Per què dedicar un apartat a les rescloses, també conegudes com a assuts? La resposta és ben senzilla: pel que són i, sobretot, pel que representen dins la història del nostre territori.

Les rescloses constitueixen un dels testimonis més visibles de l’aprofitament que l’home ha fet de la força de l’aigua al llarg dels segles. Molt abans de la producció hidroelèctrica, els cursos fluvials ja proporcionaven l’energia necessària per moure molins fariners, serradores, fargues i altres activitats que van esdevenir essencials per al desenvolupament econòmic de les nostres contrades. Més endavant, amb la industrialització, aquesta mateixa energia va impulsar el naixement de les grans colònies i fàbriques tèxtils que van transformar profundament el curs del riu Ter.

A casa nostra, les primeres rescloses, generalment associades a petits salts d’aigua, tenien com a objectiu elevar el nivell del riu per conduir l’aigua fins als molins fariners. Moltes d’aquestes estructures encara es poden localitzar, especialment al llarg del riu Ges, i són molt més senzilles que les grans obres hidràuliques construïdes posteriorment al Ter.

Una resclosa és, precisament, una obra construïda transversalment al curs d’un riu per elevar-ne el nivell i derivar una part del cabal cap a un canal. Aprofitant el desnivell natural del terreny, aquests canals conduïen l’aigua fins a les turbines o les rodes hidràuliques, transformant la força del corrent en energia.

Al riu Ter, la majoria d’aquests aprofitaments hidràulics estan estretament vinculats a les antigues fàbriques tèxtils, fins al punt que moltes rescloses encara avui conserven el nom de la indústria a la qual donaven servei. Tot i que bona part d’aquestes fàbriques han desaparegut o han deixat de funcionar, moltes centrals hidroelèctriques continuen produint electricitat i abocant-la a la xarxa general.

Només al riu Ter es calcula que es van arribar a construir més de vuitanta aprofitaments hidràulics d’aquest tipus, principalment durant la segona meitat del segle XIX. En el tram més proper al nostre territori, entre la Farga de Bebié i les Masies de Voltregà, se’n conserva una concentració especialment destacada. Al riu Ges també en trobem diversos exemples, encara que majoritàriament vinculats als antics molins fariners.

Aquest desenvolupament industrial, però, també ha tingut conseqüències sobre el medi natural. La successió de rescloses i derivacions d’aigua ha modificat el règim natural dels rius i, especialment durant els períodes de sequera, alguns trams poden veure reduït considerablement el seu cabal, amb les conseqüències ecològiques que això comporta.

Un altre aspecte que m’ha sorprès especialment és descobrir que alguns dels canals associats a aquestes rescloses continuen el seu recorregut a través de llargs túnels excavats a la roca. Són obres d’enginyeria extraordinàries que encara avui impressionen i que posen de manifest l’enorme esforç tècnic i humà que va representar la seva construcció.

La finalitat d’aquest apartat és recopilar totes aquestes rescloses, canals, túnels i aprofitaments hidràulics del nostre territori proper (riu Ges i riu Ter), perquè també formen part d’un patrimoni industrial que mereix ser conegut, valorat i preservat.

• RESCLOSA DE LA FARGA DE BEBIÉ
• RECLOSA DEL CARBUR DE DALT
• RESCLOSA DEL CARBUR DE BAIX
• RESCLOSA DE CAN TRINXET
• RESCLOSA DE CAN GUIXÀ
• RESCLOSA DE CAN PERICAS
• RESCLOSA DE LA CASETA
• RESCLOSA DEL MOLÍ
• RESCLOSA DE LA MAMBLA
• RESCLOSA DE BORGONYÀ
• RESCLOSA DE VILASECA
• RESCLOSA DE CAN BASSAS
• RESCLOSA DEL PELUT
• RESCLOSA DE CAN MATABOSCH
• RESCLOSA DE CONANGLELL
• RESCLOSA CAN TARRÉS
• RESCLOSA LA COROMINA
• RESCLOSA LA FARGA LACAMBRA
• RESCLOSA DE GALLIFA
• RESCLOSA DE CAN RIBA

• RESCLOSA DE FORAT MICÓ
• RESCLOSA DE CAL MORENO
• RESCLOSA DE LA FÀBRICA DE TARGARONA, O DE PUIG XIROI
• RESCLOSA DEL MOLÍ DE TARGARONA
• RESCLOSA DE LA FONT SANTA (o del MAS ANDREU)
• RESCLOSA DEL MOLÍ DEL VIVER
• RESCLOSA DEL MOLÍ DE MALIANTA
• RESCLOSA DE CAN TORRETA
• RESCLOSA DE CAL FEYNER

La resclosa del molí del Viver és una de les poques del riu Ges que encara conserva bona part de la seva estructura original. Resulta especialment sorprenent que una obra construïda majoritàriament amb fusta —reforçada molt probablement amb còdols lligats amb morter a la seva part interior— hagi resistit durant més de dos segles les freqüents i violentes revingudes d’aquest riu.

