Pedra, forja, inscripcions llatines i simbolisme religiós defineixen el caràcter del cementiri de Sant Pau d’Ordal. Entre els elements més singulars destaquen els paons, un motiu que Pericas també va utilitzar en altres obres funeràries i que simbolitza la immortalitat i la resurrecció.
Una petita capella del 1412, avui enrunada, que encara sorprèn pels colors de les seves antigues pintures murals. Entre la ruïna i el silenci, l’interior conserva una bellesa inesperada.
Damunt la coberta de la Seu, sobre la clau de volta del presbiteri, s’alçava aquest singular comunidor obert, sostingut per diversos puntals i cobert amb una estructura de fusta i teula. Avui desaparegut, les fotografies aèries de Josep Gaspar i Serra en conserven un testimoni excepcional.
Comunidor exempt de Sant Martí de Capsec, a la Vall de Bianya, construït entre els segles XVI i XVIII i reformat cap al 1980. De planta rectangular, amb tres costats oberts i teulada a dues aigües, conserva bona part de la seva estructura original.
Un antic campanar convertit també en comunidor, amb una complexa estructura de pedra i obertures que s’aixeca sobre la teulada de Sant Andreu de Socarrats. La data de 1688 i la conservació de les campanes deixen oberta la qüestió de si ja va ser concebut com a comunidor o si aquesta funció s’hi va incorporar posteriorment.
Un petit comunidor de torre, del segle XVII, que corona l’església de Sant Llorenç amb una arquitectura senzilla i ben definida. Les quatre obertures, orientades als punts cardinals, i la característica teulada piramidal són els seus elements més destacats.
