Que perquè fer un apartat sobre les rescloses (conegudes també amb el nom d’assut) en aquest bloc?, bona pregunta!

Doncs bàsicament pel que són i sobretot pel que representen: els vestigis d’una important època industrial i tot el que això, en el seu moment, va significar de progrés i evolució de la societat. No podem oblidar que l’aprofitament dels recursos hidràulics ha estat una constant al llarg de tota la humanitat.

A casa nostra les primeres rescloses -lligades generalment a salts d’aigua- servien per aconseguir el cabal i força d’aigua suficient per fer girar les rodes dels molins fariners (molts d’ells encara els podem trobar Ges amunt). Estructures, aquestes, força més rudimentàries, simples i menudes que les relacionades amb les grans rescloses que podem trobar al més cabalós riu Ter.

Recordar, doncs, que una resclosa és una obra feta transversalment en un curs d’aigua amb l’objectiu d’elevar el seu nivell i derivar el corrent fora del seu llit, normalment cap a un canal.

Canal que aprofitant el seu propi pendent, genera un corrent d’aigua suficient per activar una producció hidroelèctrica el més constant possible.

Al Ter, normalment trobem associades aquestes centrals a grans instal·lacions tèxtils. Fàbriques que avui, la majoria, es troben en desús o desaparegudes. Això sí, tot i perdre aquesta seva funció inicial de subministrament elèctric a la fàbrica tèxtil, la majoria dels salts d’aigua continuen en funcionament venent l’electricitat a les grans companyies del sector.

La seva relació amb aquestes fàbriques tèxtils fa que generalment el nom de la resclosa coincideixi amb el nom de fàbrica.

Cal recordar al riu Ter aquest tipus d’aprofitaments hidràulics, construïts a mitjan segle XIX, superen la vuitantena. En el nostre tram de Ter proper en el territori, des de La Farga de Bebié fins a les Masies de Voltregà, en trobem una bona colla.

Encara menys en trobem al riu Ges, aquests més focalitzats a molins fariners.

Tampoc em vull oblidar d’esmentar la gran problemàtica que aquestes construccions han representat d’alteració del medi natural. Si bé és cert que al final l’aigua sempre retorna al riu, entre resclosa i resclosa i en estar tan juntes, en temps de sequera s’altera i moltes vegades desapareix el mínim i necessari equilibri natural d’aigua.

Per acabar, cal destacar la sorpresa que ha representat trobar com una bona colla de canals adjacents a rescloses aquí descrites, segueixen el seu curs endinsant-se per un túnel excavat a la roca. Impressiona només de pensar l’obra d’enginyeria que va representar en el seu moment.

I que aquí, doncs, en quedi constància de tots i cada un d’ells.

• RESCLOSA DE LA FARGA DE BEBIÉ
• RECLOSA DEL CARBUR DE DALT
• RESCLOSA DEL CARBUR DE BAIX
• RESCLOSA DE CAN TRINXET
• RESCLOSA DE CAN GUIXÀ
• RESCLOSA DE CAN PERICAS
• RESCLOSA DE LA CASETA
• RESCLOSA DEL MOLÍ
• RESCLOSA DE LA MAMBLA
• RESCLOSA DE BORGONYÀ
• RESCLOSA DE VILASECA
• RESCLOSA DE CAN BASSAS
• RESCLOSA DEL PELUT
• RESCLOSA DE CAN MATABOSCH
• RESCLOSA DE CONANGLELL
• RESCLOSA CAN TARRÉS
• RESCLOSA LA COROMINA
• RESCLOSA LA FARGA LACAMBRA
• RESCLOSA DE GALLIFA
• RESCLOSA DE CAN RIBA

• RESCLOSA DE CAL FEYNER
• RESCLOSA DE CAN TORRETA
• RESCLOSA DEL MOLÍ DE MALIANTA
• RESCLOSA DEL MOLÍ DEL VIVER
• RESCLOSA DE LA FONT SANTA (o del MAS ANDREU)
• RESCLOSA DEL MOLÍ DE TARGARONA
• RESCLOSA DE LA FÀBRICA DE TARGARONA, O DE PUIG XIROI
• RESCLOSA DE CAL MORENO

La resclosa de Malianta, totalment desapareguda, es trobava situada un bon tros amunt de l’emplaçament del molí que li donava nom. Sobre el terreny, sorprèn i crida l’atenció la llargada que tenia el canal. Probablement motivat per la poca pendent que el Ges té en aquest tram de riu.

