La platja d’Espolla, coneguda també com l’estanyol d’Espolla o clot d’Espolla, és un dels indrets naturals més curiosos del Pla de l’Estany. Situada al pla de Martís-Usall, entre els municipis de Fontcoberta i Porqueres, és una depressió que la major part de l’any es manté seca i que, només quan les condicions de pluja són les adequades, s’omple sobtadament d’aigua.
En podríem dir, senzillament, el llac que apareix i desapareix.
El fenomen té el seu origen en la naturalesa càrstica del terreny. El subsòl està format per calcàries i travertins que contenen fractures, cavitats i conductes subterranis. Quan es produeixen períodes de pluges abundants a la zona de recàrrega, l’aigua s’infiltra i circula pel subsòl fins que augmenta prou la pressió per fer-la aflorar a través de diverses surgències. És llavors quan el clot d’Espolla comença a omplir-se.
I ho pot fer amb una rapidesa sorprenent. L’estanyol pot arribar a quedar completament ple en menys de dotze hores, gràcies a l’aportació de les surgències subterrànies. En els moments de màxima activitat, el cabal pot arribar a ser molt considerable.
L’aigua, però, no hi roman indefinidament. Quan disminueix l’aportació subterrània, l’estanyol es va buidant fins que torna a quedar sec. La durada de cada episodi és molt irregular: pot ser de només uns quants dies o allargar-se durant mesos, i també hi ha anys en què no arriba a inundar-se completament.
Un dels aspectes més interessants de la platja d’Espolla és la seva relació amb el sistema lacustre de Banyoles. Tot i trobar-se uns 40-50 metres per damunt de l’estany de Banyoles, les aigües subterrànies formen part del mateix sistema càrstic. La platja d’Espolla actua, en certa manera, com un sobreeixidor natural del sistema quan la circulació subterrània arriba a determinades condicions de pressió.
Quan l’aigua que arriba per les vies subterrànies és molt abundant, una part acaba emergint a la superfície a Espolla i en altres punts del pla d’Usall. I quan l’estanyol arriba a desbordar-se, l’aigua surt per superfície, recorre el pla de Martís i acaba arribant al Salt de Martís, des d’on es precipita cap al riu Fluvià.
Això fa que aquest indret sigui especialment interessant: una mateixa aigua forma part d’un sistema subterrani relacionat amb Banyoles i, quan n’hi ha prou, acaba sortint a la superfície i dirigint-se cap al Fluvià.
Una de les curiositats més destacades d’aquest lloc és la presència dels triops, uns petits crustacis considerats fòssils vivents, ja que existeixen des de fa milions d’anys. Els ous d’aquests animals poden romandre en estat latent durant molt de temps sota terra, i només esclaten quan tornen a estar en contacte amb l’aigua. Quan el llac s’omple, els triops apareixen, creixen ràpidament i es reprodueixen abans que l’aigua desaparegui.
La platja d’Espolla no respon a un calendari. Pot passar molt de temps sense aigua i, després d’un període de pluges importants, tornar a aparèixer en qüestió d’hores.
Això és precisament el que va passar el març de 2025, quan les abundants precipitacions van tornar a activar el sistema subterrani i l’estanyol va revifar amb molta intensitat. Feia cinc anys que no es produïa un episodi comparable, des del temporal Gloria del gener de 2020.
La platja d’Espolla és, en definitiva, un d’aquells indrets que demostren que el paisatge que veiem a la superfície només és una petita part del territori. Sota els nostres peus hi ha tot un sistema d’aigües subterrànies que, de tant en tant, decideix fer-se visible.
Terme Municipal:
Melianta, entitat de població de Fontcoberta, comarca del Pla de l’Estany
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 480600
Y: 4666432
Altitud:
220 metres
els triops de la Platja d’Espolla
ubicació en el mapa:
