Una bauma, tal com s’anomena al Bisaura, és una cavitat poc profunda oberta en una paret de roca o en un vessant rocallós, on la llum hi entra amb facilitat. Pot tenir una boca de desenes de metres tant d’alçada com d’amplada, però, a diferència d’una cova, la seva fondària és molt menor.

Una de les grans singularitats del Bisaura és que moltes d’aquestes baumes van estar habitades fins a temps relativament recents. La majoria de les que es descriuen en aquest bloc encara conserven, en més o menys bon estat, restes de les edificacions que un dia les van convertir en llar de diverses famílies.

Els seus habitants eren, sobretot, camperols que treballaven les terres de les masies properes. A l’interior mateix de la bauma, al costat de l’habitatge, hi havia la cort on guardaven el poc bestiar que tenien. Encara avui, pels voltants, es poden identificar les antigues feixes de conreu i, en alguns indrets, sobreviuen arbres fruiters que en són un testimoni silenciós.

El Bisaura destaca per la gran quantitat de baumes antigament habitades que conserva. Bona part d’aquest patrimoni és avui accessible gràcies a un grup de persones del territori que, de manera totalment desinteressada, fa uns anys van recuperar antics camins, van localitzar moltes d’aquestes baumes i en van netejar els accessos. Sense aquella feina pacient i generosa, moltes continuarien amagades sota la vegetació i, probablement, haurien caigut en l’oblit.

Des d’aquí vull expressar el meu reconeixement i agraïment a totes les persones que hi van col·laborar.

Personalment, cada vegada que arribo a una bauma experimento una sensació molt especial. Sempre m’envaeix un profund respecte pel lloc. Només de pensar que durant generacions aquells racons van ser la llar de tantes persones, se’m posa la pell de gallina.

La majoria d’aquestes baumes es troben per damunt dels mil metres d’altitud. Aquest fet fa imaginar fins a quin punt devia ser dura la vida dels seus habitants. Només de pensar com devien afrontar els llargs hiverns d’aquestes muntanyes ja impressiona.

I gairebé sempre hi retrobo el mateix company de viatge: el silenci. Un silenci que forma part de l’essència d’aquests indrets i que converteix cada visita en una experiència carregada d’emocions i d’una serenor difícil d’explicar.

En aquest apartat hi trobareu un recull de reportatges fotogràfics de les diferents baumes del Bisaura. Els acompanyo dels excel·lents articles que la Núria Capdevila, en Jordi Torruella i en David Vilaseca van publicar a la revista 855 de Sant Quirze de Besora entre els anys 2008 i 2011, un treball de documentació d’una qualitat extraordinària que mereix ser conegut i preservat.

I aquí trobareu un enllaç a Wikiloc amb el track d’una caminada circular que enllaça les vuit baumes del Burbau: Baumeta, Baumassa, Xuriguera, Can Llagosta, Argelagar, Fumada, Fleus i Teixidor.

• BAUMES DELS FERRERS
• BAUMA CAN BURRES (també de Can Burra)
• BAUMA SENSE NOM

• BAUMA DEL TEIXIDOR
• LA BAUMETA
• LA BAUMASSA
• BAUMA DE LA XURIGUERA
• BAUMA DE CAN LLAGOSTA
• BAUMA ARGELAGAR
• BAUMA DE FLEUS
• BAUMA DE LA FUMADA

• BAUMA DE LA VILA
• BAUMA COMASSA
• BAUMA DE LES LLOSSES

• BAUMA DEL SALT
• BAUMA DEL BOIXADER
• BAUMA DEL CUC
• BAUMA DEL BUFÍ

 

• BAUMA D’EN MICÓ, a Sant Pere de Torelló
• BAUMA DEL GITANO, a Vidrà
• BAUMA D’EN VALLFOGONA, a Llaés
• BAUMA DE SANT JOAN, a Sora
• BAUMA DE GINESTET, a Sora
• BAUMA BOLUNYA, a Santa Maria de Besora

PER A MÉS INFORMACIÓ SOBRE ELS DARRERS HABITANTS DE LA BAUMA DEL TEIXIDOR, clicar aquí.

Gran bauma de forma circular prop de la masia amb el mateix nom, a Sora. L’any 1891, Cels Gomis ens deia, referint-se al torrent de la Remor: “naix en la Bauma, passa per sota Ginestet y desaigua en l’Hostal Nou, á cinchcents metres més avall de Montesquiu”.

