Recull de curiositats sobre fets, històries i anècdotes relacionades amb aquest nostre territori

• TORELLÓ, l’ànec mandarí al riu Ges
• TORELLÓ, la virola
  

• SANT PERE DE TORELLÓ, el gat fer de Bracons
• SANT PERE DE TORELLÓ, la venda a l’any 1444 d’una esclava anomenada Catarina
• SANT PERE DE TORELLÓ, el cap de senglar i el cap de gos a la serra de Llancers
• SANT PERE DE TORELLÓ, dues curiositats d’un dissabte qualsevol

• SANTUARI DE BELLMUNT, la construcció de la carretera
• SANTUARI DE BELLMUNT, l’ermità
• SANTUARI DE BELLMUNT, la imatge de la Verge
• SANTUARI DE BELLMUNT, els exvots
• EL SANTUARI DE BELLMUNT al temple de la Sagrada Família de Barcelona
• SANTUARI DE BELLMUNT, els cairons ratllats de la «sala de la taula de la cuina»
• SANTUARI DE BELLMUNT, la posta de sol a l’agost dins l’enforcadura del Pedraforca
• SANTUARI DE BELLMUNT, la fàbrica de pòlvora de 1836
• SANTUARI DE BELLMUNT, la plantació de vinya experimental

• SANTA MARIA DE BESORA, el gat fer del Bisaura
  
• SANTA MARIA DE BESORA, els porcs vietnamites de la casa del pagès el Roure
• SANTA MARIA DE BESORA, el niu de vespa asiàtica

• VIDRÀ, una colla de 6 porcs senglar
• VIDRÀ, la gallina de Collfred, i l’home que xiuxiueja a les gallines

• LLAÉS, trogloditas en la sierra de Milany
• LLAÉS, els ceps ancestrals de Llaés

• LES GUILLERIES: el projecte del ferrocarril, any 1900

• EL PORT DE LA SELVA: l’avioneta estavellada de Serra Verdera

• MELIANTA: els Triops de la platja d’Espolla

Un dels grans protagonistes de la platja d’Espolla és un animal tan petit com fascinant: el triops. A primera vista sembla un petit crustaci estrany, mig cranc, mig insecte aquàtic, però quan el coneixes descobreixes que estàs davant d’un autèntic fòssil vivent. Els triops cancriformis són una espècie de crustaci que existeix des de fa més de 200 milions d’anys, des de l’època dels dinosaures. El seu aspecte ha canviat molt poc des de llavors: tenen un cos allargat amb una closca ovalada al davant, uns ulls diminuts, una parella d’antenes curtes al cap, i una cua bifurcada. També tenen nombroses potes sota el cos, amb les quals neden de manera molt activa, tot remenant el fang del fons. Poden arribar a fer uns 5 centímetres de llargada.

La gran curiositat dels triops és la seva manera de sobreviure en ambients temporals com la platja d’Espolla. Quan hi ha aigua, els triops neixen, creixen i es reprodueixen molt ràpidament -en només dues o tres setmanes completen tot el seu cicle vital-. Posen centenars d’ous al fang abans que el llac s’assequi. I aquí ve la màgia: els ous poden resistir anys i anys enterrats sota terra sense aigua. Estan recoberts d’una membrana protectora que els fa resistents a la dessecació, el fred i fins i tot les gelades. Quan l’aigua torna a cobrir la platja, els ous desperten i els nous triops comencen una nova generació. És com si el temps es congelés per ells dins del fang.

Els triops necessiten unes condicions molt concretes per sobreviure: aigües temporals, tranquil·les i sense depredadors grans. És per això que es troben molt rarament. A Catalunya, la platja d’Espolla és un dels pocs llocs on encara hi viuen en estat natural. També se n’han detectat poblacions puntuals a altres zones humides temporals d’Europa, com als Aiguamolls de l’Empordà, algunes basses de l’Aragó, o certes zones de França, Itàlia i Alemanya. Tot i així, són considerats una espècie en perill, precisament perquè depenen d’aquests ecosistemes tan fràgils i temporals, que sovint s’han alterat o desaparegut per causa de l’activitat humana.

Els triops no només són una raresa científica, sinó també un indicador ecològic molt valuós. La seva presència ens diu que l’ecosistema està funcionant bé i que les condicions naturals es mantenen. Per això, a la platja d’Espolla cal ser molt respectuosos: no remenar el fang, no recollir exemplars, i evitar qualsevol acció que pugui alterar aquest petit miracle natural.

