Donada la rellevància que el Santuari de Bellmunt té en aquest bloc, he volgut crear aquest apartat on aglutinar totes les variades informacions relacionades amb el mateix, d’aquí que algun dels enllaços també els pugueu trobar repartits en altres apartats d’aquest bloc.

Sens dubte la referència del cim de Bellmunt és una constant per qualsevol excursió o moviment que fem pel territori, bé dins la mateixa muntanya, bé des dels cims propers. També són innumerables les històries, imatges, objectes i curiositats tenint Bellmunt i els seus entorns com a punt central d’informació.

D’aquí aquest meu reconeixement per aquest racó tan entranyable, carregat d’història i d’un sentiment especial.

A títol de presentació, voldria incloure com a imatges localitzades del Santuari a les dues que considero les més antigues en el temps:

– la primera es tracta d’una fotografia estereoscòpica sobre cartó, on al darrere hi figura escrit a mà l’anotació: ERMITA DE BELLMUNT: TORELLÓ (1894). Com a anècdota i curiositat, la vaig localitzar a Sevilla capital amb un antiquari molt trempat. Les seves mides són: 18 centímetres de llarg per 8,5 centímetres d’alt.

– la segona, una fotografia molt propera en el temps amb l’anterior. Les mides són 18 centímetres d’alt, per 12 centímetres d’ample.

El fet que d’una se’n sàpiga la data, i que totes presenten la façana sense arrebossar, i que l’heura que penja per fora el pati d’entrada exterior sigui poc atapeïda, ens pot fer pensar que estiguin fetes en dates similars, cap a finals del segle XIX.

De tota la col·lecció, són les dues joies de la corona.

• EL SANTUARI DE BELLMUNT
• LA CARRETERA
• L’ERMITÀ
• LA IMATGE DE LA VERGE
• LA CREU DE BELLMUNT
• EL PEDRONET DE LA MARE DE DÉU DE LES ALADES

• COL·LECCIÓ DE POSTALS, sense referència d’autor, Núm. 1
• COL·LECCIÓ DE POSTALS, sense referència d’autor, Núm. 2 
• COL·LECCIÓ DE POSTALS, sense referència d’autor, Núm. 3

EN COLOR:

• COL·LECCIÓ DE POSTALS EN COLOR SOLDEVILA
• COL·LECCIÓ DE POSTALS EN COLOR DIVERSES

• FOTOGRAFIES ESTEREOSCÒPIQUES
• RECULL DE FOTOGRAFIES ANTIGUES del fons del Centre Excursionista de Catalunya
• RECULL D’IMATGES, any 1955

• ELS CAIRONS RATLLATS DE LA “SALA DE LA TAULA DE LA CUINA”
• LA POSTA DE SOL DINS L’ENFORCADURA DEL PEDRAFORCA
• LA FÀBRICA DE PÓLVORA DE 1836
• EL SANTUARI DE BELLMUNT AL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE BARCELONA
• ELS EX-VOTS
• CARPETA “BELLMUNT CEL AMUNT” AMB COL·LECCIÓ DE 10 GOIGS EN FACSÍMIL, any 1992
• LA PLANTACIÓ DE VINYA EXPERIMENTAL
• EL QUADRE DE FUSTA DEL TALLISTA RAMON BAS PRIMS

• LA VANGUARDIA, edició del diumenge 15 de gener 1956
• Setmanari CURIOSITATS DE CATALUNYA, edició 27 de juny 1936

• ENLLAÇ AMB UN SEGUIT D’EXCURSIONS ANTIGUES, I LES SEVES IMATGES

• MEDALLES
• GOIGS (veure apartat Sant Pere de Torelló)
• BANDERINS
• CLAUERS
• PINS (veure apartat Santuari de Bellmunt)
• EL RECORDATORI-VISOR EN FORMAT DE PETIT TELEVISOR

Conjunt de tres fotografies del santuari de Bellmunt i el seu entorn d’un mateix dia de l’any 1955.

Pin metàl·lic del santuari de Bellmunt amb la imatge de la Mare de Déu.

Medeix 1,5 centímetres d’alt per 1 centímetre d’ample.

Es tracta d’un quadre de fusta fet pel reconegut mestre artesà de la talla de fusta Ramon Bas Prims prematurament desaparegut l’any 2022, a l’edat de seixanta dos anys, massa d’hora.

Ramon Bas era nascut a Borgonyà i va continuar la tradició familiar de tallista que va aprendre del seu pare Ramon Bas Cararach al negoci familiar de Talles Bas, S.L. a Sant Vicenç de Torelló.

Per la meva anterior feina professional vaig tractar força a la mare, Elvira Prims Bou, que portava la part administrativa de l’empresa. Bona gent. D’ella em queda en el record l’ordre i pulcritud de com gestionava l’administració del taller, i sobretot la bonica lletra que feia quan escrivia.

Del fill Ramon, a més de la seva vàlua professional, destacar el treball i compromís amb els actes culturals de la Vall del Ges, en especial com a autor durant més d’una dècada dels guardons del Carnaval de Terra Endins de Torelló.

