El món del col·leccionisme és ple de sorpreses. A mesura que hi aprofundeixes, descobreixes una gran diversitat de documents i objectes que, d’una manera o altra, mantenen una estreta relació amb el nostre territori.

Poden ser petits llibrets avui difícils de trobar, planells antics, cartes, fullets, impresos, fotografies estereoscòpiques dedicades a un indret concret o qualsevol altre document que, malgrat la seva aparent senzillesa, aporta informació, desperta curiositat o ofereix una nova mirada sobre la nostra història i el nostre patrimoni.

Moltes d’aquestes peces han sobreviscut al pas del temps gairebé per casualitat. Recuperar-les, identificar-les, estudiar-les i posar-les novament en context és també una manera de preservar la memòria del territori i de donar valor a un patrimoni documental que, massa sovint, passa desapercebut.

Aquest apartat vol ser, precisament, un espai obert a totes aquestes petites troballes. Un racó del bloc dedicat a la curiositat, al descobriment i al plaer de compartir aquells documents que, sense encaixar en cap altre apartat, també contribueixen a explicar la història de les nostres contrades.

• VIDRÀ, PROJECTE TÈCNIC PER UN NOU CAMÍ DEL COLL D’ERADEMASSA, SOTA BELLMUNT, FINS A LA CASA DE PAGÈS EL COLL DE L’ANY 1893

• SANTA MARIA DE BESORA, CONTRACTE DE MASOVERIA DEL MAS SERRAT DE L’ANY 1895

• SANT QUIRZE DE BESORA, LA FACTURA DE HILADOS DE ALGODÓN DE JUAN NAVARRA DE L’ANY 1873

• TORELLÓ, FOTOGRAFIES PINTURES MURALS DESAPAREGUDES CAPELLA SAGRAT COR DE LA COROMINA
• TORELLÓ, EL PASSAPORT PER A L’INTERIOR DE L’ANY 1850
• TORELLÓ, CARTA COMERCIAL MANUSCRITA DEL SR. FORTIÀ PUJOL DE L’ANY 1856
• TORELLÓ, ELS CUPONS DE RACIONAMENT DE L’ANY 1939
• TORELLÓ, ELS CUPONS DE RACIONAMENT DE L’ANY 1950
• TORELLÓ, LA TIRA DEL SORTEIG DE CUPONS DE L’ONCE DE L’ANY 2007

• TAMPONS SEGELLS AJUNTAMENT DE SANT PERE DE TORELLÓ, SANT VICENÇ DE TORELLÓ I SANTA MARIA DE BESORA

• SANTUARI DE BELLMUNT, EL QUADRE DE FUSTA DEL TALLISTA RAMON BAS PRIMS
• SANTUARI DE BELLMUNT, CARPETA «BELLLMUNT CEL AMUNT» AMB COL·LECCIÓ DE 10 GOIGS EN FACSÍMIL DE L’ANY 1992

Entre les nombroses representacions artístiques dedicades al Santuari de Bellmunt, aquesta magnífica talla en fusta del mestre artesà Ramon Bas Prims destaca per la seva extraordinària qualitat artística, la riquesa dels seus detalls i l’excel·lència de la seva execució. L’obra reprodueix una de les perspectives més característiques del santuari, contemplat des del pedró de la Mare de Déu de les Alades, amb un acurat treball de relleu que posa de manifest el domini tècnic del seu autor. La precisió amb què estan treballats la roca, la vegetació, els murs de pedra i l’arquitectura del santuari converteixen aquesta peça en una autèntica obra d’art.

Ramon Bas Prims (1960-2022) va ser un dels mestres artesans de la talla de fusta més reconeguts de la Vall del Ges. Nascut a Borgonyà, va continuar la tradició familiar iniciada pel seu pare, Ramon Bas Cararach, al capdavant del taller Talles Bas, S.L., de Sant Vicenç de Torelló, un referent en aquest ofici artesanal.

Més enllà de la seva indiscutible vàlua professional, Ramon Bas també va destacar pel seu compromís amb la vida cultural de la Vall del Ges. Durant més d’una dècada va ser l’autor dels guardons del Carnaval de Terra Endins de Torelló, deixant també en aquest àmbit una empremta molt apreciada.

