comunidor exempt de l'església de Sant Andreu, a Estanyol Els comunidors són petites construccions religioses destinades a beneir els quatre punts cardinals i conjurar les tempestes, les pedregades i altres fenòmens meteorològics que podien malmetre les collites. Encara que avui ens semblin un element inseparable de moltes esglésies, la majoria no es van construir al…
El comunidor de l’església de Sant Esteve de Pedret constitueix un interessant exemple de comunidor integrat dins la mateixa arquitectura del temple. S’aixeca sobre l’angle sud de la façana principal, adossat al campanar d’espadanya, amb una alçada aproximadament equivalent a la meitat d’aquest. La construcció adopta una solució molt singular. En lloc d’aixecar una torre…
L’església de Sant Mamet de Riumors, reconstruïda entre els segles XV i XVI sobre un temple romànic destruït pels aiguats de 1421 i profundament reformada al segle XVIII, presenta una façana ben singular, flanquejada per dues torres. Mentre que la de ponent es completà com a campanar, la situada al costat sud restà inacabada. Tradicionalment…
La documentació històrica confirma l’existència d’un comunidor en aquesta església de Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià, construït durant les importants reformes del segle XVIII i situat al costat dret de la façana principal. Les obres de restauració efectuades l’any 1990, que van permetre recuperar-ne l’accés, reforcen encara més aquesta identificació. Tanmateix, l’aspecte que…
El comunidor de l’església de Sant Antoni de Vilatenim constitueix un dels exemples més singulars per la seva peculiar implantació arquitectònica. A diferència dels comunidors construïts com a edificis independents o integrats en una torre, aquí ocupa una tribuna elevada situada damunt l’absis, fruit del sobrealçament dels murs del temple. L’església, bastida al segle XVIII,…
El comunidor de l’església parroquial de Sant Feliu de Lladó és un bon exemple dels anomenats comunidors de torre. Situat a l’extrem de ponent del temple, a l’altra banda del campanar, forma part del conjunt de reformes que l’església va experimentar durant el segle XVIII. Exteriorment adopta l’aspecte d’una torre de planta quadrada, plenament integrada…
El comunidor de l’església de Sant Julià i Santa Basilissa d’Ordis és un dels exemples més singulars de les comarques gironines, tant per la seva ubicació com per la manera com es va integrar a l’edifici parroquial. Lluny de formar part del projecte original del temple, aquest comunidor és fruit d’una construcció afegida durant les…
Situat davant de l’església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino, aquest comunidor és una construcció exempta, de planta quadrada, oberta als quatre costats mitjançant arcs de mig punt sostinguts per robusts pilars de pedra. La coberta, a quatre vessants, està revestida amb lloses de llicorella i coronada per una creu de ferro. Les…
Situat davant de l’església parroquial de Santa Eulàlia, el comunidor d’Encamp és probablement el més conegut i emblemàtic dels que es conserven al Principat d’Andorra. Juntament amb l’església i el seu magnífic campanar romànic, forma un dels conjunts patrimonials més representatius de l’arquitectura religiosa andorrana. Construït entre els segles XV i XVI, presenta les característiques…
El comunidor de Gaià és un dels exemples més ben conservats i singulars de Catalunya. Es tracta d’un comunidor exempt, situat entre l’església parroquial de Santa Maria i l’antiga rectoria, al límit de l’altiplà on s’assenta el nucli antic i dominant visualment bona part del terme. La seva posició no és casual, ja que permetia…
