Els comunidors són petites construccions religioses destinades a beneir els quatre punts cardinals i conjurar les tempestes, les pedregades i altres fenòmens meteorològics que podien malmetre les collites. Encara que avui ens semblin un element inseparable de moltes esglésies, la majoria no es van construir al mateix temps que els temples.

La seva aparició i expansió cal situar-la principalment a partir del segle XVI, coincidint amb les reformes impulsades pel Concili de Trento (1545-1563). En aquell període l’Església va reforçar nombroses pràctiques litúrgiques i de religiositat popular, entre elles les cerimònies de benedicció dels termes parroquials i el conjur de les tempestes. Com a conseqüència, moltes parròquies van construir comunidors o van adaptar espais ja existents per destinar-los a aquesta funció, especialment durant els segles XVI i XVII.

Aquesta evolució explica la gran diversitat de tipologies que han arribat fins als nostres dies. Hi ha comunidors exempts, construïts com un edifici independent al costat de l’església; comunidors de torre o de campanar, situats a la part superior d’aquestes construccions; comunidors sobre la coberta del temple; altres edificats damunt la façana principal, i fins i tot campanars d’espadanya reconvertits en comunidors. Cada solució respon a les característiques arquitectòniques i a la història de cada parròquia.

Tot i que Catalunya i Andorra constitueixen un dels territoris on aquesta arquitectura és més abundant i millor conservada, els comunidors també són presents en moltes altres regions de la Península Ibèrica. Reben denominacions diverses segons el territori, com ara esconjuradero (el nom més habitual a l’Aragó), conjuradero, conjuratorio o altres variants locals, totes elles referides a construccions destinades a la mateixa finalitat: protegir simbòlicament els pobles i les collites davant les forces de la natura.

Aquest apartat és el resultat d’un treball de recerca sobre el terreny. Tots els comunidors han estat visitats personalment i cada fitxa incorpora un reportatge fotogràfic propi, juntament amb la seva història, descripció arquitectònica, ubicació, estat de conservació i la documentació històrica que ha estat possible localitzar. Sempre que les fonts ho permeten, també s’hi incorporen comunidors desapareguts, fotografies antigues, reconstruccions aproximades i noves aportacions derivades de la recerca.

L’objectiu és elaborar un inventari raonat dels comunidors de Catalunya i Andorra, contribuint al coneixement i la preservació d’aquest patrimoni tan singular. Aquest projecte neix amb vocació de continuïtat i, un cop completat l’inventari català, l’estudi s’estendrà progressivament als comunidors documentats a la resta de la Península Ibèrica, amb la voluntat d’oferir una visió de conjunt d’aquest llegat arquitectònic i cultural.

El comunidor de Sant Andreu de Porreres, a la Vall del Bac, destaca per la seva configuració arquitectònica, força diferent de la d’altres exemples d’aquesta tipologia. Es tracta d’una construcció que aprofita l’antic campanar d’espadanya de l’església, transformat en una torre de planta quadrangular que s’allarga cap a la nau i es cobreix amb una teulada de dues aigües.

La torre presenta dues plantes i unes grans obertures a la part superior, de dimensions desiguals, que li donen un aspecte particular. La robustesa dels murs de pedra i la seva disposició damunt l’edifici fan que el comunidor tingui una presència destacada en el conjunt. La transformació del campanar original en aquesta estructura és un dels trets més interessants de l’edifici i li confereix una fesomia singular.

El comunidor forma part de l’església romànica de Sant Andreu, documentada des del segle X i que durant molt de temps va ser el centre parroquial de la Vall del Bac. L’edifici va patir diverses reformes i ampliacions, especialment després dels terratrèmols del segle XV, que van obligar a reforçar-ne alguns sectors. En són testimoni els grans contraforts inclinats de la capçalera, que també destaquen per la seva solidesa.

Terme Municipi:

la Vall del Bac, entitat de població de la Vall de Bianya, comarca de la Garrotxa

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 453366

Y: 4680274

Altitud: 

841 metres

El comunidor de l’església de Sant Pere d’Osor és una torre quadrada situada a l’angle sud-oest del temple, integrada en la mateixa construcció i formant part de la façana i del mur lateral.

La torre, construïda entre els segles XVI i XVII, té una estructura molt sòlida i presenta a la part superior petites obertures als quatre costats, orientades als punts cardinals. Aquesta disposició és la que permet identificar-la com un espai destinat a comunir i fer els conjurs contra les tempestes.