Actualment s’ha netejat l’accés, i arreglat l’indret. Es desconeix si havia estat habitada.

S’hi ha posat una capelleta, en honor de la Mare de déu del Guarda rail.

Tota la neteja de l’indret, així com els murs i la capelleta, és obra del Sr. Josep Orra, un jubilat que encara segueix arranjant i fent camins a la zona.

Terme Municipal:

Sora

Coordenades UTM:

Sector: 31T

X: 433696

Y: 4662020

Altitud:

707 metres

És una gran cavitat que queda a la raconada just per dessota de la carretera que va del Teixidor a Masats passant pel Pla del Molinot.

La bauma fa uns cent metres de llargada per una trentena d’altura en les parts més altes i és, de tors, la més immensa de totes. Encara hi ha restes de construccions, bastant deteriorades.

Està dividida en dues parts molt ben diferenciades: la dreta i l’esquerra. La part dreta és la més senzilla. És enfilada un tros amunt i actualment s’hi entra a través d’una rampa, ja que es fa servir per arrecerar-hi bestiar. Al fons hi ha dues habitacions encara senceres i també una menjadora. El sostre d’aquestes habitacions és fumat, ja que durant una temporada hi havia dues famílies masoveres a la bauma i una vivia aquí.

A la part central hi ha una tarima de roca natural a la qual s’accedeix per les dues bandes, però actualment no hi ha construccions de cap tipus i sembla, segons les fotos antigues, que no n’hi ha hagut mai. En aquesta part és on s’hi havia emmagatzemat l’herba, la palla, la carreta, les arades i altres aparells que feien servir.

A la part esquerra és on hi havia els habitatges principals i habitats durant més de temps. El sostre és completament fumat. Es conserva el forn, en bastant bon estat, en una de les parets exteriors que farien de façana. D’aquestes estances de l’esquerra, algunes, les que queden més al cantó i, per tant, elevades, no necessitaren de la construcció d’un sostre. Les de més a la dreta sí. Aquí en aquest sector hi ha, doncs, cinc habitacions senceres més un parell, més exteriors, que es poden intuir. Una d’aquestes habitacions més exteriors i que havia de tenir sostre, encara té les restes del que sembla una biga, però que en realitat és una canal per a transportar l’aigua.

Actualment es fa servir per arrecerar-hi el bestiar. Moltes inscripcions a les parets, però sense interès. Dins el conjunt de les baumes més grosses aquesta fou l’última en ser deshabitada, a principis dels 50. Tot i així, d’altres baumes més petites de la zona van ser ocupades fins ben entrats els anys 60. Un dels últims en viure-hi eren una família amb dos fills. La filla petita era disminuïda i estava sempre asseguda en una cadira. Quan algú anava a les baumes a visitar-les l’amagaven i no deixaven que la veiés ningú, tot i que n’existeix una fotografia. També hi havia un noi xic més gran que es va morir a Ripoll.

Es diu que durant una temporada s’hi havien fet peçes de les famoses pistoles de Ripoll.

Pel seu bon accés, és una de les baumes més populars i conegudes de la zona i fins i tot s’hi han arribat a fer festes i actuacions musicals.

Font: revista 855

Autors text: Jordi Torruella, Núria Capdevila i David Vilaseca

Terme Municipal:

Llaés, veïnat de Ripoll

Coordenades UTM:

Sector: 31T

X: 439792

Y: 4667361

Altitud:

1.022 metres

Clicant en aquest enllaç trobareu un reportatge sobre la bauma del Teixidor.

També és interessant veure aquesta partida de baixa del padró municipal de Llaés de l’any 1924 quan la família Romans, que fins aleshores hi vivia, es va traslladar a Vidrà.

La bauma de Fleus és, juntament amb la Baumassa i la del Teixidor, una de les tres més grans de la zona. Es troba a la raconada que fa la muntanya davant la casa del Burbau, per sota la carretera de la Cau. Per accedir-hi hi ha dues opcions: la primera, des de les ruïnes del Burbau, venint del Teixidor. Hem d’agafar un corriol que surt just al davant i seguir-lo amunt fins ben bé a l’entrada de la bauma. La segona, un tros enllà de la casa de Milany en direcció a la Cau, el mateix corriol que baixa cap avall i que també ens porta fins a l’entrada de la bauma.

