Permeteu-me començar explicant dues històries.

• La primera, la d’una família que busca un dels seus, un militar republicà desaparegut a Torelló durant la Guerra Civil Espanyola.
• La segona, la d’un jove a qui el destí va situar en el lloc i en el moment més desafortunats. Un soldat republicà que va morir a la casa de pagès del Puig de Torelló la nit del 4 al 5 de febrer de 1939.

L’ordre en què les presento no és casual. És la primera història la que posa en marxa tot el procés de recerca. Molt probablement, sense la voluntat d’una família de trobar el seu familiar desaparegut durant la guerra, tot hauria continuat com fins aleshores. Ha estat aquest desig de localitzar-lo i de retornar la dignitat tant a una persona com a la seva família el que ha fet possible impulsar tota aquesta investigació. Al capdavall, tothom té dret a descansar on li correspon, al costat dels seus.

Primer faré un resum de com es van desenvolupar els fets. Després intentaré desgranar-ne els detalls a partir de la documentació i de les informacions recollides al llarg de la investigació, explicant pas a pas com va anar avançant tot el procés de recerca.

Finalment, voldria expressar la meva voluntat d’abordar aquest relat exclusivament des de la perspectiva del fet històric, amb el màxim respecte i sense cap mena de valoració partidista. Si, malgrat aquesta intenció, en algun moment no ho aconsegueixo transmetre prou bé, us demano disculpes per endavant.

Per una banda, es té constància que a Torelló es va rebre una carta d’uns familiars que demanaven informació sobre un soldat republicà desaparegut durant la Guerra Civil Espanyola. Segons les primeres referències, aquesta carta es va adreçar tant a la Parròquia com a l’Ajuntament, des d’on es va respondre que no constava cap informació als registres oficials consultats.

Aquests són, en síntesi, els fets pel que fa a la família que buscava un dels seus desaparegut durant la guerra.

Per altra banda, diverses informacions apuntaven que la nit del 4 al 5 de febrer de 1939 s’havien produït uns fets tràgics a la casa de pagès del Puig de Torelló.

Cal situar-nos en el context. El dissabte 4 de febrer de 1939 feia un dia esplèndid. Aquell mateix dia, amb l’entrada a Torelló de les tropes franquistes procedents de Manlleu, es donava oficialment per acabada la Guerra Civil al municipi.

Segons els testimonis recollits, quan aquestes tropes ja havien establert el seu comandament militar a la casa del Puig —un indret estratègic per la seva situació—, van advertir que un camió republicà amb una dotzena de soldats, probablement amb ordres arribades massa tard, sortia del poble en direcció a Manlleu. Tot sembla indicar que la seva missió era destruir el pont de la Miranda, situat a la carretera de Manlleu.

Les tropes franquistes van interceptar el vehicle. L’acció va acabar amb la fugida de la majoria dels soldats i amb la detenció de dos militars republicans, presumiblement oficials, que aquella mateixa nit van quedar retinguts al comandament militar instal·lat a la casa del Puig.

Segons els relats conservats, durant la nit es van sentir diversos trets.

L’endemà, una vegada les tropes ja havien abandonat el mas, el masover del Puig va sortir a portar les vaques a pasturar i es va trobar el cos sense vida d’un dels dos oficials republicans, estès al camp situat sota la casa, al costat d’un om. El va reconèixer perquè havia estat ell mateix qui, la nit anterior, li havia servit el sopar.

Davant d’aquesta situació, es va consultar el nou Ajuntament, constituït feia poques hores, sobre què calia fer amb el cos. La resposta va ser que, atès que es tractava d’un fet de guerra, fos enterrat al mateix indret on havia estat trobat. Així es va fer.

Aquests són, en síntesi, els fets coneguts sobre la mort del militar republicà.

A partir d’aquí s’explicarà com, després d’un llarg procés d’investigació, es va aconseguir que el Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya acordés iniciar, el dimarts 28 de juliol de 2015, els treballs de localització i exhumació del cos del soldat enterrat al Puig de Torelló.

Cal afegir que, a mesura que avançaven els contactes i les negociacions amb les diferents institucions i organismes oficials, es va considerar que el més adient era canalitzar totes les gestions a través de l’ADET (Associació d’Estudis Torellonencs), entitat que té com a finalitat la recollida, conservació, estudi i divulgació del patrimoni històric, cultural i científic de Torelló i la Vall del Ges.

Alhora, cal deixar constància que l’Ajuntament de Torelló va estar informat en tot moment de l’evolució de tot el procés.

• 17 DE MARÇ 2008: VISITA AL LLOC DE L’ENTERRAMENT

• DE COM ES VA SABER LA INFORMACIÓ SOBRE EL SOLDAT MORT AL PUIG
• DE COM ES VA SABER D’UNA FAMÍLIA QUE BUSCAVA UN FAMILIAR MILITAR REPUBLICÀ MORT A TORELLÓ DURANT LA GUERRA CIVIL
• DE COM ES VA AVANÇAR EN LA RECERCA D’INFORMACIÓ
• DE COM ES VA AVANÇAR EN L’INTERCANVI DE LA INFORMACIÓ QUE VA PORTAR A LA DECISSIÓ D’ACTUAR

• 28 DE JULIOL 2015: LOCALITZACIÓ DE LA FOSSA I EXHUMACIÓ DEL COS
• 1 D’AGOST 2015: HOMENATGE DE COMIAT
• 1 D’AGOST 2015: TANCAMENT FOSSA
• 6 D’OCTUBRE 2015: EXPOSICIÓ ANTROPÒLOGICA DE LES RESTES TROBADES
• 10 D’OCTUBRE 2015: TESTIMONI DE LA SRA. RAIMUNDA GALÍ, LA DARRERA PERSONA VIVA QUE VA VEURE MORT EL SOLDAT DEL PUIG
• 21 DE NOVEMBRE 2015: A LA RECERCA DELS PROJECTILS PERDUTS
• 16 DE MARÇ 2016: MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA
• 13 D’ABRIL 2016: REINHUMACIÓ DE LES RESTES ÒSSIES AL CEMENTIRI DE TORELLÓ
• AGRAÏMENTS I RECULL DE PREMSA

L’any 2008, l’ADET va contactar amb el Sr. Josep Bartrina Juvanteny (1924-2011) perquè era la darrera persona viva que havia participat en l’enterrament del soldat republicà del Puig. Fill de la masia del Puig, Josep Bartrina havia viscut els fets en primera persona quan només era un nen i conservava un record extraordinàriament precís de tot el que havia succeït el febrer de 1939. El seu testimoni esdevindria una peça fonamental per a la posterior localització de la fossa.

La visita va tenir lloc el dilluns 17 de març de 2008, a un quart de quatre de la tarda. El Sr. Josep Bartrina —que aleshores tenia 84 anys i residia al carrer Sant Josep, 41, de Torelló— va acompanyar el Sr. Xavier Viver i Fabregó, president de l’ADET, Mn. Joan Torra Bitlloch, rector de la parròquia de Torelló, i el Sr. Miquel Pujols Parramon, propietari del mas el Puig, fins al lloc exacte on s’havien produït els fets.

Les explicacions facilitades pel Sr. Bartrina van quedar recollides per escrit i constitueixen un document d’un gran valor testimonial. Segons el seu relat:

• el soldat va ser enterrat a la banda de migdia de la casa, a la part baixa, tocant l’antic camí ral i molt a prop de l’actual urbanització de la Carrera;
• la fossa tenia una profunditat aproximada d’onze pams;
• el cos va ser dipositat damunt d’un matalàs de palla;
• presentava les mans foradades per l’impacte de les bales;
• tenia els cabells llisos, abundants i de color castany;
• era un jove ben plantat;
• era fumador;
• parlava castellà —el mateix Josep Bartrina li havia servit el sopar la nit abans de la seva mort—;
• portava galons de capità de l’exèrcit;
• el cos va ser embolicat amb una manta;
• un dels seus companys havia aconseguit fugir.

Segons el mateix Josep Bartrina, les persones que van participar en l’enterrament van ser el seu pare, Pau Bartrina Calm, i els seus dos fills, Josep i Agustí Bartrina Juvanteny.

A continuació es poden veure les fotografies d’aquella visita, així com el croquis i la fitxa de treball elaborats pel Sr. Xavier Viver. Tota aquesta documentació va resultar determinant per delimitar amb precisió el punt on, anys més tard, s’iniciarien els treballs de localització i exhumació de les restes.

Cal afegir que tant les fotografies com la documentació generades durant aquella visita de l’any 2008 van romandre durant anys en un arxiu particular. No van sortir a la llum fins a l’inici de les investigacions que acabarien fent possible la recuperació de la memòria del soldat del Puig.

Població:

Torelló

Coordenades UTM:

Sector: 31T

X: 439141

Y: 4654789

Altitud:

566 metres

Curiosament, la història del soldat mort i enterrat durant la Guerra Civil a la casa de pagès del Puig de Torelló era prou coneguda al poble. Era una d’aquelles històries lligades a una època molt concreta que molta gent coneixia, però de la qual gairebé no se’n parlava.

