pel bestiar que hi trobem. Encara que les traces ens hi portin, no hem de baixar cap a la riera que trobem a la nostra dreta. La travessarem, però uns quants metres més endavant.

Caminarem vorejant per dins el camp, paral·lels a la riera fins a trobar una palanca elevada que la creua.  Continuant per la nostra dreta ens enfilarem per la pista emporlanada que aboquem. Trobarem una explotació ramadera i seguint de pujada tot recta arribarem fins a trobar la carretera asfaltada. En aquest punt, tombarem a la nostra esquerra, i continuarem pujant per dins la carretera fins arribar a una cruïlla amb un grup de cases. Sóm a una de les entrades del bonic poblet de Joanetes.

En aquesta cruïlla, ens desviarem a la nostra dreta, cap a dins el poble. Just passada la primera casa, hi trobem un primer senyalitzador de camins. L’hem de obviar fins arribar, passats els 50 metres del camp de conreu que hi ha pel mig, a un segon indicador que l’identificarem perquè hi predomina el color groc. A seu costat també hi ha un indicador blanc de carretera que diu “coll de Bracons 5,6”.

En aquest punt deixem la carretera i iniciem per la pista que marxa a la nostra esquerra i en sentit nord, la llarga pujada cap el Puigsacalm.

A la poca estona trobem una primera casa abandonada, amb bestiar pels seus voltants. Ens anirem enfilant. Trobarem i agafarem alguna que altre petita drecera. Arribarem a la segona casa abandonada, aquesta amb nom senyalitzat: el Mas Poc.

Situats en aquest punt hem de seguir pujant pel fresat camí que trobem en sentit nord, cap a la dreta i en direcció a les antenes de telecomunicacions. Trobarem un indicador d’on hi havia hagut una casa de pagès: Can Guilla.

Aqui si que la pujada s’enfila de valent. No massa llarga, però intensa.

Arribem a el Barret, una gran pedra amb el nom senyalitzat en unes grans lletres blanques al seu davant. Seguirem pujant per la seva dreta. Tot seguit arribarem a una petita placeta on trobarem una placa commemorativa referent a la realització del camí dels ganxos nous que comencen tot seguit. Es tracta d’un pas obert dins una canal on ens enfilarem amb l’ajuda de ganxos i passamans de ferro que trobem enganxats a la paret lateral i al terra. Una mena de petita via ferrada.  El pas, tot i ser dret, no és molt llarg ni tampoc presenta cap dificultat especial, doncs tot ell queda molt arrecerat. Simplement cal estar atents, i agafar-nos fort i bé.

Hem de pensar a tocar la petita campana que trobarem a mitja pujada en un petit replà que queda a la nostra dreta, just abans d’encarar el darrer tram. Està clavada sobre la pedra, al capdamunt de la cinglera.

Arribats al petit i estret collet de dalt, després de la llarga barana de ferro, hem de continuar enfilant-nos per la nostra esquerra seguint els nous ganxos que hi trobem. Farem a continuació una petita pujada i derivem pel corriol que marxa a la dreta, en sentit oest.

Passarem la porta de fusta del tancat i baixarem cap a l’ermita on anirem a buscar el camí del seu davant, i que en sentit oest -cap a l’esquerra- ens portarà a trobar un primer indicador de camins.

En aquest indicador, deixarem a la dreta l’ample pista on ens trobem per agafar el corriol que marxa diagonalment en sentit sud-oest, tot seguint la senyal que direcciona cap al Puigsacalm. En pocs metres arribarem al coll de Joanetes o del Ganxos on un segon indicador ens farà seguir cap a la nostra dreta, en direcció nord, per començar la darrera i exigent pujada cap el Puigsacalm. La raconada, llarga, molt obaga, frondosa i bonica, puja força dreta. Amunt !!!

Arribarem al primer pla, i sortirem just davant del Puig dels Llops (1486 mts.). Val la pena arribar-s’hi doncs la vista s’ho val.

Continuarem carenejant en direcció oest fins arribar a fer la darrera i curta pujada que ens portarà fins al cim de Puigsacalm.

De dalt estant, la visió de 360º és molt agraïda: al nord, el Pirineu Oriental amb el Puigmal, Bastiments, Costabona, Canigó, Comanegra; a l’est, la Vall d’en Bas; al sud, el Montseny; més cap a la dreta Montserrat; a l’oest, la serra de Catllaràs, Cadí i Pedraforca. En un dia clar i net, fins i tot la vista ens regala la badia de Roses.

