Ermita que té els seus antecedents en una petita església romànica documentada el 1267 com a capella rural depenent de Santa Maria de Manlleu que s’aixecava prop del mas Sant Jaume Vell, i segons les cròniques va desaparèixer al segle XVIII.
Les poques restes visibles d’aquesta antiga església es troben a la part mitjana d’un turonet situat a l’est del mas Sant Jaume Vell, a uns 800 metres de l’actual Sant Jaume.
Com a conseqüència de l’epidèmia del còlera de 1884, es va decidir per vot popular aixecar una nova església a Sant Jaume. El terreny fou cedit per Hipòlit Poquí i edificada durant l’any 1885 sobre un petit turó de margues. Es va obrir al culte el 1886 realitzant la benedicció el bisbe Antoni Palau.
Semblaria doncs que per la seva ubicació física estaríem parlant de dos elements diferenciats. Per una banda l’antiga església romànica de Sant Jaume de Vilamontà documentada des de l’any 1267 i de la que se’n conserven els fonaments (la resta de material va servir per la nova Sant Jaume) i que demanarien una intervenció arqueològica, i per l’altra, la nova Sant Jaume situada a uns 800 metres de l’anterior. Per tot plegat, el nom correcta de l’actual església és Sant Jaume, sense l’afegit «de Vilamontà».
Cal destacar la presència a la façana principal d’un rellotge de sol, actualment desaparegut.
Podem trobar goigs editats a aquesta església de Sant Jaume.
Terme Municipal:
Manlleu
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 440414
Y: 4652134
Altitud:
519 metres
imatges
Imatges rellotge de sol
imatges antigues
mostra de goigs
ubicació en el mapa
