A tocar de l’església de Sant Andreu de la Vola, al capdamunt d’un petit turó que domina l’entorn immediat, es conserva una estructura de pedra coronada per una creu de ferro. Es tracta d’un element poc conegut i, pel que sembla, mancat de documentació específica, però que presenta diverses característiques que el converteixen en una peça patrimonial d’interès.
L’estructura està formada per una base de pedra i morter, de planta aproximadament quadrada, sobre la qual s’alça una creu metàl·lica. El conjunt ocupa el punt més elevat d’un petit turó situat al costat mateix de l’església, una ubicació que li confereix una notable presència dins el paisatge local.
Segons la tradició oral conservada entre alguns habitants de la zona, els veïns hi pujaven acompanyats pel rector per resar i demanar bones collites, així com protecció contra les tempestes i les pedregades. Aquestes pràctiques coincideixen amb els rituals de benedicció dels camps i de conjur dels fenòmens meteorològics que durant segles van formar part de la religiositat popular de moltes parròquies rurals catalanes.
La situació elevada de l’indret reforça aquesta interpretació. A Catalunya eren freqüents les processons que, en determinades festivitats o en moments de necessitat, conduïen els fidels des de l’església fins a creus de terme, pedrons o altres punts destacats del territori. En aquests llocs es resaven lletanies, es beneïen els conreus i es demanava la protecció divina sobre la comunitat. En aquest context, no resulta difícil imaginar una processó sortint de Sant Andreu i ascendint fins a aquest turó per celebrar aquests rituals.
La tradició local també assenyala que la creu actual no és l’original. Segons els testimonis recollits, l’antiga creu va desaparèixer en circumstàncies avui desconegudes i fou substituïda posteriorment per l’actual, fet que posa de manifest la voluntat de preservar el valor simbòlic i religiós de l’indret.
A manca de documentació històrica que en confirmi l’origen i la funció exactes, aquest element pot interpretar-se com un possible pedró o creu processional que hauria exercit funcions comunidores. La seva ubicació dominant, la presència de la creu i la tradició oral que el relaciona amb pregàries per les collites i la protecció contra les tempestes constitueixen indicis que apunten cap a aquesta interpretació. Tot i que no es correspon amb la tipologia arquitectònica dels comunidors més coneguts, podria haver desenvolupat una funció similar dins la vida religiosa de la parròquia.
La parròquia de Sant Andreu disposava, almenys des de l’any 1699, d’un notable reliquier d’argent d’estil plateresc, obra de l’argenter Tomàs Soler i Grau, esmentat per Fortià Solà. Tot i que no es conserva cap document que relacioni aquesta peça amb el pedró, la seva existència permet imaginar un context litúrgic ric i actiu. No es pot descartar que, en algunes de les processons i rogatives que tradicionalment es feien per demanar bones collites o protecció contra les tempestes, hi participessin objectes de culte destacats de la parròquia, entre els quals podria haver figurat aquest reliquier.
Terme Municipal:
La Vola, entitat de població de Sant Pere de Torelló, a la comarca d’Osona
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 446990
Y: 4659141
Altitud:
814 metres


