La tornada la farem pel camí que marxa de baixada en sentit oest. El camí més habitual per on s’arriba a dalt des de la Font Tornadissa. El traçat és tot ell molt fresat i sense pèrdua. Després d’una primera baixada, raconarem de forma planera fins a trobar i traspassar una petita porta de fusta. Ens trobem al ras de les Civaderes.

Seguirem baixant, en sentit nord, per l’ampla plana que hi ha, tot resseguint la tanca de filferro que queda a la nostra dreta, i fins a trobar l’indicador del coll dels Rasos de Manter. En aquest punt, continuarem la baixada tot canviant de sentit, ara en direcció oest. Just abans d’arribar a un solitari pi, abocarem cap a la nostra esquerra pel dret baixant d’herba que hi ha. A baix hi trobarem la Font Tornadissa.

D’aquí, i en mig d’una preciosa fageda, agafarem el camí que marxa en sentit sud, i que en agradable recorregut ens farà anar raconant fins arribar, primer a la collada de Sant Bartomeu -hem de seguir de baixada en el mateix sentit sud que portem-, i després d’un parell de pronunciades baixades, situar-nos sense pèrdua al nostre punt de partida, la collada de Bracons.

Caminada circular amb sortida de dalt la collada de Bracons. Es careneja tota la Serra de Llancers fins arribar a la bonica ermita de San Miquel de Castelló. Al ser tot el recorregut a una bona alçada i per dalt la carena, els diferents miradors que anem trobant ens regalen vistes d’una gran bellesa paisatgística.

La fageda que trobem a la part inicial amb el llarg i pronunciat baixant que dibuixa la muntanya és majestuosa.

aparcarem el cotxe a dalt la collada de Bracons. La caminada consisteix en recórrer tota la Serra dels Llancers per la seva carena. El camí d’anar i tornar conflueix en la seva part inicial (aproximadament fins a mitja carena) així com també en la part extrema abans d’arribar a Sant Miquel de Castelló.

El camí d’anada, en el seu segon tram, ressegueix la carena per la seva part més alta.

Els canvis de vesant que es van produint ens donen una combinació de vistes molt i molt boniques: la Plana de Vic, Cabrera, Puigsacalm, Garrotxa.

L’entorn de l’ermita de Sant Miquel de Castelló és, senzillament, espectacular. La seva balconada, una meravella de la natura.

4 hores i 30 minuts

12,85 kms.

Mitja

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Arribarem a la collada de Bracons, el punt de sortida, fent l’aproximació en cotxe: Venint de Vic (Osona), cal agafar l’eix Vic-Olot (C37) que deixarem just abans d’entrar al llarg túnel de Bracons. Sortirem després del km.163, a Sant Andreu de la Vola, i ens dirigirem cap al Veïnat de Dalt. Passarem pel davant del restaurant Can Piguillem i arribarem a la cruïlla amb la BV-5224 on girarem cap a la nostra dreta, en sentit pujada i en direcció a La Vall d’en Bas-Olot. Després de 4,5 kms. arribarem a dalt la collada de Bracons on aparcarem el cotxe.

Iniciem la caminada en sentit sud, traspassant la ferma tanca de ferro que barra el pas, i seguint per l’ample pista de desemboscar que hi trobem. Just després de la primera corba, trobem ben dibuixat i a la nostra esquerra el corriol que s’enfila cap amunt (a la dreta hi ha un faig amb un senyal groc). Deixarem la pista on ens trobem i agafarem el corriol. És un recorregut de pujada, no massa llarg, però que segueix prou dret, o potser es nota més perquè tot just comencem. Aquestes senyals grogues les anirem trobant i ens serviràn d’ajuda durant una part inicial del recorregut.

Arribarem a dalt la carena, a una petita esplanada. Continuarem ara més suaument pel camí que marxa a la nostra esquerra, en direcció a llevant. Si ens fixem en l’entorn, anirem trobant una bona colla de boix grèvols. És curiós perquè és un arbre que costa veure i en canvi l’anirem trobant en diversos punts al llarg d’aquest recorregut.

Cal estar al cas, doncs a la poca estona, el camí ens fa desviar i baixar cap a la nostra dreta. Ens ajudarà el senyal groc i un de vermell que trobem en un faig. El corriol de baixada està ben definit.

