L’obra de Josep Maria Pericas Morros constitueix un dels llegats més destacats de l’arquitectura noucentista catalana. Aquest apartat recull la trajectòria i les principals obres d’un arquitecte excepcional estretament vinculat a Osona i al nostre territori.
La casa on va néixer Josep Maria Pericas es va convertir, el 1926, en una obra del mateix arquitecte. La unificació de dues cases del segle XVIII va donar lloc a una façana plenament noucentista, on destaquen la geometria, els esgrafiats i la delicada forja de la porta d’entrada.
Estendard de l’Orfeó Cirvianum de Torelló, dissenyat per Josep Maria Pericas l’any 1916. Una senyera vertical de seda i cotó, amb aplicacions de vellut, setí i fil d’or, on Pericas combina ornamentació, símbols de Torelló i referències a sant Feliu en una obra completada amb un singular suport de bronze.
Actuació de Josep Maria Pericas (1924) que comprèn els dos rètols ceràmics de la farmàcia i els ferros de la porta de l’habitatge. Els plafons anuncien l’Emulsió Vergés i el Cafeïnol Vergés, amb una tipografia i un tractament ceràmic molt característics.
1945, quatre creus, un mateix model de Pericas. La de Vallirana, destinada a la Santa Missió, destaca per una particularitat que hem descobert en comparar-la amb les altres: el capitell està muntat a l’inrevés. El model fou comercialitzat per Butsems i Cia.
La Creu de la Font del Padró d’Ullastrell és l’exemplar més antic documentat d’un singular model de Josep Maria Pericas, reproduït també a Sant Pere de Ribes, Sant Adrià de Besòs i Vallirana. Una mateixa creu, quatre indrets i dues funcions diferents: creu de terme i creu de la Santa Missió.
Creu de pedra d’un model dissenyat per Josep Maria Pericas i datat el 1942, reproduït també a Sant Adrià de Besòs, Ullastrell i Vallirana. El model formava part del catàleg de Bustems i Cia., en el context de la reconstrucció religiosa de la postguerra.
Pedra, forja, inscripcions llatines i simbolisme religiós defineixen el caràcter del cementiri de Sant Pau d’Ordal. Entre els elements més singulars destaquen els paons, un motiu que Pericas també va utilitzar en altres obres funeràries i que simbolitza la immortalitat i la resurrecció.
La Creu monumental del bisbe Strauch, a Vallirana, és un interessant testimoni de l’obra commemorativa de Pericas. Del monument original només en resta el monòlit, mentre que el capitell es conserva a Can Batlle i la creu ha desaparegut.
El Convent de la Mercè dels Missioners Claretians de Vic destaca especialment per la seva torre-campanar d’inspiració romànica, els esgrafiats i els nombrosos elements de pedra i forja.