Per la meva anterior activitat professional vaig tenir ocasió de tractar sovint la seva mare, Elvira Prims Bou, responsable de la gestió administrativa de l’empresa. Sempre n’he conservat un excel·lent record, tant per la seva cordialitat com per l’ordre i la pulcritud amb què portava l’administració del taller. Encara avui recordo la seva elegant cal·ligrafia.

El quadre té unes dimensions exteriors de 46 × 41 cm, mentre que la talla interior, sense el marc, fa 34,5 × 29 cm. Està realitzat sobre una peça de fusta massissa de 5 cm de gruix, unes característiques que contribueixen a reforçar la solidesa i el valor d’aquesta magnífica obra artesanal.

Detall de la factura que pertany a l’antiga fàbrica de Hilados de Algodon de Juan Navarra, que cap a finals del XIX estava ubicada a Sant Quirze de Besora.

Es tracta d’una antiga filatura tèxtil que es trobava a la zona de Can Trinxet, on ja hi havia hagut una primerenca fabrica anomenada De la Verneda, que fou creada el 1858 pel propietari agrícola Josep Domingo, que també hi tenia un molí. Eren les primeres fabriques que s’instal·laven al poble de Sant Quirze de Besora.

Al document, datat el 31 d’agost de 1873, o sigui en plena segona guerra carlina, en Joan Navarra fa la venda d’una partida de “algodon hilado al contado” al senyor Ramon Godó, per un valor de 5,546 rals, ho sigui no pas amb pessetes i, si observem les caselles del costat, veurem que hi posa “sueldos” i “dineros”.. També el pes està especificat en «Libras» i «Onzas».

Però que en sabem avui d’aquella petita fabrica que va arribar a tenir oficina al carrer Barberà 31 de Barcelona? Nom popular del carrer Marquès de Barberà, continuació del carrer Unió, que és una de les travesseres de la Rambla.

Segons consta en el llibre Sant Quirze de Besora (De 1714 a l’actualitat) de Joan Serrallonga:

«Els Trinxet, Viñas Albanell, Navarra, Codina, s’instal·len al principi en locals que els germans Domingo posseïen a la vella fàbrica de la Verneda». Dita així, suposem que pels verns que hi havia a la vora del Ter.

Hi ha constància que el 28 de juliol de 1871, Joan Navarra i Tort, amb domicili a la llavors anomenada fabrica Domingo, dona d’alta un total de 5 cardes i 2100 fusos. L’any següent dona de baixa 400 fusos. «Aquell any de 1873, Joan Navarra, domiciliat al carrer de Santa Bàrbara número 31 de Barcelona, dona de baixa la fabriqueta amb un salt i els seus 1700 fusos i 5 cardes, que seran absorbits per Domingo Hermanos com a propietaris del volum central de les edificacions. Quedarà una quadra de la fàbrica de La Verneda, que es continuarà anomenant Can Navarra, un edifici menor que últimament era la manyaneria de l’empresa Tomàs».

Segons el citat llibre, trobem que les filatures causen «baixa definitiva el 18 de març de 1875», pocs dies abans que s’acabi la guerra a Catalunya, amb aquell pacte secret entre en Savalls i Martínez Campos a l’Hostal de la Corda. El negoci serà absorbit per Domingo Hermanos que continuaran fent créixer la seva empresa.

Font: David Vilaseca

De l’any 1939, just acabada la Guerra Civil Espanyola, es conserva aquest full de cupons d’una cartilla de racionament utilitzada a Torelló per a l’adquisició de productes de primera necessitat. Hi apareixen aliments tan diversos com pa, ous, sucre, patates, cigrons i altres productes bàsics, un fidel reflex de les dificultats que travessava la població en aquells anys.

El document mesura 14,5 × 21 centímetres.

El 18 de maig de 1939, el règim franquista va implantar oficialment a tot l’Estat el sistema de racionament, gestionat per la Comissaria General d’Abastiments i Transports. Mitjançant aquest sistema, l’Estat intervenia la producció i la distribució dels aliments, fixava els preus i regulava la seva venda a través de les cartilles de racionament.