Algunes persones ens han explicat que, de petits, anaven a jugar al que anomenaven “el camp del soldat mort”. D’altres recorden que, quan passaven per aquell indret, resaven un parenostre. Eren petits gestos que demostraven que, malgrat el silenci dels anys, la memòria dels fets continuava viva.

L’origen d’aquesta investigació es troba, precisament, dins l’entorn de l’ADET. Un dia, en Xavier Vilar Vinyeta em va ensenyar la col·lecció de llibres que el seu pare, en Josep Maria Vilar Bassas, havia escrit un cop jubilat.

En aquestes obres relata les vivències d’un jove de poc més de quinze anys a qui li va tocar viure i presenciar, en primera persona, alguns dels fets més difícils d’aquell període.

És cert que la seva narració respon a una determinada manera d’entendre els esdeveniments, pròpia del context en què va ser escrita. Però també és just reconèixer l’enorme valor documental d’aquests llibres. Més enllà de qualsevol interpretació, constitueixen un testimoni excepcional d’una època viscuda en primera persona.

No em voldria equivocar, però penso que difícilment ens ha arribat cap altre relat escrit sobre aquells anys al nostre poble tan ric en vivències personals i en detalls quotidians.

Permeteu-me, també, un record personal. Encara tinc ben present les llargues converses que en Josep Maria Vilar Bassas mantenia amb el meu pare, Antoni Prat i Bardolet, a la botiga que la nostra família tenia a la plaça Nova de Torelló. Recordo veure’ls moltes vegades parlant tranquil·lament de les seves coses, sense imaginar que, anys més tard, aquells escrits acabarien tenint tanta importància per a aquesta investigació.

Doncs bé, una tarda de la tardor de 2014 ens trobàvem a casa d’en Xavier Vilar, al carrer Nou. Em va ensenyar tota la col·lecció de llibres del seu pare i recordo perfectament que em va dir: «Me’ls he llegit tots.» A partir d’aquí vam passar una bona estona rellegint i comentant aquells passatges, les anècdotes i els relats que més li havien cridat l’atenció.

El pas del temps permet llegir aquests testimonis des d’una perspectiva diferent. Quan s’és capaç de situar els relats dins del seu context històric i d’analitzar-los sense prejudicis, es converteixen en una font documental de primer ordre.

I va ser precisament en aquell moment quan, entre moltes altres històries, va aparèixer l’escrit amb el relat del soldat mort al Puig.

Aquest episodi es troba recollit a la pàgina 36 del llibre Torelló de l’Alliberament a l’Aiguat, anys 1938-1940. Tal com jo ho vaig viure, on hi consta:

“Testimoni d’en Josep Bartrina -un vailet del Puig en aquell temps- ens explica l’afusellament d’un Oficial roig, la nit del 4 de febrer del 1939.

Diu així: Des de la casa del Puig, veiem perfectament tota la munió d’homes dels Nacionals, que llavors en dèiem “feixistes” que escampats arreu venien de Manlleu, per carenes i camins, camps i carreteres aquell 4 de febrer tan soleiat. 

Serien les tres de la tarda quan la carena del Plà d’Aiats -actual situació dels dipòsits de l’aigua municipal-, ja estava ocupada pels Nacionals, i veiem com un camió dels rojos es dirigia de Torelló cap a Manlleu amb una dotzena de soldats.

Al arribar més enllà de la casa de “La Creu”, però abans de “La Cabanya”, els Nacionals li dispararen unes ràfegues d’ametralladora a les rodes deixant-lo inutilitzat, mentre els soldats rojos saltaven llaugers del camió i, camps a través, fugiren.

Com que mentre fugien ningú els disparà, no va haver-hi cap mort ni ferit.

Al apropar-se els soldats nacionals al camió, sortiren de la cabina dos oficials traient amenaçadorament llurs pistoles.

Reduits amb certa violència -doncs un soldat va dislocar el braç d’un dels oficials amb un cop de fusell-, foren detinguts evitant que es produïssin dispars.
Hores més tard, al vespre, els dos oficials estaven als baixos de la casa del Puig, custodiats pels soldats nacionals que feien guàrdia. 

(Comenta en Josep Bartrina que pel que va entendre, creient que les tropes nacionals encara eren a Manlleu, anaven amb el camió i els soldats a volar el pontet de La Miranda, al costat del pas a nivell del tren, per després volar el de Torelló en retirada).

A la casa del Puig, s’hi va instal·lar el Comamdament de les tropes Nacionals que alliberaren Torelló, i després de sopar, prop de les deu de la nit, sentiren a la part del darrera de la casa diverses ràfegues d’ametralladora, que varen alarmar a la família.

Al preguntar al Cap de les tropes què eren aquells trets tant pròxims a la casa, contestà tranquil·lament: “Estarán probando algún fusil ametrallador”.

