{"id":2366,"date":"2019-12-31T17:13:00","date_gmt":"2019-12-31T15:13:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.vallgesbisaura.com\/uncategorized\/esglesies-i-ermites-santa-margarida-de-cabages\/"},"modified":"2020-04-01T17:56:06","modified_gmt":"2020-04-01T15:56:06","slug":"esglesies-i-ermites-santa-margarida-de-cabages","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/territori\/esglesies-i-ermites\/esglesies-i-ermites-santa-margarida-de-cabages\/","title":{"rendered":"ESGL\u00c9SIES I ERMITES: Santa Margarida de Cabag\u00e8s, a Vidr\u00e0"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][vc_single_image image=”13237″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

En relaci\u00f3 a aquesta bonica ermita, aquesta \u00e9s la ressenya hist\u00f2rica que el Ramon Vinyeta ens ha deixat en el seu llibre El Vidran\u00e9s (1986)<\/a><\/span>. Diu aix\u00ed:<\/p>\n

“Aquesta esglesiona rom\u00e0nica tamb\u00e9 dita de Cap de Ges, \u00e9s situada a 1.275 m. d’altitud, al faldar de migjorn de la serra que culmina a Santa Magdalena de Cambrils, des d’on es domina el territori que li havia pertanyut quan era antiga parr\u00f2quia. La refer\u00e8ncia hist\u00f2rica m\u00e9s retrospectiva \u00e9s de l’any 1123, que deu correspondre a l’\u00e8poca de la seva construcci\u00f3. El terme de Cabag\u00e8s, per\u00f2, dintre de la jurisdicci\u00f3 de Vidr\u00e0-Milany, ja consta en l’acta de consagraci\u00f3 de l’esgl\u00e9sia de Sant Hilari, parroquial de Vidr\u00e0, datada l’any 960, si b\u00e9 podria ser que ja en aquella \u00e8poca exist\u00eds un petit edicle pre-rom\u00e0nic, precursor de l’ermita actual.\u00a0<\/i><\/p>\n

L’any 1978 fou restaurada per la voluntariosa acci\u00f3 i el dispensi del seu propietari que ho \u00e9s tamb\u00e9 de les masies del seu entorn. Aquesta restauraci\u00f3 ha estat mod\u00e8lica i en admirar-la hom se sent immers emotivament als ambients imperants en aquells temps tan pret\u00e8rits.<\/i><\/p>\n

La vida d’aquesta min\u00fascula parr\u00f2quia fou migrada, donada l’escassetat habitual de feligresos. A partir del segle XVIII les grans masies que avui integren el ve\u00efnat de Ciuret, decidiren tenir el conhort espiritual i religi\u00f3s m\u00e9s a prop i acordaren l’edificaci\u00f3 d’una nova esgl\u00e9sia sota el patrocini de Santa Ll\u00facia. D’en\u00e7\u00e0 aleshores, la vida de Santa Margarida va decaure encara m\u00e9s cosa que determin\u00e0 el constant desmillorament de l’edifici.”<\/i><\/p>\n

<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s molt interessant el que l’historiador moss\u00e8n Antoni Pladevall explica uns anys abans en el seu llibre Mil Anys de la Parr\u00f2quia de Sant Hilari de Vidr\u00e0 (1960)<\/span>:<\/a><\/p>\n

“Santa Margarida de Cabag\u00e8s subsisteix encara com a simple ermita, sense culte i mig enrunada, prop del mas Pujol.<\/i><\/p>\n

Aparentment \u00e9s molt poca cosa: un edifici rectangular de redu\u00efdes dimensions, amb un \u00e0bsis llis i sense campanar de cap mena, si b\u00e9 consta que hauria tingut almenys una espadanya, car en fer-se una campana nova a Vidr\u00e0, en 1602, s’hi varen portar els fragments d’una campana de Cabag\u00e8s.<\/i><\/p>\n

T\u00e9 un delici\u00f3s aspecte muntanyenc i, pel seu aparell, acusa \u00e9sser feta en el segle XII, quan la comen\u00e7a a con\u00e8ixer la hist\u00f2ria.<\/i><\/p>\n

No conserva cap vestigi ni clos murat del seu antic cementiri, per\u00f2 entorn d’ella reposen les cendres de moltes generacions de feligresos seus. No s’enterrava a Cabag\u00e8s despr\u00e9s del segle XVI, com pot comprovar-se pels primers llibres d’\u00f2bits de Vidr\u00e0.\u00a0<\/i><\/p>\n

La parr\u00f2quia va deixar de tenir rector propi des del segle XIV i va incorporar-se en qualitat de sufrag\u00e0nia a Vidr\u00e0, d’on havia eixit. Els dos \u00faltims rectors coneguts foren Mn. Galzera, que la regia en 1326, i Mn. Arnau Setcases que en 1330 assist\u00ed a una Visita Pastoral efectuada a Vidr\u00e0.”<\/i><\/p>\n