Cases de pagès – La Vall del Ges i el Bisaura https://www.vallgesbisaura.com La Vall del Ges i el Bisaura Mon, 08 Apr 2024 08:49:50 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=6.0.8 CASES DE PAGÈS: Presentació i contingut https://www.vallgesbisaura.com/territori/cases-de-pages/cases-de-pages-presentacio/ https://www.vallgesbisaura.com/territori/cases-de-pages/cases-de-pages-presentacio/#respond Mon, 18 May 2015 19:10:00 +0000 http://www.vallgesbisaura.com/uncategorized/cases-de-pages-presentacio/

És evident que si hi ha alguna ensenya representativa del que és l’essència d’un territori com aquest nostre, sens dubte que les cases de pagès ocupen un lloc destacat.

L’objectiu d’aquest racó del bloc és deixar constància dels masos, masies i cases de pagès que ens envolten. Moltes per sort encara hi són. D’altres, per no dir moltes, no han superat l’abandonament ni el pas dels anys i han desaparegut. Unes altres, completament rònegues i de les que cap senyal en queda, només ens ha arribat el nom.

Sigui tot plegat un homenatge a tots aquells homes i dones que han fet de les cases de pagès la raó de la seva existència.

En aquest cas, el treball es va completant de manera progressiva.

Sant Pere de Torelló

Arcs, Artiga Dolenta, Avet, Barraca Ramona, Barraca Vena, Bracons, Cal Ferrer, Cal Ros, Cal Sapotami, Cal Sastre, Cal Tardaner, Cal Teixidor, Cal Vivet, Can Baletes, Can Blanc, Can Font, Can Patafi, Can Patiràs, Can Pau Gras (Can Roca Seca), Can Poca Roba (Mas Pujol), Can Rumia, Can Turet, Can Villaret, Can Xicó, Canet, Casanova de Codinac, Casanova de la Pradella, Castellet, Casanova del Collell, Clot del Corder, Codina de Nespla, Collsaplana, Coromina, Corona, El Cantinell, El Casal de Curull, El Casot de la Vola, El Casot del Castell, El Coll del Pujol, El Collell, El Grau del Puig, El Güell, El Manguet, El Mas (El Mas de l’Om), El Molí de Bracons, El Molí de la Riera, El Molí de la Rierola, El Molí de Pigrau, El Molí de Targarona, El Prat de la Vola, El Puig de Canet (El Puig), El Pujalt, El Pujol, El Pujolet de Pigrau, El Roger, El Serrat (El Serrat de Nespla), El Sitjà, El Tut, El Verdaguer, Cortils, Escola de la Vola, Estrader de Nespla, Goviac, Hostal de Mal Govern, Icart, Joventeny de Curull,  l’Hostalet, l’Hostalot, La Baga del Pi, La Baulella, La Cabana del Paraire, La Caseta de la Fàbrega, La Coma del Coll, La Cometa, La Fàbrega, La Fàbrica de la Teularia, La Fàbrica de Targarona, La Font Santa (La Rierica), La Guàrdia, La Guspinera, La Miranda de Comes, La Miranda del Roger, La Panosa (Aulina), La Pradella, La Redortra, La Riera, La Rierola, La Rovira, La Sala, La Teularia, La Tusia, La Vessana, La Vinyeta, Les Cases, Les Codines, Les Roviles, Les Salines, Les Trapadelles, Llombragueres de Baix, Llombragueres de Dalt, Comes, Mas Cullell, Mas Dot, Mas Font, Mas Fontdevila, Mas Fontís, Mas Grill, Mas Palomar, Moles, Morelles, Olzina, Palou, Pedroses, Piguillem, Pigrau (Can Cabanes), Pla del Bosc, Pla ses Lloses, Puiggrony, Puigxuquí, Pujol de Nespla, Rabassola, Rectoria de la Vola, Sant Esteve del Vilar, Targarona, Terrers, Torrents de Codines, Torrents Generós, Trotacans, Vallvert, Vila de Radulf, Vilarrasa, Vinyoles.

raconada Forat Micó / Curull:

La Vall, Espaulella, Casa Nova d’Espaulella, Salgueda, Canal de SalguedaTorbat, Curull, Barral, Planadella, Molí de la Vila de Boscarons, Barraca, Puig, Ruflà, Can Quirze, Canemàs, Curtals, Falgós, Can Portella, Pardal, Magí, Mas Fred, Xirimina, Sentinella, Joan o LlomanersMolí del Salt, Toriscada, Pedreguet, Degollats.

