El nostre territori ha donat personalitats de gran rellevància que mereixen un reconeixement per la seva destacada trajectòria professional i humana. Una d’elles és, sens dubte, l’arquitecte Josep Maria Pericas Morros (Vic, 1881 – Barcelona, 1966).

El llegat que ens ha deixat és extraordinari. Rigor, innovació, qualitat, capacitat de treball i una sòlida formació defineixen una obra extensa i d’un gran valor arquitectònic i patrimonial.

Tot i que, quan va ingressar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona l’any 1899, va tenir com a professors destacats representants del modernisme —amb Lluís Domènech i Montaner com a director del centre—, i que en alguns dels seus primers projectes s’hi aprecia la influència d’Antoni Gaudí, Josep Maria Pericas pertany precisament a la generació que va marcar el pas del modernisme al noucentisme, moviment amb el qual sempre es va sentir plenament identificat.

Les dues grans influències que van marcar la seva obra van ser l’arquitectura romànica i l’Escola de Viena. A més de la seva faceta d’arquitecte, va destacar com a arqueòleg, historiador i dibuixant excepcional. Una de les característiques més singulars de la seva manera de treballar era la concepció global dels seus projectes: imaginava i dissenyava tant els espais exteriors com els interiors dels edificis, fins al més petit detall.

Una part molt important de la seva obra es concentra a la comarca d’Osona, amb una especial incidència a Torelló, població on va fer llargues estades i on va deixar algunes de les seves realitzacions més destacades.

També cal recordar un dels grans projectes que no va arribar a veure culminat: el llibre Les Fortificacions Feudals d’Ausona, una obra que havia de sintetitzar bona part dels seus coneixements sobre el patrimoni medieval del nostre país.

La finalitat d’aquest apartat és recopilar aquest important llegat i contribuir a donar a conèixer les obres de Josep Maria Pericas que encara perduren, com també reivindicar la figura d’un arquitecte que, al meu entendre, no ha rebut el reconeixement públic que mereix.

Al carrer Nou de Vic, número 8, hi ha una obra especialment vinculada a la vida de Josep Maria Pericas: la casa on l’arquitecte va néixer l’any 1881 i que ell mateix transformaria quatre dècades més tard.

L’actuació, realitzada el 1927, va consistir en la unificació de dues cases preexistents d’origen barroc, propietat del seu germà Lluís Pericas, per convertir-les en un edifici d’habitatges. Pericas va conservar la base de les construccions existents però va crear una nova façana unitària, simètrica i plenament noucentista.

L’edifici consta de planta baixa i quatre pisos, organitzats amb una composició molt geomètrica. La façana es divideix en tres eixos verticals, amb balconades i dobles obertures als pisos centrals, mentre que el pis superior queda resolt amb una galeria de nou finestres d’arc de mig punt, agrupades de tres en tres. La coberta sobresurt formant una barbacana amb els colls de fusta vistos.

La porta central és l’element més elaborat de la planta baixa. Emmarcada amb pedra treballada i una bonica reixa de ferro forjat, queda coronada per un timpà decorat amb motllures i esgrafiats. Aquests esgrafiats, amb motius geomètrics i formes de rocalla, es repeteixen al voltant de les obertures i als ampits de les finestres centrals, aportant a la façana bona part de la seva personalitat.

Any actuació:

1927

Terme Municipal:

Vic, comarca d’Osona

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 438309

Y: 4642500

altitud: 496 metres

L’estendard de l’Orfeó Cirvianum de Torelló és una senyera encarregada per la secció coral de l’Esbart Nacionalista de Torelló i dissenyada per Josep Maria Pericas l’any 1916. És una peça rectangular, d’orientació vertical, concebuda per representar l’entitat en actes públics.

Està teixida amb seda i cotó i incorpora aplicacions de vellut, setí i fil d’or, materials que permeten a Pericas desenvolupar una composició ornamental especialment rica. L’anvers està presidit, a la part superior, per la inscripció «Orfeó Cirvianum», emmarcada per sanefes decoratives, i incorpora també l’escut de Torelló. La composició combina els elements heràldics amb una ornamentació vegetal de formes sinuoses, molt característica del llenguatge decoratiu de l’arquitecte.

Al revers, sobre un fons groc, Pericas hi situa una fulla de palmera, símbol del martiri de sant Feliu, patró de Torelló, acompanyada de la inscripció «Sant Feliu de Torelló» i l’any 1916. El conjunt es completa amb el suport de bronze, també especialment treballat, que incorpora quatre cors i una creu.

La peça fou realitzada al taller de la Casa Sala de Barcelona.

L’estrena de l’estendard es va fer per la Festa Major de 1916, a Rocaprevera, en un acte en què també es va beneir la peça i es va estrenar l’Himne a la Senyera, amb música de Ramon Reig i Parés i lletra de Jeroni Vilar i Cabanes. La partitura manuscrita de l’himne, datada el juliol de 1916, es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Actualment es conserva en bon estat i forma part dels fons de l’Associació d’Estudis Torellonencs, a Torelló.

Al carrer de Capsavila, 7 de Torelló es conserva un dels petits però interessants treballs de Josep Maria Pericas relacionats amb la família Vergés. Es tracta dels dos rètols ceràmics que flanquegen l’entrada de la Farmàcia Vergés i dels ferros ornamentals de la porta que dona accés a l’habitatge. L’actuació se situa l’any 1924.

Els dos plafons, de ceràmica amb marc verd i fons clar, anuncien els dos preparats que havien fet coneguda la farmàcia: l’Emulsió Vergés, de 1906, i el Cafeïnol Vergés, de 1916. Les lletres, de formes originals i acolorides en verd i daurat, donen als rètols un caràcter publicitari molt poc convencional. La ceràmica va ser realitzada a La Gabarra de la Bisbal d’Empordà.

Els productes anunciats formen part de la història de la pròpia farmàcia. Francesc Xavier Vergés i Codinachs va desenvolupar l’Emulsió Vergés, un reconstituent elaborat a base d’oli de fetge de bacallà, bàlsam de Tolú i lactofosfat de calci, que va tenir una àmplia difusió com a preparat contra la tuberculosi, l’anèmia i el raquitisme. El 1916 va comercialitzar el Cafeïnol Vergés, un preparat antineuràlgic que també va assolir una notable popularitat.

La intervenció es completa amb els ferros de la porta de l’habitatge, de formes corbes i ornamentals, que encara es conserven. També hi havia dos petits fanals que complementaven la façana, avui desapareguts.

L’actuació s’entén també per la relació personal entre Pericas i Francesc Xavier Vergés, farmacèutic, home de cultura i amic de l’arquitecte. Vergés, que va morir el 1927, va mantenir una estreta relació amb Pericas i amb altres intel·lectuals i artistes del seu temps.

Any actuació:

1924

Terme Municipal:

Torelló, comarca d’Osona

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 439096

Y: 4655226

altitud: 512 metres

La Creu de la Santa Missió de Vallirana, situada al camí del cementiri, és un dels quatre exemplars coneguts d’un mateix model dissenyat per Josep Maria Pericas i reproduït per Butsems i Cia., de Barcelona. Els altres tres es troben a Sant Pere de Ribes, Sant Adrià de Besòs i Ullastrell.

La creu està formada per un fust cilíndric, un capitell de secció cònica decorat amb motius vegetals i una creu grega estriada, envoltada per un anell ornamental. El conjunt manté el llenguatge noucentista de Pericas i presenta la mateixa composició que els altres tres exemplars. La documentació patrimonial també en descriu el fust i la creu com a elements de granit.

A Vallirana, però, hi ha una particularitat que no s’ha trobat documentada en les fonts consultades: el capitell troncocònic està col·locat en sentit invers respecte dels altres tres exemplars del mateix model. La peça conserva la mateixa decoració, però ha estat muntada a l’inrevés. És un detall que només es fa evident en comparar directament les quatre creus.

La data que porta gravada el mateix fust, 1945, permet situar-ne la instal·lació en aquell any. La creu fou beneïda el 7 d’octubre de 1945, amb motiu de la Santa Missió de Vallirana. Aquesta data contradiu la datació de 1956 que encara figura en la fitxa de Patrimoni Cultural.

El model forma part d’un sistema de difusió dels dissenys religiosos de Pericas a través de Butsems i Cia., que permetia fabricar i distribuir aquestes peces. El mateix model va acabar assumint funcions diferents segons el lloc: creu de terme a Ullastrell i Sant Adrià de Besòs, i creu de la Santa Missió a Sant Pere de Ribes i Vallirana.

La creu de Vallirana té, així, un doble interès: és un nou exemplar d’un model de Pericas comercialitzat a través de Butsems i Cia., que coneixem en quatre localitzacions, i, alhora, conserva una particularitat pròpia —el capitell invertit— que la diferencia dels altres tres exemplars.

Any actuació:

1945

Terme Municipal:

Vallirana, comarca del Baix Llobregat

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 410776

Y: 4581610

altitud: 219 metres

La Creu de la Font del Padró d’Ullastrell és un model dissenyat per Josep Maria Pericas, integrat en el conjunt de la font monumental situada al nucli del poble. La seva presència, juntament amb la font i l’abeurador, dona al conjunt un caràcter singular.

La documentació recollida al Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a partir de les dades aportades per Josep Massagué, permet conèixer amb detall l’origen del conjunt. El maig de 1926, el mestre d’obres Antoni Moner va proposar a l’Ajuntament la construcció d’una nova font amb abeurador monumental i una creu de terme de pedra. L’Ajuntament va acordar encarregar la creu i el seu basament a Butsems i Cia., de Barcelona, per un import de 140 pessetes.

La creu presenta el model que trobem també a Sant Pere de Ribes, Sant Adrià de Besòs i Vallirana: un fust cilíndric sobre un basament, un capitell troncocònic decorat i una creu grega amb braços acanalats i un anell circular al centre. Els quatre exemplars són pràcticament idèntics i mantenen el llenguatge noucentista de Pericas, amb una ornamentació geomètrica molt característica.

El cas d’Ullastrell és especialment interessant perquè és l’exemplar més antic que tenim documentat d’aquest model, ja que l’encàrrec a Butsems està datat el 1926. Posteriorment, el mateix disseny es va continuar reproduint a Sant Pere de Ribes, Sant Adrià de Besòs i Vallirana, tant com a creu de terme com com a creu de la Santa Missió.

Així, la Creu de la Font del Padró és una peça especialment significativa per entendre la relació entre Pericas i Butsems i la difusió d’un mateix model de creu, que va acabar tenint diferents funcions i significats segons el lloc on fou instal·lat.

Any actuació:

1926

Terme Municipal:

Ullastrell, comarca del Vallès Occidental

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 413321

Y: 4597922

altitud: 327 metres

Situada al camí de Sant Pau, al nucli de les Parellades, aquesta creu va ser dissenyada per Josep Maria Pericas l’any 1942, amb motiu de la Santa Missió. Així consta també a la inscripció de la base: «SANTA MISIÓN AÑO 1942».

L’element destaca per la seva composició, formada per un fust cilíndric, un capitell ricament decorat i una creu de pedra de braços iguals, amb una marcada decoració geomètrica i vegetal. La creu manté el llenguatge noucentista de Pericas, amb una ornamentació geomètrica molt característica i molt present en alguns dels seus dissenys.

La seva singularitat, però, va més enllà de l’exemplar de Sant Pere de Ribes. El mateix model va ser reproduït en altres indrets, concretament a Sant Adrià de Besòs, Ullastrell i Vallirana. Les quatre creus presenten una composició pràcticament idèntica, fet que permet entendre-les com diferents exemplars d’un mateix disseny de Pericas.

Aquest fet s’emmarca en un sistema de producció que permetia reproduir i distribuir models artístics. Alguns dissenys religiosos de Pericas van ser incorporats a catàlegs de fabricants de pedra i marbre, entre els quals hi havia Bustems i Cia., de Barcelona, en el context de la postguerra, quan calia reconstruir nombrosos elements religiosos desapareguts o malmesos durant la Guerra Civil. La casa Bustems ja era una empresa barcelonina dedicada a la fabricació de materials de pedra artificial, marbre i mosaics.

Any actuació:

1942

Terme Municipal:

Sant Pere de Ribes, comarca del Garraf

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 396982

Y: 4568943

altitud: 49 metres

El cementiri de Sant Pau d’Ordal, al terme de Subirats, és una obra de Josep Maria Pericas projectada a començaments dels anys quaranta, documentada el 1944. És un conjunt que resumeix molt bé alguns dels trets que defineixen l’arquitectura de Pericas: la pedra, els arcs de tradició romànica, la forja i una decoració de fort contingut simbòlic.

L’entrada, construïda amb pedra vista, està presidida per un gran arc de mig punt i una porta de ferro forjat. Als murs laterals hi trobem diversos relleus i inscripcions llatines, integrats en la mateixa arquitectura. Una d’elles diu «A VIRTUTIS CONSILIA SUSCIPE», que es pot traduir per «Accepta els consells de la virtut». A l’altra banda apareix una segona inscripció, també de caràcter moral i religiós.

Però un dels detalls més singulars són els paons, que Pericas utilitza aquí com a element ornamental i simbòlic. No és una elecció casual: l’arquitecte ja els havia incorporat al cementiri de Sant Andreu de Llavaneres, projectat el 1922, on apareixen a la part superior de la reixa d’entrada. El motiu provenia d’un antic sarcòfag que Pericas havia descobert a Sant Pere de Casserres. En la simbologia cristiana, el paó representa la immortalitat, la resurrecció i la vida eterna, un significat especialment adequat per a un cementiri.

A Sant Pau d’Ordal, Pericas reprèn aquest llenguatge i el combina amb una arquitectura més sòbria, pròpia dels seus darrers anys: pedra, relleus, inscripcions, forja i símbols cristians formen un conjunt unitari en què la decoració no és simplement ornamental, sinó que participa del significat funerari de l’obra.

