Si hi ha un element que identifica i dona personalitat al nostre territori, aquest és, sens dubte, el conjunt de masos, masies i cases de pagès que esquitxen el paisatge des de fa segles.

Més enllà del seu valor arquitectònic, les cases de pagès expliquen la història de moltes generacions de famílies que van viure de la terra i que, amb el seu esforç quotidià, van modelar el paisatge que avui coneixem. Cada mas amaga una història, un nom, una nissaga, una manera de viure i una estreta relació amb l’entorn que l’envolta.

L’objectiu d’aquest apartat és anar deixant constància de tots aquests masos, masies i cases de pagès del nostre territori. Moltes encara continuen habitades o es conserven en bon estat; d’altres han estat transformades amb el pas del temps; moltes han acabat desapareixent víctimes de l’abandonament, i d’algunes només n’ha perviscut el nom en un mapa, en un document antic o en la memòria de la gent.

Cada una d’elles forma part del nostre patrimoni i contribueix a explicar la història del territori. Per aquest motiu, aquest apartat vol ser també un petit homenatge a tots els homes i dones que, al llarg dels segles, han fet de la casa de pagès el centre de la seva vida, del seu treball i de la seva família.

Com la mateixa història del territori, aquest és un treball obert i en constant creixement, que s’anirà ampliant de manera progressiva a mesura que es vagin documentant i incorporant noves cases.

Arcs, Artiga Dolenta, Avet, Barraca Ramona, Barraca Vena, Bracons, Cal Ferrer, Cal Ros, Cal Sapotami, Cal Sastre, Cal Tardaner, Cal Teixidor, Cal Vivet, Can Baletes, Can Blanc, Can Font, Can Patafi, Can Patiràs, Can Pau Gras (Can Roca Seca), Can Poca Roba (Mas Pujol), Can Rumia, Can Turet, Can Villaret, Can Xicó, Canet, Casanova de Codinac, Casanova de la Pradella, Castellet, Casanova del Collell, Clot del Corder, Codina de Nespla, Collsaplana, Coromina, Corona, El Cantinell, El Casal de Curull, El Casot de la Vola, El Casot del Castell, El Coll del Pujol, El Collell, El Grau del Puig, El Güell, El Manguet, El Mas (El Mas de l’Om), El Molí de Bracons, El Molí de la Riera, El Molí de la Rierola, El Molí de Pigrau, El Molí de Targarona, El Prat de la Vola, El Puig de Canet (El Puig), El Pujalt, El Pujol, El Pujolet de Pigrau, El Roger, El Serrat (El Serrat de Nespla), El Sitjà, El Tut, El Verdaguer, Cortils, Escola de la Vola, Estrader de Nespla, Goviac, Hostal de Mal Govern, Icart, Joventeny de Curull,  l’Hostalet, l’Hostalot, La Baga del Pi, La Baulella, La Cabana del Paraire, La Caseta de la Fàbrega, La Coma del Coll, La Cometa, La Fàbrega, La Fàbrica de la Teularia, La Fàbrica de Targarona, La Font Santa (La Rierica), La Guàrdia, La Guspinera, La Miranda de Comes, La Miranda del Roger, La Panosa (Aulina), La Pradella, La Redortra, La Riera, La Rierola, La Rovira, La Sala, La Teularia, La Tusia, La Vessana, La Vinyeta, Les Cases, Les Codines, Les Roviles, Les Salines, Les Trapadelles, Llombragueres de Baix, Llombragueres de Dalt, Comes, Mas Cullell, Mas Dot, Mas Font, Mas Fontdevila, Mas Fontís, Mas Grill, Mas Palomar, Moles, Morelles, Olzina, Palou, Pedroses, Piguillem, Pigrau (Can Cabanes), Pla del Bosc, Pla ses Lloses, Puiggrony, Puigxuquí, Pujol de Nespla, Rabassola, Rectoria de la Vola, Sant Esteve del Vilar, Targarona, Terrers, Torrents de Codines, Torrents Generós, Trotacans, Vallvert, Vila de Radulf, Vilarrasa, Vinyoles.

raconada Forat Micó / Curull:

La Vall, Espaulella, Casa Nova d’Espaulella, Salgueda, Canal de Salgueda, Torbat, Curull, Barral, Planadella, Molí de la Vila de Boscarons, Barraca, Puig, Ruflà, Can Quirze, Canemàs, Curtals, Falgós, Can Portella, Pardal, Magí, Mas Fred, Xirimina, Sentinella, Joan o Llomaners, Molí del Salt, Toriscada, Pedreguet, Degollats.

