Els dòlmens són una de les manifestacions més antigues de la presència humana al nostre territori. Construïts durant el Neolític i el Calcolític, fa més de quatre mil anys, constitueixen un dels principals testimonis de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes que van habitar aquestes terres.

Per definició, un dolmen és un monument megalític format per grans lloses de pedra que delimitaven una cambra funerària, originàriament coberta per un túmul de terra i pedres. La seva funció principal era servir de sepulcre col·lectiu, però també esdevenien espais de memòria, de culte i de referència per a les comunitats que els van construir.

El territori d’Osona no és especialment ric en aquest tipus de monuments i els exemplars conservats són relativament escassos. Precisament per aquest motiu, cadascun d’ells adquireix un gran valor històric, arqueològic i patrimonial.

Aquest apartat va néixer amb la voluntat de recollir els dòlmens d’Osona, però, igual que ha succeït amb altres seccions d’aquest blog, el projecte ha anat ampliant el seu àmbit geogràfic. Sense abandonar els monuments de la comarca, també s’hi incorporen dòlmens, menhirs i altres vestigis megalítics d’arreu de Catalunya que, pel seu interès històric o pel paisatge que els envolta, mereixen ser descoberts i divulgats.

Contemplar un dolmen és molt més que observar unes grans pedres. És situar-se davant d’una obra construïda fa mil·lennis que ha desafiat el pas del temps i que encara avui ens permet imaginar com vivien, com enterraven els seus morts i com entenien el món aquelles primeres comunitats humanes.

Situat al cor del Parc del Montnegre i el Corredor, el dolmen de Pedra Gentil és un dels monuments megalítics més emblemàtics de Catalunya. Envoltat per una esplèndida pineda de pinassa i en un entorn curosament preservat, ofereix una de les visites més agradables que es poden fer per descobrir el nostre patrimoni prehistòric.

Construït entre el 3500 i el 2000 aC, és un sepulcre de corredor format per set grans lloses verticals que sostenen una espectacular llosa de coberta. Tot i que al llarg dels segles havia patit alteracions, l’any 1855 fou restaurat per Josep Pradell, propietari de la finca, en la que és considerada la primera restauració documentada d’un dolmen a Catalunya. Aquesta intervenció va permetre recuperar-ne bona part de l’aspecte original i va contribuir decisivament a preservar-lo fins als nostres dies.

Al voltant del Pedra Gentil també han nascut nombroses llegendes. Durant molt de temps fou considerat un lloc misteriós on, segons la tradició popular, les bruixes s’hi reunien per celebrar els seus aquelarres.

Tanmateix, allò que fa realment especial aquest indret és el seu entorn. El monument s’aixeca entre una espectacular pineda de pinassa, envoltat d’un bosc d’un verd intens que li proporciona una atmosfera única. L’accés, molt ben condicionat des de l’aparcament proper, amb escales i estructures de fusta perfectament integrades en el paisatge, facilita la visita sense alterar l’encant natural del lloc. És un magnífic exemple de com es pot conservar i posar en valor el patrimoni amb respecte pel medi que l’envolta.

El Pedra Gentil no és només un dolmen magnífic; és un dolmen en un lloc magnífic.

Terme Municipal:

Vallgorguina, comarca del Vallès Oriental

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 457277

Y: 4611256

Altitud:

307 metres

Situat a Romanyà de la Selva, al cor del massís de les Gavarres, el dolmen de la Cova d’en Daina és una de les construccions megalítiques més impressionants i millor conservades de Catalunya. La seva monumentalitat i el magnífic estat de conservació permeten comprendre com eren aquests grans sepulcres col·lectius construïts fa prop de cinc mil anys.

Edificat entre el Neolític final i el Calcolític (entre el 2700 i el 2200 aC), pertany al tipus anomenat galeria catalana. La cambra funerària i el corredor formen un conjunt de gairebé set metres de longitud, envoltat encara per bona part del túmul original i per un espectacular cromlec de pedres que converteix aquest monument en un dels conjunts megalítics més complets i representatius del país.

Les excavacions arqueològiques hi van posar al descobert restes òssies de diversos individus, fragments de ceràmica, eines de sílex i petits objectes d’ornament, testimonis dels enterraments col·lectius que s’hi van practicar durant generacions. La seva excepcional importància va fer que l’any 1931 fos declarat Monument Històric Nacional, una de les primeres distincions patrimonials concedides a un monument megalític de Catalunya.