Ens trobem davant d’una immensa mola rocosa, amb unes restes molt ben conservades. Cal destacar que, antigament, era l’única que tenia dos pisos construïts i que al segon s’hi accedia per unes escales exteriors que encara ara són parcialment visibles. A la planta principal hi ha vàries estances molt ben marcades, el més destacable de les quals és, a la part esquerra, el forn i dues magnífiques piques de pedra que, encara avui, aguanten aigua gairebé tot l’any. D’aquí podem deduir que aquesta era la part destinada a habitatge, mentre que la banda dreta, on encara hi ha les restes d’algun obi o menjadora, era la destinada als animals.

Si ens hi fixem bé, podem veure encara restes de la canalització que, recorrent tota la paret del final de la bauma, duia l’aigua des d’unes surgències fins a les piques i a la zona del bestiar.

Més o menys al centre de l’estança principal, surt, quan plou molt, un raig immens d’aigua que podien utilitzar com a dutxa.

Sota el forn hi ha una petita habitació amb accés directe a fora i el sostre de fusta. Segons ens han comentat, és on guardaven els pollets per tal que estiguessin calents.

De la tradició oral se’n recull la història que una minyona de la casa es va enamorar i va quedar embarassada d’un mosso del Burbau. Per tal que tots dos poguessin continuar fent vida per aquells mateixos verals, els amos els van construir una petita cabanya just a l’entrada de la bauma. D’aquesta, si ens hi fixem, encara se’n poden veure les restes.

El primer document trobat fins ara en què es té constància de Fleus és un registre d’òbits del 1709 i el més modern, un del 1899. És molt probable, doncs, que a principis del segles XX encara fos habitada.

Font: revista 855

Autors text: Jordi Torruella, Núria Capdevila i David Vilaseca

Terme Municipal:

Llaés, veïnat de Ripoll

Coordenades UTM:

Sector: 31T

X: 440417

Y: 4667403

Altitud:

1.138 metres

Bauma situada enmig de la riera de Milany, uns metres per sobre de la carretera que porta a la casa. Es tracta d’una bauma fonda i humida, no gaire alta, i amb la roca conglomerada típica de les parts altes d’aquesta serra.

La seva principal característica no és altra que el vistós saltant d’aigua que es produeix enmig de la bauma quan baix força aigua.

Especialment durant l’hivern, si es donen les condicions favorables, aquest saltant es gela formant una bonica columna, rematada amb una cua de cavall i que permet passar-hi per darrere. No és estrany, doncs, que en els dies més freds d’hivern hi puguem veure alguns escaladors del Bisaura.

Font: revista 855

Autors text: Jordi Torruella, Núria Capdevila i David Vilaseca

Terme Municipal:

Vidrà

Coordenades UTM:

Sector: 31T

X: 442143

Y: 4667617

Altitud:

1.363 metres

En el treball realitzat l’any 2008 per David Vilaseca, Núria Capdevila i Jordi Torruella, i publicat a la revista local el 855 de Sant Quirze de Besora es feia referència a la bauma del Bufí com una bauma localitzada i propera a la del Cuc però de la que no tenien cap concreció fefaent de que fos aquella. Cap informació oral els havia arribat per poder-ho afirmar en ferm. Després de diverses consultes realitzades, de la seva ubicació a tocar la casa del Bufí, de l’inexistència d’altra bauma propera -exceptuant la del Cuc-, i de partides de neixement que demostren que tot i les seves petites dimensions havia estat habitada, crec que es pot considerar que efectivament aquesta és la bauma del Bufí.

Així ens ho expliquen:

Segons documents antics es pot constatar l’existència a la zona d’una altra bauma anomenada del Bufí, de la qual sabem que havia estat habitada però que fins aquest moment encara no hem pogut localitzar. Tot i això, molt a prop del punt d’accés a la bauma del Cuc, uns metres més avall i a la mateixa pista, podem trobar una altra petita bauma. Des de la pista mateix sembla un sol forat, però un cop t’hi acostes i n’apartes la vegetació es torna bastant gran, d’uns 10 metres d’amplada per un parell d’alçada en la part més alta i un màxim d’uns tres de fondària. No està fumada ni hi ha restes de construccions. És just al dessota d’un torrent que, per sobre, sembla molt marcat, de manera que en èpoques d’aigua abundant és possible que la tapi una petita cascada.

Una immensa pedra s’ha després del sostre, probablement quan van fer la pista que l’hi passa just per davant.

