[vc_row][vc_column][vc_single_image image=”39210″ img_size=”post-vertical size” add_caption=”yes” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

Un dia, visitant la casa de pag\u00e8s d’Espadamala de Torell\u00f3, em va cridar l’atenci\u00f3 una fotografia que tenen penjada al menjador principal de la casa. Pertany a una antiga talla de fusta d’estil rom\u00e0nic, corresponent al bust d’una Mare de D\u00e9u. En la seva base es pot llegir: Tro\u00e7 de la antiga imatge Sta. Maria de Spatamala (vuy Torell\u00f3) imatge del VI – VII.<\/em><\/p>\n

Va ser una sorpresa doncs mai havia vist aquella imatge, ni escoltar o llegir aquest nom a una Mare de D\u00e9u de casa nostra. Calia doncs, posar-se a buscar en els arxius de diverses fonts per intentar treure’n l’entrellat.<\/p>\n

En el llibre Torell\u00f3<\/strong> de moss\u00e8n Pau Parassols i Pi publicat l’any 1876 en trobem una primera refer\u00e8ncia quan descriu l’estructura de l’antiga esgl\u00e9sia parroquial (p\u00e0g. 55): “Ningun altar existia a lo largo de la nave, solo tres de ellos estaban en los \u00e1bsides, al estilo de aquellos siglos, el de S. Felio \u00f3 mayor en el central, el de S. Juan Bautista en el de la derecha, y el de Sta. Mar\u00eda la Antigua en el de la izquierda, segun escrituras de los a\u00f1os 1002 y 1295; y cuando en 1298 se adquiri\u00f3 el cuerpo de S. Fortian, ya para su mejor guarda, ya por no alterar el \u00f3rden de los altares, se le construy\u00f3 altar en el coro, donde estaba aun en 1438, y dur\u00f3 este orden hasta 1480.”\u00a0<\/em><\/p>\n

Despr\u00e9s de fer esment a diversos detalls dels altars com els retaules de fusta que cada un d’ells tenia, continua dient: “Solo una de estas im\u00e1genes ha llegado \u00e1 este siglo, la de Sta. Mar\u00eda la Antigua, llamada despu\u00e9s del Rac\u00f3 por haber estado muchos a\u00f1os arrinconada, la que estaba sentada sobre un armario que habia contenido reliquias, dando el pecho al ni\u00f1o Jes\u00fas, lo que movi\u00f3 \u00e1 la ignorancia y piedad mal entendida \u00e1 mutilarla, cambiando su posici\u00f3n y \u00e1 convertirla en disforme, por falta de proporci\u00f3n entre la cabeza y dem\u00e1s miembros.”<\/em><\/p>\n

Al final d’aquest par\u00e0graf t\u00e9 afegida una nota on diu que en el moment d’escriure el llibre, la imatge es trobava en el seu altar, entre les dues portes del temple. En el llibre, tot i haver-hi una bona colla d’il\u00b7lustracions, no s’hi acompanya cap imatge d’aquesta Mare de D\u00e9u.<\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”39216″ img_size=”post-vertical size” add_caption=”yes” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

Una segona refer\u00e8ncia es pot trobar en el programa de Festa Major de Torell\u00f3 de l’any 1928<\/a><\/span> on hi ha un article acompanyat d’una imatge que parla de Santa Maria de Cervi\u00e0 o Mare de D\u00e9u de la Llet.\u00a0Est\u00e0 signat per moss\u00e8n Joan Canadell (moss\u00e8n Ll\u00e0ntia) i diu aix\u00ed:<\/p>\n

De les primitives imatges de Sant Feliu, Santa Maria i Sant Joan Baptista, els tres patrons del terme i Parr\u00f2quia de Cirvi\u00e0 (Torell\u00f3), que hi havien als tres altars de l’Esgl\u00e9sia Parroquial, ara fa 13 o 14 segles, no sabem que n’existeixi cap. Per\u00f2 n’existeixen dues de les que succe\u00efren a aquelles. Una d’elles \u00e9s la de Sant Feliu de la fa\u00e7ana de la Casa del Com\u00fa, i l’altra es la de Santa Maria de Cirvi\u00e0 que es guarda en l’arxiu parroquial.\u00a0<\/em><\/p>\n

Aquesta bella imatge coneguda tamb\u00e9 per Santa Maria la Antiga del Rec\u00f3, \u00e9s, segons Mn. Parassols, la mateixa que es venerava, amb ropatges postissos i amb el nom de Mare de D\u00e9u de la Llet, en son altaret adossat a l’arcada tapiada que fa parang\u00f3 amb la de les Fonts Baptismals; altar i imatge que a l’any 1889 o 90, amb motiu de la restauraci\u00f3 de les parets de l’Esgl\u00e9sia, foren portats a la nova ermita de Sant Roc.\u00a0<\/em><\/p>\n

Passats dos o tres anys, havent un devot fet construir una imatge nova per a substituir l’antiga, la deman\u00e0, una veina del Carrer Nou, vulgarment anomenada Mondeta Pontina, per a treure-la del perill d’anar al foc.<\/em><\/p>\n

Al haver-ne un esment sacerdot en 1901, pogu\u00e9 obtenir-la, i en son poder, la despull\u00e0 i li llev\u00e0 una corassa de cartr\u00f3 que li abultava desmesuradament el pit, l’infant Jes\u00fas posti\u00e7 i de poc gust artistic, i els brasos que tenia enganxats amb filferros; i amb alcohol i aigua, estov\u00e0 i feu desapareixer uns cinc encarnats i un manyoc de guix que simulava una estarrufada cabellera, havent-li quedat tal com es veu reproduida a la capsalera d’aquest articlet: amb el pit unic que li surt del mig del bust amb que antigament alletava a l’Unic Fill de l’Etern Pare, escapsat barbarament amb una eina de tall; tota cenyida a cops d’aixa, per a vestir-la al gust de l’\u00e8poca; tallada la cintura on ten\u00eda clavats tres petjes per a sostenir-la dreta; ben cofada amb ret a l’istil de les antigues pageses del pa\u00eds; i amb una fesomia devota i amorosa, la mateixa amb que mirava compasiva als torellonencs del segle X, si no abans.<\/em><\/p>\n

Aquesta formosa imatge, que en un principi aparexia alletant amb son pit \u00fanic, l’Infant Jes\u00fas que tenia als brassos, assentada en un cadiral (com ho comprova el comensament de la faldilla aran mateix de la cintura), fou construida, segons sembla, per all\u00e0 a l’any 950, ja que t\u00e9 l’esquena aplanada per a ajustar-la millor a la capella del retaule, i els retaules no aparegueren avans del segle X.<\/em><\/p>\n

Moss\u00e8n Parassols, no pogu\u00e9 admirar-la en l’estat d’avui, i per \u00e7o no pod\u00eda parlar-ne amb el fonament amb que podem fer-ho nosaltres.<\/em><\/p>\n

El sacerdot que la recobr\u00e0, al trobar-la tan respectable, amb ll\u00e0grimes de consol, la pos\u00e0 en mans del, aleshores, Rector-Ec\u00f2nom Mn. Narc\u00eds Forn Prev. de bona mem\u00f2ria, perqu\u00e9 es guard\u00e9s en l’Arxiu Parroquial on per llargs anys poguem anar-la a veurer.<\/em><\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”39225″ img_size=”post-vertical size” add_caption=”yes” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

Com no podia ser d’altra manera, moss\u00e8n Forti\u00e0 Sol\u00e0, tamb\u00e9 en parla en la seva obra Hist\u00f2ria de Torell\u00f3 <\/strong>(Vol. 2, p\u00e0g. 36), primer amb una ressenya d’un pergam\u00ed del dia 1 de juny de 1229 que diu: “Sigui notori que jo Pons de Terrades i els meus fills Bernat i Ramon, per nosaltres i pels nostres successors, i per remei de les nostres \u00e0nimes i dels nostres passats, en bona i lliure voluntat donem al Senyor D\u00e9u i a l’altar de Santa Maria, situat a l’esgl\u00e9sia de Sant Feliu de Torell\u00f3, i a vos Bertran, clergue, tot aquell honor que en Pere Marqu\u00e8s i els seus, i en Guillem de Galliners tenen per nosaltres, junt amb una gallina una fogasia (coca) que ens d\u00f3na de cens l’home de Roviroles de la Muntanya…”<\/em><\/p>\n

Segueix esmentant l’altar de la Verge Maria en un testament del 1317. Tamb\u00e9 una ressenya sobre un incendi casual que va patir el 1437.<\/p>\n

Fa refer\u00e8ncia al llibre de moss\u00e8n Parassols quan diu:\u00a0“…despr\u00e9s de transcriure la descripci\u00f3 del retaule de Sant Feliu del 1438, afegeix que tamb\u00e9 els altars de la Verge i de Sant Joan tenen retaules semblants.”<\/em><\/p>\n

I fent refer\u00e8ncia al retaule de la Verge, diu:\u00a0“Nou i bell\u00edssim retaule de l’altar de Santa Mar\u00eda \u00e9s el que per mans dels famosos pintors Gasc\u00f3 \u00e9s decorat a mitjan segle XVII. La capitulaci\u00f3 \u00e9s redactada aix\u00ed:<\/em><\/p>\n

\u00a0Any 1549, 15 de juny<\/em><\/p>\n

En nom de Deu. Sobre lo pintar del retaule en lo altar de la Sacrat\u00edssima Verge Maria de la Iglesia de Sant Feliu de Torello pintador volent Deu es estade la Capitulasio seguent.<\/em><\/p>\n

E primerament los vener. Pere Gasco, Francisco Gasco y Sebastia Gasco jermans pintos de la ciutat de Vich convenen y prometen pintar lo dit retaula, so es en tot lo retaula tots los set goigs de la Verge Maria so es.”<\/em><\/p>\n

La descripci\u00f3 continua amb una explicaci\u00f3 molt detallada de com ser\u00e0 la composici\u00f3 i el contingut de cada una de les parts del retaule: escenes b\u00edbliques, sants, ornamentaci\u00f3, colors, etc..<\/p>\n

Referent a la imatge de Santa Maria s’explica aix\u00ed:<\/p>\n

“Joia de l’altar de Santa Maria \u00e9s la imatge de la Verge, tallada en fusta, la qual, pels fragments que d’ella resten, ha de figurar com un c\u00e0non perfet de la nostra iconografia rom\u00e0nica. Est\u00e0 assentada en una banqueta, vesteix t\u00fanica i mantell, a m\u00e9s d’una capellina o ret que li cobreix el cabell i cau endarrera, i t\u00e9 a la falda el celestial Nad\u00f3, al qual alimenta amb la llet del seu pit virginal. Es la m\u00e9s pl\u00e0stica representaci\u00f3 de la divina maternitat de Maria. No s\u00f3n rares en el nostre pa\u00eds les figuracions marianes d’aquesta fais\u00f3, i \u00e9s clar que no se li ha d’atribuir l’antiguitat extraordin\u00e0ria que li suposa moss\u00e8n Parassols quan la fa derivar dels temps visig\u00f2tics, sino que se l’ha de posar al voltant del segle XII, a l’hora de la bella florida de les rom\u00e0niques imatges de la Regina del Cel.\u00a0<\/em><\/p>\n

Seguint els costums del temps, que troben fonament en la lit\u00fargia, per\u00f2 que despr\u00e9s degeneren en ab\u00fas intolerable, la imatge de la Verge \u00e9s coberta amb mantells i amb altres induments postissos, mancats de tot gust est\u00e8tic, que la desfiguren i la mostren a la veneraci\u00f3 de la forma totalment distinta de la que realment t\u00e9. Primerament s\u00f3n els mantells i les corones els elements addicionats a l’escultura. Un inventari del 1599 nota “un mantell de taffata vermell gornit de tela de plata. Item altro mantell de taffata vermell. Item altro mantell de seda padillo gornit de fil de argent. Item dos o tres mantells usats, de collor, dolents”. El 1631 s\u00f3n inventariats set mantells, i m\u00e9s tard aquest nombre augmenta fins a onze mantells, entre els de la Verge del Rac\u00f3 i la de Rocaprevera. Aix\u00ed mateix el 1602 s\u00f3n citades “dues corones de argent, una de Nostra Senyora y altra del Jesuset”, i el 1647 apareixen “dos corones grans de plata y dos de petites tamb\u00e9 de plata de N. S. del Rec\u00f3 y de Na. Sa. de Rocaprevera”<\/em><\/p>\n

Tot i que els ornaments sobreposats tenen cura d’ocultar el piad\u00f3s alletament de la Verge al seu Fillet, com si aquest t\u00edpic moment de la vida -ja escollit per a palesar la divina maternitat de Maria contra les heretgies- hagu\u00e9s de ruboritzar ning\u00fa, aix\u00f2 no \u00e9s obstacle querqu\u00e8 la nostra imatge sigui coneguda amb el temps per Mare de D\u00e9u de la Llet , i que en aquest sentit sigui reclamada. El nom, per\u00f2, amb que m\u00e9s sovinteja en la documentaci\u00f3 \u00e9s el de Mare de D\u00e9u del Rec\u00f3, derivat, tal volta, de la situaci\u00f3 \u00a0del seu altar, que per les distintes restauracions del temple queda arreconat, o perqu\u00e8 \u00e9s posat en el primitiu absidiol enfondit en la paret. Moss\u00e8n Parassols afegeix que el nom de Rec\u00f3 recorda un temps en qu\u00e8 la imatge era arreconada damunt un armari que havia servit de reliquier.\u00a0<\/em><\/p>\n

Comenta tamb\u00e9 l’origen d’un altre nom donat a la imatge: Mare de D\u00e9u de les Dones motivat perqu\u00e8 ja al segle XVII les dones, casades o v\u00eddues, que s\u00f3n quasi sempre les mestresses de les pagesies del terme, era qui es cuidaven de l’ornament de l’altar.<\/p>\n

Finalment acaba explicant: “V\u00edctima de les t\u00faniques, arracades, vels i altres postissos \u00e9s la santa imatge, la qual ha d’acomadar-se a les exig\u00e8ncies d’aquesta pietat tan irreflexiva. Primerament ja en distintes ocasions \u00a0\u00e9s posada en mans d’artistes de carrer, qui, en compte de decorar-la, tapen el pintat primitiu amb successives capes de guix, i altres colors sense art ni gust. Despr\u00e9s li \u00e9s tret el Nad\u00f3 i substutu\u00eft per altre movible, li s\u00f3n amputats els bra\u00e7os, i afegits uns altres que es mouen per filferros, i finalment \u00e9s tallada l’escultura arran de seient i muntada en un tr\u00edpode, per tal que sembli dreta, i el t\u00f3rax \u00e9s cobert amb una cuirassa de cart\u00f3.<\/em><\/p>\n

Modernament, despr\u00e9s d’\u00e9sser venerada la santa Imatge en un altaret a l’entrant del temple, cap al 1890 passa a l’ermita de Sant Roc, i d’all\u00e0, restaurada amb paci\u00e8ncia i amor per moss\u00e8n Joan Canadell, la part conservable en el sentit art\u00edstic \u00e9s custodiada a l’Arxiu Parroquial.”<\/em><\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”39233″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

Per tant, \u00e9s curi\u00f3s com al llarg de tants i tants anys la imatge d’aquesta Mare de D\u00e9u ha tingut diferents nominacions: Santa Maria, la m\u00e9s utilitzada, per\u00f2 tamb\u00e9 acceptada com a Mare de D\u00e9u del Rac\u00f3, Mare de D\u00e9u de la Llet o Mare de D\u00e9u de les Dones.<\/p>\n

Nom\u00e9s en l’article de moss\u00e8n Joan Canadell en el programa de Festa Major de 1928 s’esmenta com a Santa Maria de Cervi\u00e0. I el que si queda pendent, doncs enlloc s’esmenta el nom, \u00e9s saber el significat i origen del peu d’imatge que tamb\u00e9 apareix en la fotografia que tenen penjada al menjador de la casa d’Espadamala:\u00a0Tro\u00e7 de la antiga imatge Sta. Maria de Spatamala (vuy Torell\u00f3) imatge del VI – VII.<\/em><\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”39232″ img_size=”post-vertical size” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

Les imatges que il\u00b7lustren aquest reportatge s\u00f3n del fons fotogr\u00e0fic de l’Associaci\u00f3 d’Estudis Torellonencs i foren fetes pel Sr. Joan Castells i moss\u00e8n Joan Canadell l’any 1928.<\/p>\n

Varen treure la imatge dels armaris de l’Arxiu Parroquial i la col\u00b7locaren sobre el banc que existia a l’eixida de l’antiga Rectoria.<\/p>\n

Malauradament, la imatge de la Verge Maria fou cremada al 1936 durant la Guerra Civil espanyola.<\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”39278″ img_size=”post-vertical size” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][vc_single_image image=”39210″ img_size=”post-vertical size” add_caption=”yes” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text] Un dia, visitant la casa de pag\u00e8s d’Espadamala de Torell\u00f3, em va cridar l’atenci\u00f3 una fotografia que tenen penjada al menjador principal de la casa. Pertany a una antiga talla de fusta d’estil rom\u00e0nic, corresponent al bust d’una Mare de D\u00e9u. En la seva base es pot llegir:…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":39280,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[98],"tags":[],"wf_post_folders":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39206"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=39206"}],"version-history":[{"count":31,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39206\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":39384,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39206\/revisions\/39384"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/media\/39280"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=39206"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=39206"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=39206"},{"taxonomy":"wf_post_folders","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vallgesbisaura.com\/wp-json\/wp\/v2\/wf_post_folders?post=39206"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}