Sobre el terreny són ben poques les restes que queden de la resclosa. S’intueix el començament i el dibuix del canal, a la riba dreta del riu, i hi trobem, encara clavats al terra, restes del posts de fustes quadrats que l’aguantaven.

També una petita fonamentació que creua el camí del vora riu podria tenir-hi relació.

Pel que fa al trajecte del canal, sens dubte destaca el túnel transversal que es va construir l’any 1879 als baixos de l’estructura del pont conegut popularment com “Els Tres Ponts” per la nova via fèrria de Torelló a Sant Joan de les Abadesses. Aquest túnel es va fer exclusivament per salvar i mantenir el recorregut del canal.

Ubicació: 

riu Ges, al terme municipal de Sant Vicenç de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 439843

Y: 4656183

Altitud: 

549 metres

Resclosa desapareguda de quan es va fer la canalització del riu Ges. Es trobava a l’entrada del riu a Torelló i donava servei a la fàbrica de can Torreta.

Molt abans servia per fer anar un antic molí fariner que hi havia a can Tort, la casa que ja no hi és i que de baixada quedava a la llera esquerra del riu, just després de passar el pont de can Pujades, a tocar el pont, i entre la ronda Pollancredes i el riu. Aquest antic molí fariner se l’identifica amb diversos noms, suposo que en funció dels propietaris que al llarg dels anys havia tingut: molí de les Palanques, molí d’en Codolosa, molí d’en Coll, molí del Tint, o molí de can Tort.

D’aquí vé que la turbina que feia anar l’aigua del canal estigués situada als sotes de l’edifici de can Tort. Que per cert, colgada, allà segueix.

Pel que fa a la bassa de la resclosa, recordo de petit anar-hi a pescar. Allà em vaig familiaritzar amb els noms dels peixos que agafava: la bagra, el barb i peix gat.

Ubicació: 

riu Ges, dins el terme municipal de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 439285

Y: 4655525

Altitud: 

511 metres

La resclosa de cal Feyner ja no existeix en l’actualitat doncs va desaparèixer amb les obres de canalització del riu Ges. D’aquí que les imatges corresponguin a postals antigues. Donava servei a la fàbrica de Cal Feyner, que es trobava a la riba esquerra del riu.

Quedava pràcticament a sobre del segon forat baix de la sortida d’aigües del canal de Can Basses, aquest avui encara operatiu, i a l’alçada del carrer Ges d’Avall. Més o menys enmig dels actuals dos ponts.

Com a curiositat destacable, esmentar que al seu canal li entrava un bon cabal d’aigua provinent del riu Ter.

Ubicació: 

riu Ges, dins el terme municipal de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 438668

Y: 4655338

Altitud: 

516 metres

Gran resclosa que destaca per la seva amplada, aprofitant un dels pocs llocs on el riu Ges s’eixampla d’una manera important. Fixada sobre una gran plataforma de pedra plana, fet que en el seu dia, sens dubte, en va facilitar la seva construcció.

Tot i que el molí on va a parar l’aigua ja fa anys que no funciona, encara manté en un bon estat tota la seva estructura. Pel canal, millor dit sèquia, hi segueix baixant l’aigua.

Per situar-la en el temps, als arxius de Sant Pere de Torelló, el molí de Targarona ja hi consta l’any 1882.

En definitiva, un conjunt d’estructura bonica de veure, en un gran entorn, preciós i diàfan.

Ubicació: 

riu Ges, al terme municipal de Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 441771

Y: 4656969

Altitud: 

522 metres

Resclosa que queda a tocar la casa de pagès de la Rierica. En l’actualitat, la resclosa es troba totalment abandonada i sense cap mena d’utilitat.

La sèquia tenia la sortida per la seva banda dreta. Encara es poden veure les restes de la petita comporta de fusta.

En el seu moment, aquesta sèquia portava aigua que servia per regar els horts de l’antic balneari de la Font Santa i més avall donava abast a dues edificacions: les turbines d’una minicentral elèctrica que subministrava electricitat per Sant Vicenç de Torelló, i fer anar la maquinària del molí del Mas Andreu.

Just abans d’arribar a aquestes edificacions i per salvar per alt el creuament del torrent de l’Aníjol, es va construir l’anomenat aqüeducte de l’Aníjol, bonica construcció que encara avui es conserva en la seva totalitat.

