[vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n
Preci\u00f3s llibret -una veritable joia- editat l’any 1907 que combina un conjunt de 12 fotografies relacionades amb el Santuari de Bellmunt, i una bona colla d’entorns propers i relacionats. Imatges que van acompanyades d’unes interessants i detallades anotacions explicatives referides a cada lloc. Val la pena llegir-les.<\/p>\n
La seva coberta \u00e9s de cartr\u00f3 dur, fet que sens dubte l’ha preservat per arribar als nostres dies en un excel\u00b7lent estat de conservaci\u00f3.<\/p>\n
No hi consta cap refer\u00e8ncia d’autor. Nom\u00e9s hi figura una anotaci\u00f3 d’impremta que diu “es propietat del Santuari” amb l’any 1907 anotat a sota.<\/p>\n
S\u00ed que hi consta, per\u00f2, la impremta: Vda. J. Cunill, i tamb\u00e9 la litografia: C. Universidad, 7, totes dues de Barcelona.<\/p>\n
Tancat, fa 14 cent\u00edmetres de llarg per 10,5 cent\u00edmetres d’alt.<\/p>\n
M’ha cridat l’atenci\u00f3 la relaci\u00f3 a tres bandes que puguin tenir una part de les fotografies que surten en aquest llibret, amb les del relat que vaig trobar referent a una excursi\u00f3 a Bellmunt feta per membres del Centre Excursionista de Catalunya<\/span><\/a> els dies 1 i 2 de febrer de l’any 1903 i, a l’hora, tamb\u00e9 amb el llibre “Historia y Album del santuari de Nostra Senyora de Bellmunt<\/span>“<\/a> de moss\u00e8n Anton Vila i Sala<\/a>,\u00a0<\/span>editat \u00a0l’any 1904.<\/p>\n Una part important de les fotografies s\u00f3n compartides. I el nexe i origen estaria en el relat de l’excursi\u00f3 del CE Catalunya on indiquen que els va nevar. I si ens fixem b\u00e9 en algunes imatges, n’hi ha que \u00a0apareixen amb el paisatge nevat.<\/p>\n Per tant semblaria for\u00e7a clar que una part de les fotografies que van servir per il\u00b7lustrar el present llibret “Recort del Santuari de Bellmunt”, i a l’hora tamb\u00e9 el llibre de moss\u00e8n Antoni Vila, tenen el seu origen, en part, amb les fotografies fetes en l’excursi\u00f3 a Bellmunt dels membres del Centre Excursionista de Catalunya els dies 1 i 2 de febrer de l’any 1903.<\/p>\n Per aix\u00f2, un dia em vaig arribar fins al Centre Excursionista de Catalunya per veure si tenien els originals d’aquestes imatges. Res van trobar. Ni tan sols pel nom d’autor.<\/p>\n Aquest \u00e9s el contingut del llibret: de cada p\u00e0gina se’n destaca la fotografia i es transcriu l’interessant comentari que porta adjunt. Haig de recon\u00e8ixer que aquest catal\u00e0 antic \u00e9s fascinant:<\/p>\n<\/div>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16767″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”imatge de la coberta del llibret”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16779″ img_size=”full” add_caption=”yes” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”p\u00e0gina 1″][vc_single_image image=”16780″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”p\u00e0gina 2″][vc_single_image image=”16772″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][vc_column_text]<\/p>\n El poble de Sant Pere de Torell\u00f3, dins de quina parroquia hi ha lo Santuari de la Verge del Bellmunt (de la montanya hermosa); est\u00e1 situat \u00e1 uns 710 metres, sobres lo nivell del mar, al repeu mateix de les estribacions de la serralada, al extrem Nort de la comarca de Vich, y \u00e1 una hora de distancia de la vila de Sant Feliu de Torell\u00f3; ab la cual est\u00e1 unit per una bona carretera provincial. Es una de les poblacions antigas, de nostra Catalunya. En lo seu archiu parroquial, hi han noticies de que ja existia en lo segle dots\u00e9.<\/p>\n Hi floreix en dit poble la antiga industria de la torneria de boix, ara aumentada ab una gran f\u00e1brica de cadires tornejades, y la de la fabricaci\u00f3 de embutits de carn, (llangonisses vigatanes).<\/p>\n Ha sigut la patria de homes notables, entre altres del Ilustr\u00edssim Castanyer, Bisbe que fou de Vich, y del Ilustr\u00edssim Pere Verdaguer, actual Administrador Apost\u00f3lich de Bronsville, (Texas) Estats Units del Nort de Am\u00e9rica.