CREUS I PEDRONS: Puig de les Tres Creus, a Torelló

Per explicar de la millor manera possible la història del Puig de les Tres Creus, no he trobat un relat millor que el preparat pel torellonenc Joan Fabregó, llegit al mateix cim el dia 28 de desembre de 2013 durant els actes commemoratius del centenari de les creus projectades per Josep Maria Pericas. Per la seva qualitat històrica i narrativa, el reprodueixo pràcticament íntegrament.

Els orígens del Puig de les Tres Creus

El Puig de les Tres Creus, també anomenat Puig de la Guàrdia (577 m), és el punt més alt d’un territori conegut antigament com els Comuns, una empriu que podien utilitzar com a pastura els municipis de Torelló, Sant Pere i Sant Vicenç. Els arrendataris havien de signar un albarà en què, a més de comprometre’s a tractar correctament el terreny, es deixava clar que la plana més propera al santuari restava exclosa de l’arrendament per respecte i reverència a la capella de Rocaprevera.

Més endavant, el municipi de Torelló traspassà els Comuns a mans particulars.

Sembla que ja l’any 1686 es feia un viacrucis que, sortint de l’església parroquial, seguia les diferents estacions fins arribar al cim del Puig de les Tres Creus, on es beneïen les creus i les terres del terme.

La primera notícia documental coneguda és de l’any 1736, quan els obrers parroquials Daniel de Parrella, Onofre Feu i Feliu Arau, en presentar els comptes de l’administració parroquial, deixen constància d’un pagament destinat, entre altres actuacions, a «fer adobar lo Padró del Puig de les Tres Creus».

Si aquell any les creus ja necessitaven ser reparades, és molt probable que la seva col·locació fos força anterior, possiblement cap a 1686, coincidint amb la construcció de la Font del Raig i de la seva creu de ferro. Això explicaria també l’existència d’una estació del viacrucis a la font i de les tres creus com a estació final del recorregut.

Una nova notícia, corresponent a 1890, documenta una altra reparació consistent en la col·locació de dues creus de ferro noves. L’ermità Pere Subirachs va pagar 27,75 pessetes per aquesta actuació.

Les noves creus de Josep Maria Pericas (1913)

L’any 1913, coincidint amb el setzè centenari de l’Edicte de Milà, se celebraren arreu de la cristiandat les anomenades Festes Constantinianes.

A Torelló, durant una reunió d’autoritats i feligresos celebrada a la rectoria per preparar els actes commemoratius, el mestre Josep Aguilar i Vallbona va proposar substituir les antigues creus per unes de noves. La iniciativa fou molt ben acollida i es posà immediatament en marxa.

L’arquitecte diocesà Josep Maria Pericas i Morros assumí la direcció del projecte, que consistia en la col·locació de tres creus gregues de ferro forjat damunt uns pedestals de pedra picada. La creu central, de dimensions més grans, incorpora les lletres alfa i omega penjades dels braços laterals, mentre que al pedestal central hi figuren gravats els anys 313 i 1913, en record de l’Edicte de Milà.

La reforma es va finançar mitjançant una subscripció popular que va reunir 1.825 pessetes.

La solemne inauguració tingué lloc el 28 de desembre de 1913. Després d’una funció religiosa celebrada al santuari de Rocaprevera, amb sermó de mossèn Lluís Vinyes, una multitudinària processó pujà fins al cim del puig, on el rector mossèn Pladelasala beneí les noves creus.

La destrucció i la reconstrucció

A l’inici de la Guerra Civil, l’any 1936, les tres creus foren dinamitades i les seves restes escampades pels vessants del puig.

Acabada la guerra, les estructures de ferro es pogueren recuperar i l’any 1941 es reconstruïren al mateix indret. Els antics pedestals de pedra, però, no es pogueren refer completament i foren reconstruïts amb una combinació de peces originals i de nova factura, quedant notablement més baixos que els de 1913.

La recuperació definitiva del puig

L’any 1973 arribà una excel·lent notícia per a Torelló. Després de diversos anys de gestions, la família Font, propietària del bosc dels Comuns, va fer donació del Puig de les Tres Creus al municipi. La família, molt vinculada a Torelló, sempre demostrà una gran predisposició a facilitar aquest acord.

Amb motiu del cinquantenari del nou santuari de Rocaprevera, l’any 1974 es va decidir dignificar definitivament el cim del puig, reforçar l’ancoratge de les creus i arranjar els camins d’accés.

Les obres, dirigides per l’arquitecte conservador provincial de monuments Camil Pallàs, consistiren en la construcció del mirador actual, delimitat per un mur de mamposteria irregular i envoltat per una barana de ferro forjat sustentada sobre pilones de pedra. També es van habilitar dues escales d’accés i una plataforma on les tres creus reposen sobre una base de dos graons que, alhora, fan la funció de banc.

El mestre forjador Joan Balaciart restaurà gratuïtament les tres creus i confeccionà la barana de ferro, mentre que diversos pagesos del terme netejaren el bosc dels Comuns i condicionaren els camins d’accés al cim. Un gest ben significatiu si es té present la tradicional devoció de la pagesia torellonenca envers la Mare de Déu de Rocaprevera.

La inauguració de les obres tingué lloc el 15 de setembre de 1974, presidida per nombroses autoritats, entre elles el president de la Diputació, Joan Antoni Samaranch, i el bisbe de Girona, el torellonenc Jaume Camprodon. Una gran multitud s’aplegà al cim per assistir a la cerimònia i a la col·locació de l’última pedra.

El Puig de les Tres Creus avui

Posteriorment, el mirador es completà amb la instal·lació d’una rosa dels vents, que contribueix a enriquir aquest magnífic balcó natural sobre la vall del Ges.

Més de tres segles després de les primeres referències documentals, el Puig de les Tres Creus continua essent un dels indrets més estimats pels torellonencs, tant pel seu profund simbolisme religiós i històric com per l’excepcional panoràmica que ofereix sobre el territori.