Col·lecció de postals de Vilanova de Sau editades per Ediciones Fotográficas Bosch que mostren diverses imatges del poble i els seus entors, entre ells Sant Romà de Sau abans de fer-se l’embassament.

Haig de manifestar que per a mi ha estat una gran sorpresa descobrir els indrets i racons que han aflorat als pantans de Sau i Susqueda durant el llarg període de sequera que s’ha mantingut entre els anys 2022/2024.

La tristesa de veure un paisatge engolit per les aigües s’ha convertit alhora en admiració i curiositat de poder retrobar-lo. També d’indignació per com i de quina manera l’home és capaç de destrossar un entorn únic i idíl·lic. Carregat d’història, i alhora aspre i feréstec.

Sí, feréstec. Segurament aquesta seria la millor expressió per definir la sensació que he tingut moltes vegades que m’he mogut i endinsat per aquesta part tan bonica del nostre territori, on la solitud de l’entorn impressiona i el silenci absolut t’acompanya.

Som uns privilegiats de poder estar presents en el temps on la memòria encara es manté en el record d’històries i vivències de gent que havia estat i viscut en aquests pobles, camins, esglésies, cases de pagès o molins que ara rebroten de sota les aigües.

Caldria fer els possibles per no perdre mai la memòria de totes aquestes recordances.

Per tot plegat, m’he decidit a fer un apartat en aquest bloc on recollir totes aquestes vivències i imatges amb els llocs destacats que he anat descobrint.

L’ESQUIROL:

• COLLFORMIC
• EL BAUCELLS

LES MASIES DE RODA:

• EL PUJALT
• EL CORTILS

VILANOVA DE SAU:

• EL GRAU
• LA CODINA
• PERALLONGA
• LA VILA
• EL VILAR
• LA TEULERIA
• LA ROVIRA
• EL MUNER
• LA RIBA
• LA RIBA VELLA
• L’OLERUJA
• SELLABONA

QUERÓS – SANT HILARI SACALM:

• EL SANGLES
• LA FÀBREGA
• LA CASETA DE QUERÓS
• EL BALDÀ
• EL BRACS
• LA CASA DEL MOLÍ
• CAN PALANQUES
• EL GOMBAU
• L’ILLA

SUSQUEDA:

• EL QUER
• LA MUNTADA
• ROCASALVA
• CAN MARQUÈS
• CAN MASAQUÈ
• LA RIERICA

VILANOVA DE SAU:

• MOLÍ DE LA ROVIRA
• EL MOLÍ DE SAU

SANT HILARI SACALM:

• MOLÍ DE QUERÓS

LES MASIES DE RODA:

• MONESTIR DE SANT PERE DE CASSERRES

L’ESQUIROL:

• ESGLÉSIA DE SANT PERE PESCADOR
• ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE VERDERS

TAVÈRNOLES:

• SANTA MARGARIDA D’ARDOLA

TAVERTET:

• SANT BARTOMEU SESGORGUES
• SANT MIQUEL DE SOREROLS
• SANTA CÍLIA DE SOREROLS
• SANT CRISTÒFOL DE TAVERTET

VILANOVA DE SAU:

• ESGLÉSIA DE SANT ROMÀ DE SAU VELL
• ESGLÉSIA DE SANT ROMÀ DE SAU NOU
• ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DE BANCELLS
• ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE VALLCLARA

RUPIT-PRUIT:

• SANTUARI DE MONTDOIS

SANT HILARI SACALM:

• ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE QUERÓS

SUSQUEDA:

• SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL FAR

OSOR:

• SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL COLL

VILANOVA DE SAU:

• COMPARTIMENT DE RETAULE AMB SANT ROMÀ

L’ESQUIROL:

• LA FORTALESA DE LA ROCA DEL BOLL

TAVERTET:

• EL MOLÍ DE LA PÓLVORA

VILANOVA DE SAU:

• LA CABANA DE L’YLLA
• LA FONT DEL VILAR
• EL DIT D’EN SERRALLONGA
• EL CASAL DELS SANT-ROMÀ
• LA DOMUS DEL PI
• EL CEMENTIRI VELL DE SANT ROMÀ DE SAU
• LES ESCOLES
• EL PONT MEDIEVAL DE SANT ROMÀ DE SAU VELL
• ELS BARRACONS DE SAU
• LES EMBARCACIONS DE LA SEQUERA DE SAU
• LA CAPELLA DE SANTA TECLA

SANT HILARI SACALM:

• LA FONT DEL BRACS
• EL PONT DE PALOU
• EL PONT DE QUERÓS
• EL CASTELL DE L’ILLA
• LA PALANCA DE QUERÓS
• EL TURÓ DEL MAL SOPAR

