BELLMUNT,<\/b>\u00a0(editorial Alpina)<\/span><\/a> del que en van sortir dues edicions. La primera el maig del 1949 i la segona el gener del 1961.<\/p>\nVoldria remarcar que, al meu entendre, potser estem davant d’una de les millors descripcions escrites que Ramon Vinyeta va fer d’una caminada. Personalment, el trobo un relat extraordin\u00e0ri.<\/p>\n
[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”17245″ img_size=”full” add_caption=”yes” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n
Aquesta \u00e9s la descripci\u00f3 literal que en fa en aquesta primera edici\u00f3.\u00a0Amb sortida de Sant Pere de Torell\u00f3, ho explica aix\u00ed:<\/p>\n
Pel carrer del Pare Badrena, en el qual hi ha el magn\u00edfic edifici de les escoles municipals, se surt als afores de la poblaci\u00f3 per la seva part NO., des d’on es pren un cam\u00ed carreter que transcorre entre feixes de conreu.<\/i><\/p>\n
5 m. – Cementiri de Sant Pere, de forma rectangular i limitat per elevats murs, dels quals sobresurten fileres de xiprers que com a tot arreu proporcionen al sant recinte una recollida espiritualitat. \u00c9s de doldre que aquests arbres, que tantes qualitats ornamentals tenen per la seva elegant figura i compacte fullatge, siguin exclosos dels jardins p\u00fablics i particulars pel sol fet de tenir-los exclusivament com a motiu funerari.<\/i><\/p>\n
El cam\u00ed s’acosta als repeus de la muntanya, que en aquests indrets s\u00f3n constitu\u00efts per carenes de margues grises exemptes de vegetaci\u00f3.<\/i><\/p>\n
15 m. – Collet de la Creu de Boix, en una promin\u00e8ncia del terreny. Es descobreixen les ve\u00efnes pagesies de la Redortra i Arcs, que donen vida a aquestes recloses comes del migjorn de la muntanya.<\/i><\/p>\n
20 m. – La Redortra, vetusta masia de t\u00edpic aspecte. Es deixa a l’esquerra el cam\u00ed carreter que hi condueix i se segueix el de ferradura que puja regularment tot proper a la torrentera que baixa de la canal gran de Bellmunt. La muntanya es redre\u00e7a vigorosament i forma una massissa muralla d’arrogant aspecte. El Santuari, encastellat al capdamunt, ben aviat es perd de vista en interposar-se els contraforts de la muntanya.<\/i><\/p>\n
25 m. – S’abandona el fons de la vall i s’empr\u00e8n una forta pujada pel seu vesant esquerre.<\/i><\/p>\n
30 m. – Collet de l’Hostal del Mal Govern, al cim de la carena que derivada de Bellmunt separa les fondalades de la Redortra i de Pedroses i que perllongant-se \u00a0considerablement en direcci\u00f3 SSE. serveix de sitial al vist\u00f3s poble de Sant Pere. De l’antiga i r\u00f2nega masia, que tamb\u00e9 feia d’hostal, nom\u00e9s en queden les esmicolades ru\u00efnes que poden apreciar-se vora el cam\u00ed, al llom del carenar. Es descobreix en direcci\u00f3 a llevant un extens panorama limitat per les singulars serres del Cabrer\u00e9s i l’accidentada serra de Curull, a l’extrem occidental de la qual s’obre el gros entall de Forat Mic\u00f3 per on el Ges es deslliura del seu major obstacle. Es distingeix al cim d’un carenar igualment despr\u00e9s de Bellmunt la diminuta ermita de Sant Roc, que de segles en\u00e7\u00e0 contempla el pas dels vianants que van i v\u00e9nen de Sant Pere a Vidr\u00e0.<\/i><\/p>\n
En continues lla\u00e7ades per tal d’alleugerir l’ascensi\u00f3, el pedreg\u00f3s cam\u00ed va remuntant els cantelluts aiguavessos de la serra. Alzines i boixeres, mostrant el seu perenne i fosc fullatge, s’arrelen entre les penyes en els llocs m\u00e9s inversemblants, aprofitant les m\u00e9s petites porcions de terra.\u00a0<\/i><\/p>\n
A l’aficionat a la geologia ben poc li costar\u00e0 d’observar el canvi operat en la constituci\u00f3 del terreny. Mentre fins ara el cam\u00ed transcorria damunt de margues grises, d’ac\u00ed en amunt i fins a la Font Vidranesa, poc m\u00e9s o menys, el terreny \u00e9s format de compactes gresos de fosca coloraci\u00f3 vermellosa.<\/i><\/p>\n
[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”17246″ img_size=”full” add_caption=”yes” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n
