El Racó Pericas – La Vall del Ges i el Bisaura https://www.vallgesbisaura.com La Vall del Ges i el Bisaura Thu, 11 Jan 2024 11:56:51 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=6.5.2 EL RACÓ PERICAS: Josep Maria Pericas, el geni noucentista. Presentació i contingut https://www.vallgesbisaura.com/el-raco-pericas-2/el-raco-pericas-josep-maria-pericas-el-geni-noucentista-presentacio-i-contingut/ Sun, 05 Jun 2022 19:30:35 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=32495

Hem tingut a casa nostra persones rellevants estretament lligades al territori a qui caldria donar un merescut reconeixement per la seva important i destacada trajectòria professional i humana. I un d’aquests és, sens dubte, l’arquitecte Josep Maria Pericas Morros (Vic 1881 – Barcelona 1966).

El llegat que ens ha deixat és molt rellevant. Rigor, innovació, qualitat, quantitat, coneixements, capacitat de treball… tot plegat són qualificatius que el defineixen.

Tot i que els professors que va tenir a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona quan hi va entrar l’any 1899 eren modernistes (aleshores el director era Lluís Domènech i Montaner), i que en alguns dels seus primers projectes es pot observar la influència de Gaudí, Pericas pertany precisament a la generació que va trencar amb el modernisme, i la seva obra sempre va anar lligada al corrent del noucentisme.

Dues van ser les influències que el van marcar: el romànic i l’escola de Viena. Alhora, cal destacar que va mantenir al llarg de tota la seva vida les facetes d’arqueòleg, historiador i dibuixant excepcional. També s’ha de destacar com la seva obra arquitectònica conforma l’ordenació total de l’espai: imaginava i materialitzava tots els elements externs i interns dels edificis que projectava.

Cal ressaltar que una bona part dels seus treballs van ser a la comarca d’Osona, amb una especial rellevància a Torelló on va fer llargues estades.

També cal recordar el seu gran projecte que no va poder materialitzar: el llibre sobre “Les Fortificacions Feudals d’Ausona”.

La idea d’aquest racó és fer un recull d’aquest important llegat i donar a conèixer les obres de Pericas que encara perduren en el temps, tot i el poc reconeixement públic que de forma immerescuda l’hi ha quedat.

  • conjunt d’edificis a la Colònia La Coromina (escoles, capella del Sagrat Cor de Jesús i casa rectoral, 1903-1906; reforma de la masía o Casa Gran de La Coromina, 1920-1923, i Torre Nova “Torre Pericas”, 1920-1921), Torelló, 1903-1921
  • Capella de la Inmaculada de la Basílica de Montserrat, pl. Santa Maria, s/n, Monistrol de Montserrat 1904?-1910
  • Casa Anita Colomer, pl. Catedral, 8-9, Vic, 1906-1907
  • reforma de la casa Bayés, pl. Catedral, 7, Vic, 1907
  • Casa dels marquesos d’Alòs y de Dou, “Cal Fideuer”, pl. Gran – c/ Nou, 1, Ripoll, 1907-1908
  • Monument a Mossèn Jacint Verdaguer, pl. Verdaguer, Folgueroles, 1908
  • Pavelló Marià en la Exposició Hispano-Francesa, Saragosa, 1908 (desaparegut)
  • Pont de la colònia la Coromina  sobre el riu Ter, Torelló, 1910
  • Església parroquial del Carme, cr. Bisbe Laguarda, 1-3 – c/ Sant Antoni Abat, 10-16, Barcelona, 1910-1913, 1923-1930 y 1949
  • Portal d’entrada al cementiri de Vinyoles d’Orís, a Les Masies de Voltregà, 1910
  • Font de Sant Pere, camí de la Font de Sant Pere, Vic, 1911
  • Farmàcia del Dr. Espinós, c/ Diputació, 264, Barcelona, 1911 (desapareguda)
  • Casa Comella, c/ Nena Casas, 81, Barcelona, 1912 (desapareguda)
  • Creu monument a Jeroni Galceràn, Vinyoles d’Orís – Les Masies de Voltregà (desapareguda), 1913
  • Monument a Mossèn Jacint Verdaguer, passeig Sant Joan – avda. Diagonal, Barcelona, 1912 (projecte)- 1924 (inauguració)
  • Església de l’antic convent de les RR. MM. Jerònimes, c/ Iradier, 27-29, Barcelona, 1913-1927
  • les creus de El Puig de les Tres Creus, Torelló, 1913
  • Padrò de Montserrat, camí de La Coromina, Torelló, 1914
  • restauració de l’església de Sant Pere de Mogrony, Gombrèn 1915-1916
  • Panteó Font i Vilaseca, cementiri de Montjuïc, Vía Sant Oleguer, agrup. 5, panteó 67, Barcelona, 1917
  • Clínica Mental, av. Prat de la Riba, 171, Santa Coloma de Gramenet, avantprojecte, 1917, i obres, 1923-1927
  • Casa Puig, cr. Verdaguer, 15, Vic, 1918-1920
  • Casa Pericas, av. Diagonal, 389, Barcelona, 1919-1920
  • capella de la masía Torre d’en Franch, Vic, 1919-1926
  • reformes y restauració de l’església parroquial de Sant Feliu, cr. Mossèn Parassols, 2, Torelló, 1921 y 1941-1953
  • Santuari de Nostra Senyora de Rocaprevera, camí de Rocaprevera, s/n, Torelló, 1923-1924
  • Torre J. Mitjans (casa Aragó-Mitjans), c/ Menor de Sarrià, 6-8, Barcelona, 1924-1925
  • La Font Picant, ctra. de Osor, km 4,5, Sant Hilari Sacalm, 1926
  • Casa Lluís G. Illa, c/ Verdaguer, 18, Vic, 1926
  • Casa Pericas, c/ Nou, 10-12, Vic, 1926
  • Església parroquial, pl. de la Vila, s/n, 1 Vilalba Sasserra, 1926
  • Panteó de Francesc X. Vergés Codinach, cementiri municipal, Torelló, 1927
  • Energía Eléctrica del Ter, ronda de Camprodón, 10-12, Vic, 1928 (desaparegudes les oficines i la caseta del guarda; es manté la nau)
  • reforma de l’església de Sant Pere per a arxiu i museu folklòric, pl. del Monestir, s/n, Ripoll, 1928-1931 y 1952-1953
  • convent del Sagrat Cor de María, pl. Generalitat, 13, Vic, 1930
  • La Creu de Cervià, camí de la Coromina, Torelló 1930
  • Capella de San Salvador, veïnat de Sant Salvador de Terrades, Cànoves i Samalús 1930-1934
  • Església i convent de les Germanes Josefines, pl. Divina Pastora, 10, Vic, 1928 (projecte), 1930-1956
  • Hospital de Sant Llàtzer d’Horta, ctra. Alta de les Roquetes, 55, parc de Collserola, Barcelona, 1931-1935
  • Farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu, rambla del Hospital, 52, Vic, 1932-1933
  • Panteó Pericas, cementiri municipal, Vic, 1933
  • Grup Escolar Jaume Balmes, c/ Anselm Clavé, 4, Vic, 1932-1934
  • Escola municipal de Sant Miquel dels Sants, c/ Jaume I el Conqueridor, 19, Vic, 1932-1934
  • Cases Pujol, c/ Sant Miquel, 34 y 36, Torelló, 1935
  • reconstrucció de l’església parroquial, pl. Església, s/n, Sant Pere de Vilamajor, 1940
  • reconstrucció de l’església parroquial, pl. Església, 12, Tona, 1940
  • Església parroquial de Santa María, pl. Santa Maria, Manlleu, 1940-1947
  • Panteó dels Torellonencs, cementiri municipal, Sant Martí Sescorts, 1942
  • Seminari Menor, La Gleva (Les Masies de Voltregà, Barcelona), 1942
  • Farmàcia Busquet, c/ Pons i Gallarza, 92, Barcelona, 1942-1943
  • Cementiri Municipal, ctra. BV-2428, Subirats (Sant Pau d’Ordal), 1942-1943
  • projecte de reconstrucció del retaule barroc del Santuari de La Gleva, La Gleva (Les Masies de Voltregà, Barcelona), 1942-1945
  • Convent de las Germanes Carmelites (Escola Vedruna), c/ Bisbe Morgades, 4, Manlleu, 1943-1945
  • Creu de terme, Gran Via de les Corts Catalanes, s/n, Sant Adrià de Besòs, 1944
  • restauració de l’església parroquial y rectoría, L’Esquirol, 1944
  • Església dels Dolors, c/ Begur, 8, Barcelona, 1944-1945
  • Casa Ordeig, masía Ordeig, Vinyoles d’Orís (Les Masies de Voltregà, Barcelona), 1944-1945
  • Campanar de l’església parroquial de Sant Cristòfor, Campdevànol 1944-1945
  • Les faroles de les escaletes de l’estació, Pujada de Mossèn Sabaté, Torelló, 1946
  • Panteó de les Germanes Josefines, cementiri municipal, Vic, 1946
  • Torre Pericas Pagès, passeig Santa Eulàlia, 12, Barcelona, 1946-1947
  • Panteó Sala, cementiri municipal, La Garriga, 1947
  • Edifici de la Caixa de Pensions, amb biblioteca pública i viviendes annexes, av. Comtes del Pallars, 42, Sort, 1947-1955 y 1956
  • Caixa de Pensions, avda. Pas d’Arro, 7, Viella, 1948-1949
  • Caixa de Pensions, cr. Sant Jaime, 18, Les, 1948-1949
  • Xalet dels Enginyers, a Sant Romà de Sau nou – Vilanova de Sau, 1949
  • Església de Sant Romà de Sau, a Sant Romà de Sau nou – Vilanova de Sau, 1951
  • Monument a Mossèn Fortià Solà, Torelló, 1953
  • Panteó Bassols, cementiri municipal, Vic, 1953
  • El pedró del pont de la Parra, carretera de l’Esquirol a Cantoni, km. 18, l’Esquirol, 1953
  • La Creu de la Santa Missió, camí de Rocaprevera, Torelló 1954
  • ermita de Lurdes, Prats de Lluçanès, 1957
  • Caixa de Pensions (actual biblioteca de la Caixa), c/ Sant Miquel, 23, Torelló, 1957
  • Caixa de Pensions, c/ Catalunya, 14, Bellver de Cerdanya, 1961
  • restauració de l’església prerromànica de Santa Magdalena Saplanca o del Cairat, Esparraguera, 1965
  • altar església de Sant Martí Sescorts, data desconeguda
Josep_Maria_Pericas_i_Morros_2013-08-15_15-20
IMG_0855

video

]]>
EL RACÓ PERICAS: les faroles de les escaletes de l’estació, a Torelló https://www.vallgesbisaura.com/el-raco-pericas-2/el-raco-pericas-les-escaletes-de-lestacio-a-torello/ Thu, 11 Jan 2024 11:00:11 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=43776

L’any 1946, l’Ajuntament de Torelló va arranjar la drecera que comunica l’avinguda de la Generalitat amb l’estació del tren. Es tractava d’un camí costerut on l’any 1912 ja s’havia fet una primera actuació. Amb la nova obra del 1946 s’hi va fer una pujada més còmoda donant-li una amplada de 4,5 metres. També es va escalonar i se li va donar l’aspecte de passeig.

En el seu traçat, de diversos trams regulars, es combinen escales amb replans, delimitats per una barana contínua feta amb còdols de riu.

Repartits sobre la barana s’aixequen els dotze fanals, sis a cada banda, projectats per Josep Maria Pericas. Són de pedra artificial i formats per una columna amb un capitell troncocònic esglaonat i lluminària de ferro i vidre.

Les baranes fan de mur de contenció de l’espai enjardinat que es genera als costats, on se succeeixen arbres i vegetació diversa.

Terme Municipal: 

Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 438870

Y: 4655687

Altitud: 

517 metres

ubicació en el mapa:

]]>
EL RACÓ PERICAS: sucursal La Caixa, a Les https://www.vallgesbisaura.com/el-raco-pericas-2/el-raco-pericas-sucursal-la-caixa-a-les/ Mon, 02 Jan 2023 09:44:38 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=38655

Aquesta de Les va ser la segona del seguit de sucursals bancàries que Josep Maria Pericas va realitzar en alguns pobles del Pirineu.