Any actuació:

1944

Terme Municipal:

Sant Pau d’Ordal, entitat de població de Subirats, comarca de l’Alt Penedés

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 399851

Y: 4582271

altitud: 281 metres

La creu monumental en memòria del bisbe Ramon Strauch, situada als boscos del Lledoner, a Vallirana, és obra de l’arquitecte vigatà Josep Maria Pericas i fou inaugurada l’any 1923, amb motiu del centenari de la mort del bisbe. Una fotografia publicada a La Hormiga de Oro amb motiu de la inauguració identifica expressament Pericas com l’autor del monument.

El monument es va aixecar prop del pont dels Tres Arcs, al mateix indret on Ramon Strauch i Vidal, bisbe de Vic, fou assassinat el 15 d’abril de 1823, juntament amb el seu criat, quan era traslladat de Barcelona cap a Tarragona. L’assassinat es produí en el context dels conflictes entre liberals i absolutistes del Trienni Liberal.

El conjunt original estava format per un monòlit de granit de planta rectangular, coronat per un capitell de grans dimensions i una gran creu. La cara principal del monòlit està ocupada gairebé íntegrament per una llarga inscripció commemorativa dedicada al bisbe, avui molt deteriorada i pràcticament il·legible. Al revers hi ha gravada una fulla de palma, que es pot interpretar com una al·lusió al martiri cristià.

El capitell, que es conserva actualment a la Masia-Molí de Can Batlle, és un gran bloc de granit amb un escut central en relleu i sanefes de motius geomètrics. A la part superior conserva l’encaix on anava subjectada la creu, avui desapareguda.

Amb el pas del temps, el capitell fou arrencat i va quedar abandonat durant dècades al peu del monòlit. L’any 2012, gràcies a la iniciativa de l’Associació d’Amics de Vallirana i de l’Ajuntament, fou recuperat i traslladat a Can Batlle, on es conserva actualment.

Avui, al lloc original només queda el monòlit, amb la seva llarga inscripció gairebé esborrada. La fotografia de 1923, però, permet recuperar la imatge del monument complet i entendre com havia estat concebut per Pericas.

És, per tant, una obra especialment interessant no només per ser una de les creus monumentals de Josep Maria Pericas, sinó també perquè conserva una història pròpia: el monument que encara resta al lloc, el capitell recuperat a Can Batlle i la creu desapareguda permeten reconstruir parcialment l’aspecte original d’una obra commemorativa de fa més d’un segle.

Any actuació:

1923

Terme Municipal:

Vallirana, comarca del Baix Llobregat

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 408882

Y: 4582322

altitud: 351metres

El Convent de la Mercè dels Missioners Claretians de Vic és obra de l’arquitecte vigatà Josep Maria Pericas i Morros. El projecte és de 1928 i les obres, iniciades pels arquitectes Josep M. Pericas i Francesc Pericas, començaren l’any 1929.

L’edifici es va construir al costat de l’antiga església de la Mercè, i el projecte inicial de Pericas preveia també una nova església, que finalment no es va arribar a construir en aquell moment. Sí que es va aixecar el campanar, situat a la cantonada, que avui és un dels elements més característics de l’edifici.

La torre-campanar, de planta quadrangular i revestida amb carreus de pedra de Montjuïc, sobresurt clarament del conjunt. El cos superior, més estret, s’obre amb finestres d’arc de mig punt i es cobreix amb una teulada a dues vessants. És un formalisme molt propi de Pericas i, com en altres campanars de l’arquitecte, remet a les formes de l’arquitectura romànica.

La façana combina obertures d’arc rodó amb finestres apaïsades i, en alguns casos, geminades, emmarcades amb esgrafiats de motius geomètrics. També destaca el portal principal de pedra, d’inspiració barroca, amb dues columnes, un frontó de formes corbes, pinacles i escut. La porta de fusta, ricament treballada amb plafons, motllures i un petit ornament central, completa aquest conjunt.

La decoració es completa amb nombrosos elements de forja, especialment les reixes de les finestres. Al petit jardí que hi ha davant de l’entrada, una cadena de ferro subjectada a petits pilonets delimita el parterre, i dos teixos completen aquest espai.

L’any 1936, durant la Guerra Civil, l’antiga església i el convent de la Mercè van ser destruïts. Després de la guerra, l’edifici de Pericas es va prolongar, es va construir la casa d’exercicis i finalment la nova església de Sant Antoni Maria Claret, que va completar el conjunt actual.

Any actuació:

1928

Terme Municipal:

Vic, comarca d’Osona

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 438141

Y: 4642036

altitud: 487 metres