<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16781″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”p\u00e0gina 3″][vc_column_text][\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”35988″ img_size=”post-vertical size” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n Lo edifici mes notable de Sant Pere de Torell\u00f3, es sense cap dupte la seva iglesia parroquial, d’una sola ample y garbosa nau, d’estil grech rom\u00e1 construida \u00e1 costa de molts sacrificis desde lo any 1727 \u00e1 1764, en temps dels Rectors Benet Espona, qui va comensar dita obra, Diego Freixa qui va continuarla, y Francisco de Rocafiguera qui va acabarla.<\/p>\n El cost total de dita iglesia, sense contarhi la seva hermosa capella del Sagrament, (per sempre sia alabat Amen,) que fou construida un sigle mes tart, va pujar uns cinch mil duros en n\u00fameros rodons, cantitat molt notable, si’s te en compte la importancia de la moneda en aquell temps; ja que una peseta de aleshores, representaba casi com ara un duro.<\/p>\n Fou el seu arquitecte el mestre Morat\u00f3, el mateix que va dirijir la catedral de Vich, y varen trevallarhi els c\u00e9lebres escultors de dita ciutat, Anton y Vicens Real.<\/p>\n El seu altar major, de molt bon gust, dins del seu estil barroch, ab la bella imatge del Sant Patr\u00f3 assegut (loquens ex C\u00e1tedra), y vestit ab h\u00e1bits Pontificals, va costar, entre ferlo y daurarlo unes 3.000 lliures.<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16778″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”p\u00e0gina 4″][vc_column_text][\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”35985″ img_size=”post-vertical size” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n A mij cami (de ferradura) del Santuari de Bellmunt, pujanthi desde Sant Pere aix\u00f3 es, \u00e1 una horeta de distancia de dit poble, es troba lo Padronet, petit oratori, ahont s’hi venera molt apropiadament una imatge de la Verge de Montserrat; perque desde all\u00e1, s’oviren en dies clars y serens com se suposa, les crestes de aquella montanya santa, ahont hi te son palau la Reyna soberana, patrona de nostra estimada y benvolguda Catalunya. Lo Padronet, est\u00e1 colocat \u00e1 la vora d’un cingle, pel fons del cual hi passa un torrent, pel que s’hi escorren en temps de plujes, les aygues de les vessants de la montanya de Bellmunt.<\/p>\n Los romeus en sent al Padronet, s’aturen \u00e1 descansar un poch, asseguts dessobra de les grosses pedres que jauen \u00e1 la vora del cam\u00ed, y apr\u00e9s d’haber resat una Salve \u00e1 la Verge de Montserrat, donen per ben emplayat lo cansan\u00e7i de la fatigosa pujada; contemplant lo bell\u00edssim panorama que desde dit lloch comensa ja \u00e1 ovirarse, boy aixecant enlayre la botella, per agafar nou coratje, y poguer rependrer la ascenci\u00f3, al cim del Bellmunt.<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16784″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”p\u00e0gina 5″][vc_column_text][\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”35983″ img_size=”post-vertical size” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n Al sortir del Padronet lo cam\u00ed ve casi planejant uns cinch minuts, fins arribar \u00e1 un sot \u00f3 petita vall, formada per les dues vessants de la part de mitj d\u00eda de la montanya; ahont hi ha una fresca font de clot, coneguda per la font Vidranessa.<\/p>\n L’aygua de dita font te mala anomenada, no perque no sigui tan bona com la de les dem\u00e9s fonts de la comarca, sino perque alguna vegada ha fet mal \u00e1 alg\u00fan imprudent, que n’ha begut estant cansat y fatigat de la pujada. En aquest cas, cal revenirse y no beurer fins que s’estigui relativament reposat y ben revingut, y encara es mellor no ferho tan si’s veu ayga com vi; sense posarhi abans un poch de cuxi com diu lo ditxo, al menys una mossada de pa, que Deu ens en d\u00f3.