DÒLMENS: el dolmen de Sant Corneli, a Tavertet

Es tracta d’una cista neolítica amb túmul complex, formada per dues cambres adossades. Té una llargada total de 3,50 m.

La cambra, enllosada completament, no presenta una diferència d’alçada respecte del corredor. Les mides de la cambra són 1,90 m de llargada per 1,20 m d’amplada; i el corredor, que es troba separat per una llosa, fa 2 m de llargada.

La capçalera del megàlit està formada per una llosa de coberta, de 0,60 m. El túmul, que es troba parcialment envaït per l’edifici de l’església, fa uns 11 m de diàmetre.

L’any 1972 va ser objecte d’una excavació arqueològica, duta a terme per Rosa Almuzara, Josep M. Nolla i Xavier Nieto i dirigida per Ricard Batista Noguera, que la van considerar com a galeria catalana.

Pel que fa als materials arqueològics associats al megàlit, tot i que no van ser publicats els trobats durant l’excavació, es té coneixement que es van recuperar escasses restes d’aixovar funerari. També en consten els recollits, al seu voltant i en superfície, per Francesc Puntí i Homs, aleshores masover del mas la Cau, corresponents a diversos fragments de sílex, alguns amb retoc.

Pel que fa a la seva cronologia, tot i que els autors de l’excavació el van situar dins l’horitzó de «Cultura pirenaica» (1600 aC.) i malgrat la falta de materials arqueològics, per les seves característiques arquitectòniques, es podria situar en el neolític final/calcolític.

Forma part del grup de cistes neolítiques amb túmul complex de la zona de Tavertet, bastides dins la segona meitat del V mil·lenni aC., considerades com una de les primeres manifestacions megalítiques de Catalunya.

Font: Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona