Les creus, les creus de terme, els pedrons i els pedronets formen part del patrimoni religiós i popular del nostre territori. Escampats pels camins, a l’entrada dels pobles, a les cruïlles, als límits de parròquies o al costat d’esglésies i masies, són testimonis silenciosos de la nostra història i d’una manera d’entendre el paisatge que ha perdurat durant segles.

Les creus de terme constitueixen probablement el conjunt més conegut. Es tracta, habitualment, de creus monumentals de pedra situades prop dels accessos als pobles o al costat dels camins. Sovint presenten decoració amb motius de la Crucifixió o elements heràldics i s’aixequen damunt d’un pedestal, generalment esglaonat. Tot i que de vegades s’han relacionat amb la delimitació del territori, la seva funció era principalment simbòlica, religiosa i de protecció dels viatgers, més que no pas la de marcar límits, funció pròpia de les fites.

L’origen d’aquestes creus no és del tot clar. S’ha especulat amb possibles precedents romans o fins i tot anteriors, però la seva presència és documentada a Catalunya, almenys, des del segle X.

Ara bé, no totes les creus que trobem a l’aire lliure poden considerar-se creus de terme. En molts casos es tracta de pedrons o pedronets, elements de dimensions més modestes però igualment carregats de simbolisme. Sovint commemoren una missió popular, recorden un fet determinat, assenyalen un indret de devoció o simplement testimonien la religiositat popular d’una comunitat.

La distinció entre una creu de terme i un pedró no sempre és senzilla. En alguns casos la documentació és escassa i les denominacions han anat variant amb el pas del temps. Un exemple el trobem a Torelló, on tradicionalment només la creu de Cervià és considerada una autèntica creu de terme, mentre que la resta de creus existents reben la denominació de pedrons.

La finalitat d’aquest apartat és recopilar tots aquests elements patrimonials —creus de terme, pedrons, pedronets i altres creus monumentals— presents al nostre territori. Més que establir classificacions estrictes, l’objectiu és donar-los a conèixer, explicar-ne la història i contribuir a preservar la memòria d’un patrimoni que, sovint, passa desapercebut.

Per aquest motiu, demano disculpes si en algun cas la denominació emprada no és la més precisa. L’objectiu principal no és tant la classificació com la divulgació i la posada en valor d’aquestes petites joies del nostre patrimoni.

• CREU DE TERME DE CAN FONT, a Ciuret
• EL PADRÓ DEL MOREU, a Ciuret
• CREU DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA CAU, a Llaés 
• EL PEDRÓ DE SANTA MARGARIDA DE CABAGÈS, a Vidrà
• CREU DE TERME DEL COLL, a Vidrà
• CREU DE COMA ESTREMERA, a Ciuret
• LA CREU DE LA SANTA MISSIÓ, a Vidrà
• LA CREU DE PALOU, a Vidrà
• LES CREUS DEL BARRETÓ I EL MOREU, a Santa Maria de Besora

• EL PEDRÓ, a Sant Quirze de Besora

• PUIG DE LES TRES CREUS, a Torelló
• PEDRONET DE LA MIRACULOSA, a Sant Vicenç de Torelló
• PEDRONET DE MONTSERRAT, a Torelló
• CREU DE TERME DE CERVIÀ, a Torelló 
• PADRÓ DE LA MARE DE DÉU DE LA GUIA DE ROCAPREVERA, a Torelló
• CREU DE LA SANTA MISSIÓ, a Torelló
• PEDRONET DE SANT ROC, a Torelló

• ELS QUATRE PEDRONETS DE LA MARE DE DÉU DE ROCAPREVERA, a Torelló:
  1. pedronet de PUIGROVÍ
  2. pedronet de CALVERONS
  3. pedronet de les GAMBIRES
  4. pedronet del REIG

