El comunidor de l’església de Sant Julià i Santa Basilissa d’Ordis és un dels exemples més singulars de les comarques gironines, tant per la seva ubicació com per la manera com es va integrar a l’edifici parroquial.
Lluny de formar part del projecte original del temple, aquest comunidor és fruit d’una construcció afegida durant les importants reformes efectuades al segle XVIII. Es presenta com un cos de planta gairebé quadrada que sobresurt damunt la nau de l’església, recolzant-se sobre la façana principal i el mur lateral de ponent. La seva aparença recorda més una petita edificació superposada que no pas un element arquitectònic concebut des de l’inici, circumstància que li confereix una personalitat molt característica.
L’església conserva encara bona part de la seva estructura romànica dels segles XII i XIII, tot i les nombroses transformacions posteriors. Les obres de restauració efectuades l’any 1990 van permetre recuperar l’accés al comunidor i posar al descobert una part de l’antiga coberta romànica de lloses, avui amagada sota aquesta construcció, fet que evidencia clarament que el comunidor és un afegit posterior.
La singularitat del comunidor d’Ordis no rau únicament en la seva peculiar construcció, sinó també en el context arquitectònic que l’envolta. Al seu costat s’alça un campanar que havia estat projectat molt més ambiciós però que va quedar inacabat, probablement per manca de recursos econòmics, una circumstància que no fou excepcional en moltes parròquies catalanes dels segles XVII i XVIII. El resultat és un conjunt arquitectònic ben singular, on les diferents fases constructives han quedat visibles fins als nostres dies i expliquen, millor que cap document, les vicissituds històriques del temple.
Terme Municipal:
Ordis, comarca de l’Alt Empordà
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 492314
Y: 4674060
Altitud:
98 metres

















