[vc_row][vc_column][vc_single_image image=”43745″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

Frontal d’altar rom\u00e0nic atribu\u00eft a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de Besora (?)<\/strong><\/p>\n

Ubicaci\u00f3: <\/strong>l’original s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona<\/p>\n

T\u00e8cnica: <\/strong>tremp i restes de full met\u00e0l\u00b7lic folrat sobre fusta<\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text] <\/p>\n

Aquesta extraordin\u00e0ria obra del rom\u00e0nic catal\u00e0 \u00e9s un frontal d’altar de fusta pintat durant el segon quart del segle XII. Es troba exposat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), segons llegat de Santiago Espona fet l’any 1958.<\/p>\n

\n
\n
\n
\n
Se’n desconeix el seu autor, per\u00f2 l’\u00fas de pigments molt costosos i en grans quantitats com el lapisl\u00e0tzuli (per al blau), l’orpiment (per al groc) o el cinabri (per al vermell), fa pensar que es va pintar en un monestir amb un escriptori important, com ho va ser el de Ripoll. <\/span><\/p>\n
Alhora, els t\u00e8cnics i estudiosos m\u00e9s recents el vinculen molt estretament al <\/span>baldaqu\u00ed de Ribes de Freser<\/a><\/span>, que es conserva al Museu Episcopal de Vic. S<\/span>i hi ha una peculiaritat que agrupa les taules d\u2019Esquius i Ribes, m\u00e9s enll\u00e0 de les coincid\u00e8ncies d\u2019estil i taller, \u00e9s la de la bellesa de les inscripcions que hi ha dins l\u2019aur\u00e8ola lluminosa de les seves respectives m\u00e0ndorles. Amb una cal\u00b7ligrafia semblant i un similar to de s\u00faplica, ambd\u00f3s textos semblen estar inspirats en una mateixa cultura llibresca.<\/p>\n
Aix\u00ed i tot val a dir que, l’any 1929, moss\u00e8n Josep Gudiol i Cunill tamb\u00e9 el vinculava amb la pintura mural de Sant Miquel de la Seu d’Urgell, tal com ell diu, “per la gran semblan\u00e7a dels seus tipus humans”.<\/p>\n
La po\u00e8tica inscripci\u00f3 que recorre la m\u00e0ndorla del Crist \u00e9s ben caracter\u00edstica dels ambients intel\u00b7lectuals ripollesos: “HIC DEUS ALTA ET OMEGA CLEMENS MISERATOR ADESTO AC PIETATE TVA MISERORVM VINCLA RELAXA AMEN”, que vol dir: Aquest \u00e9s el D\u00e9u de l\u2019Alfa i l\u2019Omega. Vine, oh clement i misericordi\u00f3s, amb la teva pietat, i afluixa les cadenes dels miserables. Am\u00e9n.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
Rodejant la m\u00e0ndorla apareix el Tetramorf, la representaci\u00f3 simb\u00f2lica dels quatre evangelistes: Sant Joan representat per l’\u00e0liga, Sant Marc pel lle\u00f3, Sant Mateo per un \u00e0ngel, i Sant Lluc per un toro.<\/p>\n
En els compartiments laterals apareixen quatre s\u00e8ries amb tres ap\u00f2stols cada una. Exceptuant a Sant Pere, que porta unes claus, i a Sant Andreu, que porta una creu, la resta mostra el mateix atribut: un llibre relatiu a la seva predicaci\u00f3.<\/p>\n
[\/vc_column_text][vc_column_text][\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”43744″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text el_class=”titol_mediaclip test”]<\/p>\n
estudi sobre el seu origen<\/p>\n
[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n
Sobre els or\u00edgens d’aquesta pe\u00e7a, \u00e9s rellevant explicar que la informaci\u00f3 de que disposa el Museu Nacional<\/span>\u00a0d’Art\u00a0de Catalunya<\/span><\/a> (Mnac) del frontal<\/a><\/span> \u00e9s ben poca. Tan sols saben que formava part de l’inventari de les diverses 247 peces d’art de la col\u00b7lecci\u00f3 particular que el Sr. Santiago Espona i Brunet<\/a><\/span> (Barcelona 1888-1958) va llegar a la seva mort a la Junta de Museus de Barcelona<\/a><\/span>, amb dest\u00ed a diversos museus de la ciutat, concretament el Museu d’Art de Catalunya, el Museu d’Art Modern, el Museu Arqueol\u00f2gic, i el Museu Mar\u00edtim.<\/p>\n