 

  • les cases no marcades restes pendents perquè moltes d’elles encara estan habitades

Sant Vicenç de Torelló

Coll de GallinaMas Amalric, Mas Andreu, Mas Serrallonga, Mas Can Creus, Can Peix, Can Vidal, Can Xisquet, Capdevila, Comadebó, El Camps, El Jolis, El Vilar, El Viver, Font de Nogueres, Joanet de Pujols, La Palmarola, La Serra, La Torre, Les Passeres, Masgrau, Molinot, Can Xicopera, Musull, Roviroles, Torre Novelles, Vallmajor, Verdaguer, Vilardell, Molí Mas Andreu, El Sot Gran, Canamàs, Altarriba, La Torreta, Can Corrius, Can Palomo, Can Vila, Casanova de Cosseumes, Castells, Cosseumes, Can Tomàs de Pagès.

Torelló

Vidrà

Santa Maria de Besora

Llaés, veïnat de Ripoll

Sant Vicenç de Puigmal, veïnat de Ripoll

Saderra, veïnat d’Orís

La Coma, Les Valls, Tartera, Saderra, El Soler, El Serrat, Collell, Bataiola

La Vall d’en Bas

Les Masies de Roda

l’Esquirol

Vilanova de Sau

Querós – Sant Hilari Sacalm

Susqueda

El molí Nou, a Vidrà. Fons Centre Excursionista de Catalunya
]]>
https://www.vallgesbisaura.com/territori/cases-de-pages/cases-de-pages-presentacio/feed/ 0
CASES DE PAGÈS: el Baucells, a l’Esquirol https://www.vallgesbisaura.com/territori/cases-de-pages/cases-de-pages-el-baucells-a-lesquirol/ Mon, 25 Mar 2024 13:29:27 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=46101

Tot i quedar fora de les aigües del pantà de Sau, ben segur que l’embassament va ser la raó per deixar aquesta casa abandonada.

El seu estat actual és lamentable, ple de vegetació per tot arreu. La seva degradació ja és inexorable perquè va avançant l’enfonsament tant de les teulades com del seu interior.

Trobem la ressenya d’una excursió de l’any 1945 feta per Jaume Fluvià Moner on diu: “poc més enllà deixem el camí de Sau (venien de Roda) que fins ara havíem seguit i que es dirigeix cap a la vora del riu, mentre nosaltres ens enfilem falda amunt de la muntanya, encara que seguint la mateixa direcció del Ter, fins a trobar aviat la casa del Baucells a sobre la carena. Tot és ple de llenya tallada i algunes piles a punt de cobrir per fer carbó. Muntanya amunt i en el canal abans d’arribar al Baucells es veu la casa de les Valls. Des del Baucells continuem enllà tot enfilant-nos paulatinament per la falda de la muntanya, fins a trobar la Font del Baucells.”

 

Terme Municipal:

l’Esquirol

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 446842

Y: 4648972

Altitud:

462 metres

imatges

la cabana

ubicació en el mapa

]]>
CASES DE PAGÈS: Collformic, a l’Esquirol https://www.vallgesbisaura.com/territori/cases-de-pages/cases-de-pages-collformic-lesquirol/ Thu, 22 Feb 2024 14:48:10 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=44999

Son ben poques les restes que podem trobar de l’edificació d’aquesta, semblaria, petita casa.

Ben segur que han servit per vestir alguna construcció dels voltants. Trossos de teules escampades i alguna pedra cantonera que encara hi queda delaten la seva ubicació, exactament en el punt on la marquen diversos mapes.

Propera en la distància i allunyada per l’orografia es troba la casa de pagès el Pujalt.

Ramon Vinyeta en parla en un dels itineraris del seu llibre Les Gorgues (1956) pàg. 79 quan diu: “Collformic. Ruïnes d’una antiga masoveria.”

 

Terme Municipal:

l’Esquirol

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 446460

Y: 4649373

Altitud:

415 metres

imatges

mapa

mapa llibre "Les Gorgues" de Ramon Vinyeta

ubicació en el mapa

]]>
CASES DE PAGÈS: el Pujalt, a Les Masies de Roda https://www.vallgesbisaura.com/territori/cases-de-pages/cases-de-pages-el-pujalt-a-les-masies-de-roda/ Fri, 16 Feb 2024 07:46:18 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=44703

Casa en runes que per ben poc es va salvar de les aigües del pantà de Sau. És molt bonic el paratge on es troba, enfilada dalt d’un turó on el riu Ter hi dibuixa un meandre.

