{"id":1907,"date":"2017-01-17T16:17:00","date_gmt":"2017-01-17T14:17:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.vallgesbisaura.com\/uncategorized\/indrets-i-racons-el-castell-de-curull\/"},"modified":"2020-03-10T10:18:32","modified_gmt":"2020-03-10T08:18:32","slug":"indrets-i-racons-el-castell-de-curull","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/territori\/indrets-i-racons\/indrets-i-racons-el-castell-de-curull\/","title":{"rendered":"INDRETS I RACONS: el Castell de Curull, a Sant Pere de Torell\u00f3"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16041″ img_size=”full” add_caption=”yes” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

Recordo, a Vidr\u00e0, un dia de tert\u00falia molt interessant. \u00c9rem quatre amants del territori: Ramon Vila d’Abadal, Edu Rif\u00e0, Xavier Vinyeta i jo mateix, que parl\u00e0vem de cases de pag\u00e8s, molins, salts d’aigua i moltes altres coses. Entre elles, va sortir el castell de Curull.
\nTot i estar completament desaparegut, recordo com a tema destacat de la conversa un petit debat sobre la seva ubicaci\u00f3 en el terreny. De si realment havia estat a dalt el tur\u00f3, o es podia haver ubicat en el seu dessota.<\/p>\n

\u00c9s cert que a dalt el cim, l’espai \u00e9s redu\u00eft i esc\u00e0s. Que en un segon nivell inferior, i amb un desnivell irregular, hi trobem una superf\u00edcie no gaire gran, per\u00f2 m\u00e9s ample. Aix\u00f2 s\u00ed, tot plegat rodejat per una cinglera. D’aqu\u00ed que sigui f\u00e0cil q\u00fcestionar com un castell podia tenir ubicaci\u00f3 i espai all\u00e0 dalt.<\/p>\n

L’altre refer\u00e8ncia que en tenim \u00e9s el planell de la seva estructura de planta que l’arquitecte Josep Maria Pericas va dibuixar l’any 1916. Detall que quan es trasllada sobre el terreny, tot i que concorda, semblaria complex d’encabir per l’espai i els desnivells comentats.<\/p>\n

De totes maneres, tot aix\u00f2 no s\u00f3n m\u00e9s que suposicions. El cert \u00e9s que tenim datat el castell de Curull des de l’any 1020, com a puntal i referent hist\u00f2ric destacat dins l’evoluci\u00f3 d’aquest nostre territori, del que cal real\u00e7ar la seva ubicaci\u00f3 estrat\u00e8gica tant per l’al\u00e7ada com per la gran visi\u00f3 panor\u00e0mica que presenta.<\/p>\n

[\/vc_column_text][vc_column_text][\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Terme Municipal:\u00a0<\/strong><\/p>\n

Sant Pere de Torell\u00f3<\/p>\n

Coordenades UTM:<\/strong><\/p>\n

Zona: 31T<\/p>\n

X: 445707<\/p>\n

Y: 4662053<\/p>\n

Altitud:\u00a0<\/strong><\/p>\n

1.307 metres[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16042″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

Feta aquesta introducci\u00f3, val la pena saber qu\u00e8 ens han deixat escrit els nostres mestres. Sobre la seva ubicaci\u00f3, de ben segur que si tingu\u00e9s fonament aquesta mena de preocupaci\u00f3 que ara ens ocupa, alguna refer\u00e8ncia al respecte en trobariem en les seves cr\u00f2niques i escrits:<\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text el_class=”titol_mediaclip test”]C\u00e8sar August Torras[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

l’any 1921,C\u00e8sar August Torras<\/a>,<\/span> en el seu llibre Pirineu Catal\u00e0 – Ripoll\u00e8s<\/span><\/a>–<\/span> (p\u00e0g. 121) aix\u00ed ens ho explica:<\/p>\n

“CASTELL DE CURULL: <\/i><\/p>\n

Tur\u00f3 aspre i encinglerat per tots indrets. S’aixeca isolat en el corregut de la serra. Pera pujar-hi cal fer una escalada fins al cim. Sa punta aspra forma un petit repl\u00e0 que ocupaven completament les edificacions del antic castell. Era una veritable fortalesa natural, inexpugnable en els temps en que no’s coneixien les armes de foc. La timba’l rodeja completament. <\/i><\/p>\n

Resten sols vestigis del que fou mansi\u00f3 forta senyorial. Est\u00e0 encarat per la part nord ab el castell de Milany obrint-se entremig les belles fondalades y verdes valls de la conca alta del G\u00e8s. Per la part alta del mig-jorn domina la plana de Vich.<\/i><\/p>\n

Son panorama extens\u00edssim es de primer ordre. Sa situaci\u00f3 era excel\u00b7lent com a punt de mira. Era una guaita incomparable. En algunes de les grans lluites que sofr\u00ed la nostra terra era lloc vigilat y guardat per destacaments armats.<\/i><\/p>\n

