Comunidor de torre situat a l’entrada del recinte de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Son, integrat en una antiga torre de defensa romànica que constitueix un dels elements més singulars del conjunt monumental.
La torre fou construïda durant el segle XII amb finalitats defensives i, amb el pas del temps, perdé aquesta funció per esdevenir campanar i comunidor de l’església. Aquesta reutilització és un magnífic exemple d’aprofitament d’una construcció militar dins l’arquitectura religiosa del Pirineu.
L’edifici presenta una planta molt original: a l’interior del clos de l’església mostra una forma pràcticament quadrada, mentre que la façana exterior adopta un perfil lleugerament arrodonit que li confereix l’aparença d’una torre semicircular. Aquesta singular solució constructiva reforçava la seva funció defensiva i la converteix en un exemplar únic entre els comunidors catalans.
La torre s’aixeca en quatre nivells, construïda íntegrament amb pedra. Es corona amb una coberta de pissarra de quatre vessants sobre la qual s’alça una petita estructura oberta de fusta que allotja dues campanes, protegides també per una teulada de pissarra. El conjunt culmina amb un penell de ferro que accentua encara més la seva elegant silueta.
Més que un comunidor construït expressament amb aquesta finalitat, el de Son representa l’evolució d’una antiga torre fortificada adaptada als nous usos religiosos de la comunitat. Aquesta doble funció —militar primer i litúrgica després—, unida a la seva extraordinària arquitectura, el converteixen en un dels comunidors més singulars i monumentals conservats a Catalunya.
Terme Municipal:
Son, entitat de població de l’Alt Àneu, comarca del Pallars Sobirà
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 343907
Y: 4720447
Altitud:
1.387 metres
ubicació en el mapa:
