Un recull d’indrets, racons i espais singulars que, més enllà dels grans monuments, també formen part de la història, el paisatge i la memòria del nostre territori. Llocs diversos, units per una mateixa voluntat: descobrir i preservar les petites històries que sovint passen desapercebudes.
El Bolet de Toia és una espectacular formació rocosa natural, amb una enorme pedra arrodonida que descansa directament sobre un pedestal molt més estret. Una curiositat del paisatge del Collsacabra que sorprèn per la seva forma i pel seu aparent equilibri.
Sota Sant Pere de Casserres, el Ter amagava un dels seus racons més singulars: la Roca de la Llum. Coberta per les aigües de Sau, la roca i l’antic paisatge del riu tornen a aparèixer quan el pantà baixa, recuperant per uns moments la memòria d’un Ter que ja no veiem.
Una gran porta d’acer Corten que, des del 2003, marca simbòlicament l’entrada als Països Catalans. Les quatre obertures, que evoquen les quatre barres, i la forma de falç que dibuixa vista des de l’aire en fan un monument carregat de simbolisme.
El 8 d’abril de 1967, una avioneta francesa es va estavellar a les muntanyes de Sant Pere de Torelló i hi van morir els seus quatre ocupants. Seixanta anys després, una placa recorda la tragèdia, però les circumstàncies de l’accident i fins i tot la identitat exacta de les víctimes encara presenten interrogants.
Un indret aparentment perdut de les Alberes que, l’estiu de 1900, es va convertir en escenari d’un dels primers grans experiments amb energia solar. Al Coll del Buc, el Pare Himalaia hi va construir un impressionant forn solar i va assolir temperatures extraordinàries per a l’època.
Durant més de quaranta anys, Radio Liberty de Pals va ser una peça destacada de la xarxa de comunicacions occidentals durant la Guerra Freda. Avui, les instal·lacions abandonades de l’antiga emissora en conserven la memòria i fan d’aquest indret un testimoni singular d’aquella etapa de la història.
El baldaquí modernista que Joan Rubió i Bellver va projectar per al monestir de Ripoll, inaugurat el 1912, va ser destruït durant la Guerra Civil. Només se’n van salvar les pintures de Joan Llimona, avui restaurades i conservades a Ripoll.
Un singular paller a mida natural convertit en un homenatge als antics oficis rurals de Vilobí d’Onyar, Salitja i Sant Dalmai. Els mosaics de trencadís no només representen aquests oficis, sinó que també recorden les persones que els van exercir i formen part de la memòria del municipi.
A Llaés encara es conserven dos o tres ceps ancestrals que haurien sobreviscut a la fil·loxera i que van tenir un paper en la recuperació de l’antiga varietat de vinya forcada. Una petita mostra d’un patrimoni vitícola que, més d’un segle després, encara perdura al territori.
