Damunt d’una cinglera envoltada per les aigües del pantà de Sau, es troba el monestir de Sant Pere de Casserres, un dels conjunts monumentals més importants de l’arquitectura romànica catalana i l’únic monestir benedictí que hi hagué a la comarca d’Osona.
La seva fundació fou promoguda per la vescomtessa d’Osona Ermetruit, que l’any 1005 adquirí el domini de Casserres al comte Ramon Borrell de Barcelona amb la intenció de construir-hi un monestir dedicat a sant Pere. En aquest indret ja hi havia un castell, documentat des de l’any 898, amb una capella dedicada al mateix sant. La comunitat monàstica s’hi establí cap al 1012 i el primer abat conegut fou Eicfred. L’església es consagrà l’any 1050.
L’any 1079 el monestir passà a dependre de l’abadia de Cluny i es convertí en el centre de les seves possessions a Catalunya, fet que li assegurà més de tres segles de vida religiosa. Després d’una llarga etapa de decadència, el 1573 fou unit com a simple granja als jesuïtes del convent de Betlem de Barcelona, que hi mantingueren el culte fins a la seva expulsió, el 1767. Posteriorment, els béns passaren a mans particulars i, malgrat que el culte es mantingué fins a mitjan segle XIX, el conjunt entrà en un procés progressiu de ruïna.
El 3 de juny de 1931 fou declarat Monument Històric Artístic, amb categoria de nacional. Arran d’aquesta declaració, l’any 1934 l’arquitecte Josep M. Pericas i l’historiador Ramon de Vilanova promogueren la creació d’un Patronat de Sant Pere de Casserres, amb la voluntat d’estudiar i restaurar el monestir. El projecte, que havia de ser dirigit pel mateix Pericas i pel comte de Vilanova, no arribà a materialitzar-se a causa dels esdeveniments polítics i de la Guerra Civil.
Les primeres obres de restauració i consolidació es dugueren a terme entre els anys 1952 i 1962, sota la direcció de l’arquitecte Camil Pallàs i Arisa, de la Diputació de Barcelona. El gener de 1991 el Consell Comarcal d’Osona adquirí el monestir i una part del seu entorn. Després d’una nova intervenció, la restauració del conjunt s’inaugurà el 10 de juliol de 1998.
Actualment es poden visitar bona part de les dependències monàstiques, com el claustre, el celler, la cuina, el refectori, el dormitori, la sala capitular, l’scriptorium, la cambra prioral i l’hospital.
L’església és una grandiosa basílica romànica de tres naus i tres absis semicirculars. La seva singularitat més destacada és que és més ampla que llarga, una solució condicionada per l’estretor de la península on es va construir. La nau central fa uns 24 metres de llargada, als quals cal afegir els quatre metres de profunditat de l’absis, i té uns nou metres d’amplada entre les grans pilastres que la separen de les naus laterals. L’alçada de la nau central és d’uns 18 metres i la de les laterals, de 15.
Sant Pere de Casserres és també escenari de dues llegendes ben conegudes: la de l’Infant Sant, vinculada als orígens del monestir i a les restes momificades que s’hi veneraven, i la de la Roca de la Llum, una altra tradició popular associada a aquest indret tan singular.
Al Museu Episcopal de Vic s’hi conserva, procedent del monestir, una ara d’altar de marbre.
Terme Municipal:
Les Masies de Roda, comarca d’Osona
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 445379
Y: 4650174
Altitud:
503 metres






