SUSQUEDA:

• EL CASTELL DE FORNILS
• LA BARCA DE FUSTA DE SUSQUEDA

LES MASIES DE RODA:

• LA ROCA DE LA LLUM

LES GUILLERIES:

• EL PROJECTE DEL FERROCARRIL A LES GUILLERIES, any 1900

VILANOVA DE SAU:

• Col·lecció de postals EDICIONES FOTOGRÁFICAS BOSCH

SANT ROMÀ DE SAU VELL:

• Col·lecció de postals J. UBACH PUIG
• Col·lecció de postals TALLERES A. ZERKOWITZ
• Recopilació de postals ANTIGUES DIVERSES

QUERÓS – SANT HILARI SACALM:

• Col·lecció de postals en color FITER-QUERÓS

SUSQUEDA:

• Col·lecció de postals ANTIGUES DIVERSES

GUILLERIES (fotografies):

• Col·lecció GUILLERIES, fotografies estereoscòpiques

Recull de postals diverses relacionades amb el poble de Susqueda i el seu entorn.

Terme Municipal:

Tavertet

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 451910

Y: 4649444

Altitud:

876 metres

Recull d’una recopilació de postals de Sant Romà de Sau vell i els seus voltants. Un testimoni gràfic d’una vall que les aigües de l’embassament de Sau van fer desaparèixer l’any 1963.

L’església de Sant Andreu de Pruit es trobava dins l’antic terme del castell de Fàbregues, i, després de la seva desmembració, fou inclosa en la demarcació del terme del castell de Rupit, i era situada al lloc de Pruit, del qual aviat degué ésser la parròquia, com encara és actualment.

L’església i les funcions parroquials apareixen en una llista de parròquies entre els anys 1025 i 1050 i es confirma el nom l’any 1134, quan el vescomte de Cardona, Bernat, amb la seva muller Almodis i llurs fills donà a l’orde de l’Hospital uns béns situats al terme de Rupit, a la parròquia de Sant Andreu de Pruit.

L’església era dedicada inicialment, segons que sembla, a sant Andreu, a santa Creu i a santa Maria.

El segle XVIII, a fi de disposar d’un temple més gran, hom allargà la nau, tot suprimint l’absis i aixecant un altre cos molt més alt i ample, mentre que l’edifici antic quedava com a atri i cor. També fou en aquest moment quan es construí el campanar de torre actual.

L’església primitiva era una construcció romànica amb una nau rematada vers llevant per un absis. De l’edifici romànic només resta el tram de ponent d’una nau coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral.

De l’edifici només són visibles dues façanes, la de ponent i la de migjorn.

La porta, amb un arc de grans dovelles i mutilada, s’obre a la façana de ponent, juntament amb una esvelta finestra en forma d’espitllera, de doble esqueixada, amb un arc de mig punt.

Possiblement, l’absis romànic va caure amb motiu dels terratrèmols que castigaren el país el segle XV o, almenys, devia quedar molt malmès, la qual cosa devia donar peu a la posterior ampliació.

La façana de ponent no presenta cap senyal d’haver estat coronada per un campanar d’espadanya.

D’aquesta església es conserva al Museu Episcopal de Vic un compartiment de retaule de Sant Andreu pintat l’any 1521 pels mestres Joan i Perot Gascó.

D’aquesta església parroquial també es poden trobar uns goigs editats a Sant Andreu

Font: enciclopèdia Catalunya Romànica

Terme Municipal:

Rupit i Pruit

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 454928

Y: 4654635

Altitud:

945 metres

Compartiment de retaule de l’església de Sant Andreu de Pruit amb el Calvari, a Rupit i Pruit

Autor: Joan Gascó i Perot Gascó

Any: Vic, 1521

Ubicació: l’original s’exposa al Museu Episcopal de Vic

Mides: 170,5 x 103,5 centímetres

Tècnica: pintura al tremp i oli sobre fusta

Compartiment de retaule provinent de l’església de Sant Andreu de Pruit. L’escena del Calvari, gairebé obligatòria en un retaule, coronava a Pruit un conjunt de taules dedicades a Sant Andreu que Joan Gascó havia contractat l’abril de 1521.

A més d’aquesta hi havia la taula central amb la figura del sant i, al voltant, quatre escenes més que representaven la predicació de Sant Andreu, el seu judici, el seu martiri i un dels seus miracles, a més de la predel·la i les polseres. El Calvari és l’única taula conservada del conjunt.

