Els comunidors són una de les expressions més curioses de la religiositat popular vinculada al territori. Espais des d’on es demanava protecció davant tempestes, pedregades, sequeres o plagues, alguns han deixat una empremta arquitectònica ben visible i d’altres només el record d’una antiga tradició. En aquest recull descobrim aquests llocs i les històries que encara en podem recuperar.
Damunt la coberta de la Seu, sobre la clau de volta del presbiteri, s’alçava aquest singular comunidor obert, sostingut per diversos puntals i cobert amb una estructura de fusta i teula. Avui desaparegut, les fotografies aèries de Josep Gaspar i Serra en conserven un testimoni excepcional.
Comunidor exempt de Sant Martí de Capsec, a la Vall de Bianya, construït entre els segles XVI i XVIII i reformat cap al 1980. De planta rectangular, amb tres costats oberts i teulada a dues aigües, conserva bona part de la seva estructura original.
Un antic campanar convertit també en comunidor, amb una complexa estructura de pedra i obertures que s’aixeca sobre la teulada de Sant Andreu de Socarrats. La data de 1688 i la conservació de les campanes deixen oberta la qüestió de si ja va ser concebut com a comunidor o si aquesta funció s’hi va incorporar posteriorment.
Un petit comunidor de torre, del segle XVII, que corona l’església de Sant Llorenç amb una arquitectura senzilla i ben definida. Les quatre obertures, orientades als punts cardinals, i la característica teulada piramidal són els seus elements més destacats.
A tocar de l’església de Sant Cebrià, aquest comunidor exempt conserva encara tota la seva essència tradicional: els quatre pilars de pedra, la coberta de teula, l’interessant embigat de fusta, els pedrissos interiors i els esglaons que hi donen accés. La consueta de 1731 ens recorda les processons i benediccions del terme que s’hi celebraven.
El comunidor de Sant Esteve de Palaudàries destaca per la seva singular coberta de ceràmica blava i blanca, que li dona una aparença molt característica i el converteix en una peça singular del patrimoni religiós de la vall del Tenes.
El comunidor de Sant Pere de Ceret és un petit cos obert als quatre punts cardinals que corona la façana de l’església. D’origen gòtic, va quedar integrat en el temple actual, construït entre els segles XVII i XVIII, i constitueix un dels elements més singulars de l’edifici.
El petit campanar de Sant Joan de l’Albera és un element singular del temple i un presumpte comunidor, tot i que la seva funció original no ha pogut ser confirmada. La seva senzilla arquitectura i la seva situació sobre l’església li donen una presència ben característica.
El comunidor de Santa Maria d’Agullana corona discretament la teulada de l’església amb la seva característica coberta piramidal. Petit i ben conservat, manté viu el record d’una tradició que ja trobem documentada a Agullana l’any 1723, quan encara existia un reliquer probablement exempt.
