[vc_row][vc_column][vc_single_image image=”16380″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n
Els santperencs, a m\u00e9s a m\u00e9s de ser posse\u00efdors de reconegudes virtuts com s\u00f3n llur devoci\u00f3 a la Mare de D\u00e9u de Bellmunt, llur capacitat de treball, llur enginy en l’ofici de torner i llur per\u00edcia en practicar la pirot\u00e8cnia, tenen tamb\u00e9 per sobrenom el de “socarracristos”, l’origen del qual es troba en la seg\u00fcent llegenda:<\/p>\n
S’esqueia\u00a0un temps de gran secada. Feia mesos i mesos que no plovia i els rius Ges i Forn\u00e8s eren gairab\u00e9 eixuts. Les fonts del terme, \u00e0dhuc les de cabal perenne, s’anaven escolant progressivament ocasionant grans pen\u00faries al poble i a les pagesies. Calgu\u00e9, doncs, com en tantes altres ocasions, rec\u00f3rrer a l’ajuda divina.<\/p>\n
Amb aquest fi, la parr\u00f2quia organitz\u00e0 una process\u00f3 de preg\u00e0ries fins a Bellmunt a la qual haurien de participar la major part dels feligresos. La imatge del Sant Crist, existent en un altar de la parr\u00f2quia, bon xic malmesa pel pas dels anys, fou policromada novament car havia de presidir la process\u00f3.<\/p>\n
Arrib\u00e0 el dia assenyalat que de bell antuvi es present\u00e0 ser\u00e8 i quiet de vents. De bon mat\u00ed s’inici\u00e0 la process\u00f3 amb tanta assist\u00e8ncia que quan els ganfarons tramuntaven la Redorta encara hi havia gent i les autoritats que eixien de la parr\u00f2quia. I \u00e9s que a la gent de Sant Pere s’hi afegiren els conterranis de La Vola, Sant Vicen\u00e7 i Sant Feliu de Torell\u00f3. Un cop tots a Bellmunt l’espectacle era commovedor. Mai s’havia vist una tan gran gernaci\u00f3 en aquells cims de muntanya.<\/p>\n
Amb gran devoci\u00f3 i capteniment foren celebrats els actes religiosos implorant la pluja. La gran gentada, no podent encabir-se en la petita esgl\u00e9sia, ocup\u00e0 tot el baluart, i el cim de Serra Grenyada era un formiguer de gent. El rector de Sant Pere fou eloq\u00fcent en el serm\u00f3 explicant la insignific\u00e0ncia de l’home enfront dels fets de la naturalesa.<\/p>\n
A l’hora de dinar, la gran gentada, en petits grups, ocupant tots els indrets de la muntanya, ja s’adon\u00e0 que el temps experimentava un canvi. En efecte, una gran nuvolada es congriava al damunt del Puigsacalm i s’anava inflant m\u00e9s i m\u00e9s tant pel cant\u00f3 de Cabrera com del de Milany. Dues hores m\u00e9s tard, el sostre de n\u00favols negres enva\u00efa tota la vall del Ges i per l’indret de Ciuret comen\u00e7ava a llampegar amb continu\u00eftat.<\/p>\n
Tothom augurava la tempesta de pluja tant de temps esperada i a correcuita s’organitz\u00e0 el cant dels Goigs i el de la Salve, i com que el rebombori atmosf\u00e8ric s’anava intensificant i esdevenia m\u00e9s proper, es don\u00e0 l’ordre del retorn, enmig de la joiosa saisfacci\u00f3 pels x\u00e0fecs d’aigua que es veien venir i que deixaven xops els termes de Pla Traver.<\/p>\n
La devallada per la costa de Passafarina era impressionant pel renou de la gent esbarriada per camins i dreceres, i quan el gros de la comitiva deixava ja enrera el pedronet de la Mare de D\u00e9u de Montserrat, l’aigua ja queia a bots i barrals. Els portants del Sant Crist s’afanyaven m\u00e9s i m\u00e9s, xops de cap a peus i en arribar a l’Hostal del Malgovern, l’hostaler, que encara feinejava, els ofer\u00ed mantes i tapaboques per tal d’embolicar la imatge i protegir-la d’una possible pedregada. En evident desbandada la gran gernaci\u00f3 s’apleg\u00e0 a l’esgl\u00e9sia parroquial on s’havia de cantar el Te Deum en acci\u00f3 de gr\u00e0cies per la pluja benefactora.<\/p>\n
Aleshores es desembolic\u00e0 el Sant Crist i tingueren una gran sorpresa: en treure les mantes i els tapaboques protectors s’adonaren que a\u00a0la pintura, encara tendra, s’hi havia adherit la pelussa\u00a0dels embolcalls, deixant la sagrada imatge ben peluda de cap a peus. Devant de tal contrarietat, com que la imatge havia de presidir el Te Deum, calgu\u00e9 prendre una r\u00e0pida decisi\u00f3 i aquesta se li acud\u00ed al bon sagrist\u00e0 i fou la de socarrar amb el foc de les espelmes la pelussa que cobria la imatge. La feina fou efectiva i ben aviat el Sant Crist rest\u00e0 en condicions de presidir l’acci\u00f3 de gr\u00e0cies des de l’altar major com si res no hagu\u00e9s esdevingut.<\/p>\n
El fet tingu\u00e9 gran resson\u00e0ncia i fou esbombat conseq\u00fcentment per tota la rodalia i d’ell la dita popular que els santperencs eren “socarracristos”, qualificatiu que, contr\u00e0riament del que pot aparentar, \u00e9s m\u00e9s aviat dignificant i no gens menyspreable.<\/p>\n