• CREU DE LA SANTA MISSIÓ, a Sant Vicenç de Torelló

• PEDRONET VERGE DE MONTSERRAT, a Sant Pere de Torelló
• LA CREU DE BELLMUNT, a Sant Pere de Torelló
• EL PEDRONET DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES, a Sant Pere de Torelló
• EL PEDRONET DE LA MARE DE DÉU DE LES ALADES, a Sant Pere de Torelló
• EL PEDRÓ DEL CARRER BELLMUNT, a Sant Pere de Torelló
• EL PEDRONET PETIT DE BELLMUNT, a Sant Pere de Torelló
• LA CREU DE LA CREMA DELS SANTS, a Sant Pere de Torelló
• EL COMUNIDOR DE L’ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DE LA VOLA, a Sant Pere de Torelló

• MONUMENT A JERONI GALCERÁN, a Vinyoles d’Orís

• PEDRÓ DE LA MARE DE DÉU DEL ROURE, a Rupit i Pruit

Al costat de la Font Vidranesa, en el camí de pujada a Bellmunt, hi trobem aquest petit pedró amb una capelleta dedicada a la Mare de Déu de Lourdes. I només cal fixar-se en la inscripció que hi ha al davant per descobrir-ne una història ben curiosa:

«GRACIES A RAUL HERNETA I ESPOSA
R. ARGENTINA
BUENOS AIRES»

La inscripció deixa constància de qui va fer possible la construcció del pedró: Raul Herneta i la seva esposa, residents a l’Argentina, concretament a Buenos Aires.

Però el monument també ens diu qui el va construir. A la part posterior hi ha una segona placa, molt més senzilla, on es pot llegir:

«A. PINYOL
SANPERENC
ANY 1961»

Es tracta d’Agustí Pinyol, conegut santperenc, a qui s’atribueix la construcció del pedró. La data que hi figura, 1961, ens permet situar el monument amb força precisió.

I aquí apareix una petita curiositat. Ramon Vinyeta, en el seu llibre Bellmunt, publicat l’any 1949, ja deixava constància que s’estava construint un pedró al replà superior de la font, coronat per una petita capella destinada a acollir una imatge de la Mare de Déu de Lourdes. Aquesta referència és anterior a la data de 1961 que trobem gravada al monument.

No sabem si aquell primer pedró era una construcció diferent, si el projecte va quedar aturat i es va reprendre posteriorment, o si hi va haver alguna altra intervenció abans de la construcció definitiva. La inscripció del monument, però, és clara: l’obra que avui podem veure porta gravat l’any 1961.

El conjunt està construït amb pedra tosca i, segons una referència posterior, aquesta pedra hauria estat portada del mas Degollats. La petita capella, situada al capdamunt del pedró, acull la imatge de la Mare de Déu de Lourdes.

És un petit monument que pot passar fàcilment desapercebut quan pugem cap a Bellmunt, però que amaga una història molt particular: la devoció d’una família que vivia a Buenos Aires va fer possible que, aquí dalt, a les muntanyes de Bellmunt, quedés aquest petit record.

Terme Municipal: 

Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 441369

Y: 4660768

Altitud: 

968 metres

A tocar de l’església de Sant Andreu de la Vola, al capdamunt d’un petit turó que domina l’entorn, es conserva una estructura de pedra coronada per una creu de ferro. La seva situació elevada, al costat mateix de l’antiga parròquia, la relaciona directament amb l’espai religiós de la Vola.

Segons la tradició oral local, els veïns hi pujaven acompanyats pel rector per fer pregàries i demanar bones collites, així com protecció contra les tempestes i les pedregades. Aquesta pràctica coincideix amb les tradicionals benediccions dels camps i pregàries per conjurar les tempestes pròpies de la religiositat popular de les parròquies rurals.

L’estructura és senzilla: una base de pedra i morter, de planta aproximadament quadrada, sobre la qual s’aixeca la creu metàl·lica. La creu actual no és l’original; segons els testimonis recollits, l’antiga va desaparèixer i posteriorment fou substituïda per l’actual.

Tot i que no disposem de documentació que permeti determinar amb certesa la seva funció original, la tradició conservada i la seva situació permeten relacionar-la amb les antigues pràctiques comunidores. No respon a la tipologia dels comunidors arquitectònics més habituals, sinó que podria tractar-se d’un pedró o d’un espai exterior on es desenvolupaven funcions semblants.

La parròquia de Sant Andreu de la Vola té un origen molt antic: el lloc ja és documentat l’any 923 i l’església fou consagrada el 1032. Des de l’any 1699 disposava també d’un notable reliquier d’argent d’estil plateresc, obra de l’argenter Tomàs Soler i Grau, esmentat per Fortià Solà. Tot i que no es conserva cap document que relacioni aquesta peça amb el pedró, no es pot descartar que en algunes de les processons i rogatives que tradicionalment es feien per demanar bones collites o protecció contra les tempestes hi participessin objectes de culte destacats de la parròquia, entre els quals podria haver figurat aquest reliquier.

Terme Municipal: 

La Vola, entitat de població de Sant Pere de Torelló, a la comarca d’Osona

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 446990

Y: 4659141

Altitud: 

814 metres

Terme Municipal:

Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 439737

Y: 4654683

Altitud:

540 metres

Terme Municipal:

Rupit i Pruit

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 453124

Y: 4654715

Altitud:

979 metres

Davant de l’església parroquial de Sant Vicenç de Torelló es conserva aquesta creu de pedra, construïda l’any 1953 amb motiu de la celebració d’una Santa Missió. A la mateixa creu hi ha gravada la inscripció «1953 SANTA MISIÓN».

La peça està formada per una base, una columna i la creu pròpiament dita. La base, de formes geomètriques i tres plans superposats, sembla correspondre a l’element original, mentre que la columna, amb tres estries a les cares laterals, és posterior. Al damunt s’hi aixeca una creu llatina de formes corbes i d’inspiració gòtica.

La creu té un antecedent en aquest mateix indret: va substituir un antic pedró destruït durant la Guerra Civil. D’aquesta manera, la peça de 1953 manté la presència d’un element religiós que ja formava part de l’espai davant de l’església.

Terme Municipal: 

Sant Vicenç de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 439913

Y: 4656874

Altitud: 

553 metres

Fins fa pocs anys aquesta creu es trobava al seu emplaçament original, al peu de l’inici de la pujada al santuari de Rocaprevera de Torelló.

L’any 1954, Josep Maria Pericas va projectar una creu formada per una base piramidal construïda amb còdols de riu. Damunt seu s’aixecava un pedestal de pedra amb una inscripció commemorativa de la Santa Missió i la data de 1954. Una columna de pedra culminava en un elegant capitell decorat amb relleus d’inspiració art déco, sobre el qual descansava una creu llatina de ferro.

L’any 2018, una bretolada va malmetre el monument. Paral·lelament, es va obrir un debat sobre la conveniència de mantenir-lo al seu emplaçament, atès el seu origen religiós i el context històric en què havia estat erigit. La decisió final va ser retirar-lo del lloc original.

Durant el temps que la creu va romandre dipositada en dependències municipals, va desaparèixer el capitell original, una de les peces més singulars de l’obra. Posteriorment, el monument es va reinstal·lar en un racó situat al costat nord del santuari de Rocaprevera, però sense el capitell ni la base de còdols, alterant de manera significativa el projecte original concebut per Josep Maria Pericas.

La Santa Missió era una antiga pràctica de l’Església catòlica que consistia en uns dies de predicació, catequesi i celebracions religioses extraordinàries destinades a renovar la fe dels fidels d’una parròquia.

Tot i que aquestes missions existien des de feia segles, va ser sobretot després de la Guerra Civil Espanyola quan es van estendre arreu del país, impulsades pel règim franquista dins el context del nacionalcatolicisme. Com a record de la seva celebració, moltes parròquies van aixecar creus commemoratives amb la data de la Missió, com és el cas de la de Rocaprevera.

Més enllà del context històric que les va veure néixer, aquestes creus formen part del nostre patrimoni i constitueixen el testimoni d’una època determinada.

Any actuació:

1954

Terme Municipal: 

Torelló, comarca d’Osona

Coordenades UTM:

Zona: 31T

ubicació inicial:

X: 438863

Y: 4654862

ubicació actual:

X: 438767

Y: 4654720

El 24 de març de 1873, durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), moria a Vinyoles d’Orís Jeroni Galceran i Terrés, un dels principals caps militars carlins catalans d’aquell moment. Havia estat greument ferit el dia anterior, durant el transcurs de la batalla coneguda com el Foc de la Gleva.

Per honorar la memòria de Jeroni Galceran, es construí a Vinyoles, al cim del turó on havia estat ferit de mort, un monument de pedra coronat per una creu de ferro. L’obra, projectada per l’arquitecte Josep Maria Pericas Morros, consistia en una creu de ferro encastada en una columna circular de pedra, on hi constava la inscripció: «Aquí caygué mortalment ferit en Jeroni Galceran, als 23 de mars de 1873. Reposi la seva ànima en la pau de Christ».

La inauguració es va celebrar el 23 de juny de 1912 i es convertí en una gran festa dels tradicionalistes. L’acte fou oficiat pel reverend Josep Picas, antic company d’armes de Jeroni Galceran, i hi assistiren, en representació de la família, la seva filla Serafina i el seu espòs.

Segons les cròniques de l’època, s’hi van arribar a reunir prop de 15.000 persones vingudes de diferents punts de Catalunya. Per facilitar-ne el desplaçament es van organitzar trens especials des de Tarragona i Lleida fins a Barcelona i, des de l’estació del Nord, fins a Torelló. L’afluència fou tan gran que, en arribar a Vic, es van haver d’incorporar quatre vagons més als vint-i-dos que havien sortit de Barcelona.

Un cop arribats a Torelló, els participants es van desplaçar amb tartanes o a peu fins a Vinyoles, on es va procedir a la benedicció de la creu. Acabat l’acte, la multitud es traslladà a Conanglell, on, a l’esplanada davant de la capella, se celebrà una missa popular. Després van seguir el dinar i els parlaments i, a mitja tarda, la comitiva va emprendre el retorn cap als seus llocs d’origen.

Són nombroses les ressenyes periodístiques i les imatges que es conserven d’aquella jornada. És especialment interessant la crònica publicada l’endemà de l’acte, el 24 de juny de 1912, pel diari La Vanguardia, (aquí la seva transcripció) que permet conèixer amb detall el desenvolupament de la celebració.

Malauradament, el monument fou destruït l’any 1936, en plena Guerra Civil, en un acte que es considera de caràcter vandàlic.

Anys més tard, una iniciativa privada, amb el suport de l’Ajuntament de les Masies de Voltregà, impulsà la reconstrucció del monument. L’1 de maig de 2003, en presència d’una besnéta de Jeroni Galceran i d’altres familiars, es va inaugurar la nova creu.

Posteriorment, cap a l’any 2017, la caiguda d’un llamp tornà a destruir la creu. Actualment només se’n conserva la base i, escampades pel terra, algunes restes de pedra del que havia estat la seva columna.

Terme Municipal:

Vinyoles d’Orís, entitat de població de Les Masies de Voltregà

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 436223

Y: 4654983

Altitud:

561 metres

Petita creu de ferro situada sobre una base de pedra, a ponent de la casa de pagès Palou Gros, just a l’inici de la pista que porta cap als Ferrers.

Fa 1,45 metres d’alçada i està formada per un passamà de ferro de tres centímetres d’amplada.

La seva situació, en un punt obert del terreny, li proporciona unes magnífiques vistes sobre l’entorn, que constitueixen un dels principals atractius del lloc.

Terme Municipal:

Vidrà

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 441129

Y: 4665175

Altitud:

1.105 metres

Creu de ferro situada al costat de la pista que baixa de Sant Pere de Torelló fins a la urbanització de la Riera.

El seu origen està relacionat amb els fets ocorreguts en aquest indret al començament de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), quan s’hi va fer una foguera per cremar les imatges dels sants de l’església de Sant Pere de Torelló.

Com a record d’aquell episodi, s’hi va erigir aquest pedronet, que ha mantingut fins avui el record d’aquell indret i dels fets que hi van succeir.

Terme Municipal:

Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 442069

Y: 4658285

Altitud:

588 metres