presentació
situats a la comarca d’Osona, us convido a conèixer el seu entorn: la vall del Ges, el Vidranès, el Bisaura, Saderra, Orís…, amb les serres de Bellmunt, Curull, Puigsacalm, Capdegès, Puig Cubell… plenes d’agraïts racons, itineraris i senders que són un regal per als sentits: el Santuari de Bellmunt, Forat Micó, el Pic de l’Àliga, Font Tornadissa, Castell de Milany, la fageda de la Grevolosa… ens ompliran els ulls de colors i l’ànima de sensacions.
I és que quan hom fa senderisme pel costat de casa, moltes vegades no se n’adona de tot el que va trobant pel camí. I si aquesta afició s’accentua, vas descobrint cada dia que surts, racons, cases de pagès, arbres, nous camins i corriols que fan que, de mica en mica, estimis d’una manera especial aquest entorn.
I quan la satisfacció de poder gaudir d’aquestes estones ja és plena, hom s’acaba considerant afortunat i privilegiat, i amb tota la il·lusió de continuar amb la descoberta. Paisatges canviants, llum que transforma el mateix racó en un de diferent, calor, fred, boira i la pluja, que tot ho fa net… El cicle vital de la natura en el seu estat pur.
Totes aquestes sensacions, fruit de recórrer aquests paratges d’aquest país tan nostre, no us les puc explicar perquè d’això, no en sé. Les heu de viure i sentir. Però amb la idea de compartir tots aquests itineraris i racons, he creat aquest bloc en què procuro deixar constància de tot el que he anat coneixent i aprenent. Us engresco a ser-hi.
No puc deixar d’esmentar l’agradable company amb qui comparteixo aquestes sortides: l’Enric Casanova, el meu cunyat.
Antoni Prat i Puig
curiós del territori
referència a Ramon Vinyeta Leyes
qui em coneix sap que tinc al Sr. Ramon Vinyeta Leyes (Torelló 1914-2005) com a referent. És impressionant l’extens treball, imatges i documentació que sobre el territori ens ha deixat. Permeteu-me transcriure el que ell mateix va deixar escrit en la introducció del seu llibre BELLMUNT (1949).
Crec que resumeix de manera molt clara i senzilla l’esperit que sempre el va acompanyar: explicar, documentar, donar a conèixer, i ensenyar racons i històries d’aquest nostre territori.
En definitiva, divulgar tot el que ell va aprendre. El mateix que jo voldria aconseguir amb aquest bloc.
Diu així:
“Endemés, ens mou també l’afany de fer conèixer i propagar les belleses naturals, magnífiques i variades que enclou aquesta muntanya que per nom ben escaient té el de Bellmunt, el “pulcro monte” dels romans. La tasca que ens ha emprès, certament agradable, de divulgar els atractius de Bellmunt, podrà semblar a alguns innecessària. Qui és, diran sobretot els de la vall del Ges, que no conegui a bastamanet la nostra muntanya? Quins són, entre els bons excursionistes barcelonins i d’altres ciutats catalanes, que no han petjat en una o altra ocasió el cim del Santuari? No és pas així, però.
Gairebé tots els visitants de Bellmunt, llevat de ben poques excepcions, es limiten a fer el clàssic recorregut Sant Pere-Bellmunt-Vidrà o viceversa, i encara que aquests indrets siguin de notòria bellesa, d’altres n’hi ha que per llurs imponderables atractius són dignes d’estima.
Pretenem, doncs, fer conèixer Bellmunt de cap a cap, amb l’afany més o menys altruista, que tinguin l’avinentesa de copsar-ne íntegrament les meravelles tots els devots i excursionistes, molts dels quals, malgrat tenir-les tan properes, n’ignoren àdhuc l’existència.
Amb l’ajut d’apreciables col·laboradors hem recollit dades inèdites de diversa mena, les quals, degudament aplegades i ordenades, permetran de copsar tot el que Bellmunt té de més interessant sota ben distints aspectes.”
Que bonic, oi?