El poc que queda, no deixa entreveure que fos una pagesia massa important tot i que la construcció i el material semblen indicar la seva antiguitat.

Es pot trobar una referència d’aquesta casa en un document sobre l’àmbit de la parròquia de Sant Vicenç de Verders de l’any 1242, quan el prior de Sant Pere de Casserres, Pere, concedí a Pere de Terrades, fill de Bernat de Bac i a Pere d’Ardola: “Totam illam bajuliam integre quam dictus Bernadus de Bago, quondam, per domum nostram tenebat, sicuti concludunt aqua fluminis Tiveris et aqua fluminis de Gorga et usque ad gradus Villenove et in aliis locis ultra flumine Tocerii, in manso et in honoribus de Vinyaret, qui est in parochia Sancti Vincentii de Rieria et in manso de Baucels, qui est in parochia Sancti Michaelis de Sorerol et in manso de Pujal et in manso de F. de Speluncha qui sunt in predicta parochia Sancti Vicentii de Rieria”.

 

Font: Antoni Pladevall, article revista Ausa (no consta la data)

 

Terme Municipal:

Les Masies de Roda

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 446565

Y: 4649125

Altitud:

424 metres

imatges

ubicació en el mapa

]]>
CASES DE PAGÈS: la Riba, a Vilanova de Sau https://www.vallgesbisaura.com/territori/cases-de-pages/cases-de-pages-la-riba-a-vilanova-de-sau/ Wed, 07 Feb 2024 23:00:07 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=44608

Abans la casa de la Riba era una fonda on sempre hi havia gent, sobretot excursionistes, tofonaires de pas i fins i tot agents de la Guàrdia Civil que feien el recorregut a peu de Roda de Ter fins a Tavertet. L’Àngel Font hi va viure fins als 6 anys i en tenia 12 quan la presa es va posar en funcionament. Té molt presents les classes a l’escola de Sant Romà i la primera comunió. I quan baixa fins a l’església romànica encara sap reconstruir tota la distribució dels carrers i de les antigues masies veïnes, com la Rovira, el Moner, el Vilar i el Molí.

“Quan era jove no donava importància a aquestes runes, però amb l’edat, a mesura que la història del pantà s’ha començat a explicar i ve tanta gent a visitar-lo, m’entra el sentimentalisme i m’agrada que el passat es doni a conèixer”, explica mentre camina davant les parets enrunades de la infantesa. “Era un poble preciós, en una vall fèrtil, molt oberta, envoltada per la serralada de les Guilleries i travessada pels meandres del riu”, recorda. “Si no s’hagués fet el pantà, ara seria un dels pobles més bonics de Catalunya, molt més impressionant que Rupit”, diu en to de broma.

La seva família va ser l’única que va quedar-se a Sau perquè el pare, també de nom Àngel, va saber veure que, amb l’arribada de treballadors i visitants a la presa, el negoci de la cantina podria funcionar molt bé: “Va ser l’únic veí que va tenir la visió que aquí vindria molta gent i que un local d’hostaleria tindria sortida”, defensa el fill. Els primers anys de les obres va muntar el local La Cantina, on oferia menjar als treballadors i després, el 1951, van construir l’Hostal la Riba pocs metres més amunt de l’embassament, on l’Àngel i la seva dona Concepció han treballat fins al 2017.

Font: entrevista del diari ARA a l’Àngel Font, veí de Sau. (2022)

 

Terme Municipal:

Vilanova de Sau

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 449800

Y: 4646843

Altitud:

387 metres

imatges

imatges antigues

Fons Borràs del Centre Excursionista de Catalunya (entre 1890 i 1919)
any 1918. Fons Ferran Damians del Centre Excursionista de Catalunya

ubicació en el mapa

]]>
CASES DE PAGÈS: la Riba Vella, a Vilanova de Sau https://www.vallgesbisaura.com/territori/cases-de-pages/cases-de-pages-la-riba-vella-a-vilanova-de-sau/ Wed, 07 Feb 2024 14:55:01 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=44580

També coneguda per Can Ànima Bella. En l’Inventari de Patrimoni Cultural de Vilanova de Sau (2011) diu que “es desconeix amb exactitud l’origen d’aquesta casa. Apareix documentada de diferent manera segons els mapes topogràfics antics. Es trobava a tocar de la riba esquerra del riu, a la part baixa de la vall“.

Se sap que era on vivia la llevadora de Sau.