L’ampla raconada ens portarà fins al collet dels Rabadans. L’entorn de la fageda on ens trobem és fantàstic. Iniciem una agradable planejada per la cara sud de la Serra de Llancers. Tot i que nosaltres seguim planers, aqui la muntanya dibuixa una llarga pendent, destacant el terra net de la fageda, gens embardissat.

També hi podrem veure unes panoràmiques de la cara est de Cabrera. La planejada és llarga i molt bonica.

En un moment determinat, i després d’una petita baixada en ziga zaga, sortim a una clariana amb un rocam pla al terra. A continuació entrem en una petita i curta, però espectacular raconada on hi trobem uns boixos que criden l’atenció per la seva alçada.

Tot seguit hem d’estar atents. Arribem a una cruïlla de camins. Un que marxa cap a la nostra esquerra, en lleugera pujada –que obviarem-, i l’altre a la dreta, pràcticament recta i en el mateix sentit que portem. Seguirem, doncs per aquest de la dreta.

El camí que hem deixat a l’esquerra és per on sortirem quan vinguem de tornada.

Continuarem doncs per un corriol ben definir.  Hi podrem veure unes boniques perspectives de la plana de Vic.

Mica a mica anirem agafant encara més alçada, doncs hem de situar-nos just al capdamunt de la carena. És curiós com en un moment donat el camí ens porta a fer un canvi brusc de paisatge, de la cara sud passem a la nord i amb el Puigsacalm que de sobte ens apareix al davant, com si d’una fotografia es tractés.

Seguim per bon camí enfilant-nos fins dalt la carena, i seguim amb unes vistes molt i molt boniques. Ara si amb unes perspectives molt més amplies. Comencem a veure per primera vegada i a sota nostra l’ermita de Sant Miquel de Castelló, amb tota la plana de la Garrotxa més avall. Una imatge de postal.

Arribarem al capdavall de la carena. Sortim a una plana, on trobem un tancat amb filferro pel bestiar i una petita i rudimentària porta de fusta que traspassarem.

Tot seguit començarem una pronunciada baixada. Crida l’atenció el canvi de vegetació: hem canviat els faigs per roures, i fins i tot algun que altre pi.

Estiguem al cas que en algun punt el camí queda brut i/o desdibuixat per la vegetació. Aquí el sentit de la orientació ens ajudarà: hem d’anar seguint baixant tota l’estona recta en la mateixa dirección sud que portem. Donat que l’espai on ens trobem és prou ample i espaiòs, marquem-nos nosaltres mateixos el camí; cap a la dreta no hi hem d’anar i a la nostra esquerra tenim la cinglera. Nosaltres de baixada… Tampoc ens podem perdre.

Arribarem a una mena d’ample clot, amb bonics faigs dispersos. Per cert una raconada molt bonita.

Travesarem el clot tal com venim, i a la que fem la lleugera pujada continuadora, toparem transversalment amb un camí ben definit i prou ample que agafarem.

Aquest camí ens farà derivar ara cap a la nostra esquerra, en sentit llevant. I ens portarà, ara si, a agafar un llarg corriol de baixada, ben definit i en mig d’una bonica i obaga fageda. Una raconada de les maques de veritat.

Al capdavall de la obaga aboquem a una plana, ampla i clariana. El canvi de vegetació i entorn torna ser total. Hi trobem una cruïlla de camins. Aquí és el punt on iniciem el camí específic per arribar a l’ermita de Sant Miquel de Castelló.

Si ens hi fixem, a la nostra esquerra i de pujada, marxa una pista. És la que agafarem quan retornem de l’ermita.

De moment, però, toca seguir endavant. Agafarem l’ample pista que baixa en sentit sud pel mig de la clariana. Després de fer uns 20/25 metres (aproximadament a mitja baixada) hem de desviar-nos cap a la nostra esquerra. El camí està mal dibuixat. Ens servirà com a referència dues alzines prou grosses de costat, amb tres troncs cada una. El camí, aquí ja una mica més fresat passa pel mig d’aquestes dues alzines.

Arribarem a un indicador groc -assenyalant que ens trobem las Rasos del Pibernat-. En aquest punt, abocaren a un camí transversal. Tombarem cap a la nostra esquerra, en direcció est. Això si, hi podrem gaudir unes vistes molt boniques de la plana de Falgars.

A pocs metres, passarem una robusta porta de ferro de color verd. Seguirem fins a trobar en poca estona un esberlat de pedra a banda i banda del camí. Aquí hem de deixar el camí i el sentit que portem, i continuar pel corriol que marxa a la nostra dreta que ara si i en pocs metres en farà arribar a l’ermita de Sant Miquel de Castelló.

La combinació de l’ermita sobre una roca feréstega, la plana que fa al seu davant i l’amplia balconada que queda sobre la Garrotxa el fan un racó encisador. 

El camí de tornada és, en la seva part inicial, el mateix per on hem vingut. Passarem la porta de ferro verda i seguirem pujant fins arribar a l’esplanada on abans hem abocat. Allà trobarem una cruïlla de camins. A la nostra esquerra ens queda per el que abans hem arribat, i a la nostra dreta, ample i de sostinguda pujada, el que ara hem d’agafar.

La pujada és prou llarga i es fa llarga. Per cert, quan arribem al primer replà podrem veure enfilat al nostra damunt, a l’esquerra, l’espagat per on hem passat d’anada.

L’ample pista segueix pujant de forma sostinguda. A la nostra dreta continuarem gaudint d’unes vistes espectaculars: Puigsacalm, Garrotxa, Canigó, Bassegoda…els diferents miradors que anirem trobant ens faran badar de debò.

En un moment donat, i sense pèrdua, l’ample pista esdevé corriol. Força planer. Seguirem en el mateix sentit que portem. Quan faci una bona estona que caminem, arribarem a trobar la cruïlla on empalmarem amb el camí d’anada.

Canviem la cara nord que hem seguit fins ara per la sud que ja hem fet en la part inicial de la caminada. A partir d’aquí el recorregut ja el coneixem.

Una altre vegada tornarem a gaudir de la impressionant fageda que ens continua regalant la Serra de Llancers.

Estiguem al cas en el tram final, a l’arribar al darrer collet –a la part final de la carena- on hi trobem un filat pel bestiar, de derivar el sentit de la marxa cap a la nostra dreta, en direcció nord, per baixar de dret (per on hem vingut) fins a trobar l’ample pista que tenim a sota nostre i que ens portarà fins a la collada de Bracons, el punt de sortida.

Passejada circular per visitar el bosc de la Grevolosa, un dels racons naturals més màgics de la comarca d’Osona.

Al bosc, d’unes poques hectàrees i a una altitud mitjana de 1.000 metres, hi trobarem un gran nombre de faigs centenaris que assoleixen els 40 metres d’alçada amb un perímetre, algun d’ells, de més de 4 metres (alguns, catalogats com a monumentals), dins d’un microclima creat en la tancada i aïllada vall on es troben. Val la pena aturar-se a sentir la tranquil·litat que encomana tot l’entor: a escoltar i gaudir uns instants d’un silenci absolut.

És molt recomanable parar-se a contemplar l’espectacle de llums i colors que ens ofereix la tardor.

Aproximació en cotxe per l’eix Vic-Olot fins al poble de Sant Andreu de la Vola -Osona-. Continuarem per la carretera de la collada de Bracons fins trobar l’indicador de “El Molí de Bracons”, el punt de sortida de la caminada.

Es tracta d’una passejada curta i agradable. El camí a peu d’anada i de tornada és el mateix.

Orientativament i comptant anar i tornar: unes 2 hores.

Cap ni una. Dins el context de l’entorn de muntanya, és una passejada.

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Per arribar al punt de sortida, primer haurem de fer l’aproximació en cotxe. Venint de Vic (Osona), cal agafar l’eix Vic-Olot (C37) que deixarem just abans d’entrar al llarg túnel de Bracons. Sortirem just després del km.163, a Sant Andreu de la Vola, i ens dirigirem cap el Veïnat de Dalt. Passarem pel davant del restaurant Can Piguillem i arribarem a la cruïlla amb la BV-5224. L’agafarem cap a la nostra dreta, en sentit pujada (en direcció a La Vall d’en Bas-Olot). Després de passar el senyal del km. 23, trobarem a la nostra dreta l’indicador “El Molí de Bracons” el punt de sortida de la passejada i a on deixarem el cotxe.

Començarem la caminada a peu agafant l’ampla pista que, de baixada, ens farà creuar un petit torrent per seguir després planejant durant una bona estona en sentit sud, paral·lels a la carretera que queda a la nostra dreta. Obviarem diversos ramals que s’enfilen a la nostra esquerra. El camí és planer i agradable. Arribarem a un petit collet on comença una lleugera baixada. Desprès d’uns 100 metres d’aquesta baixada cal estar atents, deixarem la pista per agafar un corriol ben dibuixat que s’enfila a la nostra esquerra. Sol haver-hi una petita fita de pedres al terra.

