Terme Municipal:

Tavertet

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 451910

Y: 4649444

Altitud:

876 metres

Si haguéssim de buscar referències essencialment lligades al territori, al paisatge i a la seva història sens dubte que les esglésies i ermites que ens envolten tenen un lloc destacat. Imprescindible diria jo.

Quanta i quanta història hi ha guardada a dins i a fora de les seves parets! A més de convertir-se en un esdeveniment social, qui no recorda les grans festes que cada any s’organitzaven al voltant dels antics aplecs!

Ben segur que al llarg dels temps, fins i tot res s’entendria sense el motor, la força i el paper que han desenvolupat i tingut aquestes edificacions dins el territori. Totes i cada una d’elles, independentment de la seva ubicació i mida, han influït de manera important tan en els seus habitants com en el desenvolupament territorial.

És tan i tan bonica i variada la quantitat d’esglésies i ermites que ens envolten, que en aquest cas, he ampliat l’àmbit territorial de la mostra més enllà de la Vall del Ges i el Bisaura.

L’església de Sant Andreu de Pruit es trobava dins l’antic terme del castell de Fàbregues, i, després de la seva desmembració, fou inclosa en la demarcació del terme del castell de Rupit, i era situada al lloc de Pruit, del qual aviat degué ésser la parròquia, com encara és actualment.

L’església i les funcions parroquials apareixen en una llista de parròquies entre els anys 1025 i 1050 i es confirma el nom l’any 1134, quan el vescomte de Cardona, Bernat, amb la seva muller Almodis i llurs fills donà a l’orde de l’Hospital uns béns situats al terme de Rupit, a la parròquia de Sant Andreu de Pruit.

L’església era dedicada inicialment, segons que sembla, a sant Andreu, a santa Creu i a santa Maria.

El segle XVIII, a fi de disposar d’un temple més gran, hom allargà la nau, tot suprimint l’absis i aixecant un altre cos molt més alt i ample, mentre que l’edifici antic quedava com a atri i cor. També fou en aquest moment quan es construí el campanar de torre actual.

L’església primitiva era una construcció romànica amb una nau rematada vers llevant per un absis. De l’edifici romànic només resta el tram de ponent d’una nau coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral.

De l’edifici només són visibles dues façanes, la de ponent i la de migjorn.

La porta, amb un arc de grans dovelles i mutilada, s’obre a la façana de ponent, juntament amb una esvelta finestra en forma d’espitllera, de doble esqueixada, amb un arc de mig punt.

Possiblement, l’absis romànic va caure amb motiu dels terratrèmols que castigaren el país el segle XV o, almenys, devia quedar molt malmès, la qual cosa devia donar peu a la posterior ampliació.

La façana de ponent no presenta cap senyal d’haver estat coronada per un campanar d’espadanya.

D’aquesta església es conserva al Museu Episcopal de Vic un compartiment de retaule de Sant Andreu pintat l’any 1521 pels mestres Joan i Perot Gascó.

D’aquesta església parroquial també es poden trobar uns goigs editats a Sant Andreu

Font: enciclopèdia Catalunya Romànica

 

Terme Municipal:

Rupit i Pruit

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 454928

Y: 4654635

Altitud:

945 metres

 

Terme Municipal:

Tavèrnoles

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 448009

Y: 4645669

Altitud:

748 metres

La capella de Sant Francesc s’hi Moria es troba documentada des del 1225, en vida encara del sant, per la família Almúnia, que hi posseïa una casa a prop. Segurament que del nom de Sant Francesc de s’Almúnia, que rebia antigament la capella, es passà al nom que la designa avui. Destruïda durant la guerra civil, fou restaurada l’any 1946, tot i que de manera poc fidel al seu estat inicial.

Diu la llegenda que Sant Francesc d’Assís va estar-se una temporada a Vic. Un dia es va trobar molt malament i semblava que s’havia de morir. Passà pel seu costat el pagès de la masia del Pou de Vida, que li portava aigua del pou per beure. Aquesta aigua li anà molt bé i semblava que li donava vida. Com a record d’aquesta feta, pocs anys més tard es va construir l’ermita de Sant Francesc s’hi Moria al mateix lloc on el sant resava.