 

Terme Municipal:

Vilanova de Sau

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 450013

Y: 4646856

Altitud:

386 metres

imatges

imatges antigues

ubicació en el mapa

]]>
CASES DE PAGÈS: Sellabona, a Vilanova de Sau https://www.vallgesbisaura.com/territori/cases-de-pages/cases-de-pages-sellabona-a-vilanova-de-sau/ Sat, 03 Feb 2024 14:52:53 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=44505

La casa de Sellabona pertany al terme de Vilanova de Sau. Juntament amb el Sangles són les primeres cases a nivell d’aigua que es troben després de la presa del pantà de Sau, just abans del túnel de desguàs. Té els orígens al segle XVII i era una masia prou important si mirem les restes que encara estan dempeus.

Es va abandonar perquè afegit al despoblament rural del temps en què es va produir, no tenia cap camí apte per a vehicles.

Es troba enlairada en una situació de privilegi sobre un meandre del Ter passat l’anomenat Torrent Pregón. Val a dir que l’aïllament és total encara que actualment hi arribi una carretera.

A l’altra riba, devant per devant, hi ha la casa el Sangles.

 

Font: Masies de les Guilleries i Collsacabra, de Lluís Balasch

 

Terme Municipal:

Querós, tot i que pertany al municipi de Vilanova de Sau

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 453393

Y: 4647016

Altitud:

357 metres

imatges

ubicació en el mapa

]]>
CASES DE PAGÈS: el Sangles, a Sant Hilari Sacalm https://www.vallgesbisaura.com/territori/cases-de-pages/cases-de-pages-el-sangles-a-sant-hilari-sacalm/ Sat, 03 Feb 2024 10:26:27 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=44432

La casa de pagès el Sangles, tot i per ben poc quedar fora de les aigües del pantà, presenta un avançat estat d’enrunament, amb tot el sostre esfondrat, tot i encara conservar algunes parets altes. Tant la casa com el seu entorn han quedat amagats i recoberts per una espessa vegetació. És com si la natura l’hagués abduït, se l’ha feta seva. Això sí, s’endevina que havia estat una gran casa.

Tot i que s’intueixen dos camins d’accés diferents, arribar-hi no és gens fàcil. El que segur eren els seus camps, una gran clariana, és un espai ple d’argelagues on és molt complicat avançar. Per la cara nord-est, si no fos perquè la gran raconada obaga és un immens jaç del senglar, la vegetació també ho impediria. Tot plegat, l’oblit total.

Davant la casa, a nivell de dins el pantà, encara queda dempeus el seu pou d’aigua. I a la mateixa alçada de riu, davant per davant, però a l’altra riba, hi ha la casa de Sellabona.

I destacar, per les seves grans dimensions, el majestuós lledoner centenari que es troba al costat de la casa.

Sobre el Sangles és molt interessant l’extens relat històric escrit l’any 2013 per Emma Llach i Joan Llinàs sota el títol “Querós. Dades per a la història d’una vall oblidada”. Diu així:

El Sangles era un mas situat a l’extrem més occidental de Querós, prop del Ter, al costat dret del riu. D’aquest mas se’n conserva part del seu arxiu patrimonial, integrat dins del fons dels doctors Salarich, dipositat a l’Arxiu Comarcal d’Osona.

Present al fogatge de 1360, el Sangles va pertànyer als dominis de Sant Pere de Casserres, tal com esmenta un document de l’any 1358, en què Pere Sangles veu reduïda per part del monestir la tasca que rep en l’esmentat mas. Trenta anys més tard, Pere Sangles -no sabem si la mateixa persona- rep un censal de Gumbau, rector de Querós. L’any 1449 Guillem Sangles acudeix a la crida del sindicat remença que es va convocar per redimir aquest mal ús. Al segle XVI, en diversos documents notarials apareix Segimon Sangles entre 1537 i 1564 i el seu fill Gabriel Sangles entre 1564 i 1587.

Al cap d’uns anys trobem el Sangles deshabitat: el 1625, aprofitant que a la casa no hi viu ningú, s’hi refugia durant un temps el bandoler Serrallonga per recuperar-se d’una malaltia. L’any 1631, tanmateix, el col·legi de Betlem, successor del monestir de Sant Pere de Casserres, estableix el mas Sangles i el veí mas Fàbrega a Anton Tallades, amb la condició de reedificar les cases i tenir-les afocades.

El 1686 documentem Margarida Sangles, esposa de Miquel Serra, que casa la filla, anomenada també Margarida, amb Antoni Joan Vilar. El 1704, una tercera Margarida, primer fruit d’aquest matrimoni, es casa amb Josep Faja; els capítols matrimonials d’aquest enllaç són molt explícits per conèixer l’evolució de la hisenda en aquests anys.

