El Vidran\u00e8s<\/a><\/span> (p\u00e0gina 43).<\/p>\nAleshores, i pel fet d’estar enrunada, Vinyeta ja esmenta dificultats i indefinici\u00f3 en la seva correcta localitzaci\u00f3. Alguns mapes, concretament l’Alpina, fins i tot la situen en un punt erroni.<\/p>\n
El que he fet ha estat intentar trobar informaci\u00f3 de la seva ubicaci\u00f3 exacta amb persones del territori que d’una manera o altra ho pogu\u00e9ssin saber.<\/p>\n
Primer en Baltasar Dot, de Besora, un gran coneixedor del territori. Ell la va situar exactament en el mateix lloc on en Josep Soldevila, el propietari de la propera casa de pag\u00e8s de Collfred, molt amablement m’hi va acompanyar.<\/p>\n
La sorpresa ha vingut amb el que en Josep m’ha ensenyat i ubicat: no tant sols les runes de l’esgl\u00e9sia de Sant Anton\u00ed<\/b>, si no tamb\u00e9 m’ha parlat d’un convent de monges<\/b> i d’un cementiri<\/b> (el de Ridaura,segons manifesta). Sorprenent tot plegat.<\/p>\n
Dir que f\u00edsicament els tres llocs es troben pr\u00e0cticament a tocar un de l’altre. A mig cam\u00ed entre la casa de pag\u00e8s de Collfred i el coll de la Parti\u00f3, al costat de la carretera que va de Vidr\u00e0 cap a Sant Privat de Bas.<\/p>\n
Anem per ordre:<\/p>\n
– del convent de monges<\/b> pr\u00e0cticament res queda, es troba completament enrunat i poques s\u00f3n les restes que s’hi poden trobar. Pel que ens explica en Josep Soldevila, fa uns anys les pedres que hi havia les van fer servir per fer una casa a Vidr\u00e0. La seva ubicaci\u00f3 queda quasi a peu de carretera, a la banda de dalt, just al punt mig d’una corba que queda entre dos torrents.<\/p>\n
De moment cap mena de refer\u00e8ncia hist\u00f2rica he trobat d’aquest convent. Caldr\u00e0 buscar-ho.<\/p>\n
– el mateix passa amb les runes de l’esgl\u00e9sia\u00a0de Sant Anton\u00ed<\/b>. Molt poques restes queden. Per arribar-hi hem de deixar el cotxe a la dreta de la carretera just passada la raconada dels dos torrents, on trobarem una ampla i neta pista que baixa cap a la nostra dreta. A uns 20\/30 metres, a m\u00e0 dreta i molt amagades al mig de la vegetaci\u00f3, hi trobem les poques restes de l’esgl\u00e9sia. Tamb\u00e9 pr\u00e0cticament imperceptibles.<\/p>\n
– per arribar al cementiri<\/b> cal seguir baixant uns 35\/40 metres m\u00e9s, pel mig d’una gran plana. Les runes, aquestes si s\u00f3n una mica m\u00e9s consistents, es trobem en sentit migdia on s’acaba la plana i comencen els arbres. I en aquest cas, la identificaci\u00f3 de la seva ubicaci\u00f3 concorda amb el que consta als mapes Alpina. Segons ens manifesta en Josep Soldevila es tractaria de l’antic cementiri de Ridaura, i li consta que va ser espoliat fa anys.<\/p>\n
[\/vc_column_text][vc_single_image image=”15701″ img_size=”full” add_caption=”yes” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n
I aquesta \u00e9s la bonica refer\u00e8ncia que Ramon Vinyeta va deixar en el seu llibre:<\/p>\n
“L’antiga parr\u00f2quia de Sant Anton\u00ed de Collfred ve documentada des de l’any 1100, data de la seva consagraci\u00f3 feta pel bisbe Bernard de girona, com a sufrag\u00e0ncia del priorat de Santa Maria de Radaura. Durant els segles XV i XVI esdevingu\u00e9 parr\u00f2quia amb rectors propis residents.<\/i><\/p>\n
En l’actualitat, tot el territori del seu antic terme, pertany al municipi de Vidr\u00e0, curiosament situat de ple a la conca del riu Fluvi\u00e0.\u00a0<\/i><\/p>\n
L<\/i>es seves ru\u00efnes s\u00f3n de dif\u00edcil localitzaci\u00f3, per dos motius: primerament, perqu\u00e8 tots els mapes existents en els quals hi consta, la situen err\u00f2niament, d’on ve que excursionistes, historiadors i ge\u00f2grafs, fins i tot, dubtin de la seva exist\u00e8ncia. Segonament, perqu\u00e8 les ru\u00efnes, situades al cim d’un breu turonell, s\u00f3n totalment cobertes i amagades per tota mena de vegetaci\u00f3, i cal estar segur de la seva exist\u00e8ncia si hom ho vol constatar.<\/i><\/p>\n
En el mapa adjunt es concreta exactament la seva situaci\u00f3, a una altitud de 1.200 m. Un cop superats els obstacles de l’espessa vegetaci\u00f3, sobretot d’ar\u00e7os, esbarzers i romagueres, s\u00f3n ben visibles els murs laterals d’un gruix de 60 cms. , separats entre si per uns tres metres. Aix\u00f2 palesa que el temple era de redu\u00efdes dimensions.<\/i><\/p>\n
Tamb\u00e9 es pot endevinar l’exist\u00e8ncia del que havia estat cementiri parroquial. Les ru\u00efnes no permeten determinar si l’absis era rod\u00f3 o rectangular, cosa que podria explicar l’estructura arquitect\u00f2nica.\u00a0<\/i><\/p>\n
La seva exist\u00e8ncia com a parr\u00f2quia fou limitada tal com correspon a la migradesa dels seus feligresos, car, al seu entorn, en la millor \u00e8poca, no passaven de sis o set les masies habitades.<\/i>“<\/p>\n
Aquestes s\u00f3n les fotos dels racons que m’han explicat:<\/p>\n
[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”15704″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”l’esgl\u00e9sia de Sant Anton\u00ed de Collfred”][vc_single_image image=”15705″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][vc_single_image image=”15706″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][vc_single_image image=”15707″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Terme Municipal:<\/strong><\/p>\nVidr\u00e0<\/p>\n
Coordenades UTM:<\/strong><\/p>\nZona: 31T<\/p>\n
X: 446814<\/p>\n
Y: 4668216<\/p>\n
Altitud:<\/strong><\/p>\n1.208 metres[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”15708″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”el cementiri”][vc_single_image image=”15709″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][vc_single_image image=”15710″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][vc_single_image image=”15711″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][vc_single_image image=”15712″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Terme Municipal:<\/strong><\/p>\nVidr\u00e0<\/p>\n
Coordenades UTM:<\/strong><\/p>\nZona: 31T<\/p>\n
X: 446921<\/p>\n
Y: 4668073<\/p>\n
Altitud:<\/strong><\/p>\n1.195 metres[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”15714″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”el convent de monges”][vc_single_image image=”15715″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][vc_single_image image=”15716″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][vc_single_image image=”15717″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][vc_single_image image=”15718″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][vc_single_image image=”15719″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][vc_single_image image=”15720″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Terme Municipal:<\/strong><\/p>\nVidr\u00e0<\/p>\n
Coordenades UTM:<\/strong><\/p>\nZona: 31T<\/p>\n
X: 446654<\/p>\n
Y: 4668364<\/p>\n
Altitud:<\/strong><\/p>\n1.218 metres[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”15721″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image” title=”ubicaci\u00f3 en el mapa”][vc_single_image image=”15722″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
[vc_row][vc_column][vc_single_image image=”15702″ img_size=”full” add_caption=”yes” alignment=”center” onclick=”link_image”][vc_column_text][\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text] Primer de tot, fer esment que tant el nom de l’esgl\u00e9sia com tamb\u00e9 la parr\u00f2quia i la riera que li d\u00f3na nom, van amb accent a la i. \u00c9s Sant Anton\u00ed, no Sant Antoni. Feta aquesta introducci\u00f3, dir que estem parlant d’una esgl\u00e9sia enrunada de fa molts i molts…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":15724,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[17],"tags":[],"wf_post_folders":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2365"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2365"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2365\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21736,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2365\/revisions\/21736"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15724"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2365"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2365"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2365"},{"taxonomy":"wf_post_folders","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/wf_post_folders?post=2365"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}