Inicialment, les cartilles eren de tipus familiar i es classificaven en quatre categories segons el nivell d’ingressos: primera, segona i tercera classe, a més de la categoria infantil. Més endavant van ser substituïdes per cartilles individuals amb l’objectiu de reforçar-ne el control i reduir els fraus.

Per obtenir els aliments assignats calia lliurar els cupons corresponents al període i al producte que s’havia de retirar. Sense aquests cupons no era possible adquirir els aliments racionats.

Malgrat tot, el sistema va resultar insuficient per cobrir les necessitats bàsiques de la població. Els anys quaranta van estar marcats per la fam, la misèria i una forta degradació del nivell de vida. La baixa qualitat dels productes distribuïts i les mancances del sistema van afavorir l’aparició d’un extens mercat negre, conegut popularment com l’estraperlo, que es convertí en una via imprescindible de subsistència per a moltes famílies.

Les cartilles de racionament van romandre vigents fins al 22 de març de 1952, gairebé tretze anys després de la seva implantació.

Es tracta del projecte tècnic redactat a Barcelona el mes de juny de l’any 1893 per a la construcció del camí que havia d’unir el coll d’Erademassa amb la casa de pagès del Coll de Vidrà, des d’on enllaçava amb l’actual carretera de Vidrà a Sant Quirze de Besora.

El traçat descrit en el projecte coincideix pràcticament de manera exacta amb el de la pista forestal actual. Per aquest motiu, tot fa pensar que, encara que l’obra s’executés alguns anys més tard, aquest document constitueix el projecte original que va donar lloc al camí que avui coneixem.

El plànol permet identificar els camins existents en aquell moment i situa també l’enrunada casa d’Erademassa, aportant així una valuosa informació sobre la xarxa viària i el poblament de finals del segle XIX.

El document mesura 22 × 30,5 centímetres i conserva, plegat al seu interior, un magnífic plànol desplegable de 130 × 34 centímetres, que n’augmenta encara més l’interès històric i documental.

És fàcil pensar que els passaports són un document propi dels viatges internacionals dels nostres dies. La realitat, però, és ben diferent. Documents d’identificació d’aquest tipus han existit des de fa segles i sempre han tingut una mateixa finalitat: acreditar davant les autoritats qui era el portador, cap a on es dirigia i quin era el motiu del seu desplaçament.

Aquest document correspon a un passaport d’interior expedit l’any 1850 per l’alcalde Mariano Canudas, probablement de la vila de Gràcia, a favor de Pablo Planchart, un marxant que havia de desplaçar-se «a diligencias» fins a Torelló, acompanyat de la seva esposa, Josefa, de vint-i-sis anys, i d’una filla de cinc anys.

Com era habitual en aquesta documentació, el passaport descriu amb detall les característiques físiques del seu titular per facilitar-ne la identificació. Així, hi consta que tenia 39 anys, era de baixa estatura, amb els cabells castanys, els ulls blaus, el nas regular, la barba regular, la cara regular i el color de pell «sa».

A mitjan segle XIX, aquests passaports d’interior responien a la necessitat de controlar els desplaçaments de les persones quan havien de recórrer una distància superior a sis llegües —aproximadament sis hores de camí a peu—. Tenien una vigència de dos mesos, costaven quatre rals i havien de ser segellats per les autoritats de les poblacions on el viatger s’aturava o hi feia nit.

Precisament aquest document conserva els segells de diverses localitats del recorregut, entre les quals Aiguafreda, Tona, Balenyà, el Figaró, Sant Pol, Calella, Sant Pere de Torelló, Riudeperes, Manlleu, Centelles, Argentona i Torelló, fet que permet reconstruir bona part del trajecte seguit pel seu propietari.

Aquesta documentació va deixar de ser necessària arran del Reial decret de 1854, que va suprimir l’obligació de portar passaport per circular pel territori nacional.

Es tracta del contracte de masoveria del mas Serrat de Santa Maria de Besora, formalitzat a Vic el dia 9 de juliol de 1895 entre el propietari, Jaume Miró Codinach, i el nou masover, Pere Basagaña.

El document consta de divuit pactes que regulen amb detall les obligacions del masover pel que fa al manteniment de la casa i de les terres annexes, el conreu dels camps, la cura del bestiar i les condicions econòmiques de l’explotació.