L’endemà cap allà a les dues de la tarda, quan les tropes ja estaven formades per marxar, vàrem engegar les vaques a pasturar un xic d’herba, i al voltar-ne una de jove que s’apartava del ramat, vaig trobar un home mort al peu d’un om en un planell.

Vaig cridar el meu germà Agustí que era allà a prop i vàrem girar-lo reconeixent un d’aquells dos Oficials rojos que havien detingut el dia abans. 

Entre l’Agustí i jo, vàrem buscar a les butxaques de la guerrera, per si portava documents, però únicament li vàrem trobar tabac, que aprofitarem per fer un cigarret cada u dels germans, mentre comentàvem, que algún soldat hauria millorat el calçat i els pantalons, doncs aquell mort, de la cintura per avall tant sols portava els calçotets.

Després parlarem amb el pare, que va comunicar-ho a l’Alcaldia de Torelló, on considerant-ho un fet de guerra, varen decidir que l’enterrésim en el mateix lloc. 

Com que l’Agustí tenia alguna experiència de quan va ser en l’exèrcit roig, i abans de fugir de l’Hospital i venir a amagar-se a casa, ara doncs, entre els dos l’embolcallàrem en una manta i l’enterrarem tant bé com vàrem saber a prop de l’om.

(Temps més tard vàrem saber que l’altre Oficial roig, s’escapà rostos avall en plena nit i voltant “La Carrera”, baixà pels “Comuns”, travessà el Ter i tornà a juntar-se amb els rojos que encara eren a “Conanglell”, tot i que va dir que també anava descalç i amb poca roba) 

Fins aquí el testimoni d’en Josep Bartrina.”

Aquí sí que les dificultats van aparèixer des del primer moment.

L’única informació de què disposàvem era una referència molt vaga i poc concreta. Sabíem que, alguns anys enrere, havia arribat a Torelló una carta procedent, probablement, de Cantàbria —o d’algun altre indret del nord d’Espanya— enviada per una família que buscava un parent seu, un soldat republicà desaparegut durant la Guerra Civil i que, segons semblava, podia haver mort a Torelló.

Finalment vam aconseguir saber que havia estat la Generalitat de Catalunya qui, l’any 2011, havia tramès la consulta arran de la petició formulada pels familiars d’un desaparegut. La resposta del Jutjat de Pau de Torelló va ser que no constava cap informació als registres oficials consultats.

Curiosament, aquesta informació ens va arribar pocs dies després d’haver rellegit el llibre de Josep Maria Vilar Bassas.

De seguida va sorgir una pregunta que, en aquell moment, semblava gairebé una intuïció: podia existir alguna relació entre aquella família que buscava un parent desaparegut i el relat del soldat mort al Puig?

D’aquesta inquietud va néixer tot el procés d’investigació.

El primer objectiu era clar: calia intentar localitzar la carta rebuda per poder contactar amb la família. Però ens trobàvem davant d’una dificultat important. No disposàvem de cap data, de cap número de registre ni de cap altra informació que ens pogués orientar en la recerca.

Per on començàvem?

Ens va semblar que el més lògic era adreçar-nos a l’Arxiu Municipal de Torelló.

Van ser diverses les consultes que vam fer amb l’arxivera, Gemma Carretero, però totes van resultar infructuoses. No hi havia manera de localitzar cap rastre de la carta als registres municipals. La manca d’una data, encara que només hagués estat aproximada, dificultava enormement qualsevol possibilitat de trobar-la.

Va ser un moment de desànim. La investigació semblava haver quedat encallada abans de començar. Sense poder localitzar aquell escrit, era molt difícil continuar avançant.

A vegades, sense saber ben bé per què, l’atzar et dona un cop de mà.

Era el dimarts 15 de març de 2015 quan en Xavier Vilar em va trucar per dir-me que, mentre repassava l’edició digital del diari ARA, li havia cridat l’atenció un reportatge sobre la identificació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil Espanyola.

Per a nosaltres, aquell article va representar un autèntic punt d’inflexió. Ens va permetre encaminar correctament tota la investigació i, sobretot, descobrir l’existència d’uns registres oficials i d’uns protocols d’actuació establerts que ens podien ajudar a desenvolupar el procés amb el rigor, la serietat i les garanties necessàries.

El reportatge, signat per la periodista Sílvia Marimon, abordava la qüestió de la memòria històrica i es feia ressò de la presentació, per part del Sr. Miquel Puig, aleshores director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat de Catalunya, d’una actuació prevista sobre dues fosses comunes situades a la serra de Riés.

