[vc_row][vc_column][vc_single_image image=”9601″ img_size=”full” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n
Per explicar de la millor manera possible la hist\u00f2ria del puig de les Tres Creus, no he trobat millor relat que el fet pel torellonenc Joan Fabreg\u00f3 i que es va llegir en el mateix puig el dia 28 de desembre 2013 durant els actes commemoratius del centenari del Puig de les Tres Creus. Diu aix\u00ed:<\/p>\n
El Puig de les Tres Creus tamb\u00e9 anomenat Puig de la Gu\u00e0rdia (577 m.) \u00e9s el punt m\u00e9s alt d\u2019un territori anomenat dels Comuns per ser una empriu que el podien utilitzar com a pastura els municipis de Torell\u00f3, Sant Pere i Sant Vicen\u00e7. Els arrendadors havien de signar un albar\u00e0 d\u2019arrendament on, a part de comprometre\u2019s a tractar correctament el terreny, deixava clar que la plana m\u00e9s propera al Santuari quedava exclosa del tracte en atenci\u00f3 i rever\u00e8ncia a la capella de Rocaprevera.<\/em><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n M\u00e9s endavant el Municipi de Torell\u00f3 traspass\u00e0 els Comuns a mans particulars.<\/em><\/p>\n A Torell\u00f3, sembla ser que ja a l\u2019any 1686 es feia un via crucis que, sortint de l\u2019Esgl\u00e9sia parroquial, seguia les estacions en direcci\u00f3 a Rocaprevera, acabant al cim del puig de les Tres Creus on es bene\u00efen les creus i les terres del terme.<\/em><\/p>\n La primera noticia fiable es de l\u2019any 1736 on els obrers parroquials Daniel de Parrella, Onofre Feu i Feliu Arau donen comptes de l\u2019administraci\u00f3 i fan constar que han pagat uns diners per, entre altres coses, fer adobar lo Padr\u00f3 del Puig de les Tres Creus.<\/em><\/p>\n Si a l\u2019any 1736 les creus eren ja velles i s\u2019havien d\u2019adobar, podr\u00edem situar la seva col\u2219locaci\u00f3 vers l\u2019any 1686 en qu\u00e8 es va construir la Font del Raig amb la creu de ferro al damunt i aix\u00f2 explicaria que hi hagu\u00e9s una estaci\u00f3 del via crucis a la Font i les tres creus com a estaci\u00f3 final.<\/em><\/p>\n Una altra noticia, l\u2019any 1890, parla d\u2019una nova reparaci\u00f3 que s\u2019hagu\u00e9 de fer, consistent en la col\u2219locaci\u00f3 de dues creus de ferro noves. L\u2019ermit\u00e0 Pere Subirachs pag\u00e0 27,75 pessetes per aquesta obra.<\/em><\/p>\n Arribem a l\u2019any 1913 quan es complien 1600 anys de l\u2019edicte de Mil\u00e0. Aquesta efem\u00e8ride coneguda com les Festes Constantinianes fou molt celebrada arreu de la cristiandat.<\/em><\/p>\n A Torell\u00f3, en una reuni\u00f3 d\u2019autoritats i feligresos duta a terme a la rectoria per parlar de les Festes, sorg\u00ed per part del mestre Josep Aguilar i Vallbona la idea de substituir les velles creus per unes de noves. Aquesta proposta fou molt ben acceptada i es pos\u00e0 fil a l\u2019agulla.<\/em><\/p>\n L\u2019arquitecte del Bisbat Josep Maria Pericas i Morros port\u00e0 la direcci\u00f3 de l\u2019obra que va consistir en la col\u00b7locaci\u00f3 de tres creus gregues de ferro forjat situades damunt d\u2019uns pedestals de pedra picada. La central, notablement m\u00e9s gran, porta les lletres alfa i omega penjades d\u2019uns bra\u00e7os laterals. Al pedestal del mig hi ha gravades les dates dels anys 313 i 1913.<\/em><\/p>\n Aquesta reforma es va finan\u00e7ar mitjan\u00e7ant una subscripci\u00f3 popular amb un cost de 1.825 pessetes.