Abans que les aigües del pantà de Sau cobrissin bona part de l’antic curs del Ter, sota el monestir de Sant Pere de Casserres hi havia un gran penyal conegut com la Roca de la Llum. La tradició explica l’origen d’aquest nom amb una història situada en temps de la dominació sarraïna, quan el castell de Casserres es trobava assetjat per les tropes cristianes.
I aquesta és la llegenda:
“Abans de crear-se l’extens pantà de Sau, era ben notòria la presència d’un gran penyal situat al mig del llit del riu Ter i ben bé al dessota del monestir de Casserres. Els pescadors que tan assíduament freqüentaven aquell indret i la gent conterrània sabien que, des d’in secula, d’aquell penyal se’n deia la roca de la Llum. Ben pocs, però coneixen l’origen i el significat de tan singular denominació. La cosa data del temps de la dominació sarraïna, i la tradició, mantinguda a través de les generacions, ho explica així.
S’esqueia la darreria del segle VIII, concretament, potser, l’any 798. A la Septimània, part enllà dels Pirineus, i on fugint del jou morisc s’havien refugiat molts cristians del nostre país, el rei Carlemany, més tard nomenat emperador pel sant pare Lleó III, escometia braument les hosts morisques i les feia recular cap a terres més meridionals. L’alliberament del país d’Ausona l’encomanà al seu fill Lluís el Piadós, i vingué un dia que les forces per ell comandades s’anaven possessionant de la nostra comarca, mentre els sarraïns s’aplegaven en els punts estratègics i en les fortaleses roqueres per tal d’oferir la darrera resistència o passar al contraatac.
El castell de Casserres, el castrum Castaserram d’aquell temps, es preparava per a una defensa heroica. Al seu entorn, les forces cristianes de Lluís el Piadós preparaven l’escomesa per a ensenyorir-se de tan estratègic indret. La lluita hauria estat ferotge i acarnissada si no hagués esdevingut un fet providencial.
Succeí que un fill del capitost moro, simpatitzant dels cristians, coneixedor del desastre que s’aproximava i volent-lo evitar, es presentà un dia, secretament, a les forces assetjadores, oferint-los la rendició sense lluita de la fortalesa si seguien els seus consells i prometien respectar la vida dels defensors. A tal fi els digué: “El dia que al punt de la mitjanit vegeu un gros fanal encès al cim del gran penyal que hi ha al mig del riu, el peu de la fortalesa, podeu atacar-la sense temor a cap resistència”.
El capità cristià s’hi avingué i arribat el dia assenyalat el castrum Castaserram fou ocupat sense vessament de sang per les forces de la reconquesta: el noiet moro complí la promesa, fent endormiscar tots els sentinelles.
Ara, el gran penyal conegut per la Roca de la Llum no és visible. Té al damunt uns 30 o 40 metres d’aigua.”
Font: Llegendes i Tradicions Collsacabra-Guilleries de Ramon Vinyeta (sense data), pàg. 28.
imatges