\u00c9s tal volta, el lloc m\u00e9s interessant de la serra de Curull.”<\/i><\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text el_class=”titol_mediaclip test”]<\/p>\n

Ramon Vinyeta i Antoni Pladevall<\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

l’any 1979, Ramon Vinyet<\/span><\/a>a<\/span><\/a> i Antoni Pladevall<\/span>,<\/a> en el seu llibre\u00a0La Vall de Torell\u00f3, Geograf\u00eda i Hist\u00f2ria<\/span><\/a> (P\u00e0g. 85 i 85) diuen aix\u00ed:<\/p>\n

“El Castell de Curull: Quins llocs m\u00e9s fant\u00e0stics que escollien per als antics castells!. Els guerrers medievals for\u00e7osament havien d’estimar els llocs on les condicions defensives els feien aixecar els seus castells. El castell de Curull \u00e9s un niu d’\u00e0ligues; de fet, el puig de la serra ve\u00ed de Curull s’anomena aix\u00ed: Puig d’\u00c0ligues.<\/i>\u00a0<\/i><\/p>\n

Les seves escasses ru\u00efnes coronen un cim d’uns 1.300 metres d’altitud, no pas el m\u00e9s alt per\u00f2 s\u00ed el m\u00e9s defensable, de la serra de Curull, que tanca la vall de Torell\u00f3 pel costat nord-est, i que fa d’enlla\u00e7 entre el Puigsacalm i la serra de Bellmunt. Aquesta serra tanca tamb\u00e9 la petita vall de la Salgueda, oberta vers la portella de Forat Mic\u00f3, que formava part de la seva demarcaci\u00f3, aix\u00ed com altres terres de l’antiga parr\u00f2quia de Vidr\u00e0.<\/i>\u00a0<\/i><\/p>\n

El castell s’hi dre\u00e7ava ja el 1.020, quan en tenia el domini el comte de Besal\u00fa Bernat I Tallaferro, el mateix que dominava Besora i Sa-Reganyada; despr\u00e9s pass\u00e0 al domini directa del senyor de Besora i d’una fam\u00edlia de cavallers que es cognominava Curull, com el castell, segurament perqu\u00e8 hi residien, que s\u00f3n documentats des del 1.068. Al llarg dels segles XIII i XIV aquest castell fou dels Moncada i de la fam\u00edlia Milany, fins que, el 1.365, estava ja en poder dels amos de la casa forta del Vilar, el castell de la Vinyeta, que ens serien senyors fins que s’abandon\u00e0, dins del segle XV.<\/i>\u00a0<\/i><\/p>\n

Tota la parr\u00f2quia de la Vola i el sector abans al\u00b7ludit de Vidr\u00e0, aix\u00ed com algunes cases de la parr\u00f2quia de Sant Pere de Torell\u00f3, depenien o estaven sota la protecci\u00f3 d’aquest castell, del qual avui nom\u00e9s queden alguns rocs, una escala i alguns inicis de mur; en va fer una planta el senyor Pericas el 1.916, despr\u00e9s de fer una petita excavaci\u00f3.<\/i>\u00a0<\/i><\/p>\n

El castell va donar el nom al municipi de Curull i la Vola, fusionat amb el de Sant Pere de Torell\u00f3.”<\/i><\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

Per tant, segons es despr\u00e8n d’aquests relats, quedaria prou clar i concret que l’empla\u00e7ament f\u00edsic del castell de Curull ocupava el cim del encimbellat tur\u00f3 que li d\u00f3na nom.<\/p>\n

De totes maneres, estar\u00eda be poder-hi fer un dia una intervenci\u00f3 arqueol\u00f2gica ben feta.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el croquis de la planta que va dibuixar el Sr. Josep Maria Pericas l’any 1916:<\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16043″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16044″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”imatges”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16048″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16047″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16046″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][vc_single_image image=”16049″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16051″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][vc_single_image image=”16050″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16053″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”ubicaci\u00f3 en el mapa:”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16054″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16041″ img_size=”full” add_caption=”yes” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text] Recordo, a Vidr\u00e0, un dia de tert\u00falia molt interessant. \u00c9rem quatre amants del territori: Ramon Vila d’Abadal, Edu Rif\u00e0, Xavier Vinyeta i jo mateix, que parl\u00e0vem de cases de pag\u00e8s, molins, salts d’aigua i moltes altres coses. Entre elles, va sortir el castell de Curull. Tot i estar completament…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8054,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[21],"tags":[],"wf_post_folders":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1907"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1907"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1907\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21755,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1907\/revisions\/21755"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8054"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1907"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1907"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1907"},{"taxonomy":"wf_post_folders","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/wf_post_folders?post=1907"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}