El petit campanar de Sant Joan de l’Albera és un element singular del temple i un presumpte comunidor, tot i que la seva funció original no ha pogut ser confirmada. La seva senzilla arquitectura i la seva situació sobre l’església li donen una presència ben característica.
L’Alzina surera del mas Santol -Chêne-liège du mas Santol- és un gegant del Vallespir, amb més de 300 anys d’història i unes dimensions excepcionals. Amb els seus 21 metres d’alçada, és l’alzina surera més alta del món, un arbre monumental que ja era admirat i documentat a finals del segle XIX.
El comunidor de Santa Maria d’Agullana corona discretament la teulada de l’església amb la seva característica coberta piramidal. Petit i ben conservat, manté viu el record d’una tradició que ja trobem documentada a Agullana l’any 1723, quan encara existia un reliquer probablement exempt.
El Conjurador de Serrallonga és una peça excepcional per la seva arquitectura i pel seu emplaçament, dalt del turó que domina el poble. Les quatre obertures, orientades als punts cardinals i coronades pels evangelistes, li donen una singularitat extraordinària.
Tradicional i concorregut antic aplec de Cincogesma a la Mare de Déu de la Cau, amb processó, benedicció del terme i repartiment de pans i faves.
A tocar de la Noguera Pallaresa, Sant Joan d’Isil és una de les esglésies romàniques més singulars dels Pirineus. La seva estreta convivència amb el riu confereix al conjunt una bellesa i una personalitat excepcionals.