En aquest cas, aquest seu quadre/talla de fusta mostra la característica vista del santuari de Bellmunt des del pedronet del seu davant. Una peça única i acuradament treballada.

Les dimensions exteriors del quadre són de 46 x 41 cms., i les interiors sense el marc de 34,5 x 29 cms. El gruix de fusta massissa arriba als 5 cms.

L’origen de les medalles devocionals s’atribueix al concepte d’amulet, en aquest cas purificat de qualsevol indici d’idolatria i superstició. Les qualitats que se li atribueixin a l’amulet serien la prevenció dels mals i ser agent contra les malalties i contra les desgràcies. És com un mitjà de protecció passiva que confereix a aquell que el posseeix poders màgics actius.

Una altra de les seves principals característiques és el fet de portar-les penjades al coll.

En aquesta primera medalla, al davant hi figura la Mare de Déu de Bellmunt, amb la inscripció: NOSTRA SEÑORA DE BELLMUNT

Al darrera hi trobem la imatge de Sant Pere, amb la inscripció: S. PERE APOSTOL.

Medeix 2 centímetres d’ample, per 2,6 centímetres d’alt. Té forma ovalada i és de metall.

Aquesta segona medalla és molt semblant a l’anterior doncs en la part del davant hi ha la mateixa imatge de la Mare de Déu de Bellmunt, amb la mateixa inscripció: NOSTRA SEÑORA DE BELLMUNT

El darrera és diferent, amb la imatge de Sant Marc i la inscripció: SAN MARCH EVANGELISTA

Medeix 2 centímetres d’ample, per 2,6 centímetres d’alt. Té forma ovalada i és de metall.

Aquesta tercera medalla també és molt semblant a les dues anterios. A la part del davant hi ha la mateixa imatge de la Mare de Déu de Bellmunt, amb la mateixa inscripció: NOSTRA SEÑORA DE BELLMUNT

El darrera és diferent, amb la imatge de Sant Marc i la inscripció: ST. PERA APOSTOL.

Medeix 2 centímetres d’ample, per 2,6 centímetres d’alt. Té forma ovalada i és de metall.

Així com les dues medalles anteriors estàn fetes d’un material poc consistent que li dona una aparença senzilla; la següent, tot i ser més petida de mides, és molt bonica. Rodona i de cos més robust, amb un relleu molt més pronunciat. Semblaria estar feta mitjançant un pròces més elaborat.

Al davant i ha la imatge de la Mare de Déu de Bellmunt amb la incsripció: RECORD DE N. S. DE BELLMUNT. Al darrera hi ha la imatge del Sagrat Cor de Jesús, sense cap inscripció anotada.

Medeix 1,5 centímetres de diàmetre. Té forma rodona i és de metall.

Aquesta altre, tot i ser de mida menuda, està molt ben conservada. I també molt ben treballada.

Al davant hi ha la imatge de la Mare de Déu de Bellmunt amb la incripció: STA. MARIA DE BELLMUNT. Al darrera hi ha també la imatge del Sagrat Cor de Jesús, sense cap inscripció anotada.

Medeix 1,2 centímetres de diàmetre. Té forma rodona i és de metall.

Aquesta, també molt ben conservada. Amb un disseny bonic i ben treballat.

Al davant hi ha la imatge de la Mare de Déu de Bellmunt amb la incripció: NTRA. SEÑORA DE BELLMUNT.
Al darrera hi ha també la imatge del Sagrat Cor de Jesús, sense cap inscripció anotada.

Medeix 1,5 centímetres de diàmetre. Té forma rodona i és de metall.

Medalla molt bonica, ben conservada i amb les figures en relleu molt ben treballades. Costa distingir quina és la part del davant o del darrera.

La cara amb la imatge de la Mare de Déu s’hi llegueix la inscripció: NOSTRA SENYORA DE BELLMUNT.
En l’altra cara hi ha inscrit: SDO. C. DE JESÚS TENED PIEDAD DE NOSOTROS.

Medeix 2,5 centímetres d’ample per 4 centímetres d’alt. Té forma ovalada i és de metall.

Sens dubte la medalla més treballada de la col·lecció, i molt ben conservada.

La cara amb la imatge de la Mare de Déu s’hi llegueix la inscripció: NTRA SENYORA DE BELLMUNT. Sense cap mena d’anotació en el seu revers.

Medeix 2,5 centímetres d’ample per 3,5 centímetres d’alt. És de metall.

Medalla totalment diferent de les anteriors. Molt bonica. Aquesta és de plàstic transparent dur, i la imatge de la Mare de Déu és en color.

Al davant hi ha la imatge de la Mare de Déu de Bellmunt, sense cap incripció. El darrera és llis, i també sense cap inscripció.

Medeix 1,7 centímetres d’ample i 2,6 centímetres d’alt. Té forma ovalada.

Molt bonica també aquesta petita medalla, i molt ben conservada.

La cara amb la imatge de la Mare de Déu s’hi llegueix la inscripció: STA. MARIA DE BELLMUNT. A l’altra cara hi ha una imatge del Sagrat Cor de Jesús.