Relacionat, nom\u00e9s tenen la fotoc\u00f2pia d’una imatge<\/a><\/span> -d’abans de la seva restauraci\u00f3- corresponent, segons diuen, a una placa de vidre que estaria a l’arxiu Mas<\/a><\/span> (Adolf Mas Ginest\u00e0<\/a><\/span>) de l’Institut Amatller d’Art Hisp\u00e0nic<\/a>, <\/span>a Barcelona.<\/p>\n
Feta la consulta al mateix Institut Amatller, es va poder constatar que, efectivament, tenen const\u00e0ncia d’aquesta placa de vidre pertanyent al fons esmentat, per\u00f2 que l’original est\u00e0 desapareguda.<\/p>\n
Per tot plegat, val la pena recopilar les refer\u00e8ncies cronol\u00f2giques que se’n tenen d’aquest frontal al llarg dels anys:<\/p>\n
La primera informaci\u00f3 coneguda que se’n t\u00e9 del frontal fa refer\u00e8ncia a l’Exposici\u00f3 Universal de Barcelona de l’any 1888, quan el Sr. Antoni Barnola i Verdaguer<\/span><\/a> (Barcelona 1840-1912<\/a><\/span>), qui aleshores n’era el propietari, el va cedir a l’Exposici\u00f3 durant el temps que aquesta va durar. Va ser un dels 435 expositors del pavell\u00f3 d’Arqueologia.<\/p>\n
De la identificaci\u00f3 descriptiva que del frontal se’n fa en aquell moment, en cap moment apareix el nom d’Esquius. Es parla de “curiosa tabla rom\u00e1nica de Jes\u00fas y los Ap\u00f3stoles, siglo XII, la pintura sobre pergamino, adherido a la tabla<\/em>“, i de “tabla de Barnola<\/em>“.<\/p>\n
Val a dir que en el cat\u00e0leg<\/a><\/span> editat d’aquella exposici\u00f3 del 1888 hi figura una imatge parcial del frontal on es pot apreciar que encara no se n’havia fet la restauraci\u00f3. I significar que la imatge en blanc i negre que apareix en aquest cat\u00e0leg podria coincidir amb la c\u00f2pia que tenen al MNAC i a l’Institut Amatller d’Art Hisp\u00e0nic.<\/p>\n
Datada entre 1888 i 1916, podem trobar a l’arxiu del Centre Excursionista de Catalunya una placa de vidre (AFCEC_MAS_DV_006-00275<\/a><\/span>) amb la imatge del frontal restaurat. Pertany, tamb\u00e9, a una altra part del fons d’Adolf Mas Ginest\u00e0 all\u00ed dipositat. El tenen identificat com a “Frontal rom\u00e0nic amb una imatge de Jes\u00fas i els Ap\u00f2stols a l’anomenat museu Mernola<\/em>” (Barnola?). Cal recordar que l’any 1907 el fot\u00f2graf Adolf Mas va formar part, juntament amb Josep Puig i Cadafalch, Guillem Maria de Broc\u00e0 i Mn. Josep Gudiol Cunill, de la important expedici\u00f3 historicoarqueol\u00f2gica que organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans va servir per prendre consci\u00e8ncia, inventariar i catalogar el patrimoni rom\u00e0nic existent a les valls de Bo\u00ed, Aran, Luchon i Is\u00e1bena.<\/p>\n
L’any 1929 moss\u00e8n Josep Gudiol Cunill en el seu llibre Els Primitius (segona part) La Pintura sobre fusta<\/a><\/span>, <\/em>parla i concreta la rellev\u00e0ncia del frontal que ell anomena “Pal\u00b7li dels Dotze Ap\u00f2stols<\/em>” (aqu\u00ed es podria obrir un altre debat de si \u00e9s un frontal o un baldaqu\u00ed). L’acompanya amb una imatge del frontal restaurat d’un clix\u00e9 del fons Artur Mas. Aleshores la seva propietat ja havia passat del Sr. Barnola al Sr. Espona “qui el posseeix actualment a la seva casa de Barcelona<\/em>“.<\/p>\n
L’any 1930, l’eminent W.W.S. Cook en el seu llibre “A History of Spanish Painting” Vol. 1, p\u00e0g. 223 tamb\u00e9 fa esment del frontal. Malauradament, aquest llibre es va editar a Massachusetts (EEUU) i no s’ha pogut consultar per veure quina informaci\u00f3 d\u00f3na.<\/p>\n
