Les baumes són un dels patrimonis més singulars del Bisaura. Moltes van ser habitades fins a temps relativament recents per famílies de pagesos que hi van fer vida en unes condicions especialment dures, sovint per damunt dels mil metres d’altitud. Avui, aquestes antigues llars, recuperades i documentades gràcies a la feina de moltes persones, ens permeten descobrir una part amagada i sorprenent de la història del territori.
La Bauma de Ginestet és una gran cavitat semicircular situada sota la masia del mateix nom, a Sora. L’espai, de boca ampla i poc profund, ha estat recuperat i arranjat, i sorprèn especialment per la petita capelleta que, sobre una antiga biga de guardarrail, presideix aquest singular racó del camí de l’Orra.
La Bauma del Teixidor és una de les més grans i espectaculars de Llaés, amb uns cent metres de llargada i una trentena d’alçada. Les restes de les antigues vivendes, el forn i altres construccions encara permeten imaginar la vida de les famílies que hi van viure fins a principis dels anys cinquanta.
La Bauma de Fleus és una de les més grans de la zona, una immensa cavitat que encara conserva bona part de les antigues construccions. Sorprèn especialment perquè tenia dos pisos, comunicats per unes escales exteriors, i perquè encara s’hi poden veure el forn, les piques de pedra i les canalitzacions que portaven l’aigua fins a l’interior.
La Bauma del Gitano s’amaga enmig de la riera de Milany, en un racó humit i ombrívol de la serra. Quan l’aigua baixa amb força, la bauma es converteix en l’escenari d’un saltant espectacular que, en els hiverns més freds, pot quedar transformat en una gran columna de gel.
La Bauma del Bufí és una petita cavitat situada a tocar de la casa del mateix nom, amagada sota la vegetació i a tocar de la pista. Malgrat les seves modestes dimensions, els documents antics permeten saber que havia estat habitada. Una bauma discreta, però amb una història que ha calgut anar reconstruint.
La Bauma del Cuc s’amaga a tocar de la riera de Vallfogona, sota la carretera de Ripoll a Llaés. Tot i les seves dimensions modestes, va ser habitada durant segles i conserva encara el rastre d’aquella vida. Un racó discret i difícil de trobar, amb una història que arriba fins als anys més convulsos del segle XX.
La Bauma del Salt, també coneguda com a Bauma de la Toneta, s’amaga sota els cingles que dominen la casa del Salt. Habitada durant més d’un segle, encara conserva part del mur frontal i les restes de les antigues estances, en un indret que avui la vegetació ha tornat a fer discret.
La Bauma de Comassa, també coneguda com a Bauma de la Canal, és una gran cavitat amagada als faldars del Puig de Miralles. Tot i les seves dimensions, no conserva restes d’habitatges i sorprèn especialment per un salt d’aigua que cau per la mateixa paret de la bauma.
La Bauma de les Llose sés una petita cavitat situada a tocar del torrent que baixa cap a les Lloses, a Vidrà. Avui gairebé no en queden restes, però antigament havia estat més fonda i, segons la memòria oral, fins i tot havia servit d’aixopluc per al bestiar. Un petit racó on el pas del temps ha deixat ben poca cosa.