Seguirem planejant pel mig de roures, boixos i avellaners durant uns 300 metres i fins trobar una cruïlla (just abans hi ha una tanca). En aquest punt, hem d’agafar el corriol de l’esquerra (sentit nord). Més endavant trobarem una altre creuament de camins. Hem de fer el mateix, agafar el que marxa en sentit nord per la nostra esquerra, que ens portarà sense pèrdua i en lleugera pujada en la seva part final fins a l’entrada de la Grevolosa.

El bosc de la Grevolosa té forma de ferradura i nosaltres hi entrarem per la part extrem esquerra. Pel seu bell mig hi baixa un petit torrent. Seguirem caminant tot enfilant-nos una mica, fins arribar a la part central. En aquest punt, hi trobarem el lloc per on arriben els que baixen de dalt la collada de Bracons. A peu de pista, també hi ha una petita font que brolla en comptades ocasions. Aprofitarem per fer l’altra pota de la ferradura que transcorre per un ample camí que de baixada ens portarà fins a una ample plaçoleta -no continuem la pista que marxariem de l’entorn-. D’aquesta manera tancarem la magnífica vista de tota la raconada.Tornarem enrere fins arribar, altra vegada, al bell mig de l’indret. Des d’aquí, val la pena baixar per anar a veure de prop l’imponent faig que presideix la raconada: té un perímetre a la base de 5,81 metres, una altura xifrada en 42 metres i un diàmetre de copa de 18,50 metres. Se li calcula una edat aproximada d’entre 250 i 300 anys. Impressionant.

També val la pena fixar-nos en els boixos que hi trobem, alguns d’ells també de mides molt per sobre de les habituals. Gaudiu de l’indret; de la majestuositat dels arbres i del silenci.

La tornada la farem pel mateix camí per on hem vingut.

Per la grandària dels arbres i la seva ubicació en aquesta estreta i tancada vall, fa uns anys que el bosc de la Grevolosa s’havia fet servir, a la tardor, com a auditori per celebrar-hi un concert de música amb orquestra de cobla. Sembla ser que l’acústica és especialment favorable per aquest tipus d’actes.

Per raons mediambientals donada la gran quantitat de gent que s’hi aplegava es va decidir la seva suspensió.

Passejada per visitar l’espectacular bauma del Teixidor, situada a cavall entre les comarques del Ripollès i el Bisaura. La bauma havia estat habitada fins no fa massa anys i per això encara s’hi troben restes d’edificacions.

Aproximació en cotxe fins a la pista forestal que va de Santa Maria de Besora en direcció a Llaés i Ripoll, amb agradable i planera caminada fins a la Bauma del Teixidor, passant per sota el castell de Llaés. També podrem veure el bonic paratge i conjunt d’edificacions que conformen la casa de pagès del Teixidor.

El camí a peu d’anada i de tornada és el mateix.

2 hores i 45 minuts

8 kms.

Baixa. És aconsellable portar una llanterna per veure l’interior de les edificacions que encara queden a la bauma. Això si, cal tenir molta cura de l’entorn degut a la seva extrema fragilitat.

enllaç track per a GPS des de Wikiloc

Per arribar al punt de sortida, haurem de fer primer l’aproximació en cotxe. Cal agafar la carretera C17 en direcció a Puigcerdà i entrar al poble de Sant Quirze de Besora per la cruïlla dels semàfors. Hem de passar pel pont del riu Ter i enfilar a l’esquerra la carretera BV5227. Travessarem la via del tren i seguirem durant uns 7 kms., fins arribar a Santa Maria de Besora. Quasi al final de la recta que travessa el poble, trobarem a mà esquerra la senyalització que indica “a Ripoll per Llaés“. Agafarem aquesta estreta pista de ciment per la qual cal circular amb compte (però s’hi pot anar amb un cotxe tipus turisme tranquil·lament), doncs els revolts tancats i les pronunciades pujades i baixades, són constants. El paisatge és molt bonic.

Després de recórrer 7 Km. ens trobarem amb la primera i bonica imatge del Castell de Llaés. Després de passar-ne per sota i deixant la casa de pagès la Vila de Llaés a la nostra esquerra, arribarem a un petit collet amb una gran esplanada on aparcarem el cotxe. Hi ha diversos indicadors de camins i una plafó informatiu dels llocs d’interès.