• les cases no marcades restes pendents perquè moltes d’elles encara estan habitades

Coll de Gallina, Mas Amalric, Mas Andreu, Mas Serrallonga, Mas Can Creus, Can Peix, Can Vidal, Can Xisquet, Capdevila, Comadebó, El Camps, El Jolis, El Vilar, El Viver, Font de Nogueres, Joanet de Pujols, La Palmarola, La Serra, La Torre, Les Passeres, Mas Grau, Molinot, Can Xicopera, Musull, Roviroles, Torre Novelles, Vallmajor, Verdaguer, Vilardell, Molí Mas Andreu, El Sot Gran, Canamàs, Altarriba, La Torreta, Can Corrius, Can Palomo, Can Vila, Casanova de Cosseumes, Castells, Cosseumes, Can Tomàs de Pagès.

Torre Nova (Torre Pericas), Mas Codina, la Cuaranya, Can Dagès, Les Gambires, La Serra del Reig, Casa Nova de la Riera, Can Sidera, El Vilar de Baix, La Clota, El Coll, Collfred, Comallonga, Les Comes, Casa Les Comes, Els Plans, La Goula, Mas Boixader, Les Maioles, El Masnou, La teularia d’en Parrella (El Gelabert), Can Batista, Casa Nova de Sanaiàs, Vilar de Dalt, Puig de Joan, Puigdesalit, El Reig, La Riera, Puigroví, Casa Nova d’en Nofre, Mas Llorenç, Calverons, Casó de Calverons, Cervià, Martorell, Espadamala de Dalt, Espadamala de Baix, Finca de la Coromina, Can Pesseta, Saniàs, La Caseta del Reig, El Camp (Can Rabert), Can Cuevas, Can Serra, Cal Company, Mas Puigdejoan (Can Franquesa), Molí de la Coromina, La cabanya de la Coromina, Can Segalés, Morelles Nou, Casabella

El Coll, El Cavaller, Can Carrasquet, Talaia, Bac de la Plana, Llagosta, Blanquer, Palou Xic, La Plana, Arxer, Palou Gros, Cal Noi Paula, Grau, Vilaró, Milany, Clot de les Fonts, la Coma, el Pujol, Corrubí, Collfred, Molí de Collfred, Callís, Fontcuberta, Can Font, Pubill, Quintana, Moreu, Llances, Les Escanes, Les Lloses, Comarques, Casademunt, Sant Tomàs, Can Mic, Pla d’en Roca, Els Rònecs, La Vila de Boscarons, Hortau, La Canal, Sant Bartomeu (antic mas Iglésies), Molí Nou, Torrents, Molí del Salt, Amalric de Covildases, Mas Llebrer, Galderic de Baix, Casa Nova de Casademunt, La Carosa, el Convent de les Monges, La Casa Espatllada, Molí de Palou

Boscatell, Erademassa, Xicoy, Mir, La cabanya del Mir, Fogonella, Malveí, Beví Xic, Beví Gros, Les Dous, Cal Gat, Revell, La Riera, Collet de la Mongia, Carol, La Mongia, Coromines, Can Burell, Can Sibina, la Cogulera, Molí del Mir, Molí dels Ferrers, Bauma dels Ferrers, Bauma can Burres, Clot d’en Duran, Corbera, Casa Nova de Foradada, Bolunya, Molí de Clarella, Casal, Maçanet

Barretó, Tavèrnoles, la Vila, Purgatori, Hostal, el Salt, Teixidor, Casa Xica del Teixidor, Burbau, Masats, Graus, Molina, Castellpalom, Vinyagarsa, Pla de Masats, Castell de Llaés, Casa Xica de la Serra, el Casal, el Puig, el Solei, el Galitó, la Sala, la Serra, les Corts, Molí de la Sorra, el mas de la Vila, Pinosa, Casanova, la Terma, l’Espunyola, Molí de Tavèrnoles, Montsull, Molí de la Vila, Molí de les Corts

el Bufí

La Coma, Les Valls, Tartera, Saderra, El Soler, El Serrat, Collell, Bataiola

Sallent, Platraver, Freixeneda, Porxiugues, Llavaig

El Pujalt, El Cortils

Collformic, el Baucells

El Grau, La Codina, Perallonga, La Vila, El Vilar, La Teuleria, La Rovira, El Muner, La Riba, La Riba Vella, L’Oleruja, Sellabona

El Sangles, La Fàbrega, La Caseta de Querós, El Baldà, El Bracs, Can Palanques, La Casa del Molí de Querós, el Gombau, l’Illa

El Quer, La Muntada, Rocasalva, Can Marquès, Can Masaquè, La Rierica

El Molinot, també conegut com a molí de l’Amalrich, s’alimentava de l’aigua de la deu del mas Amalrich, coneguda amb el nom de Font de Grieres o Greieres. Per tant, no aprofitava l’aigua del Ges. És de suposar que l’aigua de què disposava no era gaire abundant, i d’aquí podria venir el terme Molinot, que vol dir molí petit o de poca importància.