Ens va cridar especialment l’atenció una de les seves afirmacions. El Sr. Puig explicava que la Generalitat tenia la ferma voluntat de reconèixer les víctimes enterrades en territori català mitjançant la identificació genètica de les restes que es recuperessin, perquè es tractava d’un acte de gran transcendència. I afegia que «estem parlant del dret fonamental d’unes persones que han sigut oblidades o deixades de banda durant molt de temps».

Aquelles paraules expressaven, exactament, les mateixes raons que ens impulsaven a nosaltres. No es tractava només de localitzar unes restes, sinó d’intentar restituir la dignitat d’una persona i oferir una resposta a una família que feia molts anys que la buscava.

El següent pas era evident. Calia localitzar la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans per saber si en els seus registres hi constava alguna informació sobre el militar republicà del Puig o si, efectivament, alguna família s’hi havia adreçat demanant informació sobre un desaparegut de la Guerra Civil a Torelló.

Això sí que va resultar relativament senzill. Amb l’ajuda del nostre inseparable amic, confident i consultor Google, aviat vam trobar l’adreça electrònica del departament. Una vegada la vam tenir, ja no hi havia excuses: havia arribat el moment de fer el primer pas i posar-nos-hi en contacte.

Efectivament, vam aconseguir localitzar l’adreça electrònica que la Generalitat de Catalunya tenia habilitada per atendre les consultes relacionades amb persones desaparegudes durant la Guerra Civil Espanyola. El dilluns 1 de desembre de 2014 ens hi vam posar en contacte.

Tal com es pot comprovar en l’intercanvi de correus electrònics que es reprodueix a continuació, la posició de la Generalitat va ser, en tot moment, d’una gran prudència. Es tractava d’un assumpte especialment sensible i era del tot comprensible que, tant per respecte a les persones afectades com pel compliment de la normativa de protecció de dades, es preservés la identitat dels possibles implicats.

Amb tot, en alguns moments vam tenir la sensació que aquest criteri de prudència era excessivament restrictiu i dificultava l’obtenció d’informació que hauria pogut facilitar el desenvolupament de la investigació. En qualsevol cas, aquesta cautela va ser una constant al llarg de tot el procés.

Per a: Bustia Fosses Comunes
Tema: Consulta

Hola, Bona nit

us voldria fer una consulta. Sóc membre d’una associació local a Torelló (Osona) anomenada ADET (Associació d’Estudis Torellonencs).

Fa poc parlant amb un altre membre de l’associació va sortir la conversa respecta a un escrit rebut a Torelló -fa aproximadament uns 8/10 anys- respecta a una consulta d’una familia del nord d’Espanya (Cantabria potser?) on es demanava informació sobre un oficial republicà mort a Torelló cap a finals de la guerra civil. Cap al gener/febrer del 1939.

M’he interessat respecta a aquesta comunicació i no hi ha manera de trobar-la al l’arxiu municipal del poble. Per casualitat a la vostra organització no teniu pas entrada alguna sol·licitud d’informació d’aquestes característiques?

M’interessaria poder contactar amb aquests familiars.

Moltes gràcies per la vostra col.laboració.

Antoni Prat Puig

DNI …………

___________________________________________________________________________

De: “Cuellar Gisbert, Juli” ;
Fecha: 17 de diciembre de 2014, 11:46:28 CET
Para: “munteis@icloud.com” <munteis@icloud.com>
Asunto: RV: Consulta

Benvolgut senyor,
He consultat les sol·licituds del Cens de Persones Desaparegudes que van indicar Torelló com a lloc de desaparició. Em consten tres casos: una persona de Sant Pere de Torelló víctima de la violència revolucionària, un soldat republicà mort l’1 de gener de 1939 natural de Cartagena però resident a Santa Coloma de Gramenet, i un altre soldat republicà de Barcelona que estava en retirada i que va ser capturat junt amb cinc companys més pels regulars marroquins.

D’acord amb la normativa de protecció de dades, no puc donar-vos més informació ni tampoc facilitar-vos el contacte dels familiars. Si desitgeu dades més precises o qualsevol altra qüestió, ho haureu de sol·licitar per escrit a la Sra. Maria Jesús Cabrero Oliván, subdirectora general de Memòria, Pau i Drets Humans (C. Rivadeneyra, 6, 9a planta – 08002 Barcelona).

At.,
Juli Cuéllar Gisbert

Responsable Desapareguts i Fosses Comunes
de la Guerra Civil i el franquisme

Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans
Departament de Governació i Relacions Institucionals
Generalitat de Catalunya
C. Rivadeneyra, 6, 9a planta
08002 Barcelona
Tel. 936347430

____________________________________________________________________________

Bon dia, Juli
abans que res, molt agraït per la teva contesta.T’explico més respecta al motiu de la consulta. Tot ve per la informació trobada en un llibre històric del torellonenc Sr. Josep Maria Vilar on hi ha el relat detallat d’uns fets luctuosos ocorreguts a Torelló en el moment de la retirada de les tropes republicanes. Parlem dels dies 4 i 5 de febrer del 1939.

