El comunidor de l’església de Sant Esteve de Caldes de Malavella és un cas força singular, ja que no correspon a una construcció independent, sinó que està integrat en la part alta del mateix edifici. Les obertures situades sota la teulada, al llarg del coronament de les naus, constitueixen un element característic d’aquest espai, amb una disposició especialment significativa a les dues cantonades de la façana de ponent.
L’església, d’origen romànic, ha estat molt transformada al llarg dels segles. Les reformes d’època moderna van modificar considerablement la configuració del temple i van donar lloc a aquest coronament elevat dels murs, on es troben diverses finestres i obertures a una mateixa alçada, just sota la teulada.
És precisament en aquesta part alta de l’edifici on cal situar el comunidor. Les obertures permetien disposar d’un espai elevat i obert cap a l’exterior, des d’on es podien fer els conjurs contra les tempestes i les pedregades. La seva disposició és especialment visible a les dues cantonades de la façana principal, on les finestres queden separades de les dels laterals per elements verticals de pedra.
Un estudi específic sobre els comunidors de la diòcesi de Girona classifica el de Sant Esteve de Caldes de Malavella dins la tipologia «Esquinas de la fachada», en referència precisament a aquesta disposició a les cantonades de la façana. Aquesta classificació, però, no explica de manera concloent la funció de totes les altres obertures que es repeteixen al llarg del coronament de l’edifici.
Un accés ben curiós
L’accés a aquesta part superior de l’església es fa per una escala exterior adossada al costat nord del temple. L’escala permet arribar fins a la porta situada a la part alta, des d’on s’accedeix a l’espai superior.
Vist des de l’exterior, el conjunt és força curiós, perquè el comunidor no es manifesta com una construcció diferenciada, sinó que queda completament integrat en la pròpia arquitectura de l’església. Les finestres situades sota la teulada, algunes de les quals es troben a les cantonades de la façana i d’altres repartides pels diferents costats de l’edifici, són les que donen a aquesta part superior el seu aspecte tan particular.
És, per tant, un comunidor poc habitual, tant per la seva ubicació com per la manera com queda incorporat a l’estructura del temple.
Terme Municipi:
La Cellera de Ter, comarca de la Selva
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 468586
Y: 4646423
Altitud:
164 metres
ubicació en el mapa