<\/em><\/p>\n La solemne inauguraci\u00f3 es va fer el 28 de desembre de 1913<\/strong>, amb una funci\u00f3 a Rocaprevera on predic\u00e0 moss\u00e8n Llu\u00eds Vinyes, de Vic i una process\u00f3 concorregud\u00edssima que, amb gran fervor popular, sort\u00ed del Santuari i acab\u00e0 al cim del puig on el rector moss\u00e8n Pladelasala va fer la benedicci\u00f3 de les noves creus.<\/em><\/p>\n Malauradament durant l\u2019inici de la Guerra Civil, l\u2019any 1936, les creus van ser dinamitades i les restes escampades a la falda del puig. Acabada la guerra es van poder recuperar les creus de ferro i l\u2019any 1941 es van tornar a reconstruir al mateix lloc. Les pedres no es van poder recuperar totalment i els pedestals es van fer amb elements originals i peces noves, quedant notablement m\u00e9s baixos que els del 1913.<\/em><\/p>\n L’any 1973 es produ\u00ed una molt bona not\u00edcia per Torell\u00f3. Despr\u00e9s d\u2019unes gestions iniciades feia uns anys, la fam\u00edlia Font de Barcelona, propiet\u00e0ria del bosc dels Comuns, va fer donaci\u00f3 del puig de les Tres Creus al municipi de Torell\u00f3. Aquesta fam\u00edlia, vinculada a Torell\u00f3, sempre va demostrar molt bona disposici\u00f3 al di\u00e0leg.<\/em><\/p>\n Un any despr\u00e9s, el 1974, amb motiu de les Festes del Cinquantenari de la construcci\u00f3 del nou santuari de Rocaprevera, es va creure oport\u00fa fer una millora del coronament del puig, l\u2019ancoratge de les creus i l\u2019arranjament dels camins d\u2019acc\u00e9s.<\/em><\/p>\n Les obres van ser dirigides per l\u2019arquitecte conservador provincial de monuments Sr. Camil Pall\u00e0s. Es va consolidar el mirador amb un mur de mamposteria de contorn irregular. La terrassa est\u00e0 envoltada per una barana de ferro forjat de secci\u00f3 circular sustentada per unes pilones de pedra. Hi ha dues escales d\u2019acc\u00e9s una pel cant\u00f3 de llevant i l\u2019altra pel de ponent. Les tres creus estan situades sobre una base de dos esglaons que serveixen de banc.<\/em><\/p>\n L\u2019artista forjador Joan Balaciart va restaurar gratu\u00eftament les creus i va fer la barana de ferro forjat, mentre que una colla de pagesos del terme va dur a terme una neteja de tot el bosc de la falda dels Comuns i l\u2019arranjament del camins que menen al cim del puig. Hem de recordar que la Mare de D\u00e9u de Rocaprevera sempre ha estat patrona de Torell\u00f3, per\u00f2 especialment de la pagesia de la contrada.<\/em><\/p>\n La inauguraci\u00f3 es dugu\u00e9 a terme el diumenge 15 de setembre de 1974 i va estar presidida per nombroses autoritats entre elles el president de la Diputaci\u00f3 Sr. Joan Antoni Samaranch i el bisbe de Girona, el convilat\u00e0 Mons. Jaume Camprodon. Una nombrosa gentada s\u2019apleg\u00e0 al cim del Puig de les Tres Creus per assistir a aquesta cerim\u00f2nia i veure la col\u2219locaci\u00f3 de l\u2019\u00faltima pedra.<\/em><\/p>\n Posteriorment s\u2019afeg\u00ed a la terrassa una rosa dels vents circular de cer\u00e0mica policromada.<\/em><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n <\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Terme Municipal:<\/strong><\/p>\n Torell\u00f3<\/p>\n Coordenades UTM:<\/strong><\/p>\n Zona: 31T<\/p>\n X: 438605<\/p>\n Y: 4654601<\/p>\n Altitud:<\/strong><\/p>\n 569 metres[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text el_class=”titol_mediaclip test”]<\/p>\n video<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]