D’allà, i en direcció est cap a Les Baumes i el Castell, agafem l’ampla pista forestal tot seguint l’indicador que hi trobarem. Passarem pel costat de la casa de pagès l’Hostal del Castell, des d’on surt el camí per pujar fins a dalt el Castell. Nosaltres continuarem per la pista que segueix a la nostra dreta i que en 40 minuts mal comptats ens portarà fins a la casa de pagès el Teixidor. Val la pena parar-nos per veure el preciós entorn on es troba i el conjunt d’edificacions que la conformen, destacant, sens dubte, la magnífica portalada i les arcades de la part baixa del seu davant.

Recularem per tornar a agafar el camí per on hem vingut, i que segueix en direcció est per la part baixa exterior dels edificis. Seguirem la pista i, en dues ocasions, trobarem una bifurcació de camins: en ambdós cassos hem d’agafar el camí que baixa per la nostra dreta. Al final d’un ample baixant mig cobert per la vegetació, arribarem fins a la gran raconada natural que conforma l’espectacular i majestuosa Bauma del Teixidor.

Aprofitarem per visitar els seus racons, fons i foscos. Impressiona l’olor de sutge que se sent, amb la negror pel fum encara impregnat sobre la roca damunt les edificacions. Realment és un lloc que captiva ja només de pensar en les condicions en què hi vivia la gent fins no fa massa anys.

Si ens fixem en l’interior d’una de les edificacions, encara s’aprecia l’existència d’un forn de llenya, probablement per cuinar i coure, entre d’altres coses, el pa. Se suposa que a la part baixa del davant, on ara hi ha una pollancreda, és on hi havien els horts dels quals s’abastien per menjar. La bauma es troba a dins d’un petit torrent i en regalima aigua assíduament, sobretot en períodes humits. Podrem veure-hi un dipòsit natural d’aprofitament d’aigua.

Ara és hora de tornar i ho farem pel mateix camí per on hem vingut.

Quan arribem al cotxe, podrem acabar la caminada arribant-nos a un indret que tenim allà mateix  indicat amb el nom el Panteó de Llaés. Es tracta d’un monument curiós per la seva ubicació i proporcions, construït en memòria d’uns fets luctuosos (que van ser ocasió de dol) que van passar en aquell indret l’any 1874, durant la guerra dels Carlins.

La tornada en cotxe també la farem pel mateix camí per on hem vingut.

I si teniu ganes de llegir una ressenya històrica sobre la bauma, cliqueu aquí: Trogloditas en la sierra de Milany.

Aquest racó també es coneix amb altres noms: les Vores de Freixeneda, les Escletxes de la Correjada, les Escletxes de l’Euga o les Escletxes de les Clapisses.

Segons m’ha indicat l’Edu Rifà, col.laborador del mapa de l’editorial Alpina, i atenent a les indicacions que a ell li va fer en Ramon Vila d’Abadal, aquest indret també es coneix com pels Volts de Correjada.

Segons sembla, cap a l’any 1425 hi va haver en aquest lloc un terratrèmol molt fort que va ser l’origen d’aquestes grans escletxes obertes al terra. In situ, podrem comprovar la magnitud d’aquell sisme, ja que s’aprecien uns moviments de grans blocs de roca, amb una profunditat considerable de 2 a 4 metres, i amb una forma longitudinal que ens permet passejar-hi per dins (en algunes millor que en d’altres).

Aquesta vegetació de faigs i boixos, ho encatifa i ho amaga tot, motiu pel qual tant les escletxes com tot el seu entorn queda força arrecerat. La passejada es converteix doncs en una descoberta contínua.

També deixeu-me agrair l’agradable companyia amb qui vàrem fer aquesta sortida: el Joaquim Mena, el Ramon Planas i el Josep Soldevila, veïns de Sant Quirze de Besora i de Vidrà i grans coneixedors del lloc, que van tenir l’amabilitat d’acompanyar-nos i ensenyar-nos les principals escletxes del racó. Sense ells no hauríem pogut gaudir tal i com ho vàrem fer.

A la serra de Freixeneda. L’indret queda a prop de Vidrà, després de passar el petit poble de Ciuret.

Contradient l’esperit divulgatiu d’aquest bloc, en aquesta caminada no publico l’accés a l’indret. Aquest esperit de preservació és el que contínuament em van transmetre en Ramon Planas i en Josep Soldevila quan me’l va ensenyar. Els hi vull respectar. És tant espectacular, que hem d’intentar conservar-lo com sigui.

No sabria dir si en tot aquest nostre territori tenim un indret més bonic que aquest.