Medeix 1 centímetre d’ample per 1,5 centímetres d’alt. És de metall.

Medalla molt ben conservada. És similar a les núm. 1, 2 i 3.

La cara amb la imatge de la Mare de Déu i el Nen s’hi llegueix la inscripció: NOSTRA SEÑORA DE BELLMUNT. A l’altra cara hi ha un simbol marià amb l’inscripció: PREGUEU PER NOSALTRES.

Medeix 2 centímetre d’ample per 3 centímetres d’alt. És de metall.

El març de l’any 2020 el sommelier torellonenc Edu Rifà va tirar endavant un projecte de plantar vinyes amb caràcter experimental a sota el santuari de Bellmunt, a més de 1.200 metres d’altitud. Ha recuperat els horts dels ermitants, que eren feixes que s’havien anat perdent amb el temps. La plantació consta d’un total de 400 plantes. Pel que fa a la varietat negre, ha apostat per la garnatxa negra (250 ceps); pel que fa al blanc ha plantat sobretot chardonnay, una varietat de la Borgonya (80 ceps), i gewürztraminer, una varietat alemanya (50 ceps)

Tal com ell explica, la dificultat pel que fa a la orografia del propi espai no permet l’entrada de cap màquina -ho fan tot a mà-, i en limita l’extensió. A més, l’alçada vol una espera més llarga i tot el procés va més lent: les plantes tarden més a donar raïm, el seu creixement és més limitat per les temperatures, i acaben sent menys productives perquè el seu cicle s’escurça. No hi han les hores de sol ni de temperatura que ho permeten.

No se’n té cap constància que amb anterioritat s’hagués cultivat vinya a Bellmunt. És arrel del canvi climàtic que s’està extenent la idea que en els propers anys les condicions climatològiques per les vinyes millorin amb l’alçada.

S’espera que en un termini de 5 anys poder tenir una collita vàlida per fer vi.

Des d’aquí felicitar l’Edu per aquesta iniciativa.

Col·lecció de postals en color editades pel mateix santuari de Bellmunt amb imatges fetes per Soldevila, fotògraf de Sant Pere de Torelló.

No en consta cap d’editada, però segurament han de ser fetes a finals dels anys 80 o principis dels 90 del segle passat, poc després de la restauració de l’edificació feta per la Diputació de Barcelona.

Pedronet situat a dalt del cim de Sa Reganyada, davant del santuari de Bellmunt, i al costat de la gran creu de ferro, dedicat a la Mare de Déu de les Alades. S’explica que aquest pedronet s’erigí en el lloc on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu de Bellmunt.

Val a dir, però, que en el seu interior sempre hi hagut una imatge de la Mare de déu de Montserrat.

Rep aquest nom de les Alades pel fenomen de les formigues alades, perquè tal com explica Ramon Vinyeta en el seu llibre Llegendes i Tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns, editat l’any 1979: “cada any, quan tomba l’estiu, a les darreries d’agost o primeries de setembre, segons les circumstàncies metereològiques, grans estols de formigues alades s’enfilen muntanya amunt, obeïnt llurs signes fisiològics, i un cop al cim de Bellmunt van morint progressivament en quantitats sorprenents”.

Anteriorment, l’any 1657, Narcís Camós ja explica en el seu llibre “Jardin de Maria, plantado en el Principado de Cataluña” aquest fenomen de les formigues alades.

També Pedro Serra Postius parla del mateix, l’any 1745, en el seu llibre “Siete maravillas raras del Principado de Cataluña” en relació a una visita que hi va fer el juny de 1710 quan explica, tal com ell el va viure, aquest fenomen de les formigues alades.

La construcció del pedronet ha de ser llunyana en el temps doncs Narcís Camós ja l’esmenta.

• Enllaç a Llegendes i tradicions.

Terme Municipal:

Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 441600

Y: 4661296

Altitud:

1.242 metres

L’existència d’una creu al cim de Sa Reganyada es remonta l’any 1913, quan s’hi va instal·lar la primera gran creu de ferro durant els actes commemoratius -festes constantinianes- de la Pau que Constantí oferí als cristians de la seva època.

Hi va ser fins l’any 1936.

Després de molts anys sense, salvat d’algunes fetes de fusta, el dia 3 d’abril 1972 s’hi va posar l’actual creu de ferro de 12,5 metres d’alçada.

Aleshores, ja s’hi va deixar la instal·lació de llum per poder-la veure de nit des de qualsevol lloc de la plana de Vic, especialment quan s’il·lumina pels dies propers a les festes de Nadal i any nou.

Al costat de la gran creu hi trobem el pedronet de la Mare de Déu de les alades.

Terme Municipal:

Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 441608

Y: 4661293

Altitud:

1.242 metres

Col·lecció de postals en blanc i negre que sobre el santuari de Bellmunt va editar Josep Salvador Calí Pecci, prolífic fotògraf d’imatges i postals de Vidrà i el seu entorn.

Cap postal està circulada. Tot i així les imatges les podriem situar entre 1960 i1970.