El comunidor de l’església de Sant Pere de Vilamajor és una singular torre de planta rectangular construïda a finals del segle XVI, coincidint amb l’aixecament del nou temple parroquial, edificat entre els anys 1581 i 1610 sobre l’antic recinte del castell de Vilamajor. Integrat a l’extrem esquerre de la façana principal, constitueix un dels comunidors de torre més monumentals conservats a Catalunya.
La torre, d’uns vint metres d’alçada, presenta murs de gran solidesa i està coronada per una cornisa amb merlets triangulars de maó. A la part superior s’obren quatre finestres, una a cada costat, orientades als quatre punts cardinals, des d’on el rector beneïa el terme parroquial i conjurava les tempestes que podien malmetre les collites.
No s’ha de confondre amb la veïna Torre Roja, situada davant mateix de l’església. Aquesta imponent torre romànica del segle XI, únic vestigi conservat del castell de Vilamajor, exerceix actualment les funcions de campanar, mentre que la torre adossada al temple va ser concebuda específicament com a comunidor. La coexistència d’aquestes dues torres, separades només per uns metres però amb orígens i funcions completament diferents, converteix el conjunt en un cas pràcticament únic dins l’arquitectura religiosa catalana
Terme Municipal:
Sant Pere de Vilamajor, comarca del Vallès Oriental
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 449067
Y: 4614878
Altitud:
306 metres
ubicació en el mapa:
