Si haguéssim de buscar referències essencialment lligades al territori, al paisatge i a la seva història sens dubte que les esglésies i ermites que ens envolten tenen un lloc destacat. Imprescindible diria jo.

Quanta i quanta història hi ha guardada a dins i a fora de les seves parets! A més de convertir-se en un esdeveniment social, qui no recorda les grans festes que cada any s’organitzaven al voltant dels antics aplecs!

Ben segur que al llarg dels temps, fins i tot res s’entendria sense el motor, la força i el paper que han desenvolupat i tingut aquestes edificacions dins el territori. Totes i cada una d’elles, independentment de la seva ubicació i mida, han influït de manera important tan en els seus habitants com en el desenvolupament territorial.

És tan i tan bonica i variada la quantitat d’esglésies i ermites que ens envolten, que en aquest cas, he ampliat l’àmbit territorial de la mostra més enllà de la Vall del Ges i el Bisaura.

Al peu de l’imponent Puig de Bassegoda, enmig d’un paisatge de muntanyes abruptes i boscos extensos que caracteritzen l’extrem oriental de l’Alta Garrotxa, s’aixeca l’església de Sant Miquel de Bassegoda. Aquest temple romànic, situat al costat de l’antiga masia de Can Sala, fou durant segles el centre espiritual d’un petit nucli de poblament dispers que ocupava aquestes terres de muntanya.

L’església actual fou construïda a finals del segle XII i constitueix una magnífica mostra del romànic rural de les terres gironines. Presenta una sola nau coberta amb volta apuntada i un absis semicircular orientat a llevant. La portalada, oberta al mur de migdia, està formada per un arc de mig punt adovellat, mentre que diverses finestres de doble esqueixada il·luminen l’interior. Sobre la façana de ponent s’alça un senzill campanar d’espadanya de dues obertures, element característic de moltes esglésies de l’Alta Garrotxa.

El lloc de Bassegoda apareix documentat ja l’any 872 amb el nom de Bassegoti, però la primera referència coneguda de l’església és de l’any 1280. Durant l’edat mitjana fou la parròquia d’aquest sector muntanyenc, fins que, amb el despoblament progressiu de la zona, perdé la seva funció parroquial i quedà agregada a altres parròquies veïnes.

Un dels aspectes més destacats de Sant Miquel de Bassegoda és la qualitat de la seva construcció. Els seus murs estan formats per carreus ben tallats i disposats amb gran regularitat, fet que confereix al conjunt una notable elegància malgrat la seva aparent austeritat.

La situació privilegiada de l’església, als peus del Puig de Bassegoda, l’ha convertida també en un punt de referència per als excursionistes. Des d’aquí parteixen o hi conflueixen diversos itineraris que permeten ascendir al cim, una de les muntanyes més emblemàtiques i estimades de l’Alta Garrotxa.

Terme Municipal:

Bassegoda, entitat de població d’Albanyà, a l’Alt Empordà

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 470813

Y: 4684455

Altitud:

816 metres

Enfilada en un petit replà de la muntanya que domina la vall de Riu, als vessants meridionals del Puig de Bassegoda, l’ermita de la Mare de Déu de les Agulles és un dels santuaris més característics de l’Alta Garrotxa. La seva situació privilegiada ofereix una magnífica panoràmica sobre la vall i els cingles que l’envolten, en un entorn de gran bellesa paisatgística i profundament lligat a la història de Sant Feliu de Riu.

L’edifici és d’origen romànic i fou construït durant el segle XII. Presenta una sola nau coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular orientat a llevant. Al llarg dels segles va experimentar diverses modificacions, especialment a la banda de ponent, on la nau fou allargada i s’hi construí l’actual campanar d’espadanya. Malgrat aquestes reformes, conserva bona part de l’estructura romànica original.

El nom de les Agulles prové d’una antiga tradició popular vinculada a la imatge de la Mare de Déu que es venerava al santuari. Les dones hi clavaven o intercanviaven agulles de cosir amb les que portava el vestit de la imatge, convençudes que adquirien virtuts protectores i miraculoses. Aquesta creença, molt arrelada en altres temps, acabà donant nom al santuari.