Font: revista 855

Autors text: Jordi Torruella, Núria Capdevila i David Vilaseca

Terme Municipal:

Llaés, veïnat de Ripoll

Coordenades UTM:

Sector: 31T

X: 436338

Y: 4667951

Altitud:

756 metres

La bauma del Cuc està situada per sota la carretera que va de la depuradora de Ripoll cap a Llaers, just a l’alçada de la casa del Bufí. És una bauma d’unes dimensions mitjanes; d’uns 20 metres de llarg per quatre de fondària i uns 2 metres d’altura en gairebé tot el seu recorregut. Com la gran majoria de baumes d’aquesta zona, va estar durant molt de temps habitada, amb força activitat durant els segles XVII i XVIII. La podem trobar anomenada de les formes Cup, Cuch o Cuc, en funció de l’època.

El sostre dret de la bauma caigué ja fa uns anys tot sencer al terra. La part de sostre antic que queda es veu molt fumada. No hi ha inscripcions a les parets ni tampoc restes de construcció, tot i que hi ha signes d’haver-hi hagut vida, com alguna senalla, saques, fustes i fins i tot alguna vella paperina de paper d’estrassa. Es diu que els últims habitants habituals de la bauma del Cuc van treure una rifa a Ripoll i, amb els diners, es van fer una casa prop de Vallfogona anomenada Cal Cuc, que ha estat habitada fins fa uns 20 anys i que actualment es troba completament en ruïnes.

Sembla ser que la bauma fou utilitzada com a refugi durant la guerra civil, i que a principis dels anys 50 el maqui Quico Sabater la feia servir d’amagatall juntament amb el Molí de la Sorra -el propietari del qual fou detingut per la Guàrdia Civil per haver-lo acollit-, quan feia la seva ruta des de França cap a Barcelona, passant per Setcases, Ripoll i Moià.

Una de les seves particularitats és que està situada al costat d’una riera gran com és la de Vallfogona. Per qui decideixi visitar-la, cal advertir que no hi ha cap camí evident per arribar-hi i que no és visible fins que no ets just al davant.

La forma més fàcil de baixar-hi és des de la pista, a uns dos-cents metres del trencall del Bufí direcció coll Maranyic. Aquí baixarem de forma directa fins a la riera intentant cercar el pas més evident. Un cop a l’aigua, cal buscar un caos laberíntic de grans blocs de roca amb molta brossa acumulada a causa de les riuades. La bauma és pocs metres riera amunt d’aquest indret. Tot i que en queda a la vora, costa molt de veure a causa de la vegetació. La bauma està situada uns tres-cents metres riera amunt del lloc que marca el mapa de l’Alpina.

Segons documents antics es pot constatar l’existència a la zona d’una altra bauma anomenada del Bufí, de la qual sabem que havia estat habitada però que fins aquest moment encara no hem pogut localitzar. Tot i això, molt a prop del punt d’accés a la bauma del Cuc, uns metres més avall i a la mateixa pista, podem trobar una altra petita bauma. Des de la pista mateix sembla un sol forat, però un cop t’hi acostes i n’apartes la vegetació es torna bastant gran, d’uns 10 metres d’amplada per un parell d’alçada en la part més alta i un màxim d’uns tres de fondària. No està fumada ni hi ha restes de construccions. És just al dessota d’un torrent que, per sobre, sembla molt marcat, de manera que en èpoques d’aigua abundant és possible que la tapi una petita cascada.

Una immensa pedra s’ha després del sostre, probablement quan van fer la pista que l’hi passa just per davant.

Font: revista 855

Autors text: Jordi Torruella, Núria Capdevila i David Vilaseca

Terme Municipal:

Llaés, veïnat de Ripoll

Coordenades UTM:

Sector: 31T

X: 436234

Y: 4667705

Altitud:

691 metres

Tot i que inicialment era coneguda com a bauma del Salt, agafant el nom de la casa que li queda just a sota, majoritàriament la trobem designada com a bauma de la Toneta.

Està situada just a sota dels cingles que miren cap al sud, sobre la casa del Salt. Encara que actualment no té cap accés evident, antigament des de la casa fins a la mateixa bauma estava tot desforestat i havia feixes conreables que encara són perfectament visibles entre la vegetació.

En el mateix cingle, just a la dreta de la bauma, n’hi ha una altra de més petita on neix una curiosa font, abans molt abundant però avui molt minsa, que vessa per sobre d’un tronc buidat utilitzat com a abeurador i que, a jutjar per les petjades d’animals diversos, és encara força visitat.

