Pass\u00e0rem pel c\u00f2dol foradat, grossa roca que forma en sa base una petita c\u00f2va, y al d\u00e8u minuts arrib\u00e0rem al peu de l’Alsina grossa, arbre que, segons la tradici\u00f3, fa m\u00e9s de mil anys que fou plantat. Desde aquest lloch, anomenat passa farina, y serpejant l’escabr\u00f3s cam\u00ed ab vintiquatre revolts, en tres quarts puj\u00e0rem al santuari de la Mare de D\u00e9u de Bellmunt. Eren les sis de la tarde.<\/em><\/p>\n

Aquesta ermita fou aixecada sobre un espadat tur\u00f3 de roca viva y t\u00e9 uns 1,180 metres d’altitut\u00a0 sobre’l nivell del mar. El panorama que desde ell s’ovira es extens y variat, puix se domina perfectament el Padr\u00f3 de Sant Pere, Vidr\u00e0, Bessora, Sant Quirze, Castells de Bessora y de Milany, Puigsacalm, Montseny, Guilleries y els m\u00e9s enlairats pichs dels Pireneus.<\/em><\/p>\n

A l’endem\u00e0 al mat\u00ed, al llevar-nos, disfrut\u00e0rem d’un espectacle meravell\u00f3s y sorprenent, puix durant la nit havia caigut una forta nevada, que deix\u00e0, tant la montanya del santuari com ses ve\u00efnes, blanques com un llen\u00e7ol, puix n’hi havia m\u00e9s d’un pam, y en els revolts del cam\u00ed, a causa del fort vent que bufava, se n’hi apilotaren grans munts.<\/em><\/p>\n

Davant d’aquesta inesperada, encara que natural sorpresa, ab gran recan\u00e7a tingu\u00e9rem de desistir de baixar per la part de Vidr\u00e0 y Bessora, puix per aquest cam\u00ed la neu era molt m\u00e9s abundosa y per lo tant impossible passar-hi sense exposar-se a algun perill.<\/em><\/p>\n

Mentres s’estava preparant l’esmorzar, sort\u00edrem pels voltants de la casa a fer algunes fotografies, perqu\u00e8 semblant ocasi\u00f3 era dif\u00edcil que se’ns torn\u00e9s a presentar.<\/em><\/p>\n

Visit\u00e0rem despr\u00e9s l’iglesia de l’ermita, de primitiva f\u00e0brica rom\u00e0nica; per\u00f2 ab les restauracions que s’hi han portat a cap ha perdut bona part del seu m\u00e8rit. S’hi venera una estatueta de la Verge, esculpida en marbre blanch.<\/em><\/p>\n

A dos quarts de d\u00e8u, desafiant el fred, el vent y l’espesa y baixa boira, ben embolicats ab les mantes, la gorra fins als ulls y tremolant de deb\u00f2, emprenguerem la marxa, passant davant el guia ab son matxo pera poder obrir pas; puix, sense aquestes precaucions, cap dels set expedicionaris s’hauria atrevit a passar avant: ja que la constituci\u00f3 de la montanya, ab sos xaragalls y rocam y el no veure’s rastre del cam\u00ed, feya quasi impossible la baixada sense perill d’estimbar-se. Tres hores hi pos\u00e0rem fins a Sant Pere, havent passat bona part del temps admirant els bells panorames que a cada pas se descobrien, y omplint clix\u00e9s a dotzenes, ja que l’espl\u00e8ndid paisatge, real\u00e7at per la forta nevada, s’ho mereixia de sobres.<\/em><\/p>\n

Havent dinat al mateix hostal que’l dia abans, ens dirig\u00edrem cap a Torell\u00f3 a dos quarts de quatre de la tarde, passant per la celebrada font Santa, quines aig\u00fces sulfuroses s\u00f3n prou conegudes, y vorejant el riu an\u00e0rem a parar al pont de tres arcades que atravessa’l Ges, arribant a l’estaci\u00f3 a tres quarts de cinch, aon prenguerem el tren pera retornar a Barcelona.<\/em><\/p>\n

Ho signa: PERE PONT<\/span><\/p>\n<\/div>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n