Situada a la carretera que travessa el poble. Es tracta d’un edifici de tres plantes i coberta a dues vessants. A una banda se situa la torre, amb una teulada amb forta pendent. L’altre element destacat és la tribuna de planta semicircular situada sobre la porta d’entrada. L’edifici presenta un sòcol de pedra, i la resta de la superfície és de parament blanc.

Curiosament consta el nom de l’arquitecte gravat a la pedra de la part baixa de la façana.

Va ser feta l’any 1949.

Terme Municipal:

Les

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 312768

Y: 4742345

Altitud:

633 metres

imatges

dibuix esbós fet per Pericas

ubicació en el mapa

]]>
EL RACÓ PERICAS: sucursal La Caixa, a Vielha https://www.vallgesbisaura.com/el-raco-pericas-2/elraco-pericas-sucursal-la-caixa-a-vielha/ Sun, 01 Jan 2023 19:05:53 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=38615

Aquesta és la tercera d’un seguit de sucursals bancàries que Josep Maria Pericas va realitzar per alguns pobles del Pirineu. Pericas manté formalment les característiques de l’arquitectura local sense renunciar al seu estil característic que es pot observar tant en les estructures com en els elements decoratius.

Aquests edificis es caracteritzen per la presència de teulades molt pronunciades, i alguns, amb una torre.

En aquesta obra feta l’any 1949, l’arquitecte va projectar un edifici de dos pisos, amb coberta a dues vessants i amb planta rectangular. A l’entrada principal hi ha el característic arc de mig punt. Està situat en un dels carrers principals de la població i s’alinea en alçada amb la resta de cases de dues plantes de l’entorn.

Té un disseny similar al de les escoles de Sant Miquel dels Sants i Jaume Balmes de Vic.

Terme Municipal:

Vielha

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 319510

Y: 4730007

Altitud:

970 metres

imatges

plànols arxiu Pericas

imatges antigues

ubicació en el mapa

]]>
EL RACÓ PERICAS: el panteó Font i Vilaseca, a Barcelona https://www.vallgesbisaura.com/el-raco-pericas-2/el-raco-pericas-el-panteo-font-i-vilaseca-a-barcelona/ Thu, 24 Nov 2022 20:13:37 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=37766

Molt bonica la composició arquitectònica d’aquest panteó fet per Josep Maria Pericas l’any 1917 per a la família Font i Vilaseca.

Es tracta d’una estructura de pedra formada per quatre columnes amb capitell subjectant una cúpula de forma cònica i planta octogonal. Sobre les columnes hi ha esculpits vuit àngels en relleu.

El sepulcre se situa al centre custodiat per quatre àngels en posició d’oració. Complementa el conjunt una gran creu central de ferro forjat i una senzilla estructura elevada de passamans també de ferro forjat que aguanta quatre lampadaris. S’aprecia el que queda d’una inscripció esborrada per la degradació de la pedra. De ben segur que estaria escrita en llatí.

Les escultures són de Josep Maria Camps i Arnau.

Terme Municipal:

via Sant Oleguer, Agrupació 5a, panteó 67, al cementiri de Montjuïc de Barcelona

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 429206

Y: 4578391

Altitud:

33 metres

imatges

la inscripció esborrada

ubicació en el mapa

]]>
EL RACÓ PERICAS: monument a Jacint Verdaguer, a Barcelona https://www.vallgesbisaura.com/el-raco-pericas-2/el-raco-pericas-monument-a-jacint-verdaguer-a-barcelona/ Tue, 22 Nov 2022 19:25:19 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=37717

Emblemàtic monument situat en un lloc destacat de la ciutat de Barcelona. Les obres es van iniciar el 29 de maig de 1914, però no va ser inaugurat oficialment fins el 14 de maig de 1924, amb assistència de les primeres autoritats, amb el rei Alfons XIII inclòs.

L’any 1912, deu anys després de la mort de mossèn Jacint Verdaguer, la Diputació de Barcelona va proposar, mitjançant la convocatòria d’un concurs públic, fer un monument al poeta. Com a curiositat, de les quatre propostes finalistes n’hi havia una que era la favorita, la de Josep Clarà i Ayats. Es va decidir convocar una segona convocatòria, només pels finalistes, per acabar d’atorgar el guanyador. Resulta que Clarà no s’hi va presentar ofès perquè no se l’havia escollit directament a la primera convocatòria. Així, en aquesta segona convocatòria el jurat escollí el disseny presentat per Josep Maria Pericas conjuntament amb l’escultor Joan Borrell i Nicolau.

