Que perquè fer un apartat sobre les rescloses (conegudes també amb el nom d’assut) en aquest bloc?, bona pregunta!

Doncs bàsicament pel que són i sobretot pel que representen: els vestigis d’una important època industrial i tot el que això, en el seu moment, va significar de progrés i evolució de la societat. No podem oblidar que l’aprofitament dels recursos hidràulics ha estat una constant al llarg de tota la humanitat.

A casa nostra les primeres rescloses -lligades generalment a salts d’aigua- servien per aconseguir el cabal i força d’aigua suficient per fer girar les rodes dels molins fariners (molts d’ells encara els podem trobar Ges amunt). Estructures, aquestes, força més rudimentàries, simples i menudes que les relacionades amb les grans rescloses que podem trobar al més cabalós riu Ter.

Recordar, doncs, que una resclosa és una obra feta transversalment en un curs d’aigua amb l’objectiu d’elevar el seu nivell i derivar el corrent fora del seu llit, normalment cap a un canal.

Canal que aprofitant el seu propi pendent, genera un corrent d’aigua suficient per activar una producció hidroelèctrica el més constant possible.

Al Ter, normalment trobem associades aquestes centrals a grans instal·lacions tèxtils. Fàbriques que avui, la majoria, es troben en desús o desaparegudes. Això sí, tot i perdre aquesta seva funció inicial de subministrament elèctric a la fàbrica tèxtil, la majoria dels salts d’aigua continuen en funcionament venent l’electricitat a les grans companyies del sector.

La seva relació amb aquestes fàbriques tèxtils fa que generalment el nom de la resclosa coincideixi amb el nom de fàbrica.

Cal recordar al riu Ter aquest tipus d’aprofitaments hidràulics, construïts a mitjan segle XIX, superen la vuitantena. En el nostre tram de Ter proper en el territori, des de La Farga de Bebié fins a les Masies de Voltregà, en trobem una bona colla.

Encara menys en trobem al riu Ges, aquests més focalitzats a molins fariners.

Tampoc em vull oblidar d’esmentar la gran problemàtica que aquestes construccions han representat d’alteració del medi natural. Si bé és cert que al final l’aigua sempre retorna al riu, entre resclosa i resclosa i en estar tan juntes, en temps de sequera s’altera i moltes vegades desapareix el mínim i necessari equilibri natural d’aigua.

Per acabar, cal destacar la sorpresa que ha representat trobar com una bona colla de canals adjacents a rescloses aquí descrites, segueixen el seu curs endinsant-se per un túnel excavat a la roca. Impressiona només de pensar l’obra d’enginyeria que va representar en el seu moment.

I que aquí, doncs, en quedi constància de tots i cada un d’ells.

• RESCLOSA DE LA FARGA DE BEBIÉ
• RECLOSA DEL CARBUR DE DALT
• RESCLOSA DEL CARBUR DE BAIX
• RESCLOSA DE CAN TRINXET
• RESCLOSA DE CAN GUIXÀ
• RESCLOSA DE CAN PERICAS
• RESCLOSA DE LA CASETA
• RESCLOSA DEL MOLÍ
• RESCLOSA DE LA MAMBLA
• RESCLOSA DE BORGONYÀ
• RESCLOSA DE VILASECA
• RESCLOSA DE CAN BASSAS
• RESCLOSA DEL PELUT
• RESCLOSA DE CAN MATABOSCH
• RESCLOSA DE CONANGLELL
• RESCLOSA CAN TARRÉS
• RESCLOSA LA COROMINA
• RESCLOSA LA FARGA LACAMBRA
• RESCLOSA DE GALLIFA
• RESCLOSA DE CAN RIBA

• RESCLOSA DE CAL FEYNER
• RESCLOSA DE CAN TORRETA
• RESCLOSA DEL MOLÍ DE MALIANTA
• RESCLOSA DEL MOLÍ DEL VIVER
• RESCLOSA DE LA FONT SANTA (o del MAS ANDREU)
• RESCLOSA DEL MOLÍ DE TARGARONA
• RESCLOSA DE LA FÀBRICA DE TARGARONA, O DE PUIG XIROI
• RESCLOSA DE CAL MORENO

És ben curiós com, en aquest cas, ha anat derivant la utilitat d’aquesta resclosa al llarg dels anys.