Durant segles, la Mare de Déu de les Agulles fou un important centre de devoció per als habitants de les masies disperses de la vall de Riu i de les muntanyes properes. Els aplecs i romiatges contribuïren a mantenir viva la vinculació entre el santuari i les comunitats rurals de l’Alta Garrotxa. La imatge romànica original de la Mare de Déu, datada entre els segles XII i XIII, es conserva actualment al Museu Diocesà de Girona.

Actualment, l’ermita continua essent una de les fites patrimonials més estimades de la vall de Riu. La senzillesa de la seva arquitectura, la singularitat de les tradicions que hi estigueren associades i la seva ubicació als peus del Bassegoda la converteixen en una visita imprescindible per als amants de la història, el romànic i els paisatges de l’Alta Garrotxa.

Terme Municipal:

Riu, entitat de població de Montagut i Oix, a la Garrotxa

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 468857

Y: 4683813

Altitud:

876 metres

Enclavada en un dels indrets més solitaris de l’Alta Garrotxa, sota els cingles dels Espàrrecs i dominant la vall formada per la confluència de les rieres d’Oix i de Beget, l’església de Santa Maria d’Escales és un dels testimonis més antics del poblament medieval d’aquest territori. Els orígens del lloc es remunten almenys al segle X, mentre que la primera referència documental coneguda apareix l’any 977 amb el nom de villa de Scalis. L’església és esmentada explícitament per primer cop el 1092.

L’edifici actual és una construcció romànica resultat de diverses fases constructives desenvolupades entre els segles XI i XIII. Presenta una sola nau rectangular acabada amb un absis semicircular orientat a llevant, un campanar de cadireta característic de l’Alta Garrotxa i un pòrtic adossat a la façana de ponent, element poc freqüent a les esglésies rurals de la comarca.

Durant segles fou la parròquia d’un extens terme muntanyenc. A finals del segle XVI perdé aquesta condició i passà a dependre de Sant Llorenç d’Oix. Tot i això, continuà essent un important centre de devoció popular, destacant l’aplec que encara avui se celebra cada 15 d’agost.

L’església va patir l’abandonament progressiu del territori i els estralls de la Guerra Civil, però a partir de 1976 fou objecte de diverses campanyes de neteja i restauració impulsades pels Amics de l’Alta Garrotxa, que van permetre recuperar-ne l’aspecte original.

Queda apartada de les pistes principals i s’hi arriba a peu per un sender agradable des de la vall d’Hortmoier, fet que contribueix a preservar la sensació d’aïllament i autenticitat que encara conserva aquest antic santuari de l’Alta Garrotxa.

Terme Municipal:

Oix, entitat de població de Montagut i Oix, a la Garrotxa

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 464166

Y: 4681893

Altitud:

368 metres

L’església de Sant Feliu de Riu és un altre dels bonics temples romànics de l’Alta Garrotxa. Situada en un petit serrat que domina la vall de Riu, a la riba esquerra de la riera de Sant Aniol, envoltada d’un paisatge abrupte i solitari entre les serres de Gitarriu i de Martanyà.

És un punt de referència per als excursionistes i visitants que recorren l’Alta Garrotxa. L’accés des de Sadernes es fa per una pista forestal ampla i ben marcada que permet arribar còmodament fins a les immediacions de l’església.

L’edifici fou construït durant el segle XII i constitueix un excel·lent exemple del romànic rural garrotxí. Tot i que no apareix documentat fins als anys 1279 i 1280, quan és esmentat com a «ecclesia de Rivo», es considera que la seva construcció és anterior. Posteriorment va pertànyer al monestir de Sant Llorenç de Sous i, des de finals del segle XVI, restà vinculada com a sufragània de Santa Cecília de Sadernes.

L’església presenta una sola nau coberta amb volta apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular. A l’exterior destaquen la finestra absidal de doble esqueixada, la cornisa sostinguda per mènsules, la portada amb arcs en degradació i el característic campanar d’espadanya que corona la façana de ponent.