Ubicació: 

riu Ges, al terme municipal de Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 440846

Y: 4657121

Altitud: 

491 metres

Petita resclosa que trobem ben visible en sentit nord des del pont que va a les cases de la urbanització la Riera, a Sant Pere de Torelló.

El cabdal d’aigua alimentava una bassa, que servia per fer funcionar (s’ignora el mecanisme) una torneria de fusta a nom de Pere Pujol, família coneguda al poble per Cal Moreno. L’edificació es trobava en terrenys del mas Alom.

L’aiguat del 1940 va destruir completament la torneria. Aleshores tenia 8 treballadors i les pèrdues econòmiques estimades van ser de 41.000 pessetes.

Sembla ser que posteriorment es va tornar a posar en funcionament, tot i que finalment un incendi va aturar per sempre la seva activitat. Pel que fa a la bassa, amb el temps es va reomplir amb les deixalles del poble.

Ubicació: 

riu Ges, al terme municipal de Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 442212

Y: 4658262

Altitud: 

577 metres

Resclosa no massa alta que en el seu moment havia servit per portar aigua al molí de la Fàbrica de Targarona. En l’actualitat ja no té cap mena d’ús. Per la seva banda esquerra sortia la sèquia, que alimentava al molí.

S’intueix el recorregut d’aquest petit canal, avui reconvertit en camí. En la seva part inicial encara es pot veure l’estructura dels talussos que l’aguantaven.

El traçat de la resclosa, perpendicular al riu, dibuixa una línia pràcticament recta en un punt on el riu agafa una bona amplada.

Ubicació: 

riu Ges, al terme municipal de Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 442039

Y: 4657682

Altitud: 

541 metres

Molt curiós com aquesta resclosa, amb la seva estructura externa de fusta -se suposa que amb còdols lligats amb morter en la seva part interior-, s’ha pogut mantenir en el temps en un riu Ges on les revingudes del seu cabal són freqüents i molt importants.

D’una amplada considerable, la seva estructura dibuixa una línia recta, perpendicular al riu.

Trobem la malmesa estructura del bagant a la seva banda dreta. Sense pràcticament restes del rec que portava l’aigua fins el molí del Viver. En alguns trams, convertit en camí.

Consta que la resclosa formava part de la propietat de la casa pairal dels Viver.

Segons explica Mn. Fortià Solà, unes notes curioses relacionades amb els inicis del molí són redactades així:

“Nota de l’import de fer lo mulí del Viver any 1821.

Die 21 agost. He comprat y pagat 4 molas que eran del mulí den Sala de Torelló, ab sos ferros, daus, agullas y alguns fustatges corresponents, per preu de quatre dobles de quatre y mitge, quals diners he entregats al Ton del Puig, majordom, en presencia de Furtià Vilar de Torelló. Són 135 lls. 

Dilluns dia 3 de Setbra. de 1821 an cumensat de trencar pedra per fer lo mulí, y la pedra se ha comensat a trencar per obrir al carcavà y desaguar la aygua dels rodets.

Dijous die 27 Setbra. se ha comensat a fabricar la paret de la bassa del mulí, haventhi 5 paletas. 

La pólvora emprada en aquesta construcció és d’Olot, pagada a 15 sous la lliura.

El 27 d’octubre del 1821 en Manuel Viver pren possessió del molí.”

El molí constava de tres volums adossats, els dels extrems de planta baixa, pis i golfes i el central de planta i pis. Les cobertes eren a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En el volum central hi havia situada una xemeneia quadrangular. Tot plegat va ser enderrocat no fa molts anys a causa del mal estat de conservació que presentava, pel que només se’n conserva la resclosa i restes del rec.

Ubicació: 

riu Ges, al terme municipal de Sant Vicenç de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 440298

Y: 4656469

Altitud: 

516 metres

També coneguda amb el nom de Can Tomàs, es tracta de la reclosa que trobem al bell mig del nucli urbà de Montesquiu.

D’una considerable alçada, dibuixa un llarg set per aprofitar la poca amplada que el riu té en aquest punt. La casa comporta on comença el canal es troba a la banda esquerra del riu.

Se’n té constància des de l’any 1858.

En l’actualitat es troba en perfecte estat, i el canal en funcionament.

Ubicació: 

riu Ter, al terme municipal de Montesquiu

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 434768

Y: 4657251

Altitud: 

566 metres