La conseqüència va ser una persona morta i enterrada en el mateix lloc on van passar els fets.I per la informació de que disposem, aquesta persona segueix en el mateix lloc.

Com a annex, us envio la transcripció del relat tal qual s’explica en el llibre del Sr. Vilar.A través de l’Adet, l’Associació d’Estudis Torellonencs de la que en sóc membre, ens vam assabentar d’una carta rebuda a Torelló -provinent de Cantabria ?- demanant informació d’un soldat desaparegut cap a finals de la guerra civil. I ens va semblar que era un tema que calia tractar des de l’Associació. Però la font d’informació és inconcreta i confusa; i no hem estat capaços de trobar la carta tot i buscar-la a l’arxiu municipal. Aleshores, al tenir les dues informacions vàrem pensar que potser podrien tenir alguna relació. D’aquí la nostra consulta cap a vosaltres.

Respecta al que ens dius, tot i no quadrar al 100%, podria haver-hi coincidències amb el tercer cas que has exposat. La del soldat de Barcelona. Es parla de cinc soldats capturats que molt bé podrien ser els que anaven dins el cotxe interceptat… no sé, segurament valdria la pena intentar aprofundir més en la informació de que disposem.

Però al tractar-se d’una qüestió sensible i delicada i per tal de fer les coses de manera correctes i com cal, ens caldria l’assessorament tècnic i seguir el protocol establert per aquests casos. 

Com ho hem de fer? em podries facilitar l’email del la Sra. Maria Jesús Cabrero? li pots derivar tu?Seguim…

ben atentament,

Antoni Prat i Puig

Torelló

___________________________________________________________________________

El dimarts 28 de juliol de 2015 va ser el dia escollit pel Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya per intentar localitzar la fossa del soldat del Puig i, en cas d’èxit, procedir a l’exhumació de les seves restes amb l’objectiu de fer-ne possible la identificació.

La trobada es va fixar a les vuit del matí davant la casa de pagès del Puig. Prèviament, ja s’havien resolt tots els tràmits necessaris davant dels diferents organismes competents: les autoritzacions per dur a terme l’actuació, els protocols que calia seguir en cas de localitzar les restes, la presència dels Mossos d’Esquadra i el consentiment del propietari de la finca, entre d’altres.

Les persones presents a l’inici dels treballs van ser el Sr. Miquel Pujols, propietari del mas el Puig; el Sr. Juli Cuéllar, responsable del Programa d’Identificació Genètica i de Fosses de la Guerra Civil de la Generalitat de Catalunya; la Sra. Núria Armentano Oller, antropòloga; el Sr. Xavier Esteve Gràcia, arqueòleg; i els Srs. Xavier Vilar Vinyeta i Antoni Prat Puig, en representació de l’ADET (Associació d’Estudis Torellonencs).

Els treballs d’excavació es van dur a terme amb una màquina de l’empresa local Excavacions Tuneu, conduïda pel Sr. Arnau Carbonell.

Cal destacar també les estrictes instruccions que la Generalitat havia traslladat prèviament a l’ADET. Es va demanar mantenir un absolut hermetisme sobre l’actuació i que qualsevol notificació amb els mitjans de comunicació es canalitzés exclusivament a través del gabinet de premsa de la Generalitat. L’Ajuntament de Torelló, això sí, va estar informat en tot moment del desenvolupament del procés.

Abans d’iniciar els treballs era fàcil percebre la il·lusió i l’esperança que compartien els professionals presents. Tant la Núria Armentano com en Xavier Esteve afrontaven l’actuació amb l’entusiasme propi de qui sap que pot estar davant d’una intervenció molt especial, mentre que en Juli Cuéllar no amagava l’expectació perquè la recerca arribés a bon port.

Inicialment, el pla de treball preveia una intervenció d’aproximadament dos dies.

A continuació es mostra la seqüència d’imatges de la jornada, acompanyada de l’explicació de com es van desenvolupar els treballs.

Abans de continuar, cal destacar la gran importància de la fotografia que es mostra a sobre. Es tracta, probablement, del document gràfic que més va ajudar a localitzar amb precisió el punt on es trobava la fossa del soldat del Puig.

La imatge va ser presa el 17 de març de 2008, durant la visita en què el Sr. Josep Bartrina Juvanteny va indicar sobre el terreny el lloc exacte dels fets.

A la dreta de la fotografia hi apareix el mateix Sr. Josep Bartrina, que havia participat, juntament amb el seu germà Agustí i el seu pare, Pau Bartrina Calm, en l’enterrament del soldat. Amb el bastó no només assenyala el punt on es trobava la fossa, al costat de l’antic camí ral, sinó que també n’indica l’orientació aproximada, tal com ell la recordava.

A l’esquerra de la imatge hi podem veure Mn. Joan Torra Bitlloch, rector de la parròquia de Sant Feliu de Torelló, present també durant aquella visita.

Amb el pas dels anys, aquesta fotografia es convertiria en una peça fonamental de la investigació, ja que va permetre contrastar sobre el terreny el testimoni del darrer testimoni directe que havia participat en l’enterrament del soldat.

I així es va donar per finalitzada la primera fase dels treballs: el rebaix de la fossa i la posterior neteja de l’esquelet. Eren les 18.15 hores.

En aquell moment, la Núria Armentano i en Xavier Esteve van considerar que, per aquell dia, la intervenció de camp ja havia conclòs. Només restava la catalogació detallada de les restes i la redacció de l’informe tècnic de la troballa, tasques que, inicialment, tenien previst dur a terme l’endemà.

Amb aquesta previsió, es va començar a preparar la protecció de la fossa per passar la nit. La idea era cobrir l’esquelet amb plàstics protectors, tapar l’excavació amb uns taulons de fusta i avisar els Mossos d’Esquadra perquè procedissin a la perimetració, vigilància i custòdia de l’indret fins a la represa dels treballs.

Va ser aleshores quan es va produir una situació ben curiosa. Abans de donar per acabada la jornada, la prudència i la professionalitat de la Núria i en Xavier els van portar a preguntar quina previsió meteorològica hi havia per a l’endemà.

—Pluja, a partir de les vuit del matí —va respondre algú.

La reacció va ser immediata.

—Doncs no marxem. Si plou, tota la feina feta es pot veure compromesa. Acabarem avui, sigui l’hora que sigui.

Aquella decisió va donar pas a una llarga i meticulosa sessió de treball de camp. Es va iniciar la catalogació exhaustiva de totes les restes i dels objectes localitzats a la fossa, seguint una metodologia d’una precisió i un rigor que impressionaven de veure.

Va ser durant aquesta fase quan ens van informar de la localització de diversos botons de camisa, d’uns altres de dimensions més grans, de restes de roba conservades a l’altura del pit i de diverses peces metàl·liques que encara romanien entre els teixits.

Pel que fa al mal estat de conservació del crani i de la mandíbula, els tècnics van considerar que, molt probablement, podia estar relacionat amb l’impacte d’un tret d’arma de foc.

Població: 

Torelló, comarca d’Osona

Coordenades UTM:

Sector: 31T

X: 439141

Y: 4654789

Altitud:

566 metres

Per part de la Generalitat hi havia un especial interès que, una vegada finalitzada l’exhumació, es procedís immediatament al tancament de la fossa.

Aquesta decisió responia, entre altres motius, al compromís adquirit amb el propietari de la finca de deixar l’entorn exactament en les mateixes condicions en què es trobava abans de l’inici dels treballs.

Per aquest motiu, i amb molt poc marge de temps, es va organitzar una convocatòria adreçada als socis de l’ADET i oberta a totes les persones que hi poguessin estar interessades. L’objectiu era mostrar la fossa abans del seu tancament definitiu i explicar sobre el terreny el desenvolupament dels treballs d’exhumació.

Es va escollir el dissabte 1 d’agost, malgrat coincidir amb el dia central de la Festa Major de Torelló. L’acte es va fixar a les deu del matí per evitar, tant com fos possible, la calor de les hores centrals del dia.

Enteníem que era gairebé una obligació compartir amb la població de Torelló el resultat d’una investigació que havia permès recuperar una part de la seva història.

Alhora, també vam reflexionar sobre la manera més adient de retre un darrer homenatge al soldat. Finalment, va semblar encertada una proposta tan senzilla com carregada de simbolisme: convidar totes les persones assistents a dipositar un còdol a l’interior de la fossa abans del seu tancament.

Va ser un gest discret, però profundament emotiu. Aquells còdols no només cobrien l’espai on el soldat havia reposat durant setanta-sis anys, sinó que es convertien també en un record permanent del lloc on havia estat enterrat durant tant de temps.

Cal destacar que la primera persona a dipositar un còdol va ser l’alcalde de Torelló, el Sr. Santi Vivet, que havia visitat la fossa el dia abans de l’acte.

Cal dir que la forta tempesta caiguda durant la nit havia estat molt intensa. L’entorn havia quedat completament enfangat i la fossa era plena d’aigua. Per aquest motiu, una estona abans de l’inici de l’acte es va intentar condicionar, tant com va ser possible, l’espai perquè els assistents hi poguessin accedir.

L’acte de comiat va ser senzill, però alhora profundament emotiu. Hi van assistir una seixantena de persones.

Els membres de l’ADET van explicar com s’havia desenvolupat tot el procés d’investigació i d’exhumació. Va ser especialment destacable l’interès amb què els assistents van seguir les explicacions, entre els quals hi havia familiars directes de persones que havien viscut aquells fets en primera persona.

Per acabar, i en un ambient de respecte i recolliment, cadascun dels assistents va dipositar un còdol a l’interior de la fossa fins a cobrir-la completament.

Amb aquest senzill gest es va voler retre un darrer homenatge al soldat i deixar un record permanent del lloc on havia reposat durant setanta-sis anys.

Eren les quatre de la tarda del dissabte 1 d’agost de 2015 quan es va procedir al tancament definitiu de la fossa i al restabliment de l’entorn perquè recuperés l’aspecte que tenia abans de la intervenció.

Van ser presents en aquest darrer acte el Sr. Miquel Pujols Parramon, propietari de la casa de pagès el Puig; els Srs. Xavier Vilar Vinyeta i Antoni Prat Puig, en representació de l’ADET, i el Sr. Eduard Tuneu Ullastre, propietari de l’empresa local Excavacions Tuneu.

Amb la voluntat de preservar encara millor l’espai, es va considerar oportú cobrir la fossa amb una lona de plàstic abans de completar-ne el rebliment, tot i que aquesta ja havia quedat protegida per la capa de còdols dipositats durant l’acte d’homenatge.

Amb aquest senzill gest es donava per finalitzada la primera part d’un intens procés de recerca iniciat uns mesos abans. Una investigació que havia nascut amb la voluntat d’intentar localitzar un soldat desaparegut durant la Guerra Civil i d’esbrinar si les seves restes podien correspondre a les que una família feia tants anys que buscava.

A partir d’aquell moment s’obria una nova etapa, menys visible però igualment important: l’estudi de les restes recuperades i la seva possible identificació.

Població:

Torelló, comarca d’Osona

Coordenades UTM:

Sector: 31T

X: 439141

Y: 4654789

Altitud:

566 metres

Recordo que, mentre avançaven els treballs d’exhumació del soldat del Puig, em va cridar especialment l’atenció el fet que el crani presentés evidents lesions produïdes per un o diversos trets d’arma de foc i que, en canvi, no es localitzés cap resta de projectil a l’interior de la fossa. Durant els dies següents vaig donar moltes voltes a aquesta circumstància, pensant que, probablement, les bales s’havien perdut o havien quedat amagades entre la terra remoguda durant l’excavació.

Dies més tard, però, repassant el croquis que Xavier Viver havia dibuixat el 17 de març de 2008 durant la visita al lloc dels fets amb el Sr. Josep Bartrina, em vaig adonar d’un detall que fins aleshores m’havia passat desapercebut. En el plànol hi apareixien assenyalats dos punts perfectament diferenciats: un identificat com a «afusellament» i un altre com a «tomba». Aquell detall deixava clar que, segons el testimoni de Josep Bartrina, el lloc on havia mort el soldat no coincidia amb el lloc on havia estat enterrat.

Aquesta observació ens va portar a revisar novament totes les fotografies d’aquella visita de l’any 2008. N’hi havia una que documentava el punt exacte de l’enterrament, però també una altra en què el Sr. Bartrina assenyalava un segon indret. Tot feia pensar que es podia tractar del lloc on el soldat havia rebut els trets mortals. A la fotografia s’aprecia que aquest punt es trobava al mateix camí ral, aproximadament uns cinquanta metres més a l’est.

Si aquesta interpretació era correcta, també explicava perfectament per què no s’havia recuperat cap projectil dins la fossa: senzillament, el soldat havia mort en un altre lloc i posteriorment el seu cos havia estat traslladat fins al punt on fou enterrat.

Davant d’aquesta possibilitat, vam decidir intentar localitzar sobre el terreny les possibles restes dels projectils.

Les limitacions eren evidents. Havien passat més de setanta-cinc anys dels fets i no disposàvem dels mitjans tècnics adequats. Tot i així, vam efectuar una recerca manual en un ampli perímetre al voltant del punt que Josep Bartrina havia assenyalat a la fotografia.

No vam tenir sort. Després d’una bona estona de recerca no va aparèixer cap resta metàl·lica que pogués confirmar la nostra hipòtesi.

Va ser una petita decepció. Però, almenys, havíem comprovat sobre el terreny una possibilitat que els documents i els testimonis semblaven suggerir.