CREUS I PEDRONS: el pedró de la Mare de Déu del Roure, a Rupit i Pruit

En origen, el pedró de la Mare de Déu del Roure consistia en una capelleta oberta al tronc d’un roure que albergava al seu interior la imatge de la Mare de Déu.

Estava situat a l’antic camí que comunicava Cantonigròs amb Pruit i Rupit, actualment força desdibuixat. La primera referència documental d’aquest pedró la recull el folklorista català Joan Amades, a través de la reproducció d’una estampa datada al segle XVIII. Segons la tradició, la imatge fou trobada per un pastor dins la soca d’un roure i, per venerar-la, es va optar per obrir-hi una capelleta en el tronc del mateix arbre.

A finals del segle XIX, la devoció envers la imatge es va incrementar gràcies a la participació del poeta mossèn Jacint Verdaguer en els actes relacionats amb aquest culte. El poeta s’hostatjava a la masia del Bac, propietària del pedró, i va participar en diverses ocasions en l’aplec que s’hi celebrava.

Durant la Guerra Civil espanyola, la imatge fou destruïda i la capelleta i el roure quedaren cosits a trets. Acabada la guerra, el propietari del Bac va restaurar la capella i en va restituir la imatge. Posteriorment, però, el roure es va assecar i va morir, i la capelleta va quedar sense l’arbre que li havia donat origen.

L’any 1986 es recuperà l’aplec i, el 1987, es construí l’actual pedró de la Mare de Déu del Roure en la seva ubicació actual. L’any 1989 s’hi afegí la rajola vidrada al basament i, finalment, el 1995, amb motiu del 150è aniversari del naixement de mossèn Jacint Verdaguer, s’hi erigí el monòlit de pedra amb la placa commemorativa.

D’aquest pedró es conserven també uns goigs a la Mare de Déu del Roure, escrits per Jacint Verdaguer.