Els terrenys del mas Amalrich arribaven fins a la riba del Ges. Era una família d’ascendència antiga i noble, documentada des del segle XIII. L’any 1820 hi constaven el mas Amalrich, la Casanova de l’Amalrich i el Molí de l’Amalrich, propietat de Martí Amalrich. L’any 1842, el molí i la Casanova van ser venuts, i posteriorment Joanet de Pujols o l’Alameda i el Molinot també van canviar de propietari.

Ben poca informació hi ha sobre la seva activitat com a molí. Sí que hi ha constància, però, d’altres activitats relacionades amb la venda de vins. Abans de 1893 s’hi va establir la fassina de Joaquim Antoja Roca, que fabricava aiguardent del núm. 211 amb un alambí de 30 litres de capacitat. També estava donat d’alta com a establiment de venda a l’engròs de vins i aiguardents del país.

Entre 1899 i 1900 hi apareix Joan Pastallé amb la venda de vins. Entre 1901 i 1906 hi consta Pere Cot i Oller, dedicat a la venda al detall de vins i aiguardents del país i comestibles, probablement en un local on també es podia menjar i beure. Entre 1911 i 1917 hi consta Josep Pastallé, també dedicat a la venda de vins. Entre 1923 i 1933 és Rosa Girabent Oller qui porta el negoci de vins.

Ubicació:

a la riera d’Amalrich, que aboca al riu Ges

Terme Municipal:

Sant Vicenç de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 439475

Y: 4656246

Altitud:

514 metres

Tot i quedar fora de les aigües del pantà de Sau, ben segur que l’embassament va ser la raó per deixar aquesta casa abandonada.

El seu estat actual és lamentable, ple de vegetació per tot arreu. La seva degradació ja és inexorable perquè avança l’enfonsament tant de les teulades com del seu interior.

Destaca la porta dovellada, amb finestra de pedra  amb brancals esculpits i llindes treballades, i curiosa finestra gòtica. Algunes de les parets del darrera podrien ésser de la masia primitiva del segle XII. Aquest és el Baucells Jussà, doncs proper hi havia també el Sobirà.

El Baucells tenia vinyes, i encara hi ha a la casa la tina i el cup de verema.

Trobem la ressenya d’una excursió de l’any 1945 feta per Jaume Fluvià Moner on diu: “poc més enllà deixem el camí de Sau (venien de Roda) que fins ara havíem seguit i que es dirigeix cap a la vora del riu, mentre nosaltres ens enfilem falda amunt de la muntanya, encara que seguint la mateixa direcció del Ter, fins a trobar aviat la casa del Baucells a sobre la carena. Tot és ple de llenya tallada i algunes piles a punt de cobrir per fer carbó. Muntanya amunt i en el canal abans d’arribar al Baucells es veu la casa de les Valls. Des del Baucells continuem enllà tot enfilant-nos paulatinament per la falda de la muntanya, fins a trobar la Font del Baucells.”

Terme Municipal:

l’Esquirol

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 446842

Y: 4648972

Altitud:

462 metres

Son ben poques les restes que podem trobar de l’edificació d’aquesta, semblaria, petita casa. Consta que l’any 1915 estava habitada.

Ben segur que han servit per vestir alguna construcció dels voltants. Trossos de teules escampades i alguna pedra cantonera que encara hi queda delaten la seva ubicació, exactament en el punt on la marquen diversos mapes.

Propera en la distància i allunyada per l’orografia es troba la casa de pagès el Pujalt.

Ramon Vinyeta en parla en un dels itineraris del seu llibre Les Gorgues (1956) pàg. 79 quan diu: “Collformic. Ruïnes d’una antiga masoveria.”

Terme Municipal:

l’Esquirol

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 446460

Y: 4649373

Altitud:

415 metres

Casa en runes que per ben poc es va salvar de les aigües del pantà de Sau. És molt bonic el paratge on es troba, enfilada dalt d’un turó on el riu Ter hi dibuixa un meandre.

El poc que queda, no deixa entreveure que fos una pagesia massa important tot i que la construcció i el material semblen indicar la seva antiguitat.

Es pot trobar una referència d’aquesta casa en un document sobre l’àmbit de la parròquia de Sant Vicenç de Verders de l’any 1242, quan el prior de Sant Pere de Casserres, Pere, concedí a Pere de Terrades, fill de Bernat de Bac i a Pere d’Ardola: “Totam illam bajuliam integre quam dictus Bernadus de Bago, quondam, per domum nostram tenebat, sicuti concludunt aqua fluminis Tiveris et aqua fluminis de Gorga et usque ad gradus Villenove et in aliis locis ultra flumine Tocerii, in manso et in honoribus de Vinyaret, qui est in parochia Sancti Vincentii de Rieria et in manso de Baucels, qui est in parochia Sancti Michaelis de Sorerol et in manso de Pujal et in manso de F. de Speluncha qui sunt in predicta parochia Sancti Vicentii de Rieria”.

Font: Antoni Pladevall, article revista Ausa (no consta la data)

Terme Municipal:

Les Masies de Roda

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 446565

Y: 4649125

Altitud:

424 metres

Terme Municipal:

Vilanova de Sau

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 449800

Y: 4646843

Altitud:

387 metres

També coneguda per Can Ànima Bella. En l’Inventari de Patrimoni Cultural de Vilanova de Sau (2011) diu que “es desconeix amb exactitud l’origen d’aquesta casa. Apareix documentada de diferent manera segons els mapes topogràfics antics. Es trobava a tocar de la riba esquerra del riu, a la part baixa de la vall“.

Se sap que era on vivia la llevadora de Sau.

Terme Municipal:

Vilanova de Sau

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 450013

Y: 4646856

Altitud:

386 metres

La casa de Sellabona pertany al terme de Vilanova de Sau. Juntament amb el Sangles són les primeres cases a nivell d’aigua que es troben després de la presa del pantà de Sau, just abans del túnel de desguàs. Té els orígens al segle XVII i era una masia prou important si mirem les restes que encara estan dempeus.

Es va abandonar perquè afegit al despoblament rural del temps en què es va produir, no tenia cap camí apte per a vehicles.

Es troba enlairada en una situació de privilegi sobre un meandre del Ter passat l’anomenat Torrent Pregón. Val a dir que l’aïllament és total encara que actualment hi arribi una carretera.

A l’altra riba, devant per devant, hi ha la casa el Sangles.

Font: Masies de les Guilleries i Collsacabra, de Lluís Balasch

Terme Municipal:

Querós, tot i que pertany al municipi de Vilanova de Sau

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 453393

Y: 4647016

Altitud:

357 metres

La casa de pagès el Sangles, tot i per ben poc quedar fora de les aigües del pantà, presenta un avançat estat d’enrunament, amb tot el sostre esfondrat, tot i encara conservar algunes parets altes. Tant la casa com el seu entorn han quedat amagats i recoberts per una espessa vegetació. És com si la natura l’hagués abduït, se l’ha feta seva. Això sí, s’endevina que havia estat una gran casa.

Tot i que s’intueixen dos camins d’accés diferents, arribar-hi no és gens fàcil. El que segur eren els seus camps, una gran clariana, és un espai ple d’argelagues on és molt complicat avançar. Per la cara nord-est, si no fos perquè la gran raconada obaga és un immens jaç del senglar, la vegetació també ho impediria. Tot plegat, l’oblit total.

Davant la casa, a nivell de dins el pantà, encara queda dempeus el seu pou d’aigua. I a la mateixa alçada de riu, davant per davant, però a l’altra riba, hi ha la casa de Sellabona.

I destacar, per les seves grans dimensions, el majestuós lledoner centenari que es troba al costat de la casa.

Sobre el Sangles és molt interessant l’extens relat històric escrit l’any 2013 per Emma Llach i Joan Llinàs sota el títol “Querós. Dades per a la història d’una vall oblidada”. Diu així:

El Sangles era un mas situat a l’extrem més occidental de Querós, prop del Ter, al costat dret del riu. D’aquest mas se’n conserva part del seu arxiu patrimonial, integrat dins del fons dels doctors Salarich, dipositat a l’Arxiu Comarcal d’Osona.

Present al fogatge de 1360, el Sangles va pertànyer als dominis de Sant Pere de Casserres, tal com esmenta un document de l’any 1358, en què Pere Sangles veu reduïda per part del monestir la tasca que rep en l’esmentat mas. Trenta anys més tard, Pere Sangles -no sabem si la mateixa persona- rep un censal de Gumbau, rector de Querós. L’any 1449 Guillem Sangles acudeix a la crida del sindicat remença que es va convocar per redimir aquest mal ús. Al segle XVI, en diversos documents notarials apareix Segimon Sangles entre 1537 i 1564 i el seu fill Gabriel Sangles entre 1564 i 1587.

Terme Municipal:

Querós, entitat de població de Sant Hilari Sacalm

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 453272

Y: 4646818

Altitud:

351 metres

Terme Municipal:

Vilanova de Sau

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 448651

Y: 4646942

Altitud:

402 metres