D’una amplada considerable, la resclosa dibuixa una línia pràcticament recta i perpendicular al curs del Ges. A la riba dreta encara es poden identificar les restes del bagant, mentre que del rec que conduïa l’aigua fins al molí només en queden alguns vestigis, reutilitzats en part com a camí.

La resclosa formava part de la històrica propietat pairal dels Viver. La construcció del molí s’inicià l’any 1821 per iniciativa de Manuel Viver, qui va adquirir les quatre moles, els ferros i altres elements procedents del desaparegut molí d’en Sala de Torelló. Es conserva una documentació excepcional redactada pel mateix Manuel Viver, on anota amb precisió l’inici de les obres, la construcció de la bassa, la compra de pólvora d’Olot per a l’excavació i, finalment, la presa de possessió del molí el 27 d’octubre de 1821. Aquestes anotacions constitueixen un testimoni molt poc habitual sobre la construcció d’un aprofitament hidràulic de principis del segle XIX.

La construcció del nou molí no va estar exempta de controvèrsia. El propietari del molí de Malianta va presentar una reclamació en considerar que el nou aprofitament afectava els seus drets sobre les aigües del Ges. Finalment, però, el projecte fou autoritzat i el molí entrà en funcionament. Aquesta disputa posa de manifest el gran valor que tenia l’aigua com a font d’energia molt abans de l’arribada de la industrialització.¹

El molí estava format per tres cossos adossats, amb cobertes a dues aigües i una característica xemeneia quadrangular al cos central. L’edifici fou enderrocat fa pocs anys a causa del seu avançat estat de degradació. Avui només es conserven la resclosa i alguns vestigis del rec, darrers testimonis d’aquest antic conjunt hidràulic.

Ubicació: 

riu Ges, al terme municipal de Sant Vicenç de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 440298

Y: 4656469

Altitud: 

516 metres

La resclosa del Forat Micó constitueix una excepció dins aquest recull. A diferència de la resta de rescloses dels rius Ter i Ges, no va ser construïda per donar servei a un molí, una fàbrica tèxtil o una central hidroelèctrica, sinó exclusivament per captar aigua destinada al consum humà. Encara avui continua complint aquesta mateixa funció, abasteixent una part important de la ciutat de Vic.

Situada en un dels indrets més feréstecs i espectaculars del curs del riu Ges, deriva una part del cabal cap a la conducció que, aprofitant el desnivell natural del terreny, porta l’aigua per gravetat fins a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Miralter, on és potabilitzada abans d’incorporar-se a la xarxa d’abastament de Vic.

La necessitat de portar aigua del Ges a Vic no era nova. Ja l’any 1932 s’havia redactat un primer projecte que va generar una forta oposició als municipis de la Vall del Ges, preocupats per la possible disminució del cabal del riu. La Guerra Civil i els difícils anys de la postguerra en van ajornar l’execució fins que, el 14 de setembre de 1948, l’Estat va concedir oficialment a l’Ajuntament de Vic l’aprofitament de les aigües del Ges, tot garantint alhora els drets i les necessitats dels municipis de Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló.

Des d’aleshores, aquesta infraestructura continua desenvolupant la mateixa funció per a la qual fou concebuda: captar l’aigua del Ges per garantir l’abastament d’aigua potable a la ciutat de Vic.

Una curiositat

L’any 1949, coincidint amb l’inici de les obres de captació de les aigües del Ges, el bisbe de Vic, Joan Perelló, es va desplaçar fins al Forat Micó per beneir-les. Aquell dia plovia intensament i, muntat en una mula i protegit només amb una manta, va quedar sorprès per les cinc vegades que toca travessar el riu Ges per arribar al lloc on s’havia d’aixecar la resclosa. Una escena ben il·lustrativa de les dificultats d’accés que presentava aquest indret a mitjan segle XX.