Miquel Serra, en casar-se amb Margarida (I) Sangles, havia passat a regir els masos Sangles i Fàbrega, i l’any 1692 engrandí la hisenda amb la compra del mas Illa, també de Querós. El pare passa els tres masos a la seva filla i pubilla Margarida (II), amb la condició que, si tenia un fill mascle, quedés per a ell exclusivament el mas Illa. La segona Margarida va tenir dos fills, la Margarida (III) que el 1704 es casava amb Josep Faja, i un noi, Jaume. Així doncs, els esmentats capítols matrimonials convertien Margarida (III) en pubilla dels masos Sangles i Fàbrega i el seu germà Jaume en hereu del mas Illa.

Gaspar Sangles, fill de Josep Faja i Margarida (III), succeí el pare pels volts de 1760, però, mort prematurament i sense fills, la hisenda va passar a un nebot, anomenat també Gaspar, l’any 1773, que trobem com a regidor per Querós l’any 1787. El succeí el seu fill Josep, també regidor diverses vegades entre 1808 i 1827 i alcalde de Vilanova de Sau el 1820. L’any 1850 menava el mas el seu fill Hilari, que estava casat amb Rosa Vilar i que el 1871 era jutge municipal de Querós. El succeí Josep Sangles, segurament fill seu, que el 1893 es va vendre el mas al doctor Josep Salarich, de Vic, que hi establí masovers. El doctor Salarich intentà que la propietat donés fruits, promovent, sense èxit, un salt d’aigua al Ter i un pont sobre la riera Major que facilités les comunicacions amb la plana de Vic. La segona família de masovers establerts per Salarich en aquelles dates, els Bruguera, s’hi van estar fins que el mas, a mitjan segle XX, va quedar abandonat.

 

Terme Municipal:

Querós, entitat de població de Sant Hilari Sacalm

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 453272

Y: 4646818

Altitud:

351 metres

imatges

el gran lledoner centenari

la pou d'aigua

imatges antigues

Autor desconegut. Arxiu Comarcal d’Osona, Fons patrimonial de la Família dels doctors Salarich

ubicació en el mapa

]]>
CASES DE PAGÈS: el Vilar, a Vilanova de Sau https://www.vallgesbisaura.com/territori/cases-de-pages/cases-de-pages-el-vilar-a-vilanova-de-sau/ Thu, 01 Feb 2024 21:39:43 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=44392

Era una de les cases més característiques i emblemàtiques de la vall de Sau. Molt probablement el seu orígen sigui anterior al segle XV. Aquest topònim segurament té origen als vilars altmedievals o fins i tot podria remuntar-se als periodes romans o tardoromans. En els fogatges de 1497 hi vivia en Vilar, i uns anys més tard als de 1553 en Joan Vilar.

Al seu costat, molt propera, s’hi troba la casa de la Vila. Un altre element a tenir en compte era la font del Vilar que es trobava sota la casa i que era molt coneguda en el seu temps.

És molt curiós el fet que els pals de la línia elèctrica de sortia de la petita central elèctrica del molí de Sau, passaven a tocar la casa i en canvi ells no teníen llum. Tota la producció anava cap a Vic.

El seu darrer propietari, la familia Vilar, també tenien les cases de la Vila, el Vilar i el Cortils. Sembla ser que tenia capella pròpia, dedicada a la Mare de Déu dels Dolors.

 

Terme Municipal:

Vilanova de Sau

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 448651

Y: 4646942

Altitud:

402 metres

imatges

la casa vista des de l'era

imatges antigues

ubicació en el mapa

]]>
CASES DE PAGÈS: El Muner, a Vilanova de Sau https://www.vallgesbisaura.com/territori/cases-de-pages/cases-de-pages-el-muner-a-vilanova-de-sau/ Thu, 01 Feb 2024 15:58:51 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=43927

Segons consta en l’inventari del Patrimoni Cultural de Vilanova de Sau, el Muner era un altre dels grans masos de la zona, es trobava sota el terme de Sant Romà, a la riba dreta del Ter.

El nom apareix documentat per primera vegada als fogatges de 1497, on consta el nom del propietari en Muner, posteriorment, als fogatges de 1553 hi habitava en Bartomeu Moner.

 

Terme Municipal:

Vilanova de Sau

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 449178

Y: 4646570

Altitud:

396 metres

imatges

postal

ubicació en el mapa

]]>