Val la pena recordar que la vall de Riu havia estat antigament una zona d’explotació minera, especialment de coure, i l’església exercia les funcions parroquials d’un petit poblament avui desaparegut.

Terme Municipal:

Riu, entitat de població de Montagut i Oix, a la Garrotxa

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 466540

Y: 4682743

Altitud:

536 metres

Sant Feliu de Rocabruna, situada al petit nucli de Rocabruna, és una de les esglésies romàniques més destacades i un dels elements patrimonials més emblemàtics d’aquest sector de l’Alta Garrotxa i el Ripollès.

Documentada per primera vegada l’any 1097, l’església actual correspon principalment al segle XII. És un edifici d’una sola nau coberta amb volta lleugerament apuntada i capçada per un absis semicircular construït amb carreus ben treballats. A l’exterior destaca la cornisa decorada amb dents de serra, sostinguda per mènsules, un element ornamental poc habitual que aporta personalitat al conjunt.

La porta d’entrada, oberta al mur de migdia, conserva una notable ferramenta romànica original. Sobresurt especialment el forrellat amb forma de cap de dragó, una de les peces de forja medieval més singulars de la comarca. També són remarcables les finestres de doble esqueixada i l’absis, il·luminat per una finestra amb arcs en degradació.

L’església ha sofert diverses reformes al llarg dels segles. Entre els anys 1469 i 1477 fou restaurada per iniciativa dels senyors de Rocabruna, i el 1929 es dugué a terme una important restauració que en consolidà l’estructura. El campanar actual, de torre i coberta a quatre vessants, substituí l’antic campanar d’espadanya romànic.

Les àmplies panoràmiques sobre les muntanyes de Rocabruna converteixen aquest indret en un dels més bonics de tot el terme de Camprodon. També podem trobar editats una bona colla de goigs al patró d’aquesta ermita.

A ponent i separat de l’edificació hi trobem el comunidor, aquest d’estil exempt.

Terme Municipal:

Rocabruna, entitat de població de Camprodon

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 454735

Y: 4687464

Altitud:

966 metres

L’església de Sant Martí de Talaixà, situada al terme de Montagut i Oix, a l’Alta Garrotxa, té els seus orígens en època altmedieval, en el context de l’organització del territori durant el domini carolingi. La primera referència documental coneguda data de l’any 872, quan s’esmenta com una cel·la monàstica vinculada al monestir de Sant Aniol d’Aguja.

Al llarg dels segles següents, l’església passà a dependre de la seu de Girona, consolidant-se com a parròquia a partir del segle XII. Durant tota l’edat mitjana i bona part de l’època moderna, Sant Martí de Talaixà exercí funcions parroquials per a un poblament dispers, mantenint una continuïtat documentada que reflecteix l’estabilitat de la seva presència dins l’organització eclesiàstica de la zona.

L’edifici actual és el resultat de diverses fases constructives. Tot i que el primer temple, probablement dels segles IX o X, no s’ha conservat, se sap que posteriorment existí una església romànica, de la qual només resta la pica baptismal, decorada amb arquets cecs. L’estructura visible avui correspon principalment a una reconstrucció o profunda reforma d’època moderna, entre els segles XVII i XVIII, que transformà notablement l’aspecte original del temple.

A inicis del segle XVIII, Sant Martí de Talaixà perdé la categoria de parròquia i esdevingué sufragània de Sant Llorenç d’Oix, en paral·lel al progressiu despoblament del nucli de Talaixà. Aquest procés s’accentuà al llarg del segle XX, quan l’església quedà vinculada a un entorn pràcticament abandonat i patí un notable deteriorament.

Finalment, entre els anys 2011 i 2012, l’edifici fou objecte d’una restauració que en permeté la conservació i posada en valor com a element patrimonial dins l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa.