El poeta Jacint Verdaguer, amant de la figura de Sant Francesc, va escriure-li tot un llibre de poemes i, en morir, va voler que l’amortallessin amb l’hàbit franciscà.

D’aquesta capella podem trobar una bona colla de goigs dedicats a Sant Francesc d’Assís.

Terme Municipal:

Vic

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 440595

Y: 4644960

Altitud:

471 metres

Quina llàstima el lamentable estat en què es troba aquesta església romànica. Crida l’atenció l’estat actual si el comparem amb les imatges que trobem tant a l’enciclopèdia Catalunya Romànica (1986) com en el llibre Inventari d’Esglésies -Osona- de Josep M. Gavín (1984). Com pot ser que hagi aguantat més de mil anys i que ara, en poc temps i amb els mitjans que tenim, una joia del romànic s’hagi deixat perdre d’aquesta manera. Incomprensible.

Aquesta petita església es troba enfilada i propera a la cinglera de Tavertet, mirant la vall de Sau. Hi té adossat un antic mas de l’any 1685, actualment també enrunat.

Es documenta el 1061-1062 en l’acte de consagració de Sant Romà de Sau. L’església tingué culte fins a aproximadament el 1750, quan els amos de Tresserra construïren una nova capella.

Era de construcció senzilla, d’una sola nau, amb absis, porta d’entrada lateral orientada a migdia i amb les formes característiques de construccions similar del segle XI a Osona.

És curiós com en un curt espai de territori ens trobem amb tres esglésies romàniques a les quals, en el temps, se’ls-hi va adossar una casa de pagès: Sant Vicenç de Verders, Sant Hilari del Simon i aquesta de Santa Cília de Sorerols.

Terme Municipal:

Tavertet

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 448428

Y: 4648350

Altitud:

682 metres

L’ermita de Sant Antoni de Pàdua es troba al punt més alt de Sant Joan de les Abadesses, a 1011 metres. Construïda el 1635 al cim d’un turó, que des d’aleshores s’anomena muntanya de Sant Antoni. Fou cremada durant la Guerra dels Carlins, reedificada el 1852 i embellida amb nous altars el 1858. En la llinda de la porta d’entrada hi ha anotat l’any 1758.

Sembla que el Sant havia tingut cambril i en les portes per pujar-hi hi ha la data 1862. Durant la Guerra Civil (1936-1939), els interiors resultaren malmesos, però l’edifici quedà intacte i es feu l’altíssim campanar gràcies al mecenatge d’en Pere Coromines “en Pere de ca la Maria Fornera”.

És una ermita espaiosa amb cor i un ampli espai al darrere l’altar major.

Cada any, el diumenge més proper al 13 de juny, i organitzat pels Pabordes de Sant Antoni, es celebra un aplec popular. S’oficia una missa al matí amb el cant dels Goigs, es fa un dinar per a tothom i una ballada de sardanes.

 

Terme Municipal:

Sant Joan de les Abadesses

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 441836

Y: 4675367

Altitud:

1.011 metres

Sant Fruitós del Grau o també dit de les Quadres, és una petita capella preromànica d’una sola nau que es troba a uns 300 metres a la dreta de la carretera de Vic a Manlleu, enfront del mas Mateu i a tocar el mas Grau que li dona el nom modern.

Apareix documentada l’any 1097, quan Pongosfred i la seva muller Franda donaren al monestir de Ripoll unes torres situades a Gurb, “al terme de Sant Fruitós“. Segons Antoni Pladevall, la ressenya de l’any 948 correspondria a l’església de Sant Fruitós de Balenyà.

Al final del segle XI s’obrí el presbiteri preromànic i es construí un nou absis romànic. Més tard, se substituí la coberta.

El 1868 s’hi feren diverses obres, consistents en reparar la coberta i el campanar d’espadanya, mentre que l’interior era enguixat i l’antic absis restà convertit en sagristia per la construcció d’un envà a manera de retaule.