0,45 m. – Pedronet de la Mare de D\u00e9u de Montserrat, edificat entre el cam\u00ed i el precipici que s’obre als seus faldars. Fou aixecat per constituir aquest lloc el primer punt de mira des d’on es decobreixen les originals crestes de Montserrat, les quals sobresurten en direcci\u00f3 SSO. per damunt de les muntanyes del Moian\u00e8s. Els romcus, tot ascendint al Santuari, hi solen entonar la Salve. El panorama que des d’ac\u00ed es gaudeix convida a \u00e9sser observat detingudament.<\/i><\/p>\n
Es penetra seguidament a la Canal gran, reclosa entre els repeus de la muntanya.<\/i><\/p>\n
[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”17247″ img_size=”full” add_caption=”yes” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n
0,50 m. – Font Vidranesa. Raja arran del cam\u00ed, en un bell replanet enmarcat per uns alterosos pollancs i altre arbreda. Sobre aquest replanet s’ha disposat recentment una altra pla\u00e7a; la font brolla en el mur que separa ambd\u00f3s replans, i \u00e9s ara de molt c\u00f2mode assoliment. Al costat de la font hi ha un refugi capa\u00e7 per unes vint persones, que en cas de mal temps ofereix un apreciable servei. Ha estat recentment reconstru\u00eft. En el repl\u00e0 superior s’estan fent les obres de construcci\u00f3 d’un pedr\u00f3 coronat per una petita capella en la qual tindr\u00e0 estada una imatge de la Verge de Lourdes. <\/i><\/p>\n
Tant l’escultura com tot el monument s\u00f3n obra d’Agust\u00ed Pinyol, un conegut santperenc que \u00e9s un especialista en obres d’art obtingudes a base d’elements fornits directament per la naturalesa. Les despesses de construcci\u00f3 van a c\u00e0rrec del senyor Raul Herneta, de Buenos Aires. El conjunt de l’indret fa que sigui un lloc a prop\u00f2sit per a interrompre l’ascensi\u00f3 i recobrar al\u00e8 per a reprendre el cam\u00ed muntanya amunt.<\/i><\/p>\n
C\u00f2dol foradat, a la dreta i a prop del cam\u00ed. Grossa penya despresa de la cresta de la muntanya; t\u00e9 una petita bauma a la part inferior, on poden encabir-se dues persones.<\/i><\/p>\n
[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”17248″ img_size=”full” add_caption=”yes” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n
1,00 h. – Alzina grossa. Arbre centenari de gran corpul\u00e8ncia i elevaci\u00f3. Forma una sola soca que a uns tres metres d’al\u00e7\u00e0ria es destria en nombrosos i gruixuts brancals que formen extensa copa, en l’actualitat molt malmesa pels llamps i les tempestes. A la seva ombra hi troben agradable rep\u00f2s els vianants que pugen a Bellmunt, poc abans d’emprendre la fatigosa costa de Passafarina.<\/i><\/p>\n
Comen\u00e7a seguidament la pujada a Passafarina. El cam\u00ed, ben apariat, guanya altura cont\u00ednuament i en el seu transcurs descriu vint-i-dues marcades giragonses fins arribar al collet del mateix nom. Roures i algun faig que ombregen el cam\u00ed en aquest recorregut apaivaguen a l’estiu els molestos efectes \u00a0dels raigs solars. Un xic amunt i al peu de l’encinglerada cresta de la muntanya hi ha un avenc que, segons la tradici\u00f3, donava comunicaci\u00f3 subterr\u00e0nia amb el Ter a l’indret de Sant Quirze.<\/i><\/p>\n
1,15 h. – Collet de Passafarina, en un contrafort derivat del cim de Serragrenyada que separa la canal de Pedroses de la Canal gran d’on es procedeix. Bell cop de vista del Santuari, atrevidament edificat al cim culminant de la muntanya. Es descobreixen nous aspectes panor\u00e0mics per l’indret de llevant, amb els extrems occidentals de la serra de Curull i la gran depressi\u00f3 formada per la vall del Ges.<\/i><\/p>\n
El cam\u00ed transcorre planer una estona i s’enfila novament tot zigzaguejant per la falda rocosa del cim de Serragrenyada, bellament coronat pel pedronet de la Mare de D\u00e9u de les Alades i una gran creu de fusta.<\/i><\/p>\n
Es passa pel costat del Roure de la Creu. Una senzilla creueta de ferro, afermada al seu tronc, recorda el tr\u00e0gic accident que cost\u00e0 la vida d’un devot en estimbar-se des de Serragrenyada.<\/i><\/p>\n
1,25 h. – SANTUARI DE BELLMUNT.<\/i><\/p>\n
En la seva segona edici\u00f3, de l’any 1961<\/a><\/span>, hi afegeix la seg\u00fcent curiositat:<\/p>\nA remarcar que el cam\u00ed d’aquest itinerari ha estat millorat recentment en tal forma, que fins s’ha pogut arribar amb moto a dalt mateix del Santuari. El primer que realitz\u00e0 aquesta gesta, que semblava totalment impossible, fou el jove mantlleuenc Esteve Fabreg\u00f3, en 28 de desembre de 1958. Ara l’ermit\u00e0 Joan Comes, ajudat dels seus fills, ha posat tant esfor\u00e7 en arreglar aquesta via d’acc\u00e9s, que ja hi transiten amb un carro des de Bellmunt fins a Sant Pere.<\/i><\/p>\n
[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”17250″ img_size=”full” add_caption=”yes” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text el_class=”titol_mediaclip test”]<\/p>\n
reconeixement<\/p>\n
[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n
No voldria acabar aquesta ressenya sobre Ramon Vinyeta sense transcriure el que explica en la introducci\u00f3 del mateix llibre, i on entenc resumeix d’una manera molt clara i transparent l’esperit que el va acompanyar sempre. Diu aix\u00ed:<\/p>\n
“Endem\u00e9s, ens mou tamb\u00e9 l’afany de fer con\u00e8ixer i propagar les belleses naturals, magn\u00edfiques i variades que enclou aquesta muntanya que per nom ben escaient t\u00e9 el de Bellmunt, el “pulcro monte” dels romans. La tasca que ens ha empr\u00e8s, certament agradable, de divulgar els atractius de Bellmunt, podr\u00e0 semblar a alguns innecess\u00e0ria. Qui \u00e9s, diran sobretot els de la vall del Ges, que no conegui a bastamanet la nostra muntanya? Quins s\u00f3n, entre els bons excursionistes barcelonins i d’altres ciutats catalanes, que no han petjat en una o altra ocasi\u00f3 el cim del Santuari? No \u00e9s pas aix\u00ed, per\u00f2.<\/i><\/p>\n
Gaireb\u00e9 tots els visitants de Bellmunt, llevat de ben poques excepcions, es limiten a fer el cl\u00e0ssic recorregut Sant Pere-Bellmunt-Vidr\u00e0 o viceversa, i encara que aquests indrets siguin de not\u00f2ria bellesa, d’altres n’hi ha que per llurs imponderables atractius s\u00f3n dignes d’estima.<\/i><\/p>\n
Pretenem, doncs, fer con\u00e8ixer Bellmunt de cap a cap, amb l’afany m\u00e9s o menys altruista, que tinguin l’avinentesa de copsar-ne \u00edntegrament les meravelles tots els devots i excursionistes, molts dels quals, malgrat tenir-les tan properes, n’ignoren \u00e0dhuc l’exist\u00e8ncia.<\/i><\/p>\n
Amb l’ajut d’apreciables col\u00b7laboradors hem recollit dades in\u00e8dites de diversa mena, les quals, degudament aplegades i ordenades, permetran de copsar tot el que Bellmunt t\u00e9 de m\u00e9s interessant sota ben distints aspectes.”<\/i><\/p>\n
Que bonic i senzil ho explica, oi?<\/p>\n
[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
[vc_row][vc_column][vc_column_text] Haig de recon\u00e8ixer que una continua refer\u00e8ncia que m’ajuda al bloc sobre tot el que envolta Bellmunt s\u00f3n les diverses publicacions que he trobat del torellonenc Ramon Vinyeta Leyes (1914-2005), una persona a qui penso no se li ha tingut el reconeixement que sens dubte es mereix. \u00c9s molt bonica la ressenya que sobre…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":7134,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[30],"tags":[],"wf_post_folders":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2328"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2328"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2328\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21905,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2328\/revisions\/21905"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7134"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2328"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2328"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2328"},{"taxonomy":"wf_post_folders","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/wf_post_folders?post=2328"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}