Ubicació: 

riu Ges, al terme municipal de Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 443178

Y: 4660523

Altitud: 

704 metres

La resclosa de Malianta, avui completament desapareguda, estava situada força aigües amunt del molí que li donava nom. El que més sorprèn quan es visita l’indret és la considerable llargada que devia tenir el canal, probablement condicionada pel suau pendent que presenta el riu Ges en aquest tram.

Sobre el terreny només se’n conserven alguns testimonis molt discrets. Encara s’intueix l’inici del canal, a la riba dreta del riu, així com diversos posts de fusta clavats al terra que en reforçaven l’estructura. També una petita fonamentació que travessa el camí de ribera podria correspondre a alguna construcció vinculada a aquest antic aprofitament hidràulic.

El canal presenta, però, un element especialment interessant. Amb la construcció de la línia de ferrocarril de Torelló a Sant Joan de les Abadesses, l’any 1879, es va construir un petit túnel sota l’estructura dels populars Tres Ponts per permetre que el canal continués el seu recorregut. És un bon exemple de com la nova infraestructura ferroviària es va haver d’adaptar a un aprofitament hidràulic que ja existia, i no a l’inrevés.

La importància d’aquest antic molí queda també reflectida en la documentació històrica. Quan l’any 1821 es va construir el molí del Viver, el propietari del molí de Malianta va presentar una reclamació perquè considerava que aquell tram del Ges corresponia als seus drets d’aigua, una mostra del valor que ja tenia aquest aprofitament hidràulic a començaments del segle XIX.

Ubicació: 

riu Ges, al terme municipal de Sant Vicenç de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 439843

Y: 4656183

Altitud: 

549 metres

La resclosa de Can Torreta va desaparèixer amb les obres de canalització del riu Ges. Estava situada a l’entrada de Torelló i donava servei a la fàbrica de Can Torreta.

Abans de la industrialització, però, aquest mateix indret ja havia estat un important aprofitament hidràulic. La resclosa alimentava un antic molí fariner situat a Can Tort, una casa avui desapareguda que s’alçava a la riba esquerra del riu, just després del pont de Can Pujades, entre l’actual ronda Pollancredes i el Ges.

Al llarg dels segles, aquest molí apareix documentat amb diversos noms, probablement segons els seus propietaris: molí de les Palanques, molí d’en Codolosa, molí d’en Coll, molí del Tint o molí de Can Tort. La turbina que aprofitava la força de l’aigua era situada sota aquest edifici i, segons sembla, encara avui continua soterrada sota el subsòl.

La bassa de la resclosa també forma part dels records de molts torellonencs. Personalment, hi anava sovint a pescar quan era petit. Va ser allà on vaig aprendre a distingir algunes de les espècies més comunes del Ges, com la bagra, el barb o el peix gat, en un indret que avui només perdura en la memòria i en les fotografies antigues.

Ubicació: 

riu Ges, dins el terme municipal de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 439285

Y: 4655525

Altitud: 

511 metres

La resclosa de Cal Feyner ja no existeix. Va desaparèixer amb les obres de canalització del riu Ges, motiu pel qual les imatges que se’n conserven corresponen a antigues postals i fotografies d’època. Donava servei a la fàbrica de Cal Feyner, situada a la riba esquerra del riu.

La fàbrica fou construïda l’any 1861 sobre l’emplaçament de l’antic molí del Cup, documentat des de l’edat mitjana, un exemple més de la transformació dels antics molins fariners en fàbriques tèxtils durant la Revolució Industrial.

La resclosa era situada pràcticament damunt del segon desguàs inferior del canal de Can Bassas —encara avui existent—, a l’alçada de l’actual carrer Ges d’Avall, aproximadament entre els dos ponts actuals.

Com a fet singular, el seu canal rebia una part important del cabal procedent del riu Ter, gràcies al canal de Can Bassas i al túnel de la Cuaranya. Aquest transvasament augmentava notablement el volum d’aigua disponible per al funcionament de la fàbrica i explica la importància que va arribar a tenir aquest petit tram final del riu Ges dins la industrialització de Torelló

Ubicació: 

riu Ges, dins el terme municipal de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 438668

Y: 4655338

Altitud: 

516 metres

La resclosa del molí de Targarona destaca per la seva gran amplada, aprofitant un dels pocs indrets on el riu Ges s’eixampla de manera considerable. Construïda sobre una extensa plataforma de roca natural, aquest emplaçament devia facilitar notablement la seva execució i garantir-ne una sòlida fonamentació.