<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16786″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”p\u00e0gina 6″][vc_single_image image=”16787″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n A uns cinch minuts de la font Vidranessa, al extrem de la petita vall citada, es troba un gros penyal, que jau \u00e1 la vora del cam\u00ed, junt ab tres \u00f3 cuatre d’altres mes petits, estimbats tots de la costa \u00f3 montanya. Res te de particular aquest penyal, si no es lo forat que li dona nom, (c\u00f3dol foradat), y la forma de una petita cova; no obstant encara que no creyem pas que tingui cap classe de importancia hist\u00f3rica, artistica ni arqueol\u00f3gica, ni que sigui cap dolmen ni \u00a0monument antich, sino sencillament com hem dit, un penyal despr\u00e9s del mac\u00eds de la montanya \u00a0per les turbonades, y que jau desde qui sap cuant en lo lloch que ara ocupa; per la anomenada que t\u00e9, en donem una mostra en lo present \u00e1lbum.<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16788″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”p\u00e0gina 7″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”35980″ img_size=”post-vertical size” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n Deixada ja la petita vall i represa la pujada, als cinch minuts desde el c\u00f3dol fordat, es troba la c\u00e9lebre alsina grossa, que conta uns cuants cents anys d’existencia segons la tradici\u00f3, y la que encara que respectada per la destral dels carboners, habentse quedat sola \u00e9 issolada \u00e1 la vora del cam\u00ed de Bellmunt, que ha perdut bona part dels seus atractius y de la seva poesia, ab la tallada del bosch d’aquesta part de la montanya, sembla que s’assequi y s’envelleixi mes depressa, tot anyorant \u00e1 les altres alsines, que li prestaban vassallatje, com \u00e1 llur reina y senyora.<\/p>\n Desde aquesta alsina, \u00e1 quina sombra si solen aturar los romeus per pendrer al\u00e9, aixecant de nou enlayre la botella, ab cosa d’uns 25 \u00f3 30 minuts d’un bon cam\u00ed de voltes y revoltes, pels qui no volen enfilarse per les dresseres, es guanya la pujada mes forta y s’arriba al collet de passa-farina; desde ahont s’ovira de nou lo santuari, que s’habia perdut de vista al comensar d’escalar la montanya, y desde dit collet, ab uns 10 minuts mes s’es ja \u00e1 dit Santuari.<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16790″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”p\u00e0gina 8″][vc_single_image image=”16791″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n “Lo Santuari de Bellmunt (diu el benem\u00e9rit President del Centre Excursionista de Catalunya, en Cesar Torres, en sa notable obra, Gu\u00eda del Pirineu Catal\u00e1) est\u00e1 al\u00e7at demunt de esgarrif\u00f3s cinglerat, y te tot just lo espay en que est\u00e1 edificat; aix\u00eds es que sa situaci\u00f3 es molt original, y en extrem pintoresca y atrevida.<\/p>\n Son panorama es en alt grau preci\u00f3s y molt extens, constituint un magnifich mirador sobre la plana de Vich, que s’ext\u00e9n ampla y oberta \u00e1 sos peus ab sa muni\u00f3 de Viles, pobles y masies, conreus y arbrats, vies d’aygua y carreteres, cam\u00ed de ferro, y tot el cercle de alteroses montanyes que l’envoltan; Puigsacalm, cingleres de Ayats y de Cabrera, Serres de les Guilleries, mac\u00eds de Montseny, cingles de Berti, y de Collsuspina, Valls, cims y serres del Llussan\u00e9s. Vers al Nort y endarrera del alter\u00f3s mac\u00eds de Milany, sobresurten les crestes pirinenques, desde el Canig\u00f3, y un inmens espay, de rengles de serralades”.<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16793″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”p\u00e0gina 9″][vc_single_image image=”16794″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n A l’altre part del collet \u00f3 plassa del Santuari de Bellmunt, enfront del mateix, hi ha el puig de Serra-grenyada, aix\u00f2 es, de grenys. Per indicar que all\u00e1 fou trovada la miraculosa imatge de la Verge, hi ha en dit lloch un sencill oratori \u00f3 padronet.