El Bolet de Toia és una espectacular formació rocosa natural, amb una enorme pedra arrodonida que descansa directament sobre un pedestal molt més estret. Una curiositat del paisatge del Collsacabra que sorprèn per la seva forma i pel seu aparent equilibri.
La Llentriscla de Galliners és un exemplar extraordinari de llentiscle que, en lloc de créixer com un arbust baix i ramificat, ha desenvolupat un tronc ben definit i una capçada pròpia d’un arbre. Les seves dimensions i aquesta forma tan poc habitual el converteixen en un element singular del patrimoni natural de Galliners
El comunidor de Sant Andreu de Porreres és una construcció singular, formada a partir de l’antic campanar d’espadanya i transformada en una torre de dues plantes, amb grans obertures i teulada a dues aigües.
Torre comunidor de planta quadrada, integrada a l’església de Sant Pere d’Osor i situada a l’angle sud-oest formant part de la façana i del mur lateral del temple Amb petites obertures als quatre vents, és un element que encara avui destaca clarament en el perfil de l’església.
L’antic comunidor de Sant Miquel d’Anglès estava integrat al campanar i va desaparèixer amb l’antic edifici. El campanar actual, construït el 1940, conserva unes petites obertures que recorden la disposició del desaparegut comunidor.
Torre comunidor robusta i ben conservada, adossada a l’església i amb obertures als quatre vents. Construïda al segle XVII i coneguda també com a Torre de les Bruixes o Torre del Mal Temps, conserva quatre obertures orientades als punts cardinals.
El comunidor de Sant Esteve de Caldes de Malavella és un cas singular, integrat en la part alta del mateix edifici i format per les obertures situades sota la teulada. L’accés per una escala exterior i la seva particular disposició al llarg del coronament fan d’aquest un dels comunidors més curiosos de les comarques gironines.
El comunidor de la Santíssima Trinitat de Batet ocupa la part superior de l’antic campanar d’espadanya, transformat en torre durant les reformes del segle XVIII. Una construcció en pedra volcànica austera i contundent, amb un curiós accés per una escala exterior.
El comunidor de Santa Maria de Batet és una petita construcció del segle XVIII situada dalt del campanar. Amb les seves quatre cares obertes i la coberta a quatre aigües, és un element que dona molta personalitat al conjunt de l’església.
El pedró de la Font Vidranesa, erigit l’any 1961 gràcies a la devoció d’una família establerta a Buenos Aires, és un petit monument a la Mare de Déu de Lourdes. Una curiosa mostra de com la devoció i l’estima per Bellmunt podien arribar des de tan lluny.
