Són moltes les emissions de bitllets de corporacions locals catalanes que podem trobar avui dins del món del col·leccionisme. Totes elles van ser creades en un període de temps molt concret: entre els anys 1936 i 1938. Sempre m’ha encuriosit saber què va motivar l’aparició d’aquestes emissions, i aquesta n’és l’explicació.

Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la moneda fraccionària de curs legal en circulació a l’Estat espanyol estava formada per:

• monedes de coure i níquel d’1, 2, 5, 10 i 25 cèntims de pesseta;
• monedes d’argent de 50 cèntims i d’1, 2 i 5 pessetes.

Poc després d’iniciar-se el conflicte, el preu de l’argent va experimentar un fort increment fins al punt que el valor del metall va arribar a superar el valor nominal de les monedes. Aquest fet, juntament amb les alteracions econòmiques provocades per la guerra, va generar una greu escassetat de moneda fraccionària. Des dels primers mesos del conflicte, moltes persones van començar a guardar les monedes d’argent, considerant-les un valor refugi davant la incertesa sobre el desenllaç de la guerra.

En molt poc temps, la moneda d’argent va desaparèixer pràcticament de la circulació. Poc després també ho va fer la moneda de coure, ja que aquest metall era destinat, en bona part, a les necessitats de la indústria de guerra.

Malgrat els nombrosos decrets promulgats per les autoritats per prohibir i sancionar aquest acaparament, la manca de moneda menuda va arribar a ser tan greu que, en molts casos, es va fer impossible tornar canvi o ajustar els pagaments quotidians.

Davant d’aquesta situació, va sorgir una autèntica allau de vals, bons i tiquets de petit valor emesos per comerços, cooperatives, sindicats, empreses, entitats i fins i tot serveis públics de transport. Cadascun d’ells intentava resoldre, per iniciativa pròpia, la manca de moneda fraccionària.

Naturalment, aquests vals només eren acceptats pels establiments o les entitats que els havien emès, fet que comportava nombrosos inconvenients: limitaven la llibertat comercial, obligaven a portar una gran quantitat de paperets diferents a la butxaca i, en molts casos, si el client no podia tornar al mateix establiment, perdia el seu valor, amb el consegüent benefici per a qui els havia emès.

La incapacitat del Govern de la República per donar resposta a aquest greu problema va contrastar amb la rapidesa d’actuació de la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, dirigida en aquells moments per Josep Tarradellas. Mitjançant el decret de 21 de setembre de 1936, el Govern de la Generalitat va crear el Paper Moneda Nacional de Catalunya, de curs legal a tot el territori català i amb la mateixa consideració que els bitllets emesos pel Banc d’Espanya.

Inicialment es preveia emetre bitllets de valors nominals més elevats, però aquesta iniciativa no va prosperar per l’oposició del Govern de la República. Finalment, l’emissió es va limitar a un import total de 20 milions de pessetes, distribuïdes en bitllets de 10, 5 i 2,50 pessetes.

Tot i la importància d’aquesta mesura, que va contribuir decisivament a mantenir l’activitat econòmica i evitar el col·lapse del sistema monetari a Catalunya, el problema de la manca de moneda fraccionària continuava sense resoldre’s. Els nous bitllets tenien encara un valor massa elevat per a les transaccions quotidianes i, en una època en què els cèntims de pesseta tenien un gran poder adquisitiu, les dificultats per tornar canvi persistien. Com a conseqüència, continuaven proliferant els vals i bons emesos pels establiments comercials.

Per posar ordre a aquesta situació, la Generalitat de Catalunya va aprovar la modificació de la Llei municipal catalana del 9 d’octubre de 1936, que facultava els ajuntaments per organitzar autònomament diversos aspectes de la seva vida econòmica.

Aquesta nova normativa va permetre als municipis catalans emetre paper moneda propi amb valors d’1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims de pesseta. Més endavant, també es van autoritzar emissions de 10 i 5 cèntims.

Aquestes emissions locals havien d’estar garantides mitjançant el dipòsit de bitllets oficials per un import equivalent al valor total de l’emissió. Gràcies a aquest sistema es va aconseguir, ara sí, normalitzar la circulació de moneda fraccionària, alhora que s’ordenava definitivament el mercat amb la retirada dels nombrosos vals, bons i tiquets particulars que fins aleshores havien proliferat arreu.

A Catalunya, dels 1.075 municipis existents oficialment, 687 van arribar a emetre paper moneda o algun altre signe monetari local. Cal tenir present que els 388 municipis que no en van fer cap emissió només representaven aproximadament el 9 % de la població catalana.

La gran majoria d’aquestes emissions es van realitzar al llarg de l’any 1937, tot i que alguns municipis ja les havien iniciat durant els darrers mesos de 1936.