Tot i que el molí fa molts anys que va deixar de funcionar, la resclosa es conserva en un bon estat estructural. La sèquia continua conduint l’aigua fins a l’antic molí, mantenint viu el traçat original d’aquest aprofitament hidràulic.

Als arxius de Sant Pere de Torelló, el molí de Targarona ja apareix documentat l’any 1882. Entre 1899 i 1935, el moliner fou Lluís Casas Roca. L’antic edifici va quedar completament destruït durant el tràgic aiguat de 1940 i posteriorment fou reconstruït, de manera que el molí que avui es pot veure no correspon a l’original.

En conjunt, resclosa, sèquia i molí formen un dels conjunts hidràulics més ben conservats del curs alt del riu Ges, situat en un entorn natural especialment agradable.

Ubicació: 

riu Ges, al terme municipal de Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 441771

Y: 4656969

Altitud: 

522 metres

La resclosa de la Font Santa, també coneguda com la de la Rierica, es troba a tocar de la casa de pagès del mateix nom. A diferència de moltes altres rescloses del Ges i del Ter, no va néixer vinculada a una gran indústria tèxtil, sinó que al llarg del temps va donar resposta a diferents necessitats del territori. Actualment es troba completament abandonada i sense cap utilitat.

La sèquia s’iniciava a la riba dreta del riu. Encara avui es poden distingir les restes de la petita comporta de fusta que regulava l’entrada de l’aigua al canal.

Aquest canal tenia diverses funcions. En primer lloc, regava els horts de l’antic balneari de la Font Santa. Més avall alimentava les turbines d’una petita central hidroelèctrica que subministrava electricitat a Sant Vicenç de Torelló i, finalment, proporcionava la força hidràulica necessària per al funcionament del molí del Mas Andreu.

Un dels elements més destacats d’aquest conjunt és l’aqüeducte de l’Aníjol, construït per permetre que la sèquia salvés el torrent del mateix nom sense interrompre el seu recorregut. Es tracta d’una obra d’enginyeria senzilla però molt ben resolta, que encara avui es conserva pràcticament intacta i constitueix un dels elements patrimonials més interessants d’aquest aprofitament hidràulic.

Ubicació: 

riu Ges, al terme municipal de Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 440846

Y: 4657121

Altitud: 

491 metres

Petita resclosa situada al riu Ges, ben visible des del pont que dona accés a la urbanització la Riera, a Sant Pere de Torelló. Tot i les seves reduïdes dimensions, va donar servei a una activitat ben singular dins els aprofitaments hidràulics del Ges.

L’aigua derivada per la resclosa alimentava una bassa que proporcionava l’energia necessària per fer funcionar una torneria de fusta propietat de Pere Pujol, família coneguda popularment com Cal Moreno. Es desconeix el sistema mecànic utilitzat per transmetre la força de l’aigua, però les instal·lacions estaven situades en terrenys del mas Alom.

L’aiguat de 1940 va destruir completament la torneria. En aquell moment hi treballaven vuit persones i les pèrdues es van valorar en 41.000 pessetes (246 eur). Posteriorment l’activitat es va reprendre, però un incendi en va provocar el tancament definitiu.

Pel que fa a la bassa, amb el pas dels anys va acabar convertint-se en un abocador de deixalles procedents del poble, fet que en va desfigurar completament l’aspecte original.

Ubicació: 

riu Ges, al terme municipal de Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 442212

Y: 4658262

Altitud: 

577 metres

Resclosa de poca alçada que antigament derivava les aigües del riu Ges cap al molí de la Fàbrica de Targarona, també coneguda com a Puig Xiroi. Avui ha perdut completament la seva funció original.

La sèquia s’iniciava a la riba esquerra del riu. Encara avui se’n pot seguir fàcilment el recorregut, ja que bona part del seu traçat s’ha convertit en un camí. En els primers metres encara són visibles els talussos que sostenien el canal.

De traçat pràcticament rectilini i perpendicular al curs del riu, la resclosa aprofita un dels punts on el Ges presenta una amplada més considerable.

Ubicació: 

riu Ges, al terme municipal de Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 442039

Y: 4657682

Altitud: 

541 metres