<\/p>\n La trovalla de la Verge, segons conta la tradici\u00f3, fou feta (Deu sap cuant), per un pastor de la mas\u00eda del serrat de Sant Pere de Torell\u00f3, que pastoraba els seus bous en aquesta Santa Montanya. Les c\u00e9lebres alades, (formigues ab ales) tots los anys \u00e1 les derrer\u00edes del istiu, van en process\u00f3 desde aqueix padronet \u00e1 la capella, morint les que poden arribarhi als peus del altar de la Verge, que per x\u00f3 es coneguda per la Verge de les Alades.<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16795″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”p\u00e0gina 10″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”35978″ img_size=”post-vertical size” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n Lo Santuari de Bellmunt, est\u00e1 situat \u00e1 uns 1.325 metres sobres lo nivell del mar, y es compon de la capella y la casa del hermit\u00e1, formant un sol cos de edifici, bastit sobre la roca de la montanya, que li serveix de fonament. Dit Santuari consta, per datos del archiu de Sant Pere, que ja exist\u00eda al menys al principi del sigle dots\u00e9, pero en la forma que avuy t\u00e9, fou construit \u00e1 les derreries del sigle sets\u00e9 y principis del diset, entre els anys 1587 y 1607, y reedificat de bell nou per dues vegades despres dels incendis y desolaci\u00f3 que va sufrir en les guerres dels constitucionals y dels set anys; aix\u00f3 es, en los anys 1831 y 1854.<\/p>\n En la casa del hermit\u00e1, la hermita propiament dita, no hi falta una bona cisterna d’aygua fresca y gemada, llars de foch, fogons, queviures de tota classe y cambres ab els seus llits y roba corresponent, pels romeus que desitjan ferhi nit; y aduch bon tracte y bona cara dels hermitans, que son molt nets y endressats.<\/p>\n La capella es de volta de can\u00f3 y de primitiva f\u00e1brica rom\u00e1nica. L’altar major es de moderna construcci\u00f3 y molt sencill. Hi han adem\u00e9s dos altres altars en lo creuer de la mateixa, l’un dedicat \u00e1 la Verge del Roser, que data del sigle diset, y l’altre al Sagrat Cor de Jes\u00fas, que hi fou colocat en lo any 1898.<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16797″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”p\u00e0gina 11″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”35974″ img_size=”post-vertical size” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n Lo present grabat, representa \u00e1 la santa imatje, despullada de les robes postisses, que lluny de adornarla la enlletjexen. Ll\u00e1stima que no dongui una idea mes exacte de la seva hermosura.<\/p>\n Heusaqui la detallada descripci\u00f3 que’n fa lo historiador de dit Santuari. “La Verge de Bellmunt es de marbre blanch i molt petita, puig mideix solament uns 22 cent\u00edmetres de alsada. Est\u00e1 asseguda en un trono \u00f3 cadira tamb\u00e9 de marbre, y tan dita cadira com les imatges de la Verge y del infant Jes\u00fas, est\u00e1n formades per un sol bloch de dita pedra. Vesteix la Verge una t\u00fanica y manto del mateix color de la pedra, que li baixa fins als peus, ab plechs folgats y colocats ab delicadessa. Cobreix lo seu cap una toca daurada, y porta en sa ma dreta una poma, que apar la ofereix al divi infant. Aquest, est\u00e1 assegut sobre lo genoll esquer de la Verge. Vesteix una t\u00fanica daurada, y te lo coll escotat, lo mateix que’l de sa divina mare, y los peus nusos, que descansan sobre’ls plechs del vestit de la Verge. Porta en sa ma esquerra tamb\u00e9 una pometa, y allarga la dreta, com per abastar \u00f3 beneir, la que li ofereix la santa Verge. El rostre de la Verge es grave y un poch ovalat, y el del nin Jes\u00fas, mes rialler y rod\u00f3, y un y altre son morenets.”