[vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16057″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n
Aix\u00f2 explica del castell l’historiador Mn. Antoni Pladevall i Font<\/span><\/a> en el seu llibre Mil anys de la parr\u00f2quia de Sa<\/span>nt Hilari de Vidr\u00e0<\/span><\/a> (1960), p\u00e0g. 36:<\/p>\n “El castell de Milany t\u00e9 una import\u00e0ncia cabdal en la hist\u00f2ria de Vidr\u00e0 doncs la seva protecci\u00f3 era la que garantia al terme la pau i la just\u00edcia.\u00a0<\/i><\/p>\n Segurament fou aixecat a l’aven\u00e7 militar de finals del segle IX, i el seu terme comprenia els municipis actuals de Vallfogona i de Vidr\u00e0 amb totes les seves parr\u00f2quies, i tamb\u00e9, tal volta per agregaci\u00f3 posterior, el terme de Lla\u00e9s amb el seu petit castell.\u00a0<\/i>\u00a0<\/i><\/p>\n La documentaci\u00f3 de Milany, conservada en el fons documental de Sant Joan de les Abadesses, \u00e9s abundant. La llatinitzaci\u00f3 m\u00e9s corrent del seu nom \u00e9s Melango o Melanno. En 918 es parla de la serra de Melanno i en 962 del castro Melango.\u00a0<\/i>\u00a0<\/i><\/p>\n Els primer senyors de Milany foren els comtes de Besal\u00fa, que el governaren per mitj\u00e0 del seu vescomte. L’empla\u00e7ament fronterer entre Besal\u00fa i Ausona li donaren import\u00e0ncia, essent per aquesta causa posat en penyora en convenis entre els comtes de Besal\u00fa i Barcelona-Ausona; amb tot, sempre va pert\u00e0nyer de dret al comtat d’Ausona.\u00a0<\/i>\u00a0<\/i><\/p>\n El comte va donar la castlania a Pon\u00e7 de Milany l’any 1070, i despr\u00e9s el van succeir els seus hereus Ramon i Bernat de Milany, i els hereus d’aquests successivament.\u00a0<\/i>\u00a0<\/i><\/p>\n El castell va ser abandonat a finals del segle XIV quan va perdre la funci\u00f3 defensiva. Les poques restes que en queden responen a la reconstrucci\u00f3 del segle XIII.”<\/i><\/p>\n En el mateix escrit, Pladevall tamb\u00e9 recorda l’exist\u00e8ncia de l’avui desapareguda parr\u00f2quia de Sant Pere de Milany. Consta que funcionava a principis del segle XII. Tenia rector propi, que en 1334 era Mn. Bernat de Maniera, i en 1393 Mn. Francesc Costa. En 1428 fou v\u00edctima dels terratr\u00e8mols que varen assolar la comarca; va tornar-se a reedificar i va funcionar almenys fins el segle XVII, com a sufrag\u00e0nia de Lla\u00e9s. Actualment no queda res de la seva esgl\u00e9sia.<\/p>\n