El temple fou profanat el 1936 i el culte ja no fou restablert de nou.

Actualment es troba en un bon estat extern de conservació degut a unes obres de restauració recentment fetes.

Terme Municipal:

Gurb

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 439468

Y: 4645439

Altitud:

464 metres

Petita església situada en un entorn encantador. Dóna pau estar-s’hi una estona, contemplant les vistes del poble de Rupit.

Les primeres referències documentals de la capella daten del 1660. El temple és una edificació del segle XVII malgrat que estigui construïda d’una forma arcaica que la fa confondre amb una construcció romànica. El 1687 en tenia cura l’artesà Rafel Simó i Quatrecases. També s’hi van fer algunes deixes testamentàries cap a finals del segle XVII i principis del segle XVIII.

Durant la Guerra Civil Espanyola, el temple va ser profanat. El 1973 es reconstruí gràcies a la col·lecta realitzada entre els veïns del poble de Rupit a iniciativa de l’entitat Amics de Rupit. Va refer-se l’espadanya i la teulada i va retirar-se el revestiment interior deixant la pedra vista. També es van bastir els contraforts exteriors, just en el lloc on s’adossava la casa de can Domènec, espai de residència de l’ermità. Així mateix, s’enjardinà l’espai dels seus voltants i es col·locà una imatge de la santa bastida en pedra. L’ermita comptava amb dues imatges del segle XV: una de la Mare de Déu de Gràcia amb el Nen als braços i una altra de Maria Magdalena amb el seu nom identificat als peus. Són fetes d’alabastre i policromades, i estan custodiades al Museu Episcopal de Vic. L’any 1936 es destruïren un quadre i una imatge de Santa Magdalena, i una altra imatge de Santa Filomena.

L’església de Santa Magdalena de Rupit era considerada cap i casal de la bruixeria local i s’hi feien sàbats en les nits de lluna plena, conjurs satànics, saraus i gresques en els que intervenia el dimoni, per al·ludit i invocat. Les bruixes es reunien al Pla de Santa Magdalena dansant, cantant i bevent en cercle, al temps que un monjo vell tocava el flabiol, potser esperançat de poder participar-hi d’una manera més propera. Però quan el diable feia acte de presència, ell s’enduia les bruixes, i el monjo es quedava, per ordre del dimoni, posant-hi música, tot sol com un mussol.

La Tecla era el nom amb que era coneguda una bruixa de Santa Magdalena. Es conta que tenia llibres d’on aprenia a transformar-se amb tota mena d’animals. Un dia fou trobada pel cantó del Perer, a Pruit, i es transformà en guilla. Uns masovers, que havien vist on havia amagat la roba, li van prendre i, quan de nou dona, es va voler vestir, no la va trobar enlloc i se’n va tenir que tornar a Santa Magdalena tota nua, de pèl a pèl.

Terme Municipal:

Rupit i Pruit

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 455829

Y: 4652416

Altitud:

852 metres

El conjunt que formen l’església de Sant Bartomeu de Sesgorgues i el cementiri es troben sobre l’engorjat de la riera de les Gorgues. Apareix com a parròquia en una llista del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050, on consta amb el nom de Sant Bartomeu Sagorga. El nom en plural Sesgorgues no apareix fins el segle XVIII.

Cap el 1769 s’afegí a l’edifici romànic dues capelles, una a cada costat, i una sagristia. És un edifici d’una sola nau, molt ample, amb un absis semicircular molt més estret que l’amplada de la nau. L’absis és llis i presenta una única obertura de doble esqueixada. L’accés es troba a la banda de ponent amb un portal cobert d’arc de mig punt amb la particularitat que aquest està format per una única dovella que forma tota l’arcada. Té una finestra rectangular al damunt i el capcer és coronat per un campanar d’espadanya reconvertit en torre.

Situades al costat esquerra del portal d’entrada es poden veure restes d’un fris, el qual probablement pertanyia a una llosa de sepulcre.

Terme Municipal:

Tavertet

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 447026

Y: 4651617

Altitud:

644 metres