La Cova d’en Daina també ocupa un lloc destacat en la nostra història literària. Mercè Rodoreda, que va viure els darrers anys de la seva vida a Romanyà de la Selva, visitava sovint aquest indret i va deixar escrit un dels textos més bells dedicats a un monument megalític català, captivada pel misteri i la força evocadora d’aquestes pedres mil·lenàries.

Però hi ha una cosa que cap llibre ni cap fotografia no poden transmetre del tot. El dolmen s’alça en un indret lleugerament enlairat, envoltat pel paisatge serè de les Gavarres, enmig d’un entorn d’una bellesa extraordinària. El silenci que s’hi respira, la monumentalitat del conjunt i l’harmonia del lloc creen una atmosfera que impressiona des del primer instant. És un d’aquells espais on el temps sembla aturar-se i on resulta fàcil comprendre per què els seus constructors van escollir aquest indret per honorar els seus morts.

Terme Municipal:

Romayà de la Selva, comarca del Baix Empordà

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 499397

Y: 4633909

Altitud:

323 metres

El dolmen de Puigsespedres s’aixeca dalt d’un petit turó del terme de l’Esquirol, molt a prop de l’antic camí ral que unia Vic amb Olot. La seva situació dominant sobre l’entorn no és casual; com en molts altres monuments megalítics, els seus constructors van escollir un indret visible i estratègic per aixecar-hi una tomba destinada a perdurar en el temps.

Actualment el monument es conserva de manera parcial. Les grans lloses de la cambra funerària encara permeten comprendre la magnitud original de la construcció, tot i que moltes d’elles presenten un important deteriorament i han quedat desplaçades respecte de la seva posició primitiva. Malgrat aquest estat, continua transmetent la força pròpia de les grans construccions de pedra que han desafiat el pas dels mil·lennis.

Les primeres excavacions arqueològiques, realitzades a començaments del segle XX, van permetre recuperar restes humanes, eines de sílex, ornaments elaborats amb petxines i pedra, fragments de ceràmica i una petita peça de coure. Més recentment, els anys 2011 i 2012, noves intervencions arqueològiques van deixar al descobert el perímetre del túmul i el paviment original de la cambra, aportant també noves restes òssies i petits elements d’ornament funerari. Aquest conjunt de troballes situa el monument entre el Neolític final i el Calcolític, fa més de quatre mil anys.

Terme Municipal:

l’Esquirol, comarca d’Osona

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 448610

Y: 4653653

Altitud:

729 metres

La Pedra Llarga, situada a l’entrada de Sant Hilari Sacalm, és un dels menhirs més coneguts de les Guilleries i un dels monuments megalítics més singulars de la comarca de la Selva. Tot i que avui es troba envoltada per un espai urbanitzat, aquesta gran pedra dreta continua mantenint la força i el misteri que l’han acompanyada durant més de quatre mil anys.

Es tracta d’un gran bloc de granit, d’uns dos metres d’alçada, clavat verticalment al sòl. La seva simplicitat contrasta amb l’enorme càrrega simbòlica que probablement va tenir per a les comunitats prehistòriques que el van aixecar. Els especialistes el daten entre el Neolític final i l’edat del Bronze, una època en què aquests monòlits podien servir com a elements rituals, fites territorials o punts de referència dins el paisatge.

Precisament aquesta darrera funció és la que defensava Antoni Rovira i Virgili a la seva Història de Catalunya. L’historiador considerava que la seva situació, a la cruïlla dels antics camins que conduïen cap a Santa Coloma de Farners, Sant Hilari Sacalm i Vic, reforçava la hipòtesi que hagués estat utilitzat per assenyalar límits o orientar els caminants. Amb la construcció de les carreteres modernes, el menhir va haver de ser desplaçat uns metres fins a l’emplaçament actual, perdent part del seu context original però conservant intacte el seu valor patrimonial.

Al llarg dels segles, la Pedra Llarga també ha alimentat la imaginació popular i ha donat origen a diverses llegendes, un fet habitual en molts monuments megalítics. Aquesta combinació d’història, tradició i misteri contribueix a convertir-la en un dels elements patrimonials més emblemàtics de les Guilleries.

Terme Municipal:

Sant Hilari Sacalm, comarca de la Selva

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 459835

Y: 4635666

Altitud:

811 metres

El dolmen de Puigseslloses, situat al costat mateix de l’ermita de Sant Jordi de Puigseslloses, és probablement el monument megalític més emblemàtic d’Osona i un dels més notables de Catalunya. Des del petit turó on s’aixeca domina bona part de la Plana de Vic, convertint-se en una referència visible des de nombrosos indrets de la comarca.

Terme Municipal:

Folgueroles, comarca d’Osona

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 441690

Y: 4644212

Altitud:

529 metres

El dolmen de Sant Corneli, situat al costat mateix de l’església romànica del mateix nom, al terme de Tavertet, és un dels monuments megalítics més singulars d’Osona. La seva proximitat amb el temple medieval ofereix una imatge difícil de trobar: dos espais funeraris i de culte, construïts amb milers d’anys de diferència, compartint un mateix indret.

Es tracta d’una cista neolítica amb túmul complex, formada per una cambra i un corredor. Tot i que ha perdut les lloses de coberta i una part del túmul ha quedat alterada per la construcció de l’església, encara conserva prou bé la seva estructura per comprendre com era aquest tipus de sepulcre prehistòric.

L’any 1972 fou objecte d’una excavació arqueològica que va permetre estudiar-ne la construcció i recuperar alguns materials funeraris, entre els quals fragments de sílex localitzats tant durant els treballs com en prospeccions efectuades als voltants del monument. Els especialistes el situen entre el Neolític final i el Calcolític, quan les primeres comunitats agrícoles començaven a aixecar els grans monuments de pedra destinats als seus enterraments.

Terme Municipal:

Tavertet, comarca d’Osona

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 452247

Y: 4651682

Altitud:

1.021 metres

El dolmen del Salt es troba al pla de Rigosa, dins el terme de Llaés, molt a prop de l’antic camí ramader que comunicava Llaés amb la Creu de Sant Bernabé. La seva situació, en una extensa plana situada a gairebé mil metres d’altitud, ofereix un entorn obert i lluminós que contrasta amb el d’altres monuments megalítics del nostre territori.

El primer que sorprèn en arribar-hi no és tant el dolmen com el paisatge que l’envolta. El prat, el cel obert i les àmplies vistes transmeten una agradable sensació de calma. És fàcil entendre per què els constructors prehistòrics van escollir aquest indret privilegiat per aixecar-hi un monument destinat a perdurar en el temps.

L’estructura conserva les grans lloses laterals de la cambra sepulcral, però ha perdut la coberta. El pas dels segles també ha deixat empremta en el monument, fent que les parets s’inclinin lleugerament cap a l’interior, una característica que recorda força la del dolmen de Saderra. Malgrat aquestes alteracions, continua transmetent amb força la senzillesa i la solidesa pròpies de les construccions megalítiques.

Els arqueòlegs el daten dins el període del bronze antic, quan aquestes terres eren habitades per comunitats que enterraven els seus morts en monuments de pedra destinats a mantenir viva la memòria dels avantpassats

Terme Municipal:

Llaés, entitat de població de Ripoll

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 437998

Y: 4667983

Altitud:

982 metres

El dolmen de Saderra – també conegut com a dolmen de Puig Castelló- s’alça al cim del puig Castelló, dins l’antic terme de Saderra, avui integrat al municipi d’Orís. La seva situació respon perfectament al criteri dels constructors megalítics, que acostumaven a escollir indrets elevats i dominants per aixecar els seus monuments funeraris. Tot i això, el creixement del bosc ha acabat envoltant-lo d’una espessa vegetació que el manté discretament ocult fins que el visitant gairebé el té al davant.

Malgrat la desaparició de la llosa de coberta, el monument conserva una bona part de la seva estructura original. El pas dels segles i la pressió exercida pels arbres han anat inclinant les grans lloses laterals cap a l’interior de la cambra, fet que li confereix un aspecte fràgil però, alhora, carregat de personalitat.

Les notícies que en tenim són escasses. Espoliat ja des d’antic, fou objecte d’una prospecció cap als anys cinquanta, promoguda pel propietari de la finca, el senyor Calderó, amb la participació del doctor Fosas, de Sant Quirze de Besora, i de membres de l’ADET de Torelló. Aquells treballs van permetre recuperar algunes peces dentàries, fragments d’ossos humans i un tros de ganivet de sílex. També es té constància que, en una altra ocasió, uns excursionistes hi van localitzar un altre fragment d’aquesta mateixa eina prehistòrica.

Els arqueòlegs situen la seva construcció durant el bronze antic, fa prop de quatre mil anys. Des d’aleshores, aquest petit monument ha contemplat el pas de generacions senceres. Avui, silenciós i gairebé amagat entre els arbres, continua transmetent aquella mateixa sensació de misteri que acompanya tots els indrets on la història i la natura han après a conviure.

Terme Municipal:

Saderra, veïnat d’Orís

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 437310

Y: 4659884

Altitud:

702 metres