En definitiva, els triops ens connecten amb un passat remot i ens ensenyen com la vida pot adaptar-se a les condicions més extremes. A Espolla, quan el llac s’omple, sembla que torni a bategar una vida antiga, gairebé màgica, que ha sabut esperar pacientment sota terra.

La darrera vegada que va brollar la platja d’Espolla abans d’aquest 2025, va ser l’any 2020 quan el temporal Gloria.

Terme Municipal: 

Melianta, entitat de població de Fontcoberta, comarca del Pla de l’Estany

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 480710

Y: 4666494

Altitud: 

220 metres

A principis dels anys vuitanta del segle XX, Miquel A. Torres, quarta generació de Família Torres, va iniciar un projecte de recerca de varietats ancestrals de vinya oblidades en diferents punts de la geografia catalana. L’objectiu era recuperar el patrimoni vitícola de Catalunya i conèixer les varietats que s’hi cultivaven abans de la fil·loxera. Aquest projecte d’arqueologia vinícola va permetre replantar més de cinquanta varietats ancestrals recuperades. D’aquestes, se n’han seleccionat sis de manera especial: garró, querol, moneu, gonfaus, pirene i forcada, que ja s’utilitzen en l’elaboració de vins comercialitzats.

Pel que fa a la varietat forcada, la primera verema va tenir lloc l’any 2015, i el 2019 es van treure al mercat 500 litres del nou vi blanc Forcada, elaborat exclusivament amb aquesta varietat i destinat a l’alta restauració. Segons la informació comercial editada per la mateixa casa, els ceps recuperats provenen de Roca Forcada, una muntanya situada al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca de la Garrotxa.

Tanmateix, sembla ser que en els inicis del procés de recuperació d’aquesta varietat, anomenada actualment forcada, va tenir una rellevància destacada la troballa d’uns ceps ancestrals a Llaés, concretament a la zona de la casa de pagès el Teixidor. Aquests ceps van sobreviure a la gran plaga de la fil·loxera de finals del segle XIX, que va destruir pràcticament totes les vinyes de Catalunya. Es van localitzar i, segons sembla, van servir per recuperar aquesta varietat de vi que avui es comercialitza sota criteris de gran qualitat.

Per tant, és especialment destacable saber que dins del nostre propi territori es conserven encara dos o tres ceps ancestrals amagats, que van sobreviure a la fil·loxera i que han contribuït de manera directa a la creació d’una varietat de vi blanc reconeguda per la seva qualitat.

Terme Municipal: 

El Port de la Selva

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 513358

Y: 4685647

Altitud: 

620 metres

Arran de la segona revolució industrial (1870-1914) pel que va representar la incorporació de l’electricitat com a nova font d’energia i la importància dels rius com a generadors d’aquesta electricitat amb la seva força hidràulica, la conca del riu Ter a la zona de les Guilleries va ser objecte, per la seva particular orografia, de diversos projectes relacionats amb actuacions de gran obra hidràulica com embassaments i canals associats, que finalment van portar a la construcció dels grans embassaments que avui coneixem de Sau, Susqueda i el Pasteral.

Entre d’altres, destaca el gran projecte anomenat «Canal de San Pedro de Casserras» (1882) que enceta la idea de portar aigua a la ciutat de Barcelona i rodalia com Sant Cugat, la Garriga, Sabadell o Caldes de Montbui. L’obra era molt important, perquè contemplava la construcció de quatre embassaments: el principal a Sant Pere de Casserres, un altre al torrent de les Gorgues (pantà de Sant Bartomeu) i els altres dos nomenats de Malafogassa i Sant Andreu, a la riera Major. Tot plegat contemplava un canal de 130 km que preveia la construcció de diferents túnels, el principal sota el Montseny de més de 10 km. La inversió rondava el milió i mig de pessetes, amb un termini d’execució de set anys.

Però l’any 1900 Teodoro de Mas Nadal presenta un projecte totalment oposat a l’anterior amb la construcció d’un ferrocarril de via estreta de 42 km de longitud per connectar Vic amb el Pasteral. Alhora interconnectaria amb les línies ja existents de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses (1880), amb la del ferrocarril de Girona a Olot (1895) i fins a enllaçar amb la línia de Barcelona amb França per Portbou (1878).

Com a novetat, aquest ferrocarril era de tracció elèctrica, no de vapor. Això s’aconseguiria amb electricitat generada en el mateix riu Ter, amb un seguit de saltants, un del mateix sol·licitant (molí de Sau) i altres de nous que serien necessaris.

El projecte del ferrocarril va rebre el suport d’onze ajuntaments de la zona, entre d’altres Vic, Roda, Tavertet, Vilanova de Sau, Sant Hilari Sacalm, Osor, Susqueda, Gurb o Folgueroles. La raó era perquè creien que la comarca milloraria notablement les comunicacions i obria a l’exterior terres molt deprimides, a més de generar noves expectatives econòmiques al llarg de les Guilleries. Per contra, el projecte de construcció de grans embassaments no reportaria cap benefici per a la zona perquè les aigües que s’emmagatzemin es destinarien a zones molt allunyades.

L’octubre de 1901 el govern central atorga concessió a Teodor de Mas perquè pugui construir el seu ferrocarril en un termini de deu anys i la declara «obra d’utilitat pública».

Però, tot i això, mai es va fer el ferrocarril de Vic al Pasteral. Caldria saber si el motiu va ser pel seu cost econòmic, o va morir per altres interessos que no sabem.

De ben seur que si aquest projecte de Teodoro de Mas s’hagués tirat endavant, res seria com ara a Sant Romà de Sau, Querós o Susqueda.

TRANSCRIPCIÓ LITERAL ACTA AJUNTAMENT DE VILANOVA DE SAU DE 14-10-1900:

En Vilanova de Sau a catorce de Octubre de mil nuevecientos. Reunido el Ayuntamiento y propietarios de la poblacion de Sau y demás de los circuidos del rio Ter por donde se proyecta que pase el ferrocarril economico desde Vich al Pasteral por la conca del Ter estos han manifestado que deseaban vivamente  la construccion del mencionado trenvia y para que se efectue dicha obra han manifestado dichos propietarios que cedian para el paso el terreno que sea compuesto de yermos, bosque y rocales, reservandose solamente la tierra cultiva y edificios mientras que dichas obras se efectuen dentro del plazo de cuatro años contando desde el dia en que se haya concedido á D. Teodoro de Mas la autorizacion para empezar dichas obras y á no ser de este modo y con dicho Sr. queda nula esta concesion y cesion de terrenos.

Esto es lo que se ha acordado en esta acta y reunion de propietarios prometiendose y comprometiendose en cumplir exactamente lo por los mismos propietarios manifestado anteriormente y de ser asi lo firman con dicho Ayuntamiento de Vilanova de Sau en la fecha indicada.

A Torelló, pels vols de l’any 1940, el Srs. Josep Comes i Santi Nogué van idear la virola, una mena de carretó amb rodes i adaptat que servia de rifa per sortejar ampolles de xampany, licors i pots de conserva en almívar.

La virola s’instal·lava a la plaça Nova, a ponent en el seu extrem baix, tots els diumenges i festes de l’any.

El seu horari era només de matins, de les deu fins a les dues. Era un lloc molt concorregut per la gent d’aquell temps -majoritàriament homes-, i especialment a la sortida d’ofici.

Anar a «tirar a la virola» els diumenges es va convertir en un hàbit per la gent de Torelló. La finalitat era portar a casa bé alguna ampolla de cava o licor, o bé algun pot de préssec o pinya en almívar. En els seus inicis, els premis també consistien en paquets de tabac; fins i tot en pollastres i conills vius.

El mecanisme de premis anava lligat amb les tirades que es feien sobre les tres rodes planes que tenia situades a la superfície i que es feien girar. En funció de l’aposta, cada roda tenia un premi associat. L’any 1964 cada tirada valia una pesseta, cinc tirades un duro (premi de licor de mig litre i/o cava Rondel) o bé tres tirades un duro (premi a triar entre licor d’un litre, estomacals, Marie Brizard, Magno, Chartreuse o Cava Codorniu). S’explica que en la tercera roda, d’amagat, s’hi feien apostes amb diners.

Tot i que a partir de l’any 1965 es va incorporar una segona virola, també a la plaça Nova i al costat de la primera, la seva continuïtat es va acabar l’any 1969 amb l’encariment dels productes que es donaven com a premi. Tot i que les tirades van arribar a costar un duro, els números no sortien i els firaires van decidir plegar.