Terme Municipal:

Talaixà, entitat de població de Montagut i Oix, comarca de la Garrotxa

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 464738

Y: 4683318

Altitud:

773 metres

video

L’església de Sant Miquel d’Hortmoier (també Hormoier, o Ormoier) és una petita església romànica situada al municipi de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa, dins la vall d’Hortmoier, a la riba esquerra de la riera de Beget, entre les serres de Bestracà i Talaixà. Indret aïllat i envoltat de muntanyes a l’espai natural de l’Alta Garrotxa. Des d’Oix s’hi accedeix per una pista forestal.

L’edifici actual es va construir entre els segles XI i inicis del XII. Presenta una planta molt senzilla d’una sola nau amb volta de canó apuntada i capçada per un absis semicircular orientat a llevant. L’estructura és molt austera, amb murs gruixuts, petites finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt que permeten una il·luminació escassa però funcional. A la façana s’hi alça un campanar d’espadanya de dues obertures.

És documentada per primera vegada entre els anys 977 i 979, quan el comte i bisbe Miró de Besalú la va cedir al monestir de Cuixà. Durant l’edat mitjana, Sant Miquel d’Hortmoier va tenir funcions parroquials pròpies, especialment entre els segles XIII i XIV, però amb el pas del temps i el despoblament progressiu de la vall, va perdre importància i acabà convertint-se en sufragània de Sant Llorenç d’Oix.

A ‘any 2005 s’hi van dur a terme obres de restauració i consolidació. També podem trobar editats uns goigs vinculats al lloc.

Terme Municipal:

Oix, entitat de població de Montagut i Oix

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 461979

Y: 4683019

Altitud:

406 metres

L’ermita de Sant Roc està situada al cim d’una cinglera del mateix nom. És un indret des d’on es disposa d’una esplèndida vista sobre les muntanyes de Rocacorba, Girona, l’Empordà i les Gavarres, en trobar-se en el punt de confluència de les comarques de la Garrotxa, el Gironès i la Selva.

És de planta rectangular, amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. La porta d’accés, a ponent, és d’arc de mig punt, dovellada. Destaca l’absència de campanar.

És esmentada l’any 1447 com a parròquia de la Barroca.

Terme Municipal:

Sant Aniol de Finestres, a la comarca de la Garrotxa

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 472012

Y: 4651778

Altitud:

581 metres

L’ermita de Sant Aniol d’Aguja es troba al terme municipal de Montagut i Oix, dins la comarca de la Garrotxa. Està situada en un indret de gran bellesa natural, al fons de la vall de Sant Aniol, a la capçalera de la riera del mateix nom. S’hi accedeix únicament a peu, seguint un camí molt freqüentat per excursionistes i amants de la natura.

L’edifici és una construcció romànica del segle XI, d’una sola nau rectangular coberta amb volta de canó i acabada a llevant amb un absis semicircular. La coberta és a dues aigües, amb teules, i la façana principal, situada a ponent, presenta una porta amb llinda i timpà decorat amb una creu i mitges esferes. Per damunt de l’entrada hi ha un rosetó reixat amb una creu, i al capdamunt de la façana s’aixeca un petit campanar d’espadanya, on hi penja la campana coneguda com Coralí.

A l’interior, senzill i auster, s’hi poden veure un banc de pedra al llarg d’una de les parets i restes d’antics altars laterals. Sota el temple es conserva una cripta excavada a la roca, coneguda com la Cova de l’Abat, a la qual s’accedeix des de l’interior de l’ermita. Segons la tradició, aquest era el lloc on es retirava Sant Aniol i on brollava una font d’aigua miraculosa, especialment beneficiosa per guarir malalties dels ulls.

Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) l’any 1983, l’ermita de Sant Aniol d’Aguja és avui un punt emblemàtic del patrimoni romànic de la Garrotxa i un indret de gran valor natural i històric, envoltat de gorges, salts d’aigua i boscos que fan d’aquest racó un dels més bells i freqüentats de l’Alta Garrotxa.

També podem trobar editats uns goigs.

Terme Municipal:

Oix, entitat de població de Montagut i Oix, comarca de la Garrotxa

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 466034

Y: 4685036

Altitud:

447 metres