Estendard de l’Orfeó Cirvianum de Torelló, dissenyat per Josep Maria Pericas l’any 1916. Una senyera vertical de seda i cotó, amb aplicacions de vellut, setí i fil d’or, on Pericas combina ornamentació, símbols de Torelló i referències a sant Feliu en una obra completada amb un singular suport de bronze.
Actuació de Josep Maria Pericas (1924) que comprèn els dos rètols ceràmics de la farmàcia i els ferros de la porta de l’habitatge. Els plafons anuncien l’Emulsió Vergés i el Cafeïnol Vergés, amb una tipografia i un tractament ceràmic molt característics.
1945, quatre creus, un mateix model de Pericas. La de Vallirana, destinada a la Santa Missió, destaca per una particularitat que hem descobert en comparar-la amb les altres: el capitell està muntat a l’inrevés. El model fou comercialitzat per Butsems i Cia.
La Creu de la Font del Padró d’Ullastrell és l’exemplar més antic documentat d’un singular model de Josep Maria Pericas, reproduït també a Sant Pere de Ribes, Sant Adrià de Besòs i Vallirana. Una mateixa creu, quatre indrets i dues funcions diferents: creu de terme i creu de la Santa Missió.
Creu de pedra d’un model dissenyat per Josep Maria Pericas i datat el 1942, reproduït també a Sant Adrià de Besòs, Ullastrell i Vallirana. El model formava part del catàleg de Bustems i Cia., en el context de la reconstrucció religiosa de la postguerra.
Pedra, forja, inscripcions llatines i simbolisme religiós defineixen el caràcter del cementiri de Sant Pau d’Ordal. Entre els elements més singulars destaquen els paons, un motiu que Pericas també va utilitzar en altres obres funeràries i que simbolitza la immortalitat i la resurrecció.