Actualment una de les dues viroles es conserva restaurada a l’ADET (Associació d’Estudis Torellonencs), dins les instal·lacions del Museu de la Torneria de Torelló.

El març de l’any 2020 el sommelier torellonenc Edu Rifà va tirar endavant un projecte de plantar vinyes amb caràcter experimental a sota el santuari de Bellmunt, a més de 1.200 metres d’altitud. Ha recuperat els horts dels ermitants, que eren feixes que s’havien anat perdent amb el temps. La plantació consta d’un total de 400 plantes. Pel que fa a la varietat negre, ha apostat per la garnatxa negra (250 ceps); pel que fa al blanc ha plantat sobretot chardonnay, una varietat de la Borgonya (80 ceps), i gewürztraminer, una varietat alemanya (50 ceps)

Tal com ell explica, la dificultat pel que fa a la orografia del propi espai no permet l’entrada de cap màquina -ho fan tot a mà-, i en limita l’extensió. A més, l’alçada vol una espera més llarga i tot el procés va més lent: les plantes tarden més a donar raïm, el seu creixement és més limitat per les temperatures, i acaben sent menys productives perquè el seu cicle s’escurça. No hi han les hores de sol ni de temperatura que ho permeten.

No se’n té cap constància que amb anterioritat s’hagués cultivat vinya a Bellmunt. És arrel del canvi climàtic que s’està extenent la idea que en els propers anys les condicions climatològiques per les vinyes millorin amb l’alçada.

S’espera que en un termini de 5 anys poder tenir una collita vàlida per fer vi.

Des d’aquí felicitar l’Edu per aquesta iniciativa.

Un dia, arribant a la casa de pagès de Collfred, em va sortir a rebre en Josep Soldevila, el propietari de les terres. Trempat i amable com sempre, em va veure arribar a peu, i em va fer entrar per fer-la petar una estona.

Entre altres coses, m’explicava que una de les cinc gallines que té, concretament una de rossa, normalment li fa dos ous cada dia. La curiositat és que, al fer-ne dos en un mateix dia, al segon no li dona temps per fer la closca suficientment formada, i resulta que l’ou surt recobert només per una capa de gelatina transparent.

I amb la particularitat que no es rebenta al caure dins el recollidor de sota la gàbia! Espectacular!!!

Ah! i aquesta mateixa gallina, el dia que no pon dos ous, el que fa, sol ser de dos rovells. Carai amb la gallina!!!

I deixeu-me explicar la segona curiositat. Quan em va portar a veure si la gallina havia fet dos ous (que efectivament així havia set), abans d’entrar em va dir: espera’t i veuràs.

A la que obra la porta, les va començar a parlar: se li van quedar totes cinc quietes i ajagudes, i sense deixar de parlar-els-hi, les va anar acariciant a totes, una per una. De veritat que vaig quedar bocabadat.

És una realitat l’entrada en aquest nostre territori de noves espècies invasores. En aquest cas la vespa asiàtica.

S’ha instal·lat de manera definitiva doncs als voltants de Santa Maria de Besora se n’han detectat tres nius. Sense obviar i lamentar els estralls que representa per l’apicultura, també és cert que l’estructura d’aquests nius, enfilats dalt dels arbres, són d’una gran bellesa. Rodons, de grans dimensions, tapats i protegits en la seva part externa. Per dins es veu un laboriós treball de galeries superposades.

Una feina molt ben feta que val la pena veure amb aquest exemplar que van treure d’un arbre, i que ara té penjat la Maria a la façana exterior del seu restaurant «la Cabanya del Mir», a Santa Maria de Besora.

Si entrem a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona per la façana de la Passió, la que queda a l’oest, trobarem just a la nostra dreta un dels impresionants vitralls que decoren l’interior de la basílica.

Aquest però té una particularitat especial doncs en el rosetó superior, a la seva esquerra, hi trobem un pètal amb l’anotació BELLMUNT.

Es tracta d’un dels quatre vitralls amb advocacions marianes que hi ha al temple on hi són representats els bisbats de Catalunya. Els noms de les advocacions anotades del bisbat de Vic són la Gleva, Joncadella, i Ripoll en les rodones més grans, i els Munts, Portal, Far, Cabrera, Montgrony i Bellmunt en els pètals.