L’església de Sant Pere té un origen molt més antic: el temple romànic fou consagrat l’any 1125, però va quedar greument afectat pels terratrèmols de 1427-1430 i posteriorment va ser reconstruït i molt transformat. L’edifici actual conserva elements d’aquestes diferents etapes, amb importants reformes dels segles XVIII i XIX.

La torre del comunidor es conserva en bon estat i, malgrat quedar integrada en el conjunt de l’església, destaca clarament per la seva forma i per la seva posició elevada a l’angle del temple.

Terme Municipi:

Osor, comarca de la Selva

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 463267

Y: 4643797

Altitud: 

340 metres

L’església de Sant Miquel d’Anglès va tenir els seus orígens en una capella annexa al castell, documentada ja al segle XIII. El temple actual és fruit de les importants reformes i ampliacions que es van fer a partir del segle XVII, que van transformar considerablement l’edifici.

El comunidor de Sant Miquel d’Anglès era de tipus campanar, és a dir, estava integrat en la mateixa torre. Un estudi específic sobre els comunidors de la diòcesi de Girona el classifica dins d’aquesta tipologia, tot indicant que actualment és desaparegut.

L’antic campanar s’aixecava sobre la zona de la porta de Sant Miquel i va ser enderrocat l’any 1937, durant la Guerra Civil. Amb posterioritat es va construir el campanar actual, l’any 1940, situat als peus de la nau, sobre el baptisteri. La nova torre té una base quadrada i un cos superior octogonal, amb quatre grans obertures per a les campanes i, al damunt, els òculs destinats als rellotges.

A la part inferior del cos de les campanes, però, hi trobem unes petites obertures, una a cadascun dels quatre costats, que per la seva disposició recorden molt l’espai que devia ocupar l’antic comunidor. No es pot afirmar, però, que aquestes obertures del campanar actual tinguessin aquesta funció: la torre és posterior a la desaparició de l’antic campanar i va ser construïda l’any 1940, quan la pràctica de comunir ja havia caigut en desús.

Per tant, el que podem considerar documentat és l’existència d’un antic comunidor integrat al campanar, avui desaparegut. Les obertures de la torre actual són un element que ens pot recordar aquella antiga disposició, però no podem identificar-les pròpiament com el comunidor.

Terme Municipi:

Anglès, comarca de la Selva

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 470070

Y: 4645023

Altitud: 

163 metres

El comunidor de l’església de Sant Esteve de Caldes de Malavella és un cas força singular, ja que no correspon a una construcció independent, sinó que està integrat en la part alta del mateix edifici. Les obertures situades sota la teulada, al llarg del coronament de les naus, constitueixen un element característic d’aquest espai, amb una disposició especialment significativa a les dues cantonades de la façana de ponent.

L’església, d’origen romànic, ha estat molt transformada al llarg dels segles. Les reformes d’època moderna van modificar considerablement la configuració del temple i van donar lloc a aquest coronament elevat dels murs, on es troben diverses finestres i obertures a una mateixa alçada, just sota la teulada.

És precisament en aquesta part alta de l’edifici on cal situar el comunidor. Les obertures permetien disposar d’un espai elevat i obert cap a l’exterior, des d’on es podien fer els conjurs contra les tempestes i les pedregades. La seva disposició és especialment visible a les dues cantonades de la façana principal, on les finestres queden separades de les dels laterals per elements verticals de pedra.

Un estudi específic sobre els comunidors de la diòcesi de Girona classifica el de Sant Esteve de Caldes de Malavella dins la tipologia «Esquinas de la fachada», en referència precisament a aquesta disposició a les cantonades de la façana. Aquesta classificació, però, no explica de manera concloent la funció de totes les altres obertures que es repeteixen al llarg del coronament de l’edifici.

Un accés ben curiós

L’accés a aquesta part superior de l’església es fa per una escala exterior adossada al costat nord del temple. L’escala permet arribar fins a la porta situada a la part alta, des d’on s’accedeix a l’espai superior.

Vist des de l’exterior, el conjunt és força curiós, perquè el comunidor no es manifesta com una construcció diferenciada, sinó que queda completament integrat en la pròpia arquitectura de l’església. Les finestres situades sota la teulada, algunes de les quals es troben a les cantonades de la façana i d’altres repartides pels diferents costats de l’edifici, són les que donen a aquesta part superior el seu aspecte tan particular.

És, per tant, un comunidor poc habitual, tant per la seva ubicació com per la manera com queda incorporat a l’estructura del temple.

Terme Municipi:

La Cellera de Ter, comarca de la Selva

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 468586

Y: 4646423

Altitud: 

164 metres

El comunidor de l’església de Sant Esteve de Caldes de Malavella és un cas força singular, ja que no correspon a una construcció independent, sinó que està integrat en la part alta del mateix edifici. Les obertures situades sota la teulada, al llarg del coronament de les naus, constitueixen un element característic d’aquest espai, amb una disposició especialment significativa a les dues cantonades de la façana de ponent.

L’església, d’origen romànic, ha estat molt transformada al llarg dels segles. Les reformes d’època moderna van modificar considerablement la configuració del temple i van donar lloc a aquest coronament elevat dels murs, on es troben diverses finestres i obertures a una mateixa alçada, just sota la teulada.

És precisament en aquesta part alta de l’edifici on cal situar el comunidor. Les obertures permetien disposar d’un espai elevat i obert cap a l’exterior, des d’on es podien fer els conjurs contra les tempestes i les pedregades. La seva disposició és especialment visible a les dues cantonades de la façana principal, on les finestres queden separades de les dels laterals per elements verticals de pedra.

Un estudi específic sobre els comunidors de la diòcesi de Girona classifica el de Sant Esteve de Caldes de Malavella dins la tipologia «Esquinas de la fachada», en referència precisament a aquesta disposició a les cantonades de la façana. Aquesta classificació, però, no explica de manera concloent la funció de totes les altres obertures que es repeteixen al llarg del coronament de l’edifici.

Un accés ben curiós

L’accés a aquesta part superior de l’església es fa per una escala exterior adossada al costat nord del temple. L’escala permet arribar fins a la porta situada a la part alta, des d’on s’accedeix a l’espai superior.

Vist des de l’exterior, el conjunt és força curiós, perquè el comunidor no es manifesta com una construcció diferenciada, sinó que queda completament integrat en la pròpia arquitectura de l’església. Les finestres situades sota la teulada, algunes de les quals es troben a les cantonades de la façana i d’altres repartides pels diferents costats de l’edifici, són les que donen a aquesta part superior el seu aspecte tan particular.

És, per tant, un comunidor poc habitual, tant per la seva ubicació com per la manera com queda incorporat a l’estructura del temple.

Terme Municipi:

Caldes de Malavella, comarca de la Selva

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 484111

Y: 4631654

Altitud: 

92 metres

El comunidor del Santuari de la Santíssima Trinitat de Batet de la Serra és un d’aquells casos en què costa separar el comunidor de la pròpia arquitectura de l’església. La seva configuració actual és fruit de les diferents obres i reformes que ha anat experimentant el temple al llarg del temps.

Les reformes de començament del segle XVIII van donar a l’església la configuració actual i també van afectar la part de ponent, on hi havia un campanar d’espadanya de dos ulls, tan ample com la nau. Aquest campanar es va convertir posteriorment en una torre comunidor.

El comunidor consisteix en una construcció de carreus que prolonga la part superior de l’antic campanar d’espadanya. Com la resta de l’edifici, està construït amb la característica pedra volcànica de la zona. Es va bastir una mena de caseta, amb una teulada a dues aigües que comparteix la mateixa orientació que la coberta de l’església.

La seva amplada és pràcticament la mateixa que la de la nau, de manera que el pes de la construcció recau directament sobre els murs i no sobre la teulada de l’edifici. El resultat és un comunidor força contundent, que vist des de l’exterior sembla gairebé una prolongació natural de la mateixa església.

Un accés ben curiós

Actualment s’hi accedeix per una dreta escala metàl·lica que puja arran del mur de la nau principal, abans que aquesta s’eixampli per donar lloc a la nau lateral.

Un cop dalt de l’escala, s’entra a l’interior del comunidor per una de les obertures que originalment devien funcionar com a finestres. Aquesta ha estat tancada fins pràcticament arran de terra per permetre-hi l’accés.

Les altres obertures, destinades a comunir, són petites i molt senzilles, sense cap ornamentació especial.

És un comunidor, doncs, de formes molt austeres, però amb una característica que el fa especialment interessant: forma part de la pròpia estructura del temple i és el resultat de la transformació d’un antic campanar d’espadanya en torre comunidor.

Terme Municipi:

Batet de la Serra, entitat de població d’Olot, comarca de la Garrotxa

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 461046

Y: 4669178

Altitud: 

736 metres

El comunidor de Santa Maria de Batet, a Batet de la Serra, es troba integrat a la part superior del campanar de l’església parroquial.

És una construcció del segle XVIII, clarament diferenciada de la resta de la torre, que és d’origen romànic. El campanar va ser sobrealçat en aquesta època i el darrer pis, de poca alçada, és el que fa de comunidor.

De planta quadrada, està cobert amb una teulada de teules a quatre aigües que tanca completament la part superior. A cadascuna de les quatre cares hi ha dues obertures en arc, de dimensions reduïdes, que permetien al capellà situar-se sota cobert i, al mateix temps, tenir obertes les quatre orientacions del territori.

És, per tant, un comunidor ben integrat dins la mateixa estructura del campanar, una tipologia que trobem en diversos indrets de la Garrotxa.

La seva conservació és bona i, vist des de l’exterior, costa separar la funció de comunidor de la pròpia arquitectura del campanar.

Terme Municipi:

Batet de la Serra, entitat de població d’Olot, comarca de la Garrotxa

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 460057

Y: 4670009

Altitud: 

661 metres

Sobre la coberta de la Seu de Manresa hi havia un petit comunidor, un element avui desaparegut però que encara podem reconèixer amb força claredat en diverses fotografies antigues.

Era una construcció aèria i molt senzilla, aixecada directament sobre la teulada del temple, damunt la clau de volta del presbiteri. Les fotografies permeten apreciar amb força detall la seva estructura: una petita construcció oberta, aixecada directament sobre la coberta de la Seu i sostinguda per diversos puntals verticals, probablement sis o set, que formen el suport de la coberta. Sobre aquests elements descansa una estructura de fusta, amb bigues, travessers i cabirons, rematada amb una coberta de teula. Els espais oberts entre els puntals permetien al sacerdot situar-s’hi i dominar visualment l’entorn durant les cerimònies de comunir.

Les fotografies aèries de Josep Gaspar i Serra, realitzades l’agost de 1926, són especialment valuoses perquè permeten veure el comunidor des de dalt i entendre millor la seva relació amb l’edifici. En elles es distingeix clarament la petita construcció sobre la coberta, i permet situar-la dins el conjunt monumental de la Seu i comprovar-ne la posició respecte del presbiteri i del campanar.

Es tracta, per tant, d’un comunidor molt poc habitual dins la tipologia catalana: no era una torre independent ni un porxo exempt, sinó una petita estructura construïda directament damunt la coberta d’una gran església. Aquesta singular ubicació és precisament el que fa especialment interessant el cas de Manresa.

Les fonts recents han relacionat la seva desaparició amb les obres de consolidació de la Seu de 1922, considerant-lo un pes innecessari sobre la coberta. Tanmateix, les fotografies de Gaspar demostren que encara existia el 1926, de manera que aquesta data no pot ser la de l’enderroc. Per ara, cal situar la seva desaparició després de 1926.

Terme Municipi:

Manresa, comarca del Bages

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 402477

Y: 4619584

Altitud: 

192 metres

A tocar de l’església de Sant Martí de Capsec, a la Vall de Bianya, es conserva un interessant comunidor exempt, de planta rectangular i teulada a dues aigües, integrat en el conjunt parroquial. La seva construcció se situa entre els segles XVI i XVIII, dins el període en què aquest tipus d’edificacions es van estendre pel territori.

És una construcció senzilla, feta amb pedra del país, amb tres dels seus costats oberts i sostinguda per pilars de pedra. La coberta, amb estructura de fusta, protegeix l’espai des d’on antigament es feien les pregàries i els rituals per conjurar les tempestes i protegir els camps.

Cap al 1980, el comunidor fou objecte d’una reforma que va permetre recuperar la seva configuració oberta, eliminant els murs laterals que havien anat tancant-lo.

Actualment, però, l’espai ha perdut part de la seva perspectiva original en haver estat incorporat al cementiri i haver-s’hi encabit diversos nínxols. Malgrat aquesta transformació, la construcció conserva encara amb claredat la seva estructura i permet reconèixer perfectament la funció per a la qual fou concebuda. De fet, la documentació patrimonial de la Generalitat el continua identificant específicament com a «Comunidor de l’església de Sant Martí de Capsec»

Terme Municipi:

Capsec, entitat de població de la Vall de Bianya, comarca de la Garrotxa

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 456404

Y: 4675785

Altitud: 

446 metres