Finalment, però, el Govern de la República va decidir posar fi a aquesta situació. Mitjançant diversos decrets del Ministeri d’Hisenda i Economia, publicats a la Gaceta de la República els dies 8 de gener i 25 de febrer de 1938, es va prohibir l’emissió i la circulació de tot el paper moneda creat per corporacions i organismes regionals o locals. Aquestes emissions van ser declarades il·legals i se’n va ordenar la retirada en el termini d’un mes.

Malgrat aquesta disposició, la retirada efectiva no es va completar fins al tercer trimestre de 1938, i encara hi va haver alguns ajuntaments que van mantenir el seu paper moneda en circulació fins a finals de gener de 1939.

Especialment significatiu és el cas de Torelló. No només va crear una nova emissió de paper moneda el 2 d’abril de 1938, quan la prohibició ja era vigent, sinó que, en la sessió municipal del 20 de maig del mateix any, es va acordar que el paper moneda local continuaria sent de curs legal dins del terme municipal. La seva retirada definitiva no es va produir fins al 31 de desembre de 1938.

Les emissions municipals van adoptar formats, mides i dissenys molt diversos. En aquest apartat em centraré en les que es van emetre als municipis de la Vall del Ges i el Bisaura i del seu entorn més proper.

També és interessant recordar que, durant aquest període, alguns municipis van canviar oficialment de nom. Així, Sant Pere de Torelló va passar a anomenar-se Bellserrat, Sant Quirze de Besora Bisaura de Ter i Sant Vicenç de Torelló Lloriana de Ter.

A continuació trobareu la relació dels municipis que van emetre paper moneda. Clicant sobre cadascun d’ells podreu conèixer les característiques dels bitllets que hi van circular.

• BELLSERRAT (Sant Pere de Torelló)
• BISAURA DE TER (Sant Quirze de Besora)
• SANTA MARIA DE BESORA
• LLORIANA DE TER (Sant Vicenç de Torelló)
• TORELLÓ
• VIDRÀ

Font: Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939), d’Antoni Turró i Martínez, any 2007

El paper moneda d’aquesta localitat fou creat per acord municipal del dia 14 de maig de 1937 per un import total de 9.000 pessetes amb bitllets d’1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims. Estampats a la impremta El Secretariat Català de Barcelona amb paper de la casa Josep Guarro de Capellades.

Aquests bitllets estan presidits a l’anvers per l’escut local sense cap altre emblema ni dibuix, i emmarcats per unes simples i primes orles.

De tots tres valors se’n feren dos tiratges, que han donat lloc a una petita variant en la posició del llaç de l’escut.

Emissió de 22 de maig de 1937

Fets amb paper de color blanc. Mides de 68 x 94 mm, i amb un segell sec rodó que diu “AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA”.

S’en va fer un tiratge de 6.000 unitats, amb tinta de color verd oliva fosc, sobre fons verd clar. Numerats en el seu revers.

Emissió de 22 de maig de 1937

Fets amb paper de color blanc. Mides de 68 x 94 mm, i amb un segell sec rodó que diu “AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA”.

S’en va fer un tiratge de 4.000 unitats, amb tinta de color marró, sobre fons blau cel. Numerats en el seu revers.

Emissió de 22 de maig de 1937

Fets amb paper de color blanc. Mides de 68 x 94 mm, i amb un segell sec rodó que diu “AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA”.

S’en va fer un tiratge de 4.000 unitats, amb tinta de color verd fosc, sobre fons taronga. Numerats en el seu revers.

El paper moneda d’aquesta localitat és de fabricació casolana i comprèn dos valors: 1 pesseta i 2 rals, dels quals se’n feren dues emissions.

En la primera, el bitllet d’1 pesseta, presenta la curiositat d’estar confeccionat amb les targetes de visita del rector del poble partides per la meitat. Així, trobem que el text imprès és diferent a cada meitat. En la primera meitat es llegeix, en dues línies, “Josep Colomer – Rect” i, en la segona meitat, en tres línies, hi diu: “Serra, prèvere – or – Sta. Maria de Besora”. I cada meitat porta estampat el segell tampó de l’Ajuntament. A l’altra cara, sols hi figura el valor de canvi estampat amb un timbre, tampó i sobresignat amb estampilla per l’alcalde.

El bitllet de 2 rals està confeccionat amb cartolina blanca i el valor de canvi també està marcat amb un timbre tampó en una cara sobresignat amb estampilla i, a l’altra cara, sols hi figura el segell tampó de l’Ajuntament.

En la segona emissió, tots dos valors estan confeccionats amb cartolina blanca i el valor de canvi també està marcat amb un timbre tampó junt amb l’inscripció “val sol a Besora” feta amb  màquina d’escriure. Com els anteriors, l’altra cara sols està ocupada pel segell tampó de l’Ajuntament.

Els bitllets d’aquesta segona emissió no van signats i estan marcats “Sèrie 2”.

Tots aquests bitllets van sense numerar i s’ignora la data exacta de l’any 1937 en que foren creades totes dues emissions, com així mateix tampoc se’n coneix l’import total emès.

És de remarcar l’ús dels rals com a unitat monetària.

Editat en cartolina blanca i sense numeració. Se’n desconeix el tiratge. Amb unes mides de 46 x 55 mm.

Amb segell tampò negre ovalat “Ayuntamiento Const. de Sta. Maria de Besora” a l’anvers. Primera i segona meitat de targeta de visita del rector.

Al revers, signatura estampillada en negre “Manuel Lleopart”, i amb un timbre tampó rodó de color vermell amb l’inscripció “UNA PESETA”.

Editat en cartolina blanca i sense numeració. Se’n desconeix el tiratge. Amb unes mides de 52 x 70 mm.

Amb segell tampò violeta ovalat “Ayuntamiento Const. de Sta. Maria de Besora” a l’anvers.

Al revers, amb un timbre tampó rodó de color negre amb l’inscripció “UNA PESETA”. Hi figura, anotat a màquina d’escriure, “2: Val “sol” a Besora”.

Editat en cartolina blanca i sense numeració. Se’n desconeix el tiratge. Amb unes mides de 52 x 70 mm.

Amb segell tampò violeta ovalat “Ayuntamiento Const. de Sta. Maria de Besora” a l’anvers.

Al revers, amb un timbre tampó rodó de color violeta amb l’inscripció “DOS RALS”. Hi figura, anotat a màquina d’escriure, “2: Val “sol” a Besora”.

El paper moneda d’aquest municipi fou creat per acord del dia 14 de maig de 1937 amb valors d’1 pesseta i de 50 cèntims, i per un import total de 15.000 pessetes.

Presidits per l’escut de la població, aquests bitllets no porten cap altre emblema ni dibuix a part d’una simple orla d’emmarcament. Foren confeccionats amb paper de la casa Josep Guarro.

Aquests bitllets foren retirats definitivament per acord del dia 17 d’octubre de 1938 i es fixà com a termini per al seu reemborsament el 30 d’octubre de 1938.

Emissió del 21 de maig de 1937

en paper blanc i amb unes mides de 57 x 100 mm. De color marró sobre fons groc. La numeració consta impresa al revers, en marró.

Hi ha un segell tampó ovalat on hi consta: “Consell Municipal de Bellserrat – Proveïments“.

Se’n va fer un tiratge de 10.000 exemplars.

Emissió del 21 de maig de 1937

en paper blanc i amb unes mides de 57 x 100 mm. De color vermell sobre fons verd. La numeració consta impresa al revers, en vermell.

Hi ha un segell tampó ovalat on hi consta: “Consell Municipal de Bellserrat – Proveïments“.

Se’n va fer un tiratge de 10.000 exemplars.

Aquest Ajuntament, a fi d’estalviar-se les despeses de l’edició d’una emissió de paper moneda local, decidí legalitzar amb el segell tampó de l’Alcaldia els bitllets d’1 pesseta emesos pel comerciant més important del poble, Josep Serrasalsas, propietari d’un hostal i d’una botiga de queviures, cansaladeria i estanc.

D’aquesta manera es donà a aquests bitllets caràcter oficial i de curs legal obligatori al municipi.

Són impresos per una sola cara damunt de cartró. No hi figura cap emblema, dibuix ni emmarcament i estan rubricats a mà.

S’ignora la data exacta de l’any 1937 en què foren creats. Tampoc es coneix l’import total emès que es podria estimar, aproximadament, en unes 2.000 pessetes.

Sense data d’emissió coneguda

Fets amb cartró de color gris verd clar. Imprès en tinta de color negre, sense numeració. Hi consta una rúbrica manuscrita amb tinta negra a l’anvers. La seva mida és de 55 x 68 mm.

A més del nom de l’establiment “Josep Serrasalsas“, també hi consta un segell tampó ovalat on hi consta “Alcaldia Constitucional – Vidrà“.

Fou per acord del dia 3 de maig de 1937 que es crearen els signes monetaris locals amb els valors d’1 pesseta i de 50 cèntims per un import total de 1.000 pessetes.

Impresos en cartró de color diferent per a cada valor, no hi figura cap emblema ni dibuix i estan signats a mà.

En la sessió de l’Ajuntament del 15 de novembre de 1937, s’estudià la conveniència de fer una nova emissió de paper moneda local, però finalment es desistí i aquesta nova emissió no tingué lloc.

El paper moneda local fou definitivament retirat de la circulació el dia 31 de març de 1938, segons acord municipal del dia 24 de febrer de 1938.

Sense data d’emissió, però creats el 3 de maig de 1937

Impresos de cartró de color blau, en una sola cara, en tinta de color negre, i amb numeració a l’anvers. Medeix 53 x 64 mm.

Hi consta una signatura manuscrita amb tinta negra, i un segell tampó ovalat blau que diu: Ajuntament de Lloriana de Ter.

Tiratge de 500 unitats

Sense data d’emissió, però creats el 3 de maig de 1937

Impresos de cartró de color crema, en una sola cara, en tinta de color negre, i amb numeració a l’anvers. Medeix 53 x 64 mm.

Hi consta una signatura manuscrita amb tinta negra, i un segell tampó ovalat blau que diu: Ajuntament de Lloriana de Ter.

Tiratge de 1.000 unitats

L’emissió de paper moneda a Torelló va començar el mes de maig de 1937, quan es posà en circulació un bitllet amb valor d’1 pesseta, per un import total de 30.000 pessetes. Impresos en paper de la casa Guarro per la impremta Centre d’Administració Municipal de Barcelona.

Aquesta emissió es féu en dues edicions, i en la segona desaparegué la sigla CNT del peu d’impremta.

Posteriorment, el dia 10 de juliol de 1937, es creà una nova emissió, aquesta vegada amb bitllets de valor de 25 cèntims, per un import de 5.000 pessetes. També foren impresos amb paper de la casa Guarro per la mateixa tipografia de Barcelona.

Havent-se exhaurit tots aquests bitllets, es decidí, en sessió del dia 15 d’octubre de 1937, ampliar en 10.000 pessetes més el tiratge dels bitllets d’1 pesseta, i amb 2.500 pessetes més el tiratge dels bitllets de 25 cèntims. Els bitllets d’aquesta ampliació són completament idèntics als primers i en continuen la numeració.

Havent-se novament exhaurit els bitllets de 25 cèntims, i quedant bitllets d’1 pesseta per circular, en sessió del dia 2 de març de 1938, s’acordà habilitar 8.000 bitllets d’1 pesseta en bitllets de 25 cèntims, sobremarcant-los en vermell amb el nou valor.

Aquests darrers bitllets de 25 cèntims són l’emissió de paper moneda més tardana que es creà als Països Catalans, i no solament és l’última feta a Catalunya, sinó que, malgrat els decrets del Govern central espanyol dels dies 6 de gener i 24 de febrer de 1938 prohibint la circulació dels bitllets i monedes locals, l’Ajuntament de Torelló, considerant que no hi havia disponibilitat en moneda fraccionària petita de l’Estat per a poder retirar de la circulació el paper moneda local de 25 cèntims, acordà i decretà, en la seva sessió del dia 20 de maig de 1938, que aquesta continuava tenint tota la validesa dintre el terme municipal, i no fou fins a la sessió municipal del dia 21 de desembre de 1938 que s’acordà la retirada total dels bitllets locals donant de termini fins el 31 de desembre de 1938 per a procedir al seu canvi.

Pel que fa als bitllets d’1 pesseta, foren retirats de la circulació el dia 28 de febrer de 1938, segons acord municipal del dia 16 de febrer de 1938.

Indicar que el dipòsit de garantia que cobria totes les emissions fou confiat a la Banca Pujol, Subirachs i Cª, establerta al mateix Torelló.

Emissió maig de 1937

El paper és de color blanc, amb tinta de color blau fosc, i medeixen 72 x 109 mm. A l’anvers, emmarcat per una sanefa, hi podem veure a la part esquerra l’escut local, i a la part superior dreta, un segell sec rodó que diu Ajuntament de Torelló. Al revers, hi figura la inscripció: “Aquesta emissió de paper-moneda esta garantida amb la reserva d’igual quantitat en bitllets del Banc d’Espanya, dipositada a la Banca Pujol, Subirachs i Cª de la present”. 

Estan numerats a l’anvers i al revers.

Aquesta emissió es féu en dues edicions, i en la segona desaparegué la sigla CNT del peu d’impremta.

Edició del 2 de març de 1938, però creats el maig de 1937

mateixos bitllets d’1 pesseta creats el maig de 1937, amb sobremarca impresa en vermell a l’anvers i al revers del nou valor de 25 cèntims.

Peu d’impremta sense la sigla CNT. Tiratge de 8.000 exemplars numerats del 32001 al 40000.

emissió del 15 de juliol de 1937

Paper de color blanc, amb tinta de color marró fosc. Medeixen 67 x 106 mm. A l’anvers, emmarcat per una sanefa, hi podem veure a la part esquerra l’escut local, i a la dreta una imatge del típic balcó de Can Teixidó. Al revers, i ocupant tot l’espai, una bonica perspectiva de la plaça Vella. 

Estan numerats a l’anvers i al revers.