CASES DE PAGÈS: el Bracs, a Sant Hilari Sacalm

Situat a la dreta del Ter, a tocar la casa també enrunada del Baldà.

Les restes de la casa es troben molt a prop de la cota màxima de les aigües, però mai arriben a quedar-ne afectades. Era un mas de grans dimensions format per dues ales perpendiculars, una de 15 x 11 m i l’altra de 21 x 5 m, que s’unien a l’extrem de ponent.

Tal com ens descriu Maria Crous, que hi va néixer: “era una casa molt maca amb un porxo molt gran (…) a davant del portal hi havia l’era i una font a sota el cobert. Llavors, al mig de l’era hi havia un terrabastall amb una escala, per pujar el menjar del bestiar, i després aquella portalada molt gran, amb dos escalons de pedra que permetien entrar a dintre. A baix hi havia el bestiar, a la planta baixa hi vivíem nosaltres, i les habitacions eren a dalt. A la planta baixa hi havia la cuina, dues o tres sales, el que fèiem servir de rebost quan matàvem els porcs, un terrat grandiós (…). Al capdamunt d’una escala de fusta amb uns escalons amples i amb barana i tot, hi havia una sala molt gran que comunicava amb cinc habitacions que també eren grans”.

El Bracs apareix esmentat en el fogatge de 1360. L’any 1621 tenim notícia d’un tal Miquel Bracs, obrer de la parròquia. El 1659 documentem Segimon Bracs, el 1661 Miquel Bracs, que fou batlle del terme de Sau, el 1690 i 1694 Pere Bracs, i entre 1732 i 1742 Joan Bracs. El 1766 la hisenda formada pels masos Bracs, Obac i Gou, amb el molí, és propietat d’Antoni Portell i Bracs, notari de Vic, que en els masos esmentats hi té masovers.

L’any 1880, el Bracs, conjuntament amb els masos Obac i Gou, eren propietat de Carles Serrahima, que hi tenia com a masovers la família de Joan Cullell. Vers els anys 20 del segle XX, els masovers del Bracs eren Pere Freixas i la seva dona Francesca, que foren succeïts per la filla, Dolors Freixas i el gendre, Martí Crous. Els Crous Freixas van marxar del Bracs cap a l’any 1955 i foren substituïts pels darrers masovers, que venien del Quer, un mas de Susqueda.

Quan les aigües del pantà baixen força, a prop seu emergeix la font del Bracs, una surgència d’aigua que sempre brolla.