Entre les seves clàusules n’hi ha algunes de ben curioses. Per exemple, el masover havia d’obsequiar l’amo i la mestressa amb dues «gallines bones» les vigílies de Sant Jaume i de la Mare de Déu de la Mercè, patrons de la família.

El contracte també estableix que havia de satisfer al «Párroco» «lo que de costum se li hagi de donar».

El preu anual fixat en concepte de masoveria era de 48 duros.

Lo infrascrit Jaume Miró y Codinach heví de Vich butigué de robas y propietari del más Graell y del más Serrát del terme y parroquia de Santa Maria de Besora, arréndo á Pere Basagáña actualmen masobé de la Mata de Sora, la masoberia del Serrat ab los pactes y condisions seguents:

1. Li consedeixo quinse cuartáns de terra de fangada fránca per cánem, carbasé, sebas, planté primarénch per els bous etc.
2. Li consedeixo també la lleñya que nesesiti per el gasto de la casa, tenin que ferla dels espurguims y brossa; per el fórn lin consedeixo de grósa la cual li aseñalará lo amo ó bé el Guardabosch.
3. Li consedeixo també el poder criár el bestiá gros que búlgui, cuatre cabras y lo remát de bestiá de llana que si púgui passá, no pudén jamay sobre arrendá las herbas sense permis del amo.
4. Si algún any faltesin á dit masobé abonos per el quintá lo amo lin pagará la tercera párt, pero no podrá may el masober véndrer pálla de ninguna espésie sinó que ha de gastarse en la masoberia.
5. Pagará dit masobér al amo cada añy per añadas vensúdes en lo dia 31 de Octubre vigilia de Tots Sans, cuaranta vuit duros, en moneda corrent y sénse calderilla y en la sua residensia, sia ahont sia, per arrendamén de casa y herbas.
6. Pagará dit masobér de párs al amo de tot grá de arésta de cada deu cuarteras cuatre, de los demés gráns y trúmfas pagará el cuárt, exeptuán la fruita que pagará la mitát, tenin obligasió de aná mantenin á sas costas alguns fruités, pero que jamay pudrá plantarne cáp al mitj del conréu.
7. Pagará dit masober al Párroco lo que de costúm se li haji de dónar.
8. Pagará també al Govérn los consúms y demes págos que com á personal y colono li pertáñin.
9. Portará dit masober al amo cada any un parell de gallinas bonas lo dia 24 de Juliol vijilia de S. Jaume, y altre parell lo dia 23 de Setembre vijilia de la Mare de Deu de la Mersé que són los sáns patrons del amo y de la mestresa.
10. Es oblogasió del masobér el espallofár el blatdemoro y també el engrunarlo, recullinlo com los demés gráns y portaro tot al grané del amo, y te la obligasió també de vendrer tots los fruits del amo cuan li ordéni y portarlos á S. Quirse si es que si vénguin y luego de cobráts portarli lo import á la sua habitasió sia ahont sia al igual que lo arrendament.
11. Es obligasió del masober el mantenir réchs, márjes y camins á ús y costúm de bon pajés.
12. Si se fan obras en la finca lo masobé fará fráncas cada any sis juntas ab la carreta, pero si no sen fán caducan.
13. Es obligasió del masobér el vijilár el bósch y de donár al Guarda avís de tot lo que sápiga y observi, y també te obligasió de prestarli ajúda sempre que combinga ó li reclámi, y també de mantenirlo y donarli acullimén sempre que hi pássi.
14. Es obligasió del masobér el fangár ab fángas com actualmén se practica y no ab aradas de noba invensió cada cuatre añys la terra del quintá, esto es poch més ó menos la cuarta párt per añy, y si algún añy ne deixa alguna párt sens fangár ó que en lloch de fangár lláura sense llisensia del amo pagará á mitjas del esplét quen aurá tret, y per est sol fet quéda já ara per allaboras desnonát.
15. No podrá dir masober en ocasió alguna esglevár hérms sense llisensia del amo, reservanse lo dit amo el rómprer ó fér rómprer á qui ben vist li siga, y si en alguna ocasió se fésen rompúdas y éstas no quédan quintá pasáts los cuatre anys será obligasió del masobér el sembrári trapadella pagánse éll la llabó y quedánse també los fruits de dita trapadella que deurá gastarla per lo bestiá de la masobería.
16. No podrá dit masobér de ningun modo en lo añy que siga ó haji desnonat esto es lo istiu antes de desocupár la masoberia plantár lo hort de secá de ninguna plánta, sinó que lo deixará gurét com li correspón per el masobé que entrará.
17. Tampoc podrá dit masober en lo añy de marxár, restoblár més que la mitát dels guréts de segon any, dexán la altre mitát per el masobé que entrará.
18. Es obligasió de amo y masobér el dárse despedimén antes del dia quinze de Agost del any antes del de haber de desocupár la masobería.

Amo y masobér nos obliguém á cumplir fielment tots los páctes já sitáts baix obligació de tots nostres béns mobles é inmobles, y per cualsebol cosa ó dubte sobre la interpretasió de lo contingut en est papé de arrendament ó diferensia que se susités entre els dos, desde ara nos subjectém al fállo de amigables componedórs posáts un per párt y estos que nómbrin el tersé en cás de no saberse entendrer, per evitár de esta manera gastos y la intervensió judisiál á la cual desde ara espontaneamén renunsiém.

Adicional:

Si el amo en alguna ocasió fés ús del drét que se reserva en el pácte 13, de fer romper algún tros de la heratát, deurá abonár al masober lo perjudisi que li ocasiono per la falta de herbátges que la rompúda li quités, y á proporsió del arrendamén espresát.

Vich 9 de juliol 1895

Signen: Jaume Miró i Pedro Basagaña

Es tracta d’una petita col·lecció de tampons antics d’ajuntaments, en aquest cas dels municipis de Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Santa Maria de Besora. Aquests segells eren una eina indispensable en el funcionament de les administracions públiques, ja que permetien identificar oficialment l’organisme emissor i autenticar la documentació que expedien.

Un simple cop de tampó acreditava l’origen del document i, en molts casos, li conferia validesa administrativa. Aquesta funció d’autenticació ha estat una constant en la història dels segells, des dels antics segells de cera fins als actuals segells electrònics.

Entre les peces de la col·lecció destaca un tampó datat l’any 1894 amb la inscripció «AYUNT. CONST. DE MASIAS DE S. PEDRO DE TORELLO», un testimoni de l’antiga denominació oficial del municipi i de l’activitat administrativa de finals del segle XIX.

Es tracta d’una edició, en format facsímil, de 10 antics goigs relacionats amb Bellmunt i el municipi de Sant Pere de Torelló.

Van ser editats el 24 de juny de 1992 per l’Associació d’Amics de Bellmunt, amb motiu de la inauguració de la restauració de la capella del santuari de Bellmunt.

Es tracta d’una interessant col·lecció, perquè reuneix els goigs més antics que fins aleshores es coneixien de les sis advocacions santperenques: la Mare de Déu de Bellmunt, Sant Pere, Sant Severí, Sant Roc, Sant Andreu i Sant Nazari.

Van presentats dins una carpeta, en format Din A4. En un dels fulls s’expliquen les particularitats i característiques de cada un dels goigs.

Durant uns anys, el tradicional sorteig de l’ONCE (Organización Nacional de Ciegos Españoles) va dedicar els seus cupons a municipis d’entre 10.000 i 25.000 habitants d’arreu de l’Estat, contribuint a donar-los projecció més enllà del seu àmbit local.

En aquest cas es tracta d’una tira sencera de deu cupons del número 84451, corresponent al sorteig del 15 de febrer de 2007, dedicada a l’Ajuntament de Torelló.

El cupó incorpora l’escut de la vila, una imatge de la plaça de Mossèn Fortià Solà i diverses dades identificatives del municipi, com la província (Barcelona), la població (13.350 habitants) i la superfície (13,52 km²).

De cada número se’n van imprimir 50 sèries, fet que va suposar l’emissió de cinc milions de cupons amb la imatge de Torelló, una difusió extraordinària del nom i la imatge de la població per tot l’Estat.

El sorteig es va celebrar el 15 de febrer de 2007, i el número premiat va ser el 17524.