Es va construir, juntament amb el seu canal, cap a l’any 1890 per a donar electricitat a la desapareguda fàbrica de filats de Conanglell. Fàbrica tèxtil de la que, malauradament, se’n té ben poca informació doncs l’aiguat del 1940 la va inundar i malmetre completament. Mai es va reconstruir.

Sembla ser que, en el seu moment, per accedir a la fàbrica hi havia hagut un pont, també desaparegut, directe des de Torelló i situat més avall de l’aiguabarreig del Ges i el Ter.

En l’actualitat, i des de l’any 2016, la resclosa s’ha reconvertit en un punt de captació d’aigua per donar abast a la planta potabilitzadora d’aigua (ETAP) d’Osona Nord, situada a Conanglell – Les Masies de Voltregà .

Ubicació: 

riu Ter, al terme municipal de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 437813

Y: 4655391

Altitud: 

501 metres

Segons consta, el molí medieval de Cervià és l’origen de la filatura de can Tarrés. Durant el segle XVI, el molí de Cervià canvià el seu nom popular pel de Gallifa. El seu nou propietari es deia Francesc Gallifa i exercia de sastre a Torelló.

Dues característiques criden l’atenció d’aquesta resclosa. La primera és la bonica forma de corba que presenta, i la segona, que l’aigua entra directament -sense cap canal exterior previ- a la fàbrica de Can Tarrés -ara totalment abandonada- que queda a tocar el riu i la resclosa.

D’aquesta segona característica, també la sorpresa de l’existència d’un llarg canal de sortida que transcorre durant uns bons metres paral·lel al riu, abans de desembocar-hi. Si d’entrada no cal un canal per l’aigua agafar força per fer anar la turbina, aleshores quin sentit té un llarg canal de sortida per retornar l’aigua al riu? curiós, oi?

Ubicació:  

riu Ter, al terme municipal de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 438381

Y: 4654755

Altitud:

447 metres

La seva caseta comporta es troba situada a la banda esquerra del riu, i la seva principal característica és que el seu canal marxa per un túnel excavat per dins la muntanya, i no apareix fins ben arribat a les instal·lacions de la fàbrica de l’antiga colònia tèxtil de la Coromina, que es troba en un estat d’abandonament total.

D’aquesta presa d’aigua s’explica que una vegada hi va caure una vaca al seu començament, i que va sortir viva per l’altra banda.

Sens dubte, perforar aquest túnel tenia que representar, en el seu temps, una gran obra d’enginyeria. Parlem de l’any 1867.

Ubicació: 

riu Ter, al terme municipal de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 437343

Y: 4654829

Altitud: 

498 metres

Es tracta de la reclosa que, de baixada, vé a continuació de la resclosa de la Coromina. Tot i que segueix col·lindant el terme de Torelló, en aquest cas, es troba dins el terme municipal de Les Masies de Voltregà. La localitzem a tocar la colònia de la Coromina, i a l’alçada de les instal·lacions industrials del grup La Farga Lacambra.

D’una longitud considerable, dibuixa un gran arc, doncs en aquest punt el riu agafa una gran amplada.

La casa comporta on comença el canal es troba a la banda dreta del riu.

Segons consta, el 1852, Francesc Lacambra instal·la una farga de coure al costat del riu Ter amb l’objectiu d’aprofitar l’energia hidràulica. El 1856 va fundar una fàbrica tèxtil al costat de la farga, que el 1867 donava feina a 250 persones.

En l’actualitat es troba en perfecte estat i funcionament, donant servei a les instal·lacions del grup industrial La Farga Lacambra.

Ubicació: 

riu Ter, al terme municipal de Les Masies de Voltregà

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 436767

Y: 4654805

Altitud: 

490 metres

Es tracta de la reclosa que, de baixada, es troba a continuació de la resclosa de la Farga Lacambra. Tot i que toca el terme de Torelló, es considera dins el terme municipal de Les Masies de Voltregà.

Es troba just després de l’acabament sud de l’illa de les Gambires. En aquest cas, el seu traçat dibuixa una línia recta.

La casa comporta on comença el llarg canal es troba a la banda dreta del riu.

Va ser construïda cap a l’any 1870 per donar servei a les fàbriques de Gallifa, tancades l’any 1997 i que es troben més avall.

En l’actualitat sembla que les instal·lacions de la resclosa i el canal es troben en perfecte estat de funcionament, molt probablement amb l’ús exclusiu de producció d’energia hidroelèctrica.

Ubicació: 

riu Ter, al terme municipal de Les Masies de Voltregà

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 437801

Y: 4653091

Altitud: 

481 metres

Resclosa construïda l’any 1863, que es troba en un bon estat de conservació general. Això sí, crida l’atenció que a la seva dreta una part de la paret de la resclosa quedi força més avançada que l’entrada d’aigua al canal. Des de la ignorància, aquest quatre posat de costat que dibuixa no s’acaba d’entendre massa. Quina funció pot tenir retenir aigua més avall de l’entrada al canal?

En aquest cas, les comportes d’entrada al canal es troben a la banda esquerra del riu. Canal totalment operatiu que donava servei a la colònia de Vilaseca, al terme de Sant Vicenç de Torelló. Indústria tèxtil i instal·lacions que, com la majoria que trobem per aquests varals, de fa anys que presenta la seva activitat completament aturada.

És de suposar que actualment la utilitat del canal estigui centrada únicament en la producció d’electricitat.

He trobat aquesta ressenya històrica relacionada: “el 13-10-1863 es va promulgar una reial ordre a favor de Josep Callís i Puigrubí per a la utilització de 2 salts d’aigua, un dels quals situat al terme de Sant Vicenç de Torelló. Aquesta concessió va ser ratificada el 1873 mitjançant l’escriptura d’establiment atorgada pel notari de Torelló Francesc Giró i Torra. Josep Callís i Puigrubí va cedir el dret d’ambdós aprofitaments a Ferran Almeda, Francesc J. Sindreu, Rafael Puget i Pere Almeda, els quals, per a la utilització de la força industrial, van construir 2 fàbriques el cabal de les quals es repartia proporcionalment al 50%. El canal i la resclosa eren d’un petit molí.”

Ubicació: 

riu Ter, al terme municipal de Sant Vicenç de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 437901

Y: 4657233

Altitud: 

511 metres

Es tracta de la reclosa més meridional que toca el terme de Torelló. Consta que es va fer l’any 1875, i servia per portar l’aigua a les instal·lacions de la colònia tèxtil industrial de can Riva, actualment totalment abandonada.

La resclosa presenta un estat de conservació molt correcte, afavorit per la seva utilitat com aprofitament hidroelèctric.

Travessa el riu Ter de forma longitudinal tot dibuixant una lleugera curvatura. Molt curiosa l’existència d’una comporta per la descàrrega de fons de la resclosa.

La casa comporta on comença el canal es troba a la banda dreta del riu.

Segons consta, l’any 1872 B. Darhis i Fortián Moreta compren al marquès de Palmerola uns terrenys i la concessió del salt d’aigua per construir dues fàbriques tèxtils, de les quals només se’n va acabar construint una.

Ubicació: 

riu Ter, al terme municipal de Les Masies de Voltregà

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 438394

Y: 4651866

Altitud: 

473 metres

Resclosa que consta construïda l’any 1863 per donar abast d’aigua al canal que porta a les indústries tèxtils de Fabra y Coats, a Borgonyà.

Segons consta a la placa que hi ha al costat de la resclosa: “la resclosa de Borgonyà té aproximadament uns 100 metres de longitud, i és l’element indispensable per derivar l’aigua del riu cap a la fàbrica. El canal, amb una llargada de 600 metres i un cabal de 10m3 per segon transporta l’aigua fins a la turbina. Allí, un salt d’aigua de 6,35 metres donarà l’impuls necessari perquè l’aigua aconsegueixi la força suficient per fer moure totes les màquines.”

La casa comporta on comença el canal es troba a la banda esquerra del riu.

En l’actualitat tot el conjunt es troba en bon estat i a ple funcionament per a la generació d’electricitat.

Ubicació: 

riu Ter, al terme municipal de Sant Vicenç de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 437200

Y: 4657671

Altitud: 

530 metres

Resclosa de l’any 1904. En aquest cas i a diferència de la majoria de les rescloses d’aquesta part del territori, no hi ha cap fàbrica al final del canal. Des del primer moment, la seva finalitat és desviar l’aigua cap a la petita central elèctrica de la Caseta.

La casa comporta on comença el canal es troba a la banda dreta del riu, i tota la instal·lació es troba en bon estat de conservació.

Ubicació: 

riu Ter, al terme municipal de Orís

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 436113

Y: 4659505

Altitud: 

550 metres