L’any 1950 s’edita l’enciclop\u00e8dia Ars Hispaniae – Historia Universal del Arte Hisp\u00e1nico (vol. VI)<\/a><\/span>. En un extraordin\u00e0ri treball signat per el mateix W.W.S. Cook i Josep Gudiol Ricart (nebot de moss\u00e8n Josep Gudiol Cunill) defineixen el frontal, al peu d’una gran imatge central del Crist, com a “Pantocr\u00e1tor y Evangelistas del frontal de la colecci\u00f3n Espona. Barcelona”<\/em>\u00a0si b\u00e9 en la p\u00e0g. 203, quan parlen del “Taller de Ripoll” i d’aquest frontal, esmenten “el bello antipendio procedente de la capilla de Esquius, cercana a Torell\u00f3<\/em>“. Aqu\u00ed sorgeix, salvo error i per primera vegada, el nom d’Esquius associat al frontal (relacionat, per\u00f2, amb el nom d’una capella inexistent).<\/p>\n
I aix\u00ed arribem a l’any 1959 quan en la relaci\u00f3 del llegat Espona apareix, aqu\u00ed si, clarament identificat com a “Frontal rom\u00e1nico de Esquius<\/em>“. I a m\u00e9s, com a pe\u00e7a m\u00e9s rellevant entre les 247 obres del llegat, on hi destacaven fins i tot pintures de Francisco de Zurbar\u00e1n o El Greco.<\/p>\n
Val a dir que amb motiu de la recepci\u00f3 del llegat, la Junta de Museos de Barcelona va editar un cat\u00e0leg<\/span><\/a> i en va fer una gran exposici\u00f3 a la sala gran del Tinell de Barcelona. La premsa d’aleshores en va fer un gran ress\u00f2: La Vanguardia<\/a> (2)<\/a><\/span>, Diari de Girona<\/a><\/span>, revista Liceo<\/a><\/span>, revista Destino<\/a><\/span>.<\/p>\n
[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”19079″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”43742″ img_size=”post-vertical size” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”19081″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”19082″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”19083″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”19084″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][vc_single_image image=”19085″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”19086″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
[vc_row][vc_column][vc_single_image image=”43745″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text] Frontal d’altar rom\u00e0nic atribu\u00eft a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de Besora (?) Autor: an\u00f2nim Any: segon quart del segle XII Ubicaci\u00f3: l’original s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona Mides: 88 x 123 x 1,6 cent\u00edmetres T\u00e8cnica: tremp i restes de full met\u00e0l\u00b7lic folrat sobre fusta [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text] Aquesta…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":43747,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[98],"tags":[],"wf_post_folders":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19074"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19074"}],"version-history":[{"count":98,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19074\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":43752,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19074\/revisions\/43752"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/media\/43747"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19074"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19074"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19074"},{"taxonomy":"wf_post_folders","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/wf_post_folders?post=19074"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}