Es troba en el llibre titulat: Torell\u00f3 de l’Alliberament a l’Aiguat, anys 1938 – 1940. Tal com jo ho vaig viure.<\/b><\/p>\n<\/div>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”36011″ img_size=”post-vertical size” add_caption=”yes” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

sota el t\u00edtol\u00a0“NO OBSTANT, LA GUERRA \u00c9S LA GUERRA”, <\/i>en la seva p\u00e0gina 36, diu aix\u00ed:
\n
\n<\/i>“Testimoni d’en Josep Bartrina -un vailet del Puig en aquell temps- ens explica l’afusellament d’un Oficial roig, la nit del 4 de febrer del 1939.<\/i><\/p>\n

Diu aix\u00ed: Des de la casa del Puig, veiem perfectament tota la muni\u00f3 d’homes dels Nacionals, que llavors en d\u00e8iem “feixistes” que escampats arreu venien de Manlleu, per carenes i camins, camps i carreteres aquell 4 de febrer tan soleiat.\u00a0<\/i><\/p>\n

Serien les tres de la tarda quan la carena del Pl\u00e0 d’Aiats -actual situaci\u00f3 dels dip\u00f2sits de l’aigua municipal-, ja estava ocupada pels Nacionals, i veiem com un cami\u00f3 dels rojos es dirigia de Torell\u00f3 cap a Manlleu amb una dotzena de soldats.<\/i><\/p>\n

Al arribar m\u00e9s enll\u00e0 de la casa de “La Creu”, per\u00f2 abans de “La Cabanya”, els Nacionals li dispararen unes r\u00e0fegues d’ametralladora a les rodes deixant-lo inutilitzat, mentre els soldats rojos saltaven llaugers del cami\u00f3 i, camps a trav\u00e9s, fugiren.<\/i><\/p>\n

Com que mentre fugien ning\u00fa els dispar\u00e0, no va haver-hi cap mort ni ferit.<\/i><\/p>\n

Al apropar-se els soldats nacionals al cami\u00f3, sortiren de la cabina dos oficials traient amena\u00e7adorament llurs pistoles.<\/i><\/p>\n

Reduits amb certa viol\u00e8ncia -doncs un soldat va dislocar el bra\u00e7 d’un dels oficials amb un cop de fusell-, foren detinguts evitant que es produ\u00efssin dispars.<\/i>
\nHores m\u00e9s tard, al vespre, els dos oficials estaven als baixos de la casa del Puig, custodiats pels soldats nacionals que feien gu\u00e0rdia.\u00a0<\/i><\/p>\n

(Comenta en Josep Bartrina que pel que va entendre, creient que les tropes nacionals encara eren a Manlleu, anaven amb el cami\u00f3 i els soldats a volar el pontet de La Miranda, al costat del pas a nivell del tren, per despr\u00e9s volar el de Torell\u00f3 en retirada).<\/i><\/p>\n

A la casa del Puig, s’hi va instal\u00b7lar el Comamdament de les tropes Nacionals que alliberaren Torell\u00f3, i despr\u00e9s de sopar, prop de les deu de la nit, sentiren a la part del darrera de la casa diverses r\u00e0fegues d’ametralladora, que varen alarmar a la fam\u00edlia.<\/i><\/p>\n

Al preguntar al Cap de les tropes qu\u00e8 eren aquells trets tant pr\u00f2xims a la casa, contest\u00e0 tranquil\u00b7lament: “Estar\u00e1n probando alg\u00fan fusil ametrallador”.<\/i><\/p>\n

L’endem\u00e0 cap all\u00e0 a les dues de la tarda, quan les tropes ja estaven formades per marxar, v\u00e0rem engegar les vaques a pasturar un xic d’herba, i al voltar-ne una de jove que s’apartava del ramat, vaig trobar un home mort al peu d’un om en un planell.<\/i><\/p>\n

Vaig cridar el meu germ\u00e0 Agust\u00ed que era all\u00e0 a prop i v\u00e0rem girar-lo reconeixent un d’aquells dos Oficials rojos que havien detingut el dia abans.\u00a0<\/i><\/p>\n

Entre l’Agust\u00ed i jo, v\u00e0rem buscar a les butxaques de la guerrera, per si portava documents, per\u00f2 \u00fanicament li v\u00e0rem trobar tabac, que aprofitarem per fer un cigarret cada u dels germans, mentre coment\u00e0vem, que alg\u00fan soldat hauria millorat el cal\u00e7at i els pantalons, doncs aquell mort, de la cintura per avall tant sols portava els cal\u00e7otets.<\/i><\/p>\n

Despr\u00e9s parlarem amb el pare, que va comunicar-ho a l’Alcaldia de Torell\u00f3, on considerant-ho un fet de guerra, varen decidir que l’enterr\u00e9sim en el mateix lloc.\u00a0<\/i><\/p>\n

Com que l’Agust\u00ed tenia alguna experi\u00e8ncia de quan va ser en l’ex\u00e8rcit roig, i abans de fugir de l’Hospital i venir a amagar-se a casa, ara doncs, entre els dos l’embolcall\u00e0rem en una manta i l’enterrarem tant b\u00e9 com v\u00e0rem saber a prop de l’om.<\/i><\/p>\n

(Temps m\u00e9s tard v\u00e0rem saber que l’altre Oficial roig, s’escap\u00e0 rostos avall en plena nit i voltant “La Carrera”, baix\u00e0 pels “Comuns”, travess\u00e0 el Ter i torn\u00e0 a juntar-se amb els rojos que encara eren a “Conanglell”, tot i que va dir que tamb\u00e9 anava descal\u00e7 i amb poca roba)\u00a0<\/i><\/p>\n

Fins aqu\u00ed el testimoni d’en Josep Bartrina.”<\/i><\/p>\n

Aquest \u00e9s el relat tal qual s’explica.I aquell dia, all\u00e0 va quedar. Com una refer\u00e8ncia m\u00e9s de les altres que v\u00e0rem llegir.<\/p>\n