<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16800″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”p\u00e0gina 12″][vc_single_image image=”16801″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n El poble de Vidr\u00e1 que est\u00e1 situat \u00e1 uns 1.060 metres sobre lo nivell del mar, \u00e1 una hora de distancia de Bellmunt, al repeu de la montanya, \u00e1 la part N. E. de la mateixa; s’acompartit ab el de San Pere, desde temps remot\u00edssims, la seva especial devoci\u00f3 envers aquesta santa Verge. Veusaqu\u00ed donchs perqu\u00e9 posam aqu\u00ed el seu grabat, tot aconsellant al devot visitant de dita santa Verge, si sent gota de aficions excursionistas, que fassi lo retorn del Santuari passant per dit poble; ben segur que no s’en penedir\u00e1.<\/p>\n El malenguanyat excursionista Ossona, en una de ses guies, en fa la seguent descripci\u00f3 topogr\u00e1fica. “El poble de Vidr\u00e1 est\u00e1 situat sobre de unes carenes o serradets, rodejat per frescas y xamossas valls, rublertas de aygua que brolla arreu, y d’una vegetaci\u00f3 tan atapahida y explendent, que converteix \u00e1 dit poble, en un dels setis mes deliciossos y pintoreschs de nostra Catalunya; que podria rivalisar ab les estaci\u00f3ns tan celebrades de estiuhejar, en les montanyes de Saboya y de Suissa.” Ll\u00e1stima hi afegir\u00e9m nosaltres, que aquest poble tan pintoresch y montanyench, estigui tan faltat de comunicacions, sense una carretera, \u00f3 al menys un bon cam\u00ed de ferradura, que’l uneixi ab els altres.<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16802″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”p\u00e0gina 13″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”35976″ img_size=”post-vertical size” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n El devot romeu, que seguint el nostre con\u00e7ell, fassi lo retorn de Bellmunt, passant per Vidr\u00e1, despr\u00e9s d’haber passat pel collet de la Portella y vist lo c\u00e9lebre forat Mic\u00f3, que’s un portell natural, curi\u00f3s fen\u00f3men geol\u00f3gich, pel fons del cual hi passen ben encongides y fressosses, les aygues del riuet del Ges; ans d’arribar \u00e1 Sant Pere, \u00e1 mitj hora, de distancia de dit poble, trobar\u00e1 la petita y deliciosa vall del Serrat, y la capelleta rom\u00e1nica de Sant Roch, que tanca lo present album.<\/p>\n Est\u00e1 situada \u00e1 uns 830 metres, sobre lo nivell del mar. Es un bon mirador de la comarca Torellonenca, y aduch de bona part de la Vigatana.<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16804″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”p\u00e0gina 14″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16806″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”revers del llibret”][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" [vc_row][vc_column][vc_column_text] Preci\u00f3s llibret -una veritable joia- editat l’any 1907 que combina un conjunt de 12 fotografies relacionades amb el Santuari de Bellmunt, i una bona colla d’entorns propers i relacionats. Imatges que van acompanyades d’unes interessants i detallades anotacions explicatives referides a cada lloc. Val la pena llegir-les. La seva coberta \u00e9s de cartr\u00f3 dur,…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":16762,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[36,35],"tags":[],"wf_post_folders":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1883"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1883"}],"version-history":[{"count":34,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1883\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":35992,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1883\/revisions\/35992"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/media\/16762"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1883"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1883"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1883"},{"taxonomy":"wf_post_folders","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/wf_post_folders?post=1883"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}