La bauma principal té uns cinc metres i mig de fondària i està fumada. A simple vista s’hi distingeixen quatre estances tot i que els murs interiors es troben ja pràcticament derruïts. La majoria dels seus rocs van ser trets pels últims habitants de la casa del Salt abans d’abandonar-la, si bé en tot el seu frontal s’hi conserva encara un bon mur de considerables dimensions que té una alçada aproximada d’un metre i mig i una llargada total de 23 metres.

La trobem documentada des del 1736 , habitada per la família Taixidor, fins al 1871 habitada per la família Rumans. Altres cognoms que hi trobem són Camps i Casas.

Com a curiositat, acabada la guerra civil, com a molts llocs d’aquestes contrades, s’hi ha trobat armament amagat.

Font: revista 855

Autors text: Jordi Torruella, Núria Capdevila i David Vilaseca

Terme Municipal:

Llaés, veïnat de Ripoll

Coordenades UTM:

Sector: 31T

X: 438317

Y: 4667953

Altitud:

1.033 metres

Potser actualment és més coneguda amb el nom de la Comassa, ja que és aquest el que figura en els mapes Alpina, però també se la coneix per la bauma de la Canal gràcies a la seva proximitat amb la masia del mateix nom.

El nom prové del mot coma: “Prat alterós. Generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per la pastura”. Ramon Vinyeta descriu l’entorn de la bauma com uns “faldars de Puig de Miralles on aquests perden inclinació formant ondulats planells en part conreats o bé constituint excel·lents terrenys de pastura.”

Per arribar-hi hem d’agafar l’antiga pista que comunica la casa de Sant Bartomeu amb la Canal, actual tram del GR 151.1, Camins del Bisbe Abat Oliva. Just quan travessem un rierol amb un abeurador hem de deixar la pista per endinsar-nos bosc endins seguint el torrent amunt un centenar de metres.

Tot i les seves grans dimensions, no s’hi ha pogut observar cap resta de construcció i tampoc està fumada, fet que pot indicar que ja fa molts anys que està abandonada. El terra es troba ple de roques caigudes de la mateixa cavitat, i a la seva banda dreta un salt d’aigua cau per la paret de la bauma.

Font: revista 855

Autors text: Jordi Torruella, Núria Capdevila i David Vilaseca

Terme Municipal:

Vidrà

Coordenades UTM:

Sector: 31T

X: 446954

Y: 4664153

Altitud:

1.153 metres

La trobem situada al torrent que va paral·lel a la carretera pavimentada que puja cap a les cases de les Lloses i Casademunt. Si deixem el cotxe en un primer revolt molt tancat d’esquerres, abans d’arribar a una bassa, d’allà mateix podrem agafar un corriol poc marcat i molt embardissat que en unes desenes de metres planers ens hi durà de dret. També s’hi pot accedir baixant des de la casa de les Lloses. Cal dir que és una de les més petites i menys conservades que hem visitat.

Ramon Vinyeta comenta en el seu llibre sobre Vidrà que “el pagès de les Lloses m’informà que al seu dessota hi havia una balma que havia estat habitada molts anys enrere. Al dir-li que el nom Lloses era molt significatiu i que podria ser originat per l’existència d’una tomba o sepultura, em contestà que havia sentit dir que allí a prop hi havia hagut un cementiri. Explorat tot l’indret, no vaig trobar cap rastre. Vaig deduir que podria haver existit un dolmen però que essent un destorb per als conreus, s’hauria destruït com ha ocorregut en molts altres llocs“.

Sense cap tipus de resta de la qual es pugui dir que havia estat habitada, és una cavitat petita, humida i amb grans blocs de pedra caiguts pels voltants. Antigament tenia molta més fondària i era més alta, però l’esfondrament d’una part important del sostre i de tots els murs n’han variat molt el seu aspecte.

A Vidrà, però, encara hem pogut trobar gent que recorda haver-hi vist les restes de construcció que servien com a cort improvisada de les vaques, un dels motius que també van contribuir al seu enderroc, ja que quan feia calor els agradava molt d’entaforar-s’hi.

Font: revista 855

Autors text: Jordi Torruella, Núria Capdevila i David Vilaseca

Terme Municipal:

Vidrà

Coordenades UTM:

Sector: 31T

X: 444134

Y: 4664282

Altitud:

926 metres