EL RACÓ PERICAS: monument a Jacint Verdaguer, a Barcelona

El monument a Jacint Verdaguer de Barcelona representa la culminació de la trajectòria de Josep Maria Pericas com a creador de monuments commemoratius. Si l’any 1908 havia projectat el Pedró de Mossèn Cinto a Folgueroles, el seu poble natal, pocs anys després guanyava el concurs convocat per la Diputació de Barcelona per aixecar el gran monument que la capital havia de dedicar al poeta més universal de la literatura catalana.

El concurs es va convocar l’any 1912, coincidint amb el desè aniversari de la mort de Verdaguer. En una primera fase es van seleccionar quatre projectes finalistes, entre els quals figurava el de l’escultor Josep Clarà, considerat inicialment el favorit. Tanmateix, en convocar-se una segona i definitiva fase del concurs, Clarà, molest per no haver estat proclamat vencedor des del primer moment, va renunciar a presentar-s’hi. Finalment, el jurat va escollir la proposta presentada per Josep Maria Pericas, en col·laboració amb l’escultor Joan Borrell i Nicolau.

Les obres van començar el 29 de maig de 1914 i el monument fou inaugurat solemnement el 14 de maig de 1924, en un acte presidit pel rei Alfons XIII i les principals autoritats del país.

El conjunt és presidit per una robusta columna de vint metres d’alçada, construïda amb pedra de Folgueroles, en un clar homenatge al poble natal de Verdaguer. La corona un capitell d’inspiració romànica sobre el qual s’alça la figura de bronze del poeta, obra de Joan Borrell i Nicolau.

Al voltant de la columna, una balustrada circular integra tres grans figures al·legòriques que representen la poesia èpica, la poesia mística i la poesia popular, també modelades per Borrell. Completen el conjunt sis grans relleus inspirats en L’Atlàntida, realitzats pels germans Llucià i Miquel Oslé, així com les elegants reixes de ferro forjat dissenyades per Jaume Collell, «Picallimes».

Pericas va concebre el monument com un espai obert a la ciutat. L’interior de la balustrada, amb els xiprers, els elements vegetals i les escales d’accés, havia de convertir-se en un lloc de trobada i de record dedicat a la figura de Jacint Verdaguer.

Per a qui vulgui aprofundir en la història del monument i en el procés del concurs que el va fer possible, recomano especialment l’excel·lent estudi de Margarida Güell, de la Universitat Rovira i Virgili, que analitza amb gran detall la gestació d’aquesta obra emblemàtica.