En el contracte s’especificà que Jesús Crucificat s’havia d’acompanyar de les figures de Maria, Joan i la Magdalena; aquesta ha deixat el pot de perfums a terra i abraça els peus de la creu, tot oferint un perfil molt característic del taller gasconià en aquest període 1520-1529. En aquests anys, els darrers de vida de Joan Gascó, el taller familiar va assumir molts encàrrecs i el fill gran Perot ja tenia una responsabilitat destacada.

Les figures es presenten més estilitzades, properes a les que seran típiques dels seus treballs posteriors. Però al mateix temps el disseny de l’escena resulta ser bàsicament fruit de la combinació de dues xilografies d’Albrecht Dürer, d’on provenen el vol airós del perizoni de Crist o l’aparent contradicció entre l’expressió facial i la posició de les mans de Sant Joan.

Això, entre altres coses, mostra el pes de la tradició arrelada en la pintura del pare, Joan Gascó, qui era de fet el responsable del taller.

Font: Museu Episcopal de Vic

Detall del frontal d’altar en alta resolució -obrir gigafoto-

la Majestat de Sant Salvador de Bellver, a Sant Boi de Lluçanès

Autor: anònim

Any: segon terç del segle XII

Ubicació: l’original s’exposa al Museu Episcopal de Vic

Mides: 109,5 x 109,5 x 19 centímetres

Tècnica: fusta d’alba amb restes de policromia

La majestat de Sant Salvador de Bellver també anomenada Majestat de Sant Boi de Lluçanès, es troba conservada al Museu Episcopal de Vic. Està realitzada amb fusta d’alba i conserva restes de policromia. Les seves dimensions són 109,5 x 109,5 x 19 centímetres.

Procedeix de la petita església de Sant Salvador de Bellver. Quan a les acaballes del segle XIX  aquesta església quedà desafectada la majestat passà a l’església parroquial de Sant Boi de Lluçanès i d’aquí al Museu Episcopal de Vic. Així s’explica la seva doble denominació.

El Crist en Majestat, és a dir el Crist clavat amb quatre claus, va vestit amb túnica llarga i presenta els ulls oberts, evitant qualsevol al·lusió al sofriment.

Vista frontalment, tan sols la lleugera inclinació del cap assenyala alguna desviació respecte de l’estricta simetria d’aquesta imatge. Hom li ha allargat els braços, tractant de restituir-los a la seva posició original, en una operació que ha deixat cicatrius. La túnica únicament té plecs al cos (més aviat unes suaus ondulacions), i no als braços. Es presenta cenyida amb una cinta plana, els dos extrems del qual cauen gairebé paral·lelament fins a tocar-li la vora inferior. El nus està resolt amb un grafisme molt elegant.

Tant els dits de les mans com els dels peus han estat completats pel restaurador que intervingué sobre aquesta imatge. Els peus foren esculpits separadament del bloc de fusta que constitueix el cos, de manera que estan fixats per l’interior de la part buida de la túnica.

És potser al cap on es mostren amb més claredat les bones aptituds de l’autor d’aquesta peça. El perfil és sever i elegant. Les faccions estan resoltes amb tots els convencionalismes propis del cas. Sobresurten particularment les orelles. El cabell i la barba estan representats a base de petites incisions ben ordenades, seguint un esquema bastant freqüent en algunes d’aquestes imatges. La barba és acabada amb dos rínxols, alhora que per damunt de cadascuna de les espatlles cauen tres tirabuixons.

La policromia original de la majestat de Sant Salvador de Bellver fou feta malbé en època moderna, quan hom procedí a repintar-la. La túnica fou decorada aleshores amb motius florejats que tampoc imitaven els antics.

La restauració feta després de la Guerra Civil Espanyola va permetre trobar alguns indicis d’aquella policromia original, bé que del tot insuficients. Pot deduir-se que la decoració de la túnica devia ser una simulació dels teixits de l’època, amb grans motius circulars dibuixats amb vermell sobre fons fosc, decoració semblant a la de la majestat Batlló. La policromia també fou emprada per a fer ressaltar les llagues de les mans i els peus.

És remarcable el fet que aquesta escultura presenti al revers un reconditori destinat a contenir relíquies, de 16 centímetres de llargada, tot i que d’aquestes no en queda cap vestigi. La creu sobre la que es troba fixada actualment li ha estat associada després del seu ingrés al Museu Episcopal.

La creu sobre la qual podem veure-la fixada actualment es conserva en més bon estat que la majestat en si. Aquest fet es deu a que aquesta creu no correspon a la imatge en qüestió, sinó que li fou associada després del seu ingrés al Museu Episcopal de Vic.

Algunes fotografies antigues mostren la majestat de Sant Salvador de Bellver amb la creu que la suportava anteriorment, la qual també es conserva al Museu Episcopal de Vic .

Font: enciclopèdia Catalunya Romànica