EL RACÓ PERICAS: església del Carme, a Barcelona

L’església del Carme, inaugurada el 16 de novembre de 1913, és una de les obres religioses més importants de Josep Maria Pericas i un magnífic exemple de la seva arquitectura. Construïda al barri del Raval de Barcelona, ocupa el xamfrà entre els carrers de Sant Antoni Abat i del Bisbe Laguarda, on forma un conjunt arquitectònic que inclou també diverses dependències parroquials.

El temple va ser bastit per substituir l’antiga església del convent de les Jerònimes, destruïda durant els fets de la Setmana Tràgica de 1909. Pericas no es limità a projectar l’església, sinó que concebé un conjunt integrat amb escola, centre parroquial i altres espais destinats a la vida de la comunitat, fet que explica les edificacions que s’aixequen sobre el carrer de Sant Antoni Abat.

Exteriorment destaca per les seves grans dimensions, l’ús del maó vist com a material predominant i l’esvelt campanar que domina el conjunt. La façana del carrer del Bisbe Laguarda, concebuda inicialment com a entrada principal, sorprèn per la senzillesa de les seves formes i per l’encertada combinació de volums, obertures i elements decoratius, aconseguint una arquitectura sòbria però d’una gran elegància.

L’interior conserva part de la seva riquesa artística original, amb les pintures murals de Darius Vilàs i els vitralls de Josep Maria Bonet, dos artistes que contribuïren decisivament a enriquir l’obra de Pericas. Malauradament, l’església va patir importants desperfectes durant la Guerra Civil, fet que va comportar la desaparició d’una part del seu patrimoni artístic. Anys més tard, la generosa deixa d’un devot del barri va permetre emprendre diverses obres de restauració que han contribuït a recuperar parcialment la dignitat de l’interior del temple.