L’estructura del monument consta d’una robusta columna de vint metres d’alçada amb un capitell d’inspiració romànica sobre el qual se situa la figura del poeta fosa en bronze obra de Joan Borrell i Nicolau. La columna està fet amb pedra de Folgueroles amb evident referència als orígens del poeta.

La columna està encerclada per una balustrada circular d’on sobresurten tres figures al·legòriques en pedra que representen la poesia èpica (una dona cobrint-se amb un escut), la poesia mística (una dona tocant una lira) i la poesia popular (una don abocant aigua d’una gerra). Totes tres, també de Joan Borrell.

Els relleus corresponen a passatges de l’obra verdagueriana l’Atlàntida i, per imposició del jurat, són obra dels germans Llucià i Miquel Oslé. N’hi ha sis, agrupats de dos en dos, i cada un fa 1,20 metres d’alt per 4 metres d’ample.

Les reixes artístiques que tanquen l’accés són obra de Jaume Collell, àlies Picallimes.

Dins la balustrada s’hi troben uns xiprers i altres ornaments vegetals. Unes escales donaven accés a la base del monument, pensat per ser un espai de trobada dels barcelonins.

Per a qui tingui interés en aprofundir més i millor en tot el procés relacionat amb aquest monument, en aquest enllaç s’hi pot trobar un excel·lent treball de Margarida Güell de la Universitat Rovira i Virgili.

Terme Municipal:

plaça de Jacint Verdaguer, cruïlla passeig Sant Joan amb avinguda Diagonal i carrer Mallorca, a Barcelona

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 430626

Y: 4583403

Altitud:

30 metres

imatges

la columna

figura poesia èpica

figura poesia mística

figura poesia popular

relleu poesia épica

escena de lluita amb cavalls i guerrers
escena de lluita amb guerrers

relleu poesia mística

escena del Via Crucis, la pujada al Calvari
escena del Via Crucis, la devallada de la Creu

relleu poesia popular

Pastoral idíl·lica
escena de treball al port

reixa

imatges antigues

ubicació en el mapa

]]>
EL RACÓ PERICAS: el Pedró del pont de la Parra, a l’Esquirol https://www.vallgesbisaura.com/territori/indrets-i-racons/el-raco-pericas-el-pedro-del-pont-de-la-parra-a-sant-marti-sescorts/ Tue, 15 Nov 2022 22:29:13 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=35055

Es tracta d’un pedró senzill, format per una base de forma rectangular, que culmina en forma piramidal, sobre la que hi ha una creu.

En el centre de la base hi ha la següent inscripció: “En memoria de los 19 vecinos de Torelló caidos por Dios y España vilmente asesinados en la noche del 4 de septiembre de 1936 cuyos restos reposan en el cementerio de San Martin Sescorts. Caminante medita y ora”

Va ser inaugurat el dia 4 de setembre de 1953.

Segurament aquesta fitxa no hauria sortit en aquest bloc si no fos per la relació d’uns fets que directament lliguen aquest pedró amb el panteó obra de Josep Maria Pericas que hi ha al cementiri de Sant Martí Sescorts.

Tampoc és la idea ni les ganes furgar en uns fets luctuosos que sense raó de ser van passar fa més de 80 anys. Només desitjar que no es tornin a repetir mai més. Mai dels mais. Però la història no es pot canviar.

Va passar que en aquest pont i giravolt de la carretera que va de l’Esquirol a Cantonigròs, poc després de la sortida de l’Esquirol (al km. 18) i a sota la casa de pagès la Parra, al capvespre del dia 4 de setembre de 1936 van morir assassinats a sang freda 19 torellonencs (vé, van ser 18 doncs un d’ells aquella nit va conseguir sortir viu, que no més tard).

El fet relacionat amb el cementiri de Sant Martí Sescorts és que l’endemà dels fets, els 18 torellonencs hi van ser enterrats en una fosa comuna. I quan va acabar la guerra, des de Torelló es va encarregar a l’arquitecte Josep Maria Pericas la construcció d’un panteó on van traslladar-hi les restes.

Terme Municipal:

L’Esquirol

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 447934

Y: 4655075

Altitud:

699 metres

imatges

imatges antigues

acte d'inauguració pedró el dia 4 de setembre de 1953

ubicació en el mapa

]]>
EL RACÓ PERICAS: altar església parroquial, a Sant Martí Sescorts https://www.vallgesbisaura.com/territori/indrets-i-racons/el-raco-pericas-altar-esglesia-parroquial-sant-marti-sescorts/ Tue, 15 Nov 2022 21:57:09 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=37390

Es veu el disseny i la mà de Pericas en aquest conjunt de pedra que conforma el presbiteri de l’església parroquial de Sant Martí Sescorts: l’altar, l’ambó i el sagrari. Molt bonic tot el conjunt.

Terme Municipal: 

Sant Martí Sescorts, entitat de població de l’Esquirol

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 444152

Y: 4651418

Altitud: 

474 metres

ubicació en el mapa:

]]>
EL RACÓ PERICAS: el panteó dels Torellonencs, a Sant Martí Sescorts https://www.vallgesbisaura.com/territori/indrets-i-racons/el-raco-pericas-el-panteo-dels-torellonencs-a-sant-marti-sescorts/ Sat, 05 Nov 2022 14:36:04 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=36966

En aquest cas es tracta d’un panteó en homenatge als morts del dia 4 de setembre de 1936 a Torelló. Té estructura de capella coberta per un arc de mig punt sota un marc trapezoïdal i protegida per una reixa de ferro artística.

En el seu interior destaca al sostre de volta catalana i un altar de pedra amb ornaments de ferro que el complementen. Dos lampadaris pengen del sostre.

Els níxols queden en un segon nivell, on s’hi accedeix per una petita trampeta que hi ha al terra i que dóna accés, tot baixant per una robusta i dreta escala de ferro, a una petita estança on hi ha els níxols. En un extrem d’aquesta freda i impactant cambra, una petita obertura superior permet que entri una mica de llum i a l’hora serveix per airejar-la una mica. Realment sorprèn trobar aquest segon nivell en aquest monument.

Val a dir que en aquesta construcció la pedra, el ferro i l’estil Pericas destaquen d’una manera rellevant. Ah! i no hi falta el característic escrit en llatí gravat sobre la pedra.

L’obra consta feta de l’any 1942.

Terme Municipal: 

Sant Martí Sescorts, entitat de població de l’Esquirol

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 444163

Y: 4651447

Altitud: 

478 metres

ubicació en el mapa:

]]>
EL RACÓ PERICAS: el Panteó Sala, a La Garrriga https://www.vallgesbisaura.com/territori/indrets-i-racons/el-raco-pericas-el-panteo-sala-a-la-garrriga/ Mon, 31 Oct 2022 11:06:46 +0000 https://www.vallgesbisaura.com/?p=36639

Panteó ubicat al cementiri de La Garriga.

 Va ser projectat per encàrrec del gendre de Josep Maria Pericas, l’advocat Antoni Sala.

L’element principal és un edicle de planta circular, coberta de forma cònica i amb visera. A mitja alçada hi ha una fornícula de la qual pengen dos lampadaris de ferro. A la base hi trobem una creu i al seu costat els símbols d’alfa i omega, tots fets amb bronze.

L’espai que l’envolta està delimitat per un petit mur que ressegueix la planta d’una ermita amb absis, acabat en un extrem amb un banc per seure-hi. En la seva part interior ocupant tot el voltant hi trobem amb sobrerrelleu una inscripció en llatí.

La pedra torna a ser l’element principal comú.

Recordar que l’arquitectura funerària va tenir una importància rellevant i continuada en l’obra de Josep Maria Pericas. En són nombroses les actuacions relacionades amb cementiris, panteons familiars i sepulcres.

Pel que fa als materials utilitzats, i donada la temàtica i la sobrietat dels llocs, Pericas únicament utilitza la pedra, el bronze o el ferro forjat.

Va ser feta l’any 1947.

Terme Municipal: 

La Garriga

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 439914

Y: 4615166

Altitud: 

258 metres

ubicació en el mapa:

]]>