La curiositat per saber i conèixer coses relacionades amb els entorns de la Vall del Ges, el Vidranès i el Bisaura m’ha portat a entretenir-me a buscar, trobar i tenir tota una sèrie de recordatoris de temps passats. Han estat diversos els objectes i documents antics que he localitzat, tot i que un m’ha encisat de manera especial: la postal en blanc i negre.

Suposo que la meva afició per la fotografia hi deu tenir alguna relació, però la qualitat i varietat de les imatges, i poder recuperar instantànies de temps passats m’ha fet entretenir a anar fent créixer una bonica i interessant col·lecció.

Per cert, de les postals antigues m’ha sorprès dues coses que no sabia:
– primer, trobar col·leccions de postals. És a dir, postals generalment numerades i relacionades entre elles formant una col·lecció. Algunes d’aquestes col·leccions editades una a una, i d’altres totes juntes formant un petit llibret.

– segon, el fet de trobar -en les més antigues- una bona colla de postals que estan escrites a la part del davant, o a sobre mateix, o als voltants de la mateixa fotografia.

Un dia em vaig adonar que al darrere d’una postal hi havia escrit: “en este lado se escribe solamente la dirección“, i que l’espai per escriure l’adreça d’enviament ocupava tot el revers. Per tant, si al revers només s’hi podia escriure l’adreça, on s’escrivia el redactat de la postal?, doncs al davant: no quedava altre lloc.

I així va ser com vaig saber que aquests tipus de postals s’anomenen “postals sense partir”. I que l’any 1906 aquesta particularitat va quedar regulada doncs seguint ordres de les “Unión Postal Universal” s’establí que les postals en el seu revers fossin partides: al costat dret aniria l’adreça d’enviament, i a l’esquerra el text.

Per tant, les postals tal com les coneixem ara, se’n dirien postals partides.

En són una bona colla les postals publicades pel prestigiós fotògraf Adolfo Zerkowitz del santuari de Núria i tot el seu magnífic entorn natural. En el seu arxiu personal hi consten editades fins a un total de 254 imatges.

En aquest apartat s’intenta fer una recopilació de totes aquestes postals, que fornem part de diferents col·leccions.

N’hi ha alguna de circulada, on hi consta l’any 1955, i també 1958.

Nova col·lecció de postals numerades del santuari de Núria, amb el títol Nuria 1964, editades per Zerkowitz. Molt probablement l’anotació 1964 faci referència a l’alçada que es troba el santuari.

N’hi ha alguna de circulada, on hi consta l’any 1931, i també 1942.

Col·lecció completa de dotze postals numerades del santuari de Núria publicades en format llibret i editades per L. Roisin.

Imatges molt boniques que mostren com era la vall a principis del segle XX.

Col·lecció completa de quinze postals numerades del santuari de Núria publicades en format acordió i editades per Zerkowitz. Molt probablement es presentessin en un llibret tipus funda. A cada postal hi figura anotat Cami Ribes a Nuria.

No consten circulades perquè es mantenen en el seu format acordió original.

Col·lecció completa de dotze postals amb la denominació Nuria, publicades en un llibret tipus funda i en format acordió. Editades pel prestigiós fotògraf L. Roisin de Barcelona, amb imatges i racons del Santuari de Núria.

Crida l’atenció que el literal que figura al peu de cada imatge consta escrit alhora en català, castellà i francès.

No consten circulades.

Col·lecció completa de deu postals numerades del santuari de Núria publicades en un llibret tipus funda i en format acordió, amb la denominació Pireneu Catala – Espanya – Cami Ribes a Nuria.

Al revers hi consta Postals en Bromur, Primera Sèrie, Edicions Adolf Zerkowitz, fotógraf, Barcelona.

No consten circulades doncs es mantenen en el seu format acordió original.

Col·lecció completa de dotze postals del santuari de Núria publicades en un llibret tipus funda, amb la denominació Santuario Ntra. Sra. de Nuria.

Com a editor hi consta Huecograbado Mumbrú y Cía, i com a fotògrafs de les imatges hi figuren Zerkowitz (amb 10 imatges) i J. M. Postius (amb 2 imatges).

No consten circulades.

Col·lecció completa de dotze postals amb la denominació Pireneu Català Sèrie I, editades el dia 7 de desembre de 1918 pel Centre Excursionista de Catalunya, amb imatges i racons del Pirineu Oriental fetes, semblaria, pel fotògraf Thomas de Barcelona.

S’hi poden apreciar uns paisatges feréstecs, on pren rellevància l’absència d’arbres. Destaca, sens dubte, la magnífica imatge de l’antic refugi d’Ull de Ter.

No consten circulades.