La platja d’Espolla (també coneguda com l’Estanyol d’Espolla) és un indret molt especial situat al municipi de Fontcoberta, al Pla de l’Estany, a prop de Banyoles, que sorprèn per un fenomen natural curiós i poc habitual: és un llac que només s’omple d’aigua de manera intermitent, quan les condicions de pluja són les adequades. El podriem definir com el llac que apareix i desaparaeix.
Aquest fenomen es deu a l’origen kàrstic del terreny. El subsòl d’aquesta zona està format per roques calcàries, que amb el pas del temps i l’acció de l’aigua han creat cavitats i galeries subterrànies. Quan plou molt, aquestes cavitats s’omplen com si fossin dipòsits, i l’aigua acaba sortint a la superfície a través de surgències. És llavors quan es forma el llac de la platja d’Espolla.
Aquesta acumulació d’aigua pot durar dies o setmanes, segons la quantitat de pluja i la capacitat d’absorció del terreny. Un cop l’aigua subterrània es redueix, el llac s’asseca i el paisatge torna a quedar sec i polsós, com si res no hagués passat. Això pot passar diverses vegades l’any o, en períodes de sequera, no passar gens.
Una de les curiositats més destacades d’aquest lloc és la presència dels triops, uns petits crustacis considerats fòssils vivents, ja que existeixen des de fa milions d’anys. Els ous d’aquests animals poden romandre en estat latent durant molt de temps sota terra, i només esclaten quan tornen a estar en contacte amb l’aigua. Quan el llac s’omple, els triops apareixen, creixen ràpidament i es reprodueixen abans que l’aigua desaparegui.
Un altre aspecte molt interessant és la relació entre la platja d’Espolla i el llac de Banyoles. Tot i que estan separats per diversos quilòmetres i un desnivell d’uns 50 metres, formen part del mateix sistema hidrogeològic subterrani. Quan plou molt, l’aigua s’infiltra al terreny calcari de la zona d’Espolla i omple les galeries i cavitats subterrànies. La platja d’Espolla, situada en una cota superior, actua com una mena de “sobreixidor”: només quan tot el sistema està saturat, l’aigua emergeix a la superfície a través d’una surgència i forma aquest llac temporal.
Una part d’aquesta aigua subterrània continua el seu camí i alimenta el llac de Banyoles, que es nodreix principalment d’aigües que brollen a través de surgències com les dels Desmais o la del Vilar. Per tant, encara que no estan units de manera visible, el que passa a la platja d’Espolla influeix en l’equilibri hídric del llac de Banyoles, i ens mostra com d’interconnectat pot estar el territori sota terra.
Però també cal dir que quan la platja d’Espolla s’omple molt, una part de l’aigua que no s’infiltra pot sortir a l’exterior per un canal natural que desguassa cap al Salt de Martís, i des d’allà al riu Fluvià. Aquest desguàs es produeix quan el llac arriba a una capacitat màxima i actua com un embassament temporal que busca la sortida més propera en superfície. Així doncs, l’aigua de la platja d’Espolla pot seguir dos camins: cap al sistema subterrani que connecta amb Banyoles, o cap al sistema superficial que desemboca al Fluvià.
La platja d’Espolla és, per tant, un espai natural únic que ens mostra com de sorprenent pot ser la natura.
La darrera vegada que va brollar la platja d’Espolla abans d’aquest 2025, va ser l’any 2020 quan el temporal Gloria.
Terme Municipal:
Melianta, entitat de població de Fontcoberta, comarca del Pla de l’Estany
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 480600
Y: 4666432
Altitud:
220 metres
els